Aquests dies s'ha fet pública, per l'AEAT, la recaptació tributària de tot l'any 2014, tres mesos després de tancar l'exercici (cada cop més tard, abans era a principis de març o abans).
A nivell estatal la recaptació ha arribat als 175.000 milions d'euros (174.987 milions). És una xifra molt important, que sembla indicar una recuperació real. L'informe de l'AEAT diu que es deu no tant a l'increment de tipus com de les bases imposables, si és així el canvi de tendència és rellevant. En tot cas, hi ha un increment en relació amb l’any 2013 d’un 3,6%, quan la recaptació fou de 168.847 milions d’euros, per tant, 6.140 milions d’euros més el 2014 que el 2013. De la dada del 2014, 175.000 milions destaca que és la més important des del 2007: 168.847 (2013), 168.566 (2012), 161.759 (2011), 159.536 (2010), 144.023 (2009), 173.453 (2008), 200.676 (2007) i 179.380 (2006).
Espanya encara no recapta a nivells de 2006, però s'hi acosta, és on era quasi fa una dècada. La recaptació estaria en termes similars al primer any en què es va notar la crisi en la recaptació, l’any 2008, i molt lluny del nefast 2009.
De les dades de recaptació consta que a Catalunya es van recaptar 36.226 milions d’euros, que representa el 20,74% del total de la recaptació estatal.
A Catalunya l’increment en relació al 2013 ha estat del 6,3%, per tant, molt superior a l’increment estatal, que és del 3,6%. Aquest 2014 l’Estat ha recaptat a Catalunya 2.164 milions més que el 2013. L’any 2014 l’Estat obté en total 6.140 milions d’euros més, que quan els posem en relació amb els 2.164 milions recaptats de més a Catalunya veiem que això suposa exactament el 35,24% del total d’increment de recaptació. És a dir, la contribució catalana a l’increment d’ingressos de l’Estat pel 2014 ha estat del 35% del total. Sense la contribució catalana l’increment de recaptació a l’Estat seria de 3.976 milions, un 2,3% en relació amb el 2013.
Podem dir que Catalunya contribueix en un 20% al total de recursos tributaris de l’Estat, però també podem afirmar i cal que sigui conegut que Catalunya contribueix en un 35% a la recuperació en els ingressos de més que obté l’Estat el 2014. Per descomptat que aquestes magnituds no es reflecteixen ni en el dèficit permès ni tampoc en el finançament autonòmic, i tampoc en les declaracions públiques, només cal recordar els insults que va proferir el ministre d'hisenda als responsables polítics catalans sobre l'evolució del creixement del PIB a Catalunya el divendres.
Més coses: si tenim present que el PIB català és aproximadament de 200.000 milions, sobre un estatal del 1.000.000 milions, per tant, el 20%, i que l’objectiu de dèficit, i el dèficit en què s’ha incorregut, es calcula sobre el PIB, aleshores es poden treure algunes conclusions. Sembla que la recaptació a Catalunya és consistent amb el pes del PIB català en el conjunt de l’Estat un 20%. Aquesta xifra és de 36.226 milions d’euros. Ara bé, la recaptació a Catalunya quant a l’increment de recaptació interanual a l’Estat ja hem vist que és del 35%, I UN COP MÉS, SENSE CAP RETORN a la societat catalana.
Deixant de banda el dèficit fiscal, que suposa un càlcul complex que inclou la despesa feta per les administracions i inclou la Seguretat Social, sí que podem valorar el que gestiona la Generalitat i l’Estat d’aquests 36.226 milions recaptats en impostos a Catalunya per l'Estat.
De les dades de finançament autonòmic pel 2014 sabem que l’Estat va transferir a Catalunya 14.532 milions d’euros en concepte de finançament autonòmic, per tant, sembla que la Generalitat estaria gestionant menys de la meitat de la seva recaptació en els grans tributs que gestiona l’Estat.
Dels 36.226 recaptats en concepte d’IRPF, IVA, Societats i impostos especials l’Estat transferiria a Catalunya nomes 14.532 milions, un 40%, la resta, el 60% el gestionaria directament l’Estat. Si afegim als 36.226 milions recaptats per l’Estat a Catalunya els 2.400 milions que pot recaptar la Generalitat estaríem parlant d’un total de tributs recaptats a Catalunya d’uns 38.650 milions, dels quals la Generalitat en gestionaria uns 17.000 milions, un 44%.
Sigui en termes de PIB o de recaptació (20%) o de població (16%) els ingressos de Catalunya en termes de pressupost podrien ser de 29.163 milions o de 23.330 milions, però aquesta, com hem vist, no és la realitat, i la comparativa és greu.
El MHAP també publica la despesa pública autonòmica no financera, que ha estat de 163.344 milions. En els mateixos termes d'anàlisi serien 32.668 milions (20%) o 26.135 milions (16%) de despesa no financera per part de la Generalitat. La comparativa amb el pressupost de la Generalitat és eloqüent.
L’evolució dels ingressos derivats del model de finançament (allò que tan pomposament es va anunciar com el millor finançament de la història) també és negativa: l’Estat transfereix menys recursos el 2014 que el 2009
Malgrat que Catalunya cada any aporta més a l'Estat en recaptació d’impostos, això no té cap impacte en la recaptació que l’Estat li cedeix del total recaptat a Catalunya. Tot i la dinàmica creixent d’esforç en recaptació per part dels catalans, cap repercussió positiva significativa. I l'Estat es reserva la gestió del dèficit i de l'endeutament via FLA.
De totes aquestes dades, en podem extreure unes conclusions molt i molt clares:
1.l’Estat gestiona més de la meitat de la recaptació que obté a Catalunya, un 60% i només transfereix com a finançament autonòmic el 40%.
2. La Generalitat només gestiona, si hi afegim la recaptació derivada dels impostos cedits, un 44%. Menys de la meitat de la riquesa tributària generada.
3. El finançament de la Generalitat no té res a veure ni amb el pes del PIB ni amb la recaptació i s’acostaria moderadament al de la població, però tampoc.
4. L’objectiu de dèficit es fixa en funció del PIB, no en funció de la comparació entre recaptació i finançament autonòmic.
5. L’aportació catalana a la recuperació dels ingressos tributaris de l’Estat és del 35% el 2014. Sense Catalunya la recaptació de l’Estat creixeria només un 2,3% interanual. Aquest 2014 hem recuperat nivells de recaptació tributària similars als del 2006.
6. Del gran drama de la situació de les finances de la Generalitat i de la seva repercussió en la gestió del Govern i impacte a la societat també en forma part la irresponsabilitat del tripartit. El 2009 la recaptació havia caigut espectacularment, més de 8.000 milions respecte l'últim any pre-crisis. Però van fer com si res. Van seguir gastant com si res. I ho van fer endeutant la Generalitat. Fins que no van poder més. Llavors van recórrer a allò dels «bons patriòtics», finançament via particulars perquè la Generalitat ja havia esgotat absolutament la seva capacitat d'endeutament. Quan CiU accedeix a la Generalitat, les seves finances estaven TOTALMENT COL·LAPSADES. La irresponsabilitat del tripartit no només havia generat un endeutament monstruós, sinó que havia esgotat totalment la capacitat d'obtenir cap mena de finançament extra via nous crèdits.
I ara ens trobem amb que els que van gastar irresponsablement el que no tenien, els que no van fer res per ajustar la despesa a la realitat de la crisi i la brutal minva d'ingressos, els que van provocar un endeutament demencial i els que van fer impossible que la Generalitat acudís a buscar crèdit per completar el seu pressupost de despeses... els que van fer tot això són els que d'una manera absolutament indecent ara fan una demagògia insuportable i falsa «contra les retallades». Menteixen en relació al que són, al seu abast i presenten els ajustaments de despesa que ha calgut com si s'haguessin fet per vici, com si s'hagués pres aquestes decisions podent-se prendre'n unes altres, i no per la realitat, que són una conseqüència directa del que irresponsablement ells van fer i i del que van deixar de fer. És impossible ser més miserable políticament.
I és clar, l'Estat s'aprofita de l'extraordinària feblesa en la que el tripartit va sumir la Generalitat per cobrar-se com vol i a tots els nivells (financer, polític, competencial) que ens «assisteixi» creditíciament amb uns diners que, com hem vist més amunt, són nostres, surten del demencial espoli fiscal que patim i de que l'Estat es queda el 60% del que recapta a Catalunya i no retorna ni tan sols l'increment d'esforç fiscal que ha generat amb gran esforç la societat catalana aquests anys.
Així estem: atrapats per un estat que espolia i saqueja sense contemplacions a la societat catalana i la irresponsabilitat d'uns altres que des d'aquí van arruïnar la Generalitat que governaven, deixant-la sense cap marge de maniobra, i que ara s'aprofiten de la manera més miserable imaginable de les conseqüències de la seva pèssima gestió, fent un discurs demagògic que no pot ser més indecent, i sense assumir ni una gota de responsabilitat en la dramàtica situació que quan eren tripartit i governaven, van crear.
A nivell estatal la recaptació ha arribat als 175.000 milions d'euros (174.987 milions). És una xifra molt important, que sembla indicar una recuperació real. L'informe de l'AEAT diu que es deu no tant a l'increment de tipus com de les bases imposables, si és així el canvi de tendència és rellevant. En tot cas, hi ha un increment en relació amb l’any 2013 d’un 3,6%, quan la recaptació fou de 168.847 milions d’euros, per tant, 6.140 milions d’euros més el 2014 que el 2013. De la dada del 2014, 175.000 milions destaca que és la més important des del 2007: 168.847 (2013), 168.566 (2012), 161.759 (2011), 159.536 (2010), 144.023 (2009), 173.453 (2008), 200.676 (2007) i 179.380 (2006).
Espanya encara no recapta a nivells de 2006, però s'hi acosta, és on era quasi fa una dècada. La recaptació estaria en termes similars al primer any en què es va notar la crisi en la recaptació, l’any 2008, i molt lluny del nefast 2009.
De les dades de recaptació consta que a Catalunya es van recaptar 36.226 milions d’euros, que representa el 20,74% del total de la recaptació estatal.
A Catalunya l’increment en relació al 2013 ha estat del 6,3%, per tant, molt superior a l’increment estatal, que és del 3,6%. Aquest 2014 l’Estat ha recaptat a Catalunya 2.164 milions més que el 2013. L’any 2014 l’Estat obté en total 6.140 milions d’euros més, que quan els posem en relació amb els 2.164 milions recaptats de més a Catalunya veiem que això suposa exactament el 35,24% del total d’increment de recaptació. És a dir, la contribució catalana a l’increment d’ingressos de l’Estat pel 2014 ha estat del 35% del total. Sense la contribució catalana l’increment de recaptació a l’Estat seria de 3.976 milions, un 2,3% en relació amb el 2013.
Podem dir que Catalunya contribueix en un 20% al total de recursos tributaris de l’Estat, però també podem afirmar i cal que sigui conegut que Catalunya contribueix en un 35% a la recuperació en els ingressos de més que obté l’Estat el 2014. Per descomptat que aquestes magnituds no es reflecteixen ni en el dèficit permès ni tampoc en el finançament autonòmic, i tampoc en les declaracions públiques, només cal recordar els insults que va proferir el ministre d'hisenda als responsables polítics catalans sobre l'evolució del creixement del PIB a Catalunya el divendres.
Més coses: si tenim present que el PIB català és aproximadament de 200.000 milions, sobre un estatal del 1.000.000 milions, per tant, el 20%, i que l’objectiu de dèficit, i el dèficit en què s’ha incorregut, es calcula sobre el PIB, aleshores es poden treure algunes conclusions. Sembla que la recaptació a Catalunya és consistent amb el pes del PIB català en el conjunt de l’Estat un 20%. Aquesta xifra és de 36.226 milions d’euros. Ara bé, la recaptació a Catalunya quant a l’increment de recaptació interanual a l’Estat ja hem vist que és del 35%, I UN COP MÉS, SENSE CAP RETORN a la societat catalana.
Deixant de banda el dèficit fiscal, que suposa un càlcul complex que inclou la despesa feta per les administracions i inclou la Seguretat Social, sí que podem valorar el que gestiona la Generalitat i l’Estat d’aquests 36.226 milions recaptats en impostos a Catalunya per l'Estat.
De les dades de finançament autonòmic pel 2014 sabem que l’Estat va transferir a Catalunya 14.532 milions d’euros en concepte de finançament autonòmic, per tant, sembla que la Generalitat estaria gestionant menys de la meitat de la seva recaptació en els grans tributs que gestiona l’Estat.
Dels 36.226 recaptats en concepte d’IRPF, IVA, Societats i impostos especials l’Estat transferiria a Catalunya nomes 14.532 milions, un 40%, la resta, el 60% el gestionaria directament l’Estat. Si afegim als 36.226 milions recaptats per l’Estat a Catalunya els 2.400 milions que pot recaptar la Generalitat estaríem parlant d’un total de tributs recaptats a Catalunya d’uns 38.650 milions, dels quals la Generalitat en gestionaria uns 17.000 milions, un 44%.
Sigui en termes de PIB o de recaptació (20%) o de població (16%) els ingressos de Catalunya en termes de pressupost podrien ser de 29.163 milions o de 23.330 milions, però aquesta, com hem vist, no és la realitat, i la comparativa és greu.
El MHAP també publica la despesa pública autonòmica no financera, que ha estat de 163.344 milions. En els mateixos termes d'anàlisi serien 32.668 milions (20%) o 26.135 milions (16%) de despesa no financera per part de la Generalitat. La comparativa amb el pressupost de la Generalitat és eloqüent.
L’evolució dels ingressos derivats del model de finançament (allò que tan pomposament es va anunciar com el millor finançament de la història) també és negativa: l’Estat transfereix menys recursos el 2014 que el 2009
Malgrat que Catalunya cada any aporta més a l'Estat en recaptació d’impostos, això no té cap impacte en la recaptació que l’Estat li cedeix del total recaptat a Catalunya. Tot i la dinàmica creixent d’esforç en recaptació per part dels catalans, cap repercussió positiva significativa. I l'Estat es reserva la gestió del dèficit i de l'endeutament via FLA.
De totes aquestes dades, en podem extreure unes conclusions molt i molt clares:
1.l’Estat gestiona més de la meitat de la recaptació que obté a Catalunya, un 60% i només transfereix com a finançament autonòmic el 40%.
2. La Generalitat només gestiona, si hi afegim la recaptació derivada dels impostos cedits, un 44%. Menys de la meitat de la riquesa tributària generada.
3. El finançament de la Generalitat no té res a veure ni amb el pes del PIB ni amb la recaptació i s’acostaria moderadament al de la població, però tampoc.
4. L’objectiu de dèficit es fixa en funció del PIB, no en funció de la comparació entre recaptació i finançament autonòmic.
5. L’aportació catalana a la recuperació dels ingressos tributaris de l’Estat és del 35% el 2014. Sense Catalunya la recaptació de l’Estat creixeria només un 2,3% interanual. Aquest 2014 hem recuperat nivells de recaptació tributària similars als del 2006.
6. Del gran drama de la situació de les finances de la Generalitat i de la seva repercussió en la gestió del Govern i impacte a la societat també en forma part la irresponsabilitat del tripartit. El 2009 la recaptació havia caigut espectacularment, més de 8.000 milions respecte l'últim any pre-crisis. Però van fer com si res. Van seguir gastant com si res. I ho van fer endeutant la Generalitat. Fins que no van poder més. Llavors van recórrer a allò dels «bons patriòtics», finançament via particulars perquè la Generalitat ja havia esgotat absolutament la seva capacitat d'endeutament. Quan CiU accedeix a la Generalitat, les seves finances estaven TOTALMENT COL·LAPSADES. La irresponsabilitat del tripartit no només havia generat un endeutament monstruós, sinó que havia esgotat totalment la capacitat d'obtenir cap mena de finançament extra via nous crèdits.
I ara ens trobem amb que els que van gastar irresponsablement el que no tenien, els que no van fer res per ajustar la despesa a la realitat de la crisi i la brutal minva d'ingressos, els que van provocar un endeutament demencial i els que van fer impossible que la Generalitat acudís a buscar crèdit per completar el seu pressupost de despeses... els que van fer tot això són els que d'una manera absolutament indecent ara fan una demagògia insuportable i falsa «contra les retallades». Menteixen en relació al que són, al seu abast i presenten els ajustaments de despesa que ha calgut com si s'haguessin fet per vici, com si s'hagués pres aquestes decisions podent-se prendre'n unes altres, i no per la realitat, que són una conseqüència directa del que irresponsablement ells van fer i i del que van deixar de fer. És impossible ser més miserable políticament.
I és clar, l'Estat s'aprofita de l'extraordinària feblesa en la que el tripartit va sumir la Generalitat per cobrar-se com vol i a tots els nivells (financer, polític, competencial) que ens «assisteixi» creditíciament amb uns diners que, com hem vist més amunt, són nostres, surten del demencial espoli fiscal que patim i de que l'Estat es queda el 60% del que recapta a Catalunya i no retorna ni tan sols l'increment d'esforç fiscal que ha generat amb gran esforç la societat catalana aquests anys.
Així estem: atrapats per un estat que espolia i saqueja sense contemplacions a la societat catalana i la irresponsabilitat d'uns altres que des d'aquí van arruïnar la Generalitat que governaven, deixant-la sense cap marge de maniobra, i que ara s'aprofiten de la manera més miserable imaginable de les conseqüències de la seva pèssima gestió, fent un discurs demagògic que no pot ser més indecent, i sense assumir ni una gota de responsabilitat en la dramàtica situació que quan eren tripartit i governaven, van crear.
I a tot això, posposem les eleccions fins el setembre. Collonut.
ResponEliminaCom si són al desembre. Després de 300 anys l'important no és el calendari, sinó que el calendari sigui un aliat del nostre propòsit i objectiu. Fer les coses quan pensem que és millor fer-les.
ResponEliminaArticle prou explicatiu... però no es pot dir ... " España nos roba"
ResponElimina