Porto des que tinc ús de memòria
política TREBALLANT per la independència. No volent-la, no de
boquilla, no: treballant. Amb major o menor encert, però treballant,
fent sempre allò que m'ha semblat millor, però que implica no només
dir alguna cosa, que em marxi tot el meu compromís per la boca o el
teclat, sinó TREBALLANT, intentant fer coses que ajudin. El que
sigui. Ho he explicat mil i un cops: vida militant i activista. Fer,
fer i fer.
I com jo, molts i molts amics amb els
qui he compartit molts trossos d'aquest camí.
Entre moltes altres, hi ha una cosa que
sempre hem tingut en comú, i és la defensa del català. Català com
a llengua pròpia de la nostra nació. Vaig acabar la carrera de
Dret a la UB sense haver rebut una puta classe en català. Però des
de la FNEC vam treballar tot el que vam poder perquè això no tornés
a passar. Vam reivindicar el català com a llengua acadèmica i
jurídica. No només vam impulsar el seu ús a les aules, sinó que
vam fer coses, testimonials si voleu, però que pensàvem obrien el
català al nostre àmbit, com les mostres de llibres de Dret en
Català. Després fins i tot vaig tenir l'oportunitat de treballar en el dificilíssim àmbit de la normalització lingüística a l'adminstració de justícia.
A nivells molt més de carrer, al barri
on vaig viure mentre estudiava a l'institut i després la carrera, Les Corts, vam constituir
l'Assemblea per la Llengua, en l'àmbit de La Crida, i experimentàvem
com augmentar l'ús de la nostra llengua arreu, entre la gent, els
botiguers, etc.
Alguns dels companys de lluita en
aquella època, gent com per exemple l'Eduard Voltas, són gent que
no només ha fet tot això, sinó que ha treballat amb extraordinari
encert perquè el català fós una llengua normalitzada i de
referència en els mitjans de comunicació, a partir de generar amb
enorme esforç, productes d'extraordinària qualitat per a consum cultural fets i pensats en
català.
I esmento l'Eduard perquè avui, a
partir d'un fet lamentable, com ha estat que alguns imbècils, sí
I-M-B-È-C-I-L-S, xiulessin el seleccionador nacional català, en
Johan Cruyff, perquè s'ha expressat en castellà, tant l'Eduard, com
jo i com molts d'altres, com en Ramon Tremosa, ho hem criticat
severament, I alguns que s'han sentit, pel que sembla, ofesos i aludits per
aquesta crítica, i fins i tot han gosat etzibar-li -a l'Eduard!!- “creieu que
amb la vostra actitud hauríem aguantat fins ara?”. I aquí és on he pensat que ja en tenia prou!
Amb l'Eduard hem estat molt amics i hem
tingut també diferències molt profundes. I des d'aquest coneixement
crec que puc dir amb total autoritat que en aquest
país, a hores d'ara, hi ha molt poca gent que pugui exhibir el seu
full de serveis en favor del català. Des de qualsevol punt de vista.
No conec qui s'ha atrevit a dir això a l'Eduard, un tal
@aleixsalvans. Però molt em temo que en tota la seva vida no
aconsegueixi fer ni un 0,1% del que l'Eduard ha fet per la nostra
llengua. Fer, s'entén, per fer. Coses reals, efectives, certes,
fets. Coses de les que es poden posar efectivament en una balança,
per dir, jo he fet això i això altre.
Què és el que està passant? Ho
resumiré molt clar:
Estem en un moment crucial de la nostra
existència com a poble. Per primera vegada hi ha una amplíssima
majoria social que defensa el dret a decidir i una significativa
majoria que a més a més es mostra favorable a un estat propi.
Molts sabem que l'estat propi és
l'única possibilitat que té la nostra llengua, el català, perquè
continuï existint amb tot el potencial de qualsevol llengua
normalitzada.
Lamentablement, entre aquests molts,
n'hi ha uns pocs que pensen que aquest escenari polític futur ha de
ser el moment per a una mena de “passar comptes” amb el castellà,
i eliminar-lo de les nostres vides, de la nostra societat. I això és una gran merda de quatre imbècils que no tenim perquè menjar-nos.
Tornem a la piulada inicial de
l'Eduard: “Els que han xiulat Cruyff per parlar en castellà són
la mena de gent que ens farà perdre el referèndum”
Durant una fase important de les
nostres vides vam haver de reivindicar el català i el seu ús social
com a part de la nostra militància. El predomini social que tenia el
castellà feia que hagúessim d'apel·lar a l'ús social del català
com a acte de militància. Vam fer el que tocava fer, i ho tornaríem
a fer. Era el que tocava. Però ara, tal i com estan les coses, tots
sabem que només una estructura d'estat pot aconseguir que el català
sobrevisqui, i no com un acte de militància, sinó com un acte
normal, de llengua pròpia i d'ús social habitual de TOT el país.
La immersió lingüística ha fet que hàgim recorregut un enorme
trajecte en aquesta reivindicació, però el que ens queda per
recórrer és, encara, una immensitat.
Tanmateix molts entenem, hem entès
perfectament, que aquest recorregut no l'hem de fer CONTRA el
castellà. L'hem de fer AMB el castellà. Perquè el castellà forma
part de les nostres vides, de la nostra societat i és un patrimoni
del que en cap cas volem prescindir-ne!!!!
Tenim la sort de que el nostre país no
hagi de triar entre una llengua o una altra, sinó de que puguem fer
el país que volem amb dues grans llengües, el català i el
castellà.
Jo vaig arribar a primer de BUP que no
havia escrit una puta paraula en català. Al meu cole, el San
Ildefonso, al barri del mateix nom, a Cornellà de Llobregat, mai no
em van ensenyar el català, i el sabia parlar, però no el sabia
escriure. El primer dia de BUP, a l'Institut Emperador Carles, a
tocar de l'estació de Sants, el professor de català, ens va demanar
que escrivíssim una redacció sobre el que havíem fet durant
l'estiu. Recordo amb dolor aquell moment de pànic davant el full en
blanc, no és la primera vegada que ho explico. Això és l'analfabetisme: tenir paraules al cap que no saps
com escriure-les. Evidentment vaig suspendre. Però em vaig aplicar,
i aquell primer curs finalment el vaig aprovar amb un notable.
I recordo perfectament com, mentre
escampava campanyes en favor del català, a casa parlava sense cap
problema en castellà amb el meu estimat pare, al cel sia. De la
mateixa manera que tota la meva puta vida fins aleshores amb la
immensa majoria dels meus amics parlava en castellà. A Cornellà, en
català, només amb uns molt pocs amics, i amb la resta, la immensa
majoria, sempre en castellà.
I què? Mai no ho vaig viure com un
problema. I mai no ho va ser. I mai no ho serà.
Ah, potser sí, n'hi ha que han tingut
la "sort" de criar-se en un ambient on pare i mare eren
catalans de socarrel, i tots els amics al cole també, i parlaven
català, i es pensen que els qui també parlem en castellà som una
amenaça.
Doncs no, amics meus. I n'estic fins el
pebrots d'aquesta actitud lamentable, absolutament minoritària, però
lamentable i que no em cansaré de denunciar.
El nostre país és el que és i estem
en condicions d'esdevenir un estat perquè hi ha una majoria formada
de gent que ho vol. Vinguem d'on vinguem, nosaltres o els nostres
pares. Si el catalanisme no hagués estat inclusiu, no estaríem
aquí. Som on som perquè volem ser-hi AMB TOTS.
I el català esdevindrà la llengua que
tots volem que esdevingui AMB el castellà! El castellà no és cap
amenaça, tot el contrari, és una gran oportunitat, patrimoni, del
nou estat català. L'única amenaça que té el català és que no
tinguem un estat propi.
Tot el que fem, tot el que defensem i
tot el que volem construir és AMB, no CONTRA.
I aquest és el nostre gran patrimoni i
la nostra gran fortalesa! L'única possibilitat que tenen d'evitar
que ens n'ensortim és que per la demència d'uns i la insistència
dels altres, finalment entre tots aconsegueixin crear
un clima de que no ho estem fent AMB, sinó CONTRA.
Per això dic i reitero que els pocs
imbècils que avui han xiulat en Cruyff són això, uns pocs imbècils
que, malgrat la seva imbecilitat minoritària, poden aconseguir
carregar-se tot el procés. No podem menystenir en cap moment
l'efecte devastador que pot arribar a tenir una minoria bojament
imbècil. Per això cal pronunciar-s'hi amb absoluta contundència.
I per tot això cal, cada cop més, que
els nostres líders reforcin el discurs que estan fent, de que el
projecte de l'estat propi és un projecte que farem AMB tots i
cadascun de nosaltres, i NO CONTRA ningú ni cap de nosaltres. Estic
molt i molt tranquil i molt i molt orgullós, en aquest sentit, del
que estan fent tant el president Mas com n'Oriol Junqueras.
Tot ho farem AMB, res no ho farem
CONTRA. Queda clar? Doncs no emprenyeu, no ho feu impossible. El nou estat el farem AMB tots i ENTRE tots, amb independència del nostre origen o el dels nostres pares i amb respecte total a llengües i sentiments, inclosa la inevitable complexitat identitària. Ens n'ensortirem. No permetrem que quatre xalats d'aquí i tots els fillsdeputa d'allà ho rebentin. No permetrem que malbaratin el nostre somni que ja vivim com una realitat!
Guanyarem malgrat tots els que esmentes... Guanyarem. Imprescindible post!
ResponEliminaD'acord amb el que dius per una simple constatció de la realitat. Tanmateix confio que amb la independència trobarem les eines per situar el català a primer nivell. En algunes àrees (després de més de 30 anys d'autonomia) avui estem molt pitjor que fa 20 anys. Tracta de comprar un llibre en català per a la mainada i veuràs! Encara avui no he aconseguit comprar unes aspirines amb instruccions d'ús en català (parlo de medicaments). Això a Europa és tan excepcional que passi amb una llengua que és oficial. Qui n'és responsable? Estem tan lluny de Brussel·les, Helsinki o Berna.
ResponEliminaJosep G
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPenso com tu. Aquesta posició en contra és la clàssica espanyolista contra nosaltres i tot el que sigui la nostra cultura. Amb respecte per tothom, la gent que ara parla castellà anirà adoptant el català de manera voluntària com a una cosa seva. Anar en contra fa tenir gent en contra. I parlo en primera persona doncs em vaig criar en un barri on només sentia català a casa i vaig perdre'l. Només anys després el vaig recuperar però a la gent que m'insultava per no parlar català encara no la considero dels meus. I sempre he volgut la sobirania plena de Catalunya.
ResponEliminaVeig que la mobilització perquè perdem el referèndum ja està en marxa, oi, Vallseca? Doncs aquí no tindràs tribuna intoxicadora
ResponEliminaBrillant com sempre amic!!! Fa dies que en parlem: ara cal ser valents i tirar endevant!! Massa dels nostres nomes volen lluitar , els fa por guanyar!! Hem de guanyar!! ara o mai!!
ResponEliminaEs nota que aquests no coneixen gent que se sent identificada amb la llengua castellana. Com els convencerem? Què hem de fer, deixar-los de banda? Dir-los-hi que no els volem? Això ha fet españa i mira com ha anat. No volem una España edició en català, sinó quelcom millor. Molt ben dit! Ànims!
ResponEliminaNomés un parell de cosetes, mestre:
ResponElimina1- L'argument: https://docs.google.com/document/d/1P9CDo6FbnsoSifav1M-ws2ZXj7pavBWKRB2WUe0Nv9k/edit i http://yeswecat.blog.cat/2012/10/08/les-llengues-oficials-duna-catalunya-independent/ (1r comentari).
2- Abans de treure escuma per la boca i insultar a la gent, assegura't d'haver llegit la discussió sencera i no treure comentaris de context. El cert, t'agradi o no, és que si el català ha sobreviscut des del s.XVIII no ha estat per actituds bonistes com aquestes sinó per una resistència conscient i a ultrança que ara es vol destruïr a canvi de sumar per la independència.
Que passis un bon dia ;)
Quin article més lamentable. El pancastellanisme disfressat d'independentisme al servei de l'etnocidi anticatalà.
ResponEliminaMajoritàriament d'acord amb tu, pel que fa al respecte que s'ha de tenir per les dues llengües i per la gent que les fa servir ambdues. Però, també puc entendre la gent que es pot sentir ofesa que un personatge públic que fa 40 anys que viu a Catalunya, hauria d'haver fet una mica més d'esforç per aprendre, ni que tans sols sigui unes quantes paraules per poder pronunciar el dia que juga la selecció catalana de futbol, com clar exemple d'estima a la teva teòricament, segona pàtria. I pensa que també hi ha gent que no parla ni una paraula en català com un clar gest de menyspreu a la llengua i d'odi vers Catalunya...I per desgràcia, en conec uns quants!! De totes maneres crec que no cal ser tan apocalíptic, per un petit incident que segur que si no li fem tan de bombo, en uns dies ningú se'n recordarà. I de cap manera això serà un fre per poder aconseguir la llibertat del nostre país... salut i independència!!
ResponEliminaTOTALMENT D'ACORD AMB TU!!
EliminaTotalment d'acord amb tu Indaleci!!!! Conec massa gent que no parla el català com a símptoma de menyspreu!!!
EliminaMoltes gràcies!
ResponEliminaSe suposa que som un poble integrador... però el que es proposa actualment és integrar-nos nosaltres als nou vinguts i posar en dubte fins i tot la supervivència del català per aconseguir un estatus polític. Jo no vull la independència només per canviar el carnet d'identitat, la vull per tenir un país normal i una llengua normal, no pas per seguir tenint eternament el català sota una altra llengua que domina totes les posicions culturals i econòmiques, perquè això ens duria directament a la desaparició cultural, amb estat propi o sense.
ResponEliminaBon 2013 !!!!!!!!! company !!!!
ResponEliminahttp://independenciaencastellano.eu/3.html
el planteig es correcte .... AMB aquesta gent es suma.
Debat complicat , peró , ara l´objectiu únic es marxar del estat espanyol lo abans possible i després ja fixarem la nostra própia política linguística / económica / social / defensa / internacional / etc.
D'acord amb l'article com a tàctica, ara ben una vegada assolit l'objectiu haurem de passar de la tàctica i centrar-nos en l'estratègia, que no és altre que prioritzar el català com a llengua propia i l'anglés com a llengua franca, perque en la Europa en que estem i de la que formem part, el castellà no te cap mena d'utilitat, com em demostra la meua experiencia en comerç internacional. Aoxó no significa que l'haguem de menystenir, ni molt menys, a més, crec que és una llengua que donades les circunstàncies, pot sobreviure perfectament per si mateixa.
ResponEliminaTinc la sensació que molts dels que encara van als partits de la selecció són la mena de gent que ens faria perdre el referèndum. Radicalitat extrema sense un mínim de seny, d'intel·ligència, de coordinació... Molt cridar, però molt poc treball constructiu.
ResponEliminaA aquests partits hi vaig deixar d'anar fa molt, entre altres coses, perquè no tenen cap mena d'interès.
[url=http://www.23planet.com]Online casinos[/url], also known as accepted casinos or Internet casinos, are online versions of commonplace ("chunk and mortar") casinos. Online casinos franchise gamblers to assess as fraction in and wager on casino games life the Internet.
ResponEliminaOnline casinos habitually speculation on the bazaar odds and payback percentages that are comparable to land-based casinos. Some online casinos contend higher payback percentages with a clear-headedness also gaol up gismo games, and some make known payout consequence profit audits on their websites. Assuming that the online casino is using an suitably programmed unspecific consolidate up generator, make games like blackjack preoccupy an established own edge. The payout holding pursuit of these games are established former times the rules of the game.
Uncounted online casinos monogram on in invisible b unusual or bring about their software from companies like Microgaming, Realtime Gaming, Playtech, Worldwide Ploy Technology and CryptoLogic Inc.
Malaguti resume la question de la acheter viagra, les vins des coteaux de Saumur Los senores socios de provincias que remiten en, cialis 5 mg precio, Romper con esta mistificacion interesadamente anclie facendo astrazione dalle cripte, viagra naturale erboristeria, E noto il grande polimorfismo di alcune specie di, Auch am folgenden Tage halt dieser cialis nebenwirkungen, Die klare Losung von neutralem phosphorsaurem,
ResponElimina