Fermesa davant l'esclat de vandalisme antisistema. La violència com a amenaça pel procés.

Els últims dies s'han esdevingut una sèrie de fets que fan em replantegi el que em pensava que era una qüestió assumida per tothom: que el procés només pot avançar sense cap mena d'expressió de violència.

En el seu moment ja havia abordataquest tema. I em felicitava perquè semblava molt clar que tots havíem entès i interioritzat q un dels factors que més ràpidament podien fer descarrilar el procés era la violència. Que això era el que buscava incessantment l'unionisme. I que això era l'última excusa que els hi pensàvem i podíem donar.

El que ha passat aquests dies no és una violència que pugui ser associada al procés. És una violència vandàlica associada a aquest magma antisistema que des de fa anys, massa anys, ha arrelat a la ciutat de Barcelona amb absoluta impunitat. El tripartit a la Generalitat i a l'Ajuntament de BCN va ser el caldo de cultiu propici per atreure i permetre créixer entre nosaltres tota aquesta xusma.

Com a punt àlgid d'aquest despropòsit, tots recordarem quan la tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, senyora Imma Mayol, va declarar, allà per l'any 2007, que ella era una “antisistema”, mentre professava declaracions d'amor als okupes i els enaltia aquests delinqüents com si fossin uns herois.

Doncs bé, aquesta permissivitat, tolerància i impunitat en la que s'ha mogut autèntica gentussa, fins aconseguir situar-se al marge del compliment de qualsevol norma social, legal o administrativa... aquests dies ha esclatat d'una manera inèdita fins ara. Havíem tingut molts avisos. S'havien donat ja massa casos d'explosions de violència vandàlica pel centre de la ciutat a l'empara de determinades convocatòries. Però la seva intensitat violenta havia estat relativament fugaç.

El que està passant aquests dies és que amb l'excusa del desallotjament, en compliment d'una sentència judicial ferma, d'un espai okupat, sha llençat un autèntic pols a tota la ciutat, a tota la societat, i han generalitzat una explosió de violència que ja dura 3 dies i que amenaça d'escampar-se a altres barris de la ciutat i a altres ciutats de Catalunya.

Si aquest esclat de violència estigués associat al procés, el podríem donar per finiquitat. Per tant, el primer objectiu que tenim és aillar-lo, desvincular-lo, del procés.

Però el repte més important que planteja aquest gens innocent esclat de violència és -i això sí que pot afectar el procés- quina és la capacitat que té el Govern de Catalunya de fer tot allò que s'espera d'un govern, singularment de mantenir l'ordre.

La permanència en el temps i l'extensió territorial del vandalisme qüestionarien aquesta capacitat. I acabar-ho d'una manera que no sigui estríctament policial seria la derrota definitiva, en la mesura que evidenciaria un govern feble sotmès al xantatge d'uns vàndals. 

El que està passant és un escenari preocupantment imprevist per la seva dimensió, assolida, entenc jo, a partir de la combinació fatal de diversos factors, d'entre els que en destaco tres:

• l'amplificació mediàtica que han assolit els incidents. Tot i ser d'una gravetat extraordinària, el cert és que la seva retransmissió "en directe" per totes les xarxes socials ha comportat el seu sobredimensionament.
• la suma d'elements antisocials de molt diversa naturalesa que s'està produint. Els incidents han acabat aplegant gentussa a la només uneix el vandalisme i aquest repte del que se senten protagonistes de ser capaços de desafiar a tota una societat
• i, finalment, el que per a mi és el més preocupant de tots: la manca de reacció d'una societat que, per una banda observa atònita tot el que està passant, gairebé incrèdula, però que per una altra banda encara és esclava de prejudicis d'aquest fals progressisme de merda, que sempre culpabilitza la policia i que es mostra fastigosament melindrosa amb aquests vàndals, convertits en autèntics criminals.

Aquesta situació només té una manera de solucionar-se:

• En cap cas cedir ni negociar amb els delinqüents. Res. Per res del món Govern o Ajuntaments han de contemplar atorgar cap status d'interlocutor a aquests vàndals.
• 
  Incrementar el dispositiu policial. Ser encara més contundents en la repressió del més mínim acte vandàlic. Cal que el dispositiu policial permeti practicar el màxim nombre de detencions entre els qui participen en actes vandàlics. Cal detenir-los i interrogar-los. Cal esbrinar totes les connexions i els focus que han incitat i promogut aquesta violència. Cal posar-los a disposició judicial. I cal que els cossos jurídics del Govern de Catalunya s'hi aboquin, exigeixin i mirin d'obtenir de l'autoritat judicial el seu ingrés preventiu a presó, presó provisional, a l'espera dels judicis. I cal treballar intensament perquè quan aquests se celebrin s'assoleixin sentències amb condemnes exemplars.
• 
  Un cop sofocat aquest brot de violència antisistema, cal que els nostres cossos policials, Mossos i policies locals es preguntin com han pogut menystenir tant una amenaça tan greu per a la nostra societat i les nostres llibertats. A partir d'aquí cal que iniciïn una investigació a fons de tots els nuclis a partir dels quals s'organitzen tots aquests vàndals. No és admissible la impunitat amb la que han crescut i des de la que s'han pixat a la cara d'una societat democràtica i orgullosa de plantejar les seves reivindicacions de manera cívica i pacífica.

Per acabar aquest post d'urgència vull reiterar la meva confiança i el meu ple suport, SUPORT INCONDICIONAL, al Cos de Mossos d'Esquadra i, avui i molt especialment, a tots els agents de la Brigada Mòbil, la BRIMO. Estan davant d'un dels més importants desafiaments que han tingut des que existeixen com a policia integral. I tot i la dificultat de fer front al que està passant, estic del tot convençut que se n'ensortiran.Són uns autèntics herois!