Després de 32 anys de manifestar-me cada Onze de setembre per la independència, segons s'ha fet circular des de l'Assemblea General de Lleida de l'ANC del passat diumenge, el proper Onze ho hauré de fer per convertir la Meridiana en el Carrer Major de la República Catalana.
Sóc membre de l'ANC i hi vinc col·laborant de fa molt temps, de fet des de la seva assemblea constituent al Palau Sant Jordi, on ja vam fer de servei de seguretat. I mai, mai, enlloc, no he vist cap paper que em digués que el que ho feia ho feia per una cosa republicana. Sempre, tot el que havia entès que formava part del nostre ideari era el dret a decidir i la independència com a objectiu.
Suposo que la direcció de l'ANC haurà vist que en el nostre país hi ha un debat prou viu i intens entre monàrquics i republicans per haver de posicionar-se a favor d'una de les formes possibles que pot adoptar el futur estat català.
Això és l'únic que explicaria que aquest Onze de setembre del 2015, en vespres d'unes eleccions que volíem tinguessin caràcter plebiscitari en termes de Sí o No a la independència, l'ANC ens convidi a manifestar-nos a favor de la república.
Suposo també que l'ANC, que sempre ha anat un pas pel davant dels partits polítics, dona per feta la independència, i centra els seus esforços en que aquesta independència es concreti en una «República Catalana» davant l'amenaça d'un projecte alternatiu de «Monarquia Catalana».
A mi, sincerament, m'hagués agradat molt més que aquest Onze 2015 haguéssim seguit manifestant-nos per la INDEPENDÈNCIA, que és el que fins ara molts hem entès era el substantiu, i que encara no hem assolit. Ser independents. Gaudir de plena sobirania. Per a molts, a més, ja era una gran fita que la independència hagués estat assumida amb totes les lletres com a objectiu pel conjunt del sobiranisme, superant així ambigüitats, meandres o metàfores fins ara massa habituals.
Vaig estar a Escòcia durant 10 dies al voltant del seu referèndum d'independència, i no recordo en cap cas que la campanya anés de si la República escocesa o la Monarquia escocesa. De fet ni tan sols tinc clar que els escocesos, si assolien la independència, que és el que clarament votaven, haguessin continuat mantenint vincle amb la Monarquia britànica o haguessin passat de tot. Els independentistes ho confiaven tot a una cosa ben simple: YES SCOTLAND, i tot se centrava en ser independents o no, en assolir la plena sobirania i decidir, o no.
He buscat dades també sobre el darrer referèndum al Quebec, i tampoc no hi he trobat cap polarització entre uns possibles partidaris de la Republique Quebequoise o la Monarchie Quebequoise. De fet, i també sorprenentment a la vista del plantejament que estem fent a Catalunya, també al Quebec semblaven decidir només entre independència sí o no, i no entre si un cop assolida la independència, el Quebec havia de ser una república o una monarquia.
Desconcertat, per tant, que en els dos últims grans referèndums independentistes en països de democràcies occidentals, el tema fos independència SÍ o NO, m'he seguit interrogant sobre què pot haver portat a l'ANC a saltar-se la fase independentista per entrar en la batalla sobre el règim polític en el que s'ha de concretar l'estat català un cop assolida la independència.
Entenc, d'entrada, que els independentistes monàrquics catalans han desenvolupat una activitat molt silenciosa i sibil·lina, molt discreta. Estirant aquest fil he descobert que podria haver-hi una proposta monàrquica per al futur estat català, que se centraria en que un cop s'assoleixi la independència, l'estat català que se'n derivi proclamaria una nova dinastia hereva del Casal de Barcelona. Les noves Corts Catalanes sobiranes, hereves de les Corts del 1714, designarien un nou rei, que hauria de jurar les nostres constitucions i esdevindria així legítim cap d'Estat de la Catalunya independent. I que fins i tot hi ha noms que podrien ser considerats aspirants al tro català, provinents de reputades dinasties europees.
Em resulta pertorbador, tanmateix, que en més de 30 anys de militància independentista mai hagués pensat que l'estat català resultant d'un procés d'independència pogués ser una monarquia. Sempre havia pensat que tindríem un President de Catalunya, democràticament escollit per tots.
Agraeixo, per tant, a l'ANC, que ens hagi obert els ulls a tots, que no hagi simplificat ni fet les coses fàcils, i que hagi tingut el coratge que calia per visualitzar un debat polític fins ara ocult, àdhuc silenciat: quina ha de ser la forma de l'estat català resultant de la independència? República catalana o Monarquia catalana?
Lamento haver tingut una reacció inicial miop davant el sobtat i no debatut internament a cap nivell posicionament republicanista de l'ANC. Ara veig que aquest posicionament sense cap seqüència lògica discursiva amb res del que ha fet l'ANC des de la seva fundació obeeix a la necessitat de sacsejar la nostra societat, perquè no s'encanti pensant únicament en la independència, i valori, amb totes les seves conseqüències, l'endemà de la independència, un cop constituït l'estat català. Crec que aquest debat hauria de començar dins la mateixa ANC, per donar exemple. Un cop llençada la pedra d'un debat que ningú es pensava existís, ara cal un debat serè a totes les assemblees locals i territorials.
Un cop hem convertit allò que tots consideràvem era adjectiu en substantiu, hem de debatre els projectes que ens han dut a aquesta decisió transcendent. Perquè per a molts allò substantiu continua sent la independència i el nom propi, Catalunya, i allò adjectiu, la forma com l'articulem, sigui República Catalana o Monarquia Catalana.
El debat està obert! HAGAN JUEGO, SEÑORES!!!!
Sóc membre de l'ANC i hi vinc col·laborant de fa molt temps, de fet des de la seva assemblea constituent al Palau Sant Jordi, on ja vam fer de servei de seguretat. I mai, mai, enlloc, no he vist cap paper que em digués que el que ho feia ho feia per una cosa republicana. Sempre, tot el que havia entès que formava part del nostre ideari era el dret a decidir i la independència com a objectiu.
Suposo que la direcció de l'ANC haurà vist que en el nostre país hi ha un debat prou viu i intens entre monàrquics i republicans per haver de posicionar-se a favor d'una de les formes possibles que pot adoptar el futur estat català.
Això és l'únic que explicaria que aquest Onze de setembre del 2015, en vespres d'unes eleccions que volíem tinguessin caràcter plebiscitari en termes de Sí o No a la independència, l'ANC ens convidi a manifestar-nos a favor de la república.
Suposo també que l'ANC, que sempre ha anat un pas pel davant dels partits polítics, dona per feta la independència, i centra els seus esforços en que aquesta independència es concreti en una «República Catalana» davant l'amenaça d'un projecte alternatiu de «Monarquia Catalana».
A mi, sincerament, m'hagués agradat molt més que aquest Onze 2015 haguéssim seguit manifestant-nos per la INDEPENDÈNCIA, que és el que fins ara molts hem entès era el substantiu, i que encara no hem assolit. Ser independents. Gaudir de plena sobirania. Per a molts, a més, ja era una gran fita que la independència hagués estat assumida amb totes les lletres com a objectiu pel conjunt del sobiranisme, superant així ambigüitats, meandres o metàfores fins ara massa habituals.
Vaig estar a Escòcia durant 10 dies al voltant del seu referèndum d'independència, i no recordo en cap cas que la campanya anés de si la República escocesa o la Monarquia escocesa. De fet ni tan sols tinc clar que els escocesos, si assolien la independència, que és el que clarament votaven, haguessin continuat mantenint vincle amb la Monarquia britànica o haguessin passat de tot. Els independentistes ho confiaven tot a una cosa ben simple: YES SCOTLAND, i tot se centrava en ser independents o no, en assolir la plena sobirania i decidir, o no.
He buscat dades també sobre el darrer referèndum al Quebec, i tampoc no hi he trobat cap polarització entre uns possibles partidaris de la Republique Quebequoise o la Monarchie Quebequoise. De fet, i també sorprenentment a la vista del plantejament que estem fent a Catalunya, també al Quebec semblaven decidir només entre independència sí o no, i no entre si un cop assolida la independència, el Quebec havia de ser una república o una monarquia.
Desconcertat, per tant, que en els dos últims grans referèndums independentistes en països de democràcies occidentals, el tema fos independència SÍ o NO, m'he seguit interrogant sobre què pot haver portat a l'ANC a saltar-se la fase independentista per entrar en la batalla sobre el règim polític en el que s'ha de concretar l'estat català un cop assolida la independència.
Entenc, d'entrada, que els independentistes monàrquics catalans han desenvolupat una activitat molt silenciosa i sibil·lina, molt discreta. Estirant aquest fil he descobert que podria haver-hi una proposta monàrquica per al futur estat català, que se centraria en que un cop s'assoleixi la independència, l'estat català que se'n derivi proclamaria una nova dinastia hereva del Casal de Barcelona. Les noves Corts Catalanes sobiranes, hereves de les Corts del 1714, designarien un nou rei, que hauria de jurar les nostres constitucions i esdevindria així legítim cap d'Estat de la Catalunya independent. I que fins i tot hi ha noms que podrien ser considerats aspirants al tro català, provinents de reputades dinasties europees.
Em resulta pertorbador, tanmateix, que en més de 30 anys de militància independentista mai hagués pensat que l'estat català resultant d'un procés d'independència pogués ser una monarquia. Sempre havia pensat que tindríem un President de Catalunya, democràticament escollit per tots.
Agraeixo, per tant, a l'ANC, que ens hagi obert els ulls a tots, que no hagi simplificat ni fet les coses fàcils, i que hagi tingut el coratge que calia per visualitzar un debat polític fins ara ocult, àdhuc silenciat: quina ha de ser la forma de l'estat català resultant de la independència? República catalana o Monarquia catalana?
Lamento haver tingut una reacció inicial miop davant el sobtat i no debatut internament a cap nivell posicionament republicanista de l'ANC. Ara veig que aquest posicionament sense cap seqüència lògica discursiva amb res del que ha fet l'ANC des de la seva fundació obeeix a la necessitat de sacsejar la nostra societat, perquè no s'encanti pensant únicament en la independència, i valori, amb totes les seves conseqüències, l'endemà de la independència, un cop constituït l'estat català. Crec que aquest debat hauria de començar dins la mateixa ANC, per donar exemple. Un cop llençada la pedra d'un debat que ningú es pensava existís, ara cal un debat serè a totes les assemblees locals i territorials.
Un cop hem convertit allò que tots consideràvem era adjectiu en substantiu, hem de debatre els projectes que ens han dut a aquesta decisió transcendent. Perquè per a molts allò substantiu continua sent la independència i el nom propi, Catalunya, i allò adjectiu, la forma com l'articulem, sigui República Catalana o Monarquia Catalana.
El debat està obert! HAGAN JUEGO, SEÑORES!!!!
Crec que el més assenyat és el que proposa Boaz Vilallonga: l'Imperi Català!
ResponEliminahttp://www.sastreria-vilallonga.com/2015/02/dies-gloriosos.html