No podem permetre que els partits polítics segrestin les eleccions de la independència!

Avui la fiscalia de l'Estat ha aprovat presentar querella contra el President Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau pel 9N.

És una nova vergonya demofòbica de l'Estat Espanyol. La demanda és contra el President i contra dos membres del seu Govern, però va adreçada a tots nosaltres, els 2,4 milions de catalans que vàrem votar el 9N i que a data d'avui encara continuen votant en els llocs habilitats per fer-ho. El que els hi fa por és la democràcia, que el poble català pugui decidir i, sobretot, que hàgim actuat com un poble lliure i sense por.

El conflicte amb l'Estat ja està desencadenat i no té marxa enrere possible, tot el contrari, l'hostilitat de l'Estat ho està accelerant tot.

Gairebé 1,9 milions de catalans vam votar per la independència, i això és, mirat de la manera que es vulgui mirar, l'opció política que més suports recull de totes les possibles a Catalunya. Només tenim el dubte de quina serà la diferència amb les altres opcions, però no de que aquesta opció és la majoritària socialment a Catalunya. I així s'ha expressat de totes les maneres possibles: amb una majoria parlamentària clara, amb la consulta del 9N, amb les mobilitzacions al carrer i fins i tot en les enquestes.

Intentada la consulta pactada, intentada la votació d'acord a la llei catalana i no havent-ho aconseguit, és evident que estem abocats a unes eleccions de caràcter plebiscitari.

No hi ha cap manual de com s'han de fer les coses. Però sabem perfectament el que ens ha funcionat i el que no. Sabem perfectament què garanteix que fem bé les coses i tinguem èxit, i sabem quan la caguem. Això hauria de ser suficient per fer el que hem de fer, perquè ho sabem, però no ho és. 

Sabem que quan anem junts, i quan aquest junts connecta partits polítics, societat civil organitzada, personalitats i voluntaris anònims, som una màquina, sempre ens en sortim i culminem amb èxit tot el que ens proposem... saber tot això hauria de ser suficient per fer-ho sempre, però dissortadament sembla que no és el cas.

Estem en un moment complicat no tant perquè ens fallin les forces, ens falti determinació, o no sapiguem què cal fer... estem en un moment complicat perquè dissortadament entre els partits polítics s'ha trencat la confiança. I aquest trencament de confiança fa que s'estigui especulant absurdament en com sortir-nos-en amb altres receptes que no siguin les que sabem són l'única garantia d'èxit.

Ja no és el moment de continuar parlant sobre l'absurda manera com hem arribat aquí. Ara és el moment d'exigir posar punt i final a aquesta absurditat.

És evident que no hi ha cap altra sortida que unes eleccions de caràcter plebiscitari i que han de ser abans de les eleccions municipals. De la mateixa manera que és del tot evident que fer front a unes eleccions d'aquest tipus requereixen de compromisos excepcionals per fer-hi front, perquè si no és així simplement estem negant el caràcter excepcional. I SI ESTEM PARLANT DE LES ELECCIONS DE LA INDEPENDÈNCIA, NO PODEM PERMETRE QUE SIGUIN SEGRESTADES PELS PARTITS POLÍTICS! 

Cal una gran llista central, el màxim d'unitària possible, sense sigles, que sigui el SÍ, amb els grans lideratges dels partits polítics, amb els grans lideratges de la societat civil, amb personalitats i amb els partits i amb la societat civil, que visualitzi el gran consens i determinació del país al voltant de la independència, i que, sobretot, asseguri la màxima mobilització de tots els enormes recursos del país, a tots els nivells.

No tenen cap sentit, per tant, tots aquests càlculs d'Hondt i cosetes així. Quan es parla d'una gran llista central de país pel Sí, per la independència, es parla d'una cosa totalment diferent a tot el que hem vist fins ara. I que, el que menys ha de ser és una suma de sigles de partits. No hi ha d'haver sigles. Només hi ha d'haver un projecte clar orientat a recollir el màxim de suports possibles, a sumar el màxim d'energies, a provocar un engrescament únic, a aixecar passions, il·lusió, confiança, seguretat.

Una gran llista que faci possible una mobilització mai vista, excepcional, que ens permeti assolir també una majoria excepcional per la independència. Després caldrà constituir un Govern de representació institucional i tècnic que executi totes les passes prèviament determinades per fer realitat la independència. Una majoria parlamentària i un Govern la tasca dels quals hauria de finalitzar en el moment que assolim la independència i es puguin convocar unes eleccions de caràcter constituent on, llavors ja sí, les diferents forces polítiques s'hi presentin amb les seves idees, diferències, propostes, i que assumeixin constituir el nou país, dotar-lo d'una constitució, d'una estructura legislativa bàsica i posar-lo a treballar.

Algú es pensa que té cap sentit que anem a unes eleccions que han de fer evident el Sí a tot el món i que la societat civil, que és la que ha empès i liderat el procés fins ara, se n'hagi de quedar al marge perquè els partits les segresten i les deixen en mans de les seves sigles, dels seus òrgans directius, dels seus pactes de despatx i dels seus militants????

Algú es pensa que és millor que cada partit s'ho faci i llençar per la claveguera l'enorme força, experiència i capacitat mobilitzadora que han demostrat Ara és l'hora, ANC, Òmnium, Súmate, i tots els voluntaris que hi hem col·laborat?

Hi ha algú que estigui tan boig com per no fer una cosa en la que hi puguem ser tots i treballar tots plegats des del primer minut -de fet seguir treballant- per arribar on mai no hem arribat i fer el que fins ara mai hem fet? 

Hi ha algú que es pensi que la votació definitiva per la independència ara l'hem de deixar en mans dels partits polítics?

No, no i mil vegades no! Quan miro al meu voltant el que estan sent aquests mesos -anys- tan intensos veig que la majoria de la gent del meu entorn més immediat amb què hem estat treballant no militem a cap partit polític. Ara ens hem de quedar fora? Ara ens hem de dedicar a mirar-nos de reüll perquè s'ho queden els partits i maximitzen les seves diferències disputant-se un grapat de vots de merda??? Estem bojos?

No senyors, no. Hi ha d'haver una llista central de país que canalitzi tot aquest enorme potencial que hem acumulat. Una llista central de país pel Sí, que ens cridi i posi a tots a treballar pel seu èxit, a dur una engaxina al casco de la moto, a posar cartells pel barri, a fer paradetes al carrer, a distribuir octavetes, a fer i omplir mítings i actes, a anar casa per casa, com vam fer amb la gigaenquesta, a trucar tothom, a anar a buscar els nostres veïns, amics, familiars i mobilitzar-los.

Això és el que hem de fer, i aquesta és l'energia que hem de canalitzar en les eleccions de la independència. Aquesta és la força enorme que tenim, que sabem que tenim, que sabem com de bé funciona i fins on pot arribar, i que, sense cap mena de dubte, hem de posar a treballar en unes eleccions tan excepcionals com les que s'han de fer.

Algú s'imagina perdre l'oportunitat de fer una cosa així i permetre que els partits polítics ens segrestin la votació més important que haurem tingut mai? Algú s'imagina com estaríem ara si haguéssim perdut l'oportunitat de fer el que vàrem fer el 9N, oi que no? Doncs ara igual. Som-hi tots.

Sóc soci de l'ANC, vaig ser voluntari a l'organització de la primera assemblea que va fer, al Palau Sant Jordi. Vaig ser voluntari la mani de l'Onze 2012, vaig ser voluntari la Via Catalana, vaig anar a la V, i he estat, conjuntament amb moltíssima altra gent, fent tot el que ha calgut: actes, concerts, xerrades, paradetes, recollida de signatures, gigaenquestes, posant pasta... Hem fet tot el que ens han demanat i ha calgut. Ara no podria admetre que ens inhibíssim. Crec que l'ANC -i resta de societat civil, com Òmnium i Súmate- han de fer un pas endavant i, com deia ahir el professor Boix, tutelar una llista d'aquesta naturalesa.

És el que sabem que ens durà a l'èxit. És el que és just, lògic i racional que sigui. I és el que hem de fer realitat. Aquestes eleccions NO són dels partits polítics. Són del Sí. No podem admetre que ens les segrestin els partits polítics. Ho hem de fer entre tots. I som capaços de fer-ho i de canalitzar una energia fins ara mai vista. I després, un cop feta la feina, cadascú a casa seva, amb les seves idees i les seves propostes.