75 anys de la fi de la Batalla de l'Ebre. "Per la vostra llibertat i la nostra" (Companyia Botwin)

Voluntaris de la Companyia Botwin

Aquest matí, ben d'hora -com marquen els cànons del guardiolisme-, he enfilat cap al poble, cap a Corbera d'Ebre. Tal dia com avui, 16 de novembre, de fa 75 anys, l'últim soldat republicà creuava l'Ebre després de 115 dies d'infern. Havia acabat la batalla més terrible i decisiva de la Guerra Civil: la Batalla de l'Ebre.

Amb aquesta derrota, l'exèrcit feixista tenia via lliure per a la conquesta definitiva de Catalunya, ja no hi havia resistència possible. A l'Ebre havíem consumit tots els recursos humans i materials que quedaven a Catalunya i a la República. I el concert internacional tolerava encara l'expansionisme del règim nazi sense intervenir-hi.

No hi va haver desbandada. Les tropes republicanes, exhaustes, vençudes i sense esperança, van aconseguir heroïcament mantenir una retirada relativament ordenada ateses les circumstàncies. La fosca que havia de durar 40 interminables anys avançava lentament pel nostre territori. Fins l'entrada a Barcelona el 26 de gener del 1939. Una data gens casual. Durant la revolta dels Segadors, un 26 de gener, a la Batalla de Montjuic, les tropes catalanes van infringir una derrota humiliant a les tropes espanyoles. I Espanya no oblida. I va entrar emparant-se en el "derecho de conquista", sense cap mena de dissimulació o prejudici.

Avui havíem de commemorar l'efemèride de la fi de la Batalla de l'Ebre i homenatjar els combatents. Estava previst fer-ho al Poble Vell, testimoni viu de l'horror de la batalla i la destrucció que va portar a aquell territori. La intensa nevada sobre la Terra Alta, i també sobre Corbera ha provocat l'ajornament de l'acte.

Una pena. Però no passa res. Hem esperat tants anys per poder homenatjar els nostres que no ve d'aquí. Hem après a esperar. Perquè sabem que és una espera plena d'esperança i desig de llibertat. Fa 75 anys ens retiràvem de l'Ebre. Fa 300 anys ens derrotaven els exèrcits borbònics a la Guerra de Successió. Però aquella Catalunya que després de cada derrota s'endinsava en la fosca, era una Catalunya que, en silenci, apretava les dents i resistia amb totes les seves forces.

Avui, a l'espera de poder decidir el nostre futur, sabem que aquest aguantar en silenci anys i anys la humiliació, el dolor i l'altíssim preu de la derrota no ha estat en debades. I que guanyarem i farem realitat el somni  pel que tantes generacions de catalans han lluitat i s'han sacrificat: LA LLIBERTAT! 

VISCA CATALUNYA LLIURE! 

HONOR I GLÒRIA ALS COMBATENTS DE LA LLIBERTAT!

I en homenatge a tots els combatents de la llibertat, el testimoni de la Companyia Botwin, de voluntaris jueus.

Mentre el gran Mufti de Jerusalem, màxim líder dels musulmans palestins d'aleshores, s'aliava -com Franco- amb Hitler, cridava a l'extermini de jueus i després, durant la II Guerra Mundial fins i tot va organitzar divisions de les SS de voluntaris musulmans.  Mentre tot això passava en el món àrab palestí, jueus de tot el món, també jueus de Palestina, combatien amb la República, per la democràcia i per la nostra llibertat.
Els Botwin, a la seva bandera, hi duien un lema, escrit en polonès i en jiddish: "PER LA VOSTRA LLIBERTAT I LA NOSTRA". I el seu compromís els va dur al més alt sacrifici. La Botwin va ser exterminada a la Batalla de l'Ebre, dies abans de la retirada de les Brigades Internacionals, en un dels turons que hi ha en el camí de Corbera d'Ebre a les Camposines.

Agafo el relat del llibre "La batalla del Ebro, de Jorge M. Reverte, que, a la seva vegada, l'extreu del llibre "Shalom libertad! Judíos en la guerra civil española", d'Arno Lustinger (editorial Flor del Viento, Barcelona, 2001):

"(21 de setembre del 1938). La compañía Botwin es parte de la XIII Brigada Internacional (...). Los de la Botwin son judíos, y cuentan incluso con una publicación propia, que se edita en yiddishy. En sus filas hay judíos palestinos, de los que han acudido más de dos centenares como voluntarios (...).

La compañía ha sufrido enormes bajas desde que comenzó la ofensiva del Ebro. El 30 de julio cayó muerto su capitán Israel Halbersberg en el asedio de Gandesa (...). Desde hace cuarenta y ocho horas, la artillería les machaca con una eficacia terrible. Los morteros de los franquistas completan la tarea. Las trincheras en las que se refugian casi han desaparecido por efecto de las numerosas explosiones. Las bajas se cuentan por docenas y la moral decrece a marchas forzadas. Los hombres saben que sus unidades van a ser disueltas en pocos días. Son sus últimas horas en el frente (...).

El teniente Mischa Skorpurinski manda una sección de ametralladoras que hace fuego de contención sobre el enemigo, que ya ha saltado las trincheras. Los acontecimientos se sucedent con rapidez. El comandante Mateu, del 5 tabor de regulares, el mismo que protegió la retirada hacia Gandesa el 25 de julio, cae en el asalto. Sus tropas, atacan con fiereza (...). El fragor de las granadas y el polvo enloquecen a los defensores, que casi pierden el sentido. En pocos minutos, los regulares les han rodeado y les conminan a rendirse. Los pocos supervivientes alzan las manos. Un oficial ordena que se separen los españoles de los extranjeros y todos obedecen la orden. El comisario de la compañía, el español Diego Mula, impide a Skopurinski que se desplace con los demás extranjeros, le obliga a quedarse a su lado. Los dos ven con horror cómo los legionarios disparan sobre los prisioneros y los rematan en el suelo, uno por uno (...).

La compañía Botwin ha dejado de existir. Ningún gobierno protestará por ello."

Els Botwin tenien una publicació pròpia, editada en jiddish i el seu propi himne, Der March der Botwin-soldaten (la marxa dels soldats de Botwin). La lletra és d'Olek Nuss, poeta que va sobreviure a la guerra civil,, però que va ser executat als camps d'extermini nazis després de ser fet presoner a la França ocupada.

Der March der Botvin-soldaten

wenn s’geien zum krieg republiks-batalionen,
wenn s’blutikt die erd un es knallt der dynamit,
bagleit a gesang die zerflaterte fohnen:
dos geien die botwinzes zu der schlacht mit a lied.
a lied vun hofenung un sieg vun milionen,
wos willn lebn in freiheit un recht,
wos schickt uns sturmen dem ssojnes kanonen
un fihrt uns dreiste zum letztn gefecht
No pasaran!
(Refrain)
mutig, vorojs zum sturm zum atack
geien mir, botwinistn!
mit der brigade international,
mit unser volksarmee.
uns einikt der hass zu die brojne banditn,
wos willn varknechtn dos spanische land.
mir welln die grin-rojte felder varhitn
mit fohnen vun einheit un mit biks in der band.
un in der brider-reih vun velker un rassn,
wos willn mehr nischt varsshklafung un nojt,
schmidn mir ojs dos gewehr vun die massn
derfreiheits-volksfront vun scholem un brojt.
No pasaran!
(Refrain)
mutig, vorojs zum sturm zum atack…
mir welln nischt losn vun hand die gewehrn,
asoj hot gelernt uns botwin, der held,
bis s’wet uns die zukunft inganzn gehern,
bis s’wet a bafreite sich zerblijen die welt.
un in die naje un krieglose zeitn
wet men dermonen ojch unser varmesst,
wie s’hobn jidische botwin-soldatn
vartriebn weit die faschistische pest.
No pasaran!
(Refrain)
mutig, vorojs zum sturm zum atack…

ng

La Marcha de los soldados Botvin

Cuando los batallones de guerra de la República avanzan,/ cuando la tierra sangra y la dinamita explota,/ una canción acompaña a las banderas que hondean,/ los Botvins marchan cantando hacia el combate.// Una canción de esperanza y de victoria de millones/ que quieren vivir en libertad y en justicia,/ y que nos guía a los valientes al combate final.// ¡No pasarán!// Adelante, el valiente, marchamos al ataque, nosotros los Botwins/ en las Brigadas Internacionales/ con el ejército de nuestro pueblo.// Estamos unidos en nuestro odio a los bandidos nazis,/ que quieren oprimir España, este país esclavizado,/ protegeremos el rojo verdoso del campo,/ con la bandera de la unidad, arma en mano.// Con el rango de hermanos de otros pueblos y razas/ que desde ahora rechazan la pobreza y la esclavitud,/ forjamos las armas de las masas,/ el Frente de la Libertad, de la Paz y del Pan.// ¡No pasarán!// No dejaremos caer las armas de nuestras manos,/ como el héroe Botwin nos enseñó,/ hasta que el futuro nos pertenezca,/ cuando el mundo liberado florezca otra vez.// Y en ese tiempo futuro sin guerra,/ nuestros esfuerzos serán recordados,/ como los soldados judíos de Botwin,/ ¡que a la peste fascista persiguieron!

Olek Nuss

(Avui podria haver recuperat un entre els milers de relats que gelen la sang quetinc recollits  al voltant del que va ser la Batalla de l'Ebre. Algun cop, fins i tot, n'he parlat en primera persona, a través de l'afectació familiar, que va ser terrible, i del meu avi, que era capità de sapadors de l'exèrcit de la República durant la Batalla de l'Ebre. Però he volgut homenatjar tots els combatents de la llibertat a través d'aquest relat de la Companyia Botwin, per la seva tan especial significació)

HONOR I GLÒRIA!