Dijous vam assistir a un moment
històric. El President de la Generalitat, acompanyat dels líders de
CiU, ERC, ICV-EUA i CUP va anunciar al poble de Catalunya la
convocatòria d'un referèndum el dia 9 de novembre amb una pregunta
molt clara:
“VOL QUE
AQUEST ESTAT SIGUI INDEPENDENT: SÍ-NO”
És una pregunta PERFECTA.
Aquesta mateixa vesprada n'Oriol
Junqueras, a l'acte d'ERC “Votar és democràcia” ha dit que la
pregunta és millor fins i tot molt millor, que la que ells
plantejaven. Hi estic totalment d'acord.
Tot i ser molt clara, és cert que al
plantejar-se tres possibles respostes, caldrà explicar molt bé com
funcionarà. Això no serà CAP problema. El procés ha de ser molt transparent. I ho és i ho
serà, perquè és i serà molt fàcil.
Intentaré amb aquest escrit explicar
perquè és una pregunta PERFECTA i com funcionarà la cosa, amb la
prudència de fer-ho exclusivament des del sentit comú tècnic. I
donar una visió estratègica recolzant-me en les enquestes del CEO,
per fer una projecció dels resultats possibles d'acord a la realitat
que avui descriuen les enquestes. És un exercici una mica massa
atrevit, però no és una especulació sense fonament, perquè està
basat en dades sòlides, en la millor enquesta que es fa a Catalunya,
el baròmetre del CEO.
Deia en el post que vaig fer dijous
“la realitat és la que és, i el valor de les coses creix quan
sabem superar les dificultats d'aquesta realitat i les sabem
convertir en un triomf, en una suma, en quelcom inesperat, sorprenent
i cohesionador.
Que és el que ha passat avui.”
Sí,
la pregunta PERFECTA que tenim és també una pregunta atrevida,
perquè es formula de manera molt intel·ligent per poder complir dos
exigències: que sigui clara i que sigui inclusiva, és a dir, que
permeti compartir un trajecte decisiu amb forces necessàries que no
tenen un posicionament independentista.
És
inesperada perquè fins ara s'havia especulat o s'havia proposat dos
únics models de pregunta: una que inclogués més d'una opció o una
que inclogués una única opció. I tot això calia fer-ho sense
desvirtuar el sentit últim de la mobilització que ens ha portat
fins aquí, és a dir, que calia poder votar amb claredat si volem
que Catalunya sigui un estat independent.
Fins ara, a nivell d'enquestes, sempre
s'havia abordat l'opció sobre la configuració política de
Catalunya en dues preguntes independents i amb característiques
diferents.
1- Pregunta de resposta múltiple,
on als enquestats se'ls plantejava quina és l'opció que voldrien
entre un ventall de normalment 4 opcions: una regió, una comunitat
autònoma, un estat federal o un estat independent.
2- pregunta dicotòmica, que
només es pot respondre Sí o No a una qüestió del tipus "Si demà es fes un referèndum per decidir si vol que
Catalunya sigui un estat independent, què votaria"
Si ens remuntem a només fa un parell
d'anys la resposta a la múltiple oferia
un triple empat entre Comunitat Autònoma (quedar-se com ara) Estat
Federal (una resposta que s'associa a no independència però
increment del poder i l'status polític de Catalunya) i l'estat
independent. Si anéssim més enrere, l'opció majoritària era
l'estat federal. Però això ha canviat, i en els últims CEO (per a
mi l'enquesta més sòlida i important de les que es fan a
Catalunya), els partidaris de l'estat independent ja són clarament
la majoria, amb un 48,5% dels enquestats. Mentre que un 21,1% optaria
per l'estat federal.
A la pregunta dicotòmica que només permet
respondre Sí o No a la independència els partidaris del Sí estan en un 54,4%.
El que
podem veure amb aquestes dades és que els partidaris de l'estat independent, sigui quin
sigui l'escenari que se'ls hi plantegi, cada cop són més sòlids.
En la resposta múltiple ja són un 48,5% i en la dicotòmica un
54,4%.
La pregunta múltiple no es planteja a l'enquestat demanant-l'hi "vostè què votaria" sinó pel que li agradaria que fos Catalunya. En canvi la pregunta dicotòmica de l'enquesta es
planteja com un escenari de vot. En el primer dels casos es recull l'opinió de
tots els enquestats, que com a màxim poden dir que no ho saben, o no
respondre. En canvi en la segona poden optar per l'abstenció.
Malgrat aquesta diferència tècnica
de les dues preguntes, podem veure amb claredat com el percentatge
d'enquestats en un i altre cas són pràcticament els mateixos. Fent
una lectura a l'engròs (ja em disculpareu els puristes) només un
5,9% que voten Sí en la dicotòmica manifesten en la múltiple que
preferirien altres solucions (bàsicament Estat federal).
Això fa que una pregunta com la
proposada tingui ara molts menys riscos per a una victòria clara del
Sí dels que podia tenir fa 2 anys, quan el que responien que volien
un estat independent a la múltiple eren un 22% dels enquestats.
Llavors volia dir que la majoria que s'assolia en la dicotòmica es
construïa a partir del Sí de persones que la seva preferència, si podien triar, era una altra que la de l'estat independent.
COM ÉS PREVISIBLE QUE FUNCIONI LA
PREGUNTA DEL REFERÈNDUM?:
La pregunta és molt clara, i es formula amb un doble nivell que a la pràctica només permet tres possibles respostes.
Primer planteja al votant si vol que
Catalunya sigui un estat (Sí o No). Aquí haurien de respondre
afirmativament tots aquells que en la pregunta de resposta múltiple
sobre com els hi agradaria que fos Catalunya diuen un estat
independent (48%) i tots els que diuen un Estat federal (20%). La
meva visió és que els qui responen estat federal en moltes ocasions
amaguen respostes evasives de la independència o que no saben ben bé
què és. La prova està com aquesta opció ha anat minoritzant-se
baròmetre rere baròmetre, tot i això, sabem que els 6 punts de
diferència entre tots dos plantejaments surten d'aquí, d'aquest
col·lectiu. Tingue'm-ho en compte...
Només els enquestats que hagin
respost favorablement el primer nivell que la consulta planteja
podran “participar” per decidir si aquest estat que ja han dit
que volen ha de ser un estat independent.
Situant-nos en una posició extrema,
que només poguéssim comptar amb aquest 48,5% que en la resposta
múltiple diuen “un estat independent”, descomptada l'abstenció, és a dir, sobre
vot vàlid emès, amb tota seguretat superaria el 50%.
I això serà així tant si el
percentatge del sí a l'estat independent el calculem sobre el total
del vot emès en la consulta (per tant, sobre el total de vot en la
primera qüestió) com, és evident, sobre el recompte dels que volen
que Catalunya sigui un estat.
Perquè, i això no és CAP problema, tindrem tres dades:
- el percentatge de vots favorables a que Catalunya esdevingui un estat sobre el total de vot vàlid emès.
- el percentatge de vots
favorables a que Catalunya sigui un estat independent sobre el total
de vot vàlid emès.
- el percentatge de vots
favorables a que Catalunya sigui un estat independent sobre el total
de votants que volen que Catalunya sigui un estat.
El que és important és que els partidaris de que Catalunya sigui un estat independent tinguem
el 51% dels vots en relació a la primera dada. Això és el que
conferirà una legitimitat absoluta al resultat. Això és el que ara
mateix apunten les enquestes que tindrem, i això és pel que hem de
treballar incessantment d'ara fins el 9 de novembre, perquè la
resposta Sí-Sí tingui més d'un 50% dels vots sobre el total de
vots vàlids emesos.
Tenint en compte les dades que ens
ofereixen les enquestes, entre els votants que volen que Catalunya
sigui un Estat independent sobre el total de votants que volen que
Catalunya sigui un estat serà superior al 80%.
L'única cosa que en termes de
purisme extrem podríem trobar al plantejament de la pregunta es troba justament en aquest diferencial entre ser
favorable a Catalunya Estat i no ser favorable a Catalunya Estat
independent. Què hi ha darrere d'això? És evident que respon a la
formulació que han fet tant Duran i Lleida i la seva excusa
confederalista com ICV, que, cal tenir-ho present, no és
un partit independentista. Què estaran votant aquest petitíssim
segment de votants que diguin Sí-No? Ara no ho sabem. Però era molt
important que tot i que ara no ho sabem, sí sabem que permet sumar en aquest moment inicial als qui aspirin a presentar-se el 9 de novembre amb d'altres
sortides. Això és així, hi han pogut ser i hi poden ser sense desvirtuar en cap cas la claredat de la pregunta ni que els independentistes poguem votar, directament, per una Catalunya estat independent.
Quina serà, presumiblement, la mecànica de la
votació?
Segurament
s'acabarà fent una cosa molt senzilla i molt molt clara. La gent
quan vagi a votar tindrà 3 paperetes en funció de les tres úniques respostes possibles. I per votar només caldrà que esculli
entre una de les tres:
- papereta dels que no volen que CAT
sigui un Estat, que estarà marcada en la primera qüestió amb un
No. I res més, cap marca a la segona, que fins i tot podria no
aparèixer o fer-ho en gris o difuminat, perquè si marques No, ja no
es pot marcar res en la segona qüestió.
- papereta dels que volen que CAT
sigui un Estat, però no volen la independència, que estarà marcada
en la primera qüestió amb un Sí i en la segona qüestió amb un No
- papereta dels que volen que CAT
sigui un Estat, i que sigui independent, que estarà marcada amb un
Sí a les dues qüestions.
El més normal, el que segur que
passarà, és que les paperetes estaran editades i la gent no haurà
de marcar res, simplement triar la papereta d'acord a la seva
elecció. Quan arribis al col·legi electoral et trobaràs tres
paperetes, d'acord a les tres úniques respostes possibles. Tries la
teva i ja està. Fàcil i clar.
Si algú dels que no vol que CAT
sigui un estat volgués votar a la segona qüestió, no podria, i si
ho fes, seria com si hagués entregat un paper amb un "tonto el
que lo lea", nul·la. Caldrà determinar, d'acord al reglament
de la consulta, si es considera nul tot el vot o només el vot a la
segona qüestió. Jo opto, per al cas que la papereta no tingui
guixades ni elements que alterin una percepció segura sobre la
intenció de vot a la primera qüestió, de considerar-lo vàlid per
a la primera, total de vots emesos, i no vàlid a la segona, no
comptar-lo. Això serà difícil que passi, perquè si al col·legi
ja hi ha les tres paperetes amb les tres úniques respostes
possibles, no crec que ningú es dediqui a fer coses que no pot i que
poden convertir en nul el seu vot.
El que no té cap sentit i estic segur que no passarà és que tothom
pogués votar a la segona opció, és a dir, que els que han votat No
a que Catalunya sigui un estat, també poguessin votar No a que
Catalunya sigui un estat independent. Però això no passarà. El No, que és la continuïtat en la situació actual, té la seva única lluita en la pregunta sobre si vol que Catalunya esdevingui un estat. Si guanyen aquí, ja està, ja s'ha acabat el debat. La seva decisió, la decisió del No és guanyar per poder seguir com fins ara. Si guanyen no és que no serem un estat, és que ja ni s'entarà a plantejar quin tipus d'estat. Per això crec que, evidentment, no tindran cap opció per votar a la
segona part.
Valoració política i estratègica
més enllà del plantejament tècnic de la pregunta i de la projecció
que podem fer a partir de les dades del CEO.
També des d'aquest punt de vista és
una pregunta PERFECTA. La realitat del país és la que és. Les
majories al Parlament són les que són i les necessitats de sumar el
màxim de suports també són prou evidents, etc etc.
Comptar amb ICV-EUA, per més que a
mi em posen dels nervis, era indispensable. Sense ells el procés
hagués quedat molt tocat. Amb aquesta solució s'hi incorporen fins
el final del mateix, no violentem ni la formació política ni una
part molt significativa dels seus votants (no em cansaré de repetir,
per donar tot el valor que té que hi siguin, que ICV no és un
partit independentista), i facilitem mantenir la interlocució
privilegiada i la unitat d'acció amb uns altres actors
INDISPENSABLES: els sindicats.
Que UGT i CCOO hi siguin és
fonamental, bàsic, indispensable. I per a ells és més fàcil
ser-hi si també hi és ICV-EUA.
Pel que fa a Duran, tot i que
aparentment sembli que ha aconseguit alguna cosa, és la seva derrota
definitiva. El procés, ara, ja no té marxa enrere. Com va escriure
un dia en Partal, en Duran mana a Unió (pot imposar les seves
decisions organitzatives) però no controla Unió (la capacitat
última de formular estratègies polítiques). Amb aquesta pregunta
li hem tret bona part de la capacitat de maniobra, distorsió i
rebentaire que tenia. I no tinc cap dubte que Unió, com a partit,
apostarà clarament per un doble Sí. Cap. Tothom sap que Duran feia
trampes quan parlava d'aquest hipotètic objectiu d'Unió de la
confederació, perquè el darrer congrés es va aprovar que era
confederació en l'àmbit europeu. Però és igual. L'important és
que no ha pogut parar-ho i que un partit de la tradició catalanista
d'Unió hi és i hi serà, sense cap mena de dubte, també en el
doble Sí, com toca ni que només fós per la dignitat a la memòria del màrtir Carrasco i Formiguera.
La pregunta és PERFECTA perquè crec que no és
gens arriscat afirmar que quan arribem a la consulta ningú no podrà
fer campanya per un Sí-No, perquè senzillament els que avui poden
voler que CAT sigui un estat, però que no sigui independent, que
sigui federal o confederal, no ho podran oferir, no tindran res a
oferir alternativament a la independència. I davant el no-res,
davant l'encongir-se d'esquenes perquè qualsevol opció que no sigui
la independència ha de venir formulada acordada amb Espanya, cosa
que no passarà mai, acabaran defensant el Sí-Sí.
Resumint: no hi ha cap risc amb la
pregunta. És una pregunta clara i és una pregunta que permet votar
Sí a la independència, que és l'únic que ens ha de preocupar. És
una pregunta formulada de manera que ja havia previst el Consell
Assessor per a la Transició Nacional, però millorant-ne la
formulació que posava com a exemple, i que no té cap dels riscos
que els experts deien calia evitar. És una pregunta que si projectem
els resultats del CEO té al darrere un suport a la independència
superior al 50% del total de votants. I és una pregunta que políticament
és balsàmica, intel·ligentíssima i ens permet créixer, blindar
el procés i lligar-hi fins el final actors polítics bàsics,
fonamentals.
És una pregunta PERFECTA! I GUANYAREM!
