Que la majoria social que habilita
l'impuls del procés és molt plural, que gràcies a aquesta
pluralitat enorme existeix i que fins ara ha avançat consensuant els
passos des d'aquest pluralitat és un fet.
Ho he escrit i reflexionat moltes
vegades. Si el lideratge del procés fos homogeni i se sustentés en una majoria social clara, tot podria ser més fàcil, més
operatiu. Però no és així i no val en absolut la pena
lamentar-se'n. La majoria social només existeix perquè som capaços
de sumar des d'Unió fins a les CUP, passant per CDC, ERC i ICV-EUA.
A més a més ens sabem imprescindibles tots: si un
dels partits que conformen aquesta majoria social se'n despengés, el procés quedaria tocat.
Els partits que conformen aquesta
majoria social fins ara han donat mostres de maduresa i compromís.
Van fer possible la declaració de sobirania al Parlament i han fet
possible l'acord de data i pregunta. I això és el més important i
el que hem de valorar.
No obstant, i a l'igual que reconeixem
i aplaudim els mèrits, el compromís, també podem dir que ens fan
patir molt, massa. Sempre estem amb un ai al cor per si algú es
despenja d'aquesta unitat, per si no serem capaços d'arribar al
següent pas amb el mateix nivell d'acord, etc.
Trobo a faltar, i molt, que tots
aquests partits que estan compromesos des de la declaració de
Sobirania i l'acord de data i pregunta, poguessin escenificar
públicament un compromís més intens i estratègic.
Perquè sí, perquè malgrat tot,
m'agradaria que totes aquestes forces polítiques, al costat dels
principals agents de la societat civil catalana (ANC, Òmnium) compareguessin públicamentdavant el poble de Catalunya i diguessin
alguna cosa similar a aquesta: “Els partits polítics i les
organitzacions que avui compareixem volem fer públic el següent:
- el nostre país viu un moment històric. En som plenament conscients i ens conjurem per actuar, fins el final del procés, d'acord a la transcendència irrepetible del moment.
- Sabem que tots els partits i organitzacions que estem en aquest acord tenim tots els nostres legítims objectius, visions, etc sobre com ha de ser i funcionar la nostra societat. Els nostres projectes són fins i tot molt diferents, però d'acord amb el primer punt, és a dir, que assumim que estem en un moment històric, ens conjurem a prioritzar en la nostra activitat política tot allò que ens uneix: la celebració d'una consulta per donar veu al poble sobre el futur de Catalunya i la construcció d'un nou estat.
- Renunciem, en aquests mesos que falten fins el 9 de Novembre i els que seguiran a la consulta fins que es concreti el resultat que en surti, al tacticisme partidista. Això obliga al govern, als partits que donen suport al govern i a l'oposició. Conscients dels dos punts anteriors (el moment històric i el nostre compromís per centrar la nostra activitat en allò que ens uneix), ens conjurem a obrir un parèntesi polític en el que és el normal funcionament de les nostres institucions i les nostres legítimes visions diferents sobre aquest funcionament, les polítiques a impulsar, etc.
- Actuarem, de facto, com un govern de concentració. El Govern accentuarà el seu caràcter tècnic i de transició i se centrarà en mantenir en correcte funcionament tota la maquinària administrativa, a atendre les necessitats més immediates dels nostres ciutadans, a fer tot el que calgui per fer possible la consulta del 9 de Novembre i a bastir totes aquelles estructures d'estat que necessitem impulsar en un procés d'aquesta naturalesa. El Govern procurarà fer partíceps totes les forces polítiques de les decisions de major relleu. I l'oposició es compromet a cooperar críticament en totes aquestes decisions i a no fer bandera de debats sectorials, tant perquè existeix un compromís de postposar-los fins finalitzar el procés, com perquè som conscients que tot allò que esdevingui un element de desgast entre les forces que impulsem el procés, no és positiu.
- Som plenament conscients que el procés que impulsa el poble de Catalunya, i del qual nosaltres -els signants- només en som gestors privilegiats, només ens té a nosaltres perquè arribi a bon port. Som plenament conscients que ho tenim tot en contra: l'estat espanyol, tot l'establishment (català i espanyol), la majoria mediàtica i fins i tot la comunitat internacional. Som plenament conscients que no podem esperar res que no surti de nosaltres, que no siguem nosaltres.
- Davant d'això, ens conjurem a enfortir aquest “nosaltres”. Manifestem el nostre compromís en fer d'aquest “nosaltres” tan plural, un nosaltres sòlid i operatiu. Manifestem que som plenament conscients de la diversitat de la societat catalana i ens conjurem a convertir-la en el principal patrimoni del nou estat. Tot el que fem i tot el que volem té un fonament polític i social que transcendeix el procés i els seus agents: som un sol poble.
- Som plenament conscients de l'excepcionalitat democràtica que tot plegat ens planteja. L'assumim com un mal menor. L'assumim amb el convenciment que el dret a decidir implica una revolució democràtica sense precedents en el nostre país, de la que ja mai no en podrem ni voldrem defugir. Assumim aquesta excepcionalitat amb el convenciment que el país que en surti d'aquest procés el construirem entre tots, des de la radicalitat democràtica.
- Ens conjurem a, un cop finalitzat el procés, convocar immediatament unes eleccions constituents, que tinguin per objectiu redactar una constitució que sigui un reflex de la radicalitat democràtica que ens ha permès impulsar el procés, que sigui respectuós amb totes les visions sobre la societat que confluiran en el nou Parlament i que habiliti un nou país democràticament robust i plural.
Si s'aconseguís una cosa així el
nostre procés hauria donat un salt endavant espectacular. Hauríem
constituït un autèntic RING OF FIRE que garantiria el blindatge del
procés. Impenetrables a les "agressions" externes, però conservant la pluralitat interna.
Crec, a més, que tampoc no hauria de
costar tant arribar-hi, a un acord d'aquesta naturalesa. Al cap i a
la fi, tots els partits que estan en l'acord de data i pregunta
-excepte la CUP- han participat del Govern de la Generalitat
Autonòmica en aquests darrers 10 anys. La situació del país és
responsabilitat, para lo bueno y para lo malo, de tots: de CiU, d'ERC
i d'ICV-EUA. Cap d'aquests partits es pot fer el boig en relació a
com està el país. Es tracta de no convertir aquesta situació, que
és crítica, en una disputa demagògica del “que si tu que si yo,
que si yo que si tu...”.
No es tractaria en cap cas d'enganyar
ningú, i menys als propis votants. Es tractaria de fer-los partíceps
d'un acord històric, de conformar un govern tan tècnic com sigui
possible i de no caure en les temptacions partidistes de desgast i
retret mutu entre els partits que estan en el consens de la data i la
pregunta.
De la mateixa manera que es tractaria
de deixar meridíanament clar que immediatament finalitzat el procés,
hi haurà eleccions constituents, que ens permetran dotar-nos d'una
Constitució consensuada a partir de la qual desplegar el necessari
joc de partits.
Tot i que cada dia penso en l'important
que seria blindar un acord així, sóc del tot pessimista que el
puguem assolir. El tacticisme encara pesa massa. I percebo, en
algunes forces, dubtes sobre tot plegat, que els fan reaccionar a la
defensiva, fent-se valer intentant posar el Govern contra les cordes
dia sí, dia també o intentant desgastar, fins i tot mesquinament,
altres forces que estan en aquest consens sense el qual no hi hauria
res. Si tots ens deixem anar i ens dediquem a fer bandera del que ens
separa, de les nostres diferències, estem perduts.
Crec que ja hem identificat amb
claredat, tots plegats, que la principal amenaça pel nostre procés
som nosaltres mateixos. Que en algun dels revolts que tindrà el camí
la caguem, no sapiguem estar a l'alçada, ens perdi l'estètica o el
tacticisme.
L'altra cara és que si ens sorprenem a
nosaltres mateixos i som capaços de mantenir ni que sigui aquesta
precària, però eficient, unió assolida amb la data i la pregunta,
el procés gaudirà de bona salut.
Tanmateix, insisteixo, reclamo, que
aquestes forces polítiques i socials siguin més ambicioses i
estableixin un RING OF FIRE que blindi el procés fins el final i
davant qualsevol contingència. Por pedir que no quede...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada