En 24 hores sabrem què ha decidit fer la CUP en relació al procés. Si s'hi suma i afavoreix la investidura d'un nou govern amb full de ruta independentista o no ho fa i ens aboquem a unes noves eleccions.
D'entrada dir que em sembla insuportable la idea d'estar pendents, pel que fa al futur del país, d'una assemblea de majares com la que es viurà demà a Sabadell.
Mai dels mais hauríem d'haver arribat, 3 mesos després del 27S, a aquesta situació, en la que uns pocs il·luminats tinguin a les seves mans el futur del país. Això no ho hauríem d'haver permès mai. Mai a la vida hauríem hagut de permetre ni acceptar unes negociacions que s'han allargat tot el que ho han fet. Mai a la vida hauríem d'haver permès una negociació amb uns interlocutors sense cap poder de decisió sobre el que estaven negociant.
I, al meu entendre, mai a la vida Junts pel Sí hauria d'haver entrat a negociar res amb un moviment antisistema amb els tics totalitaris que té. Si els 10 diputats enlloc de ser d'un moviment d'extrema esquerra com la CUP, haguessin sigut d'un moviment d'extrema dreta amb aquests mateixos tics totalitaris no s'hauria entrat mai a negociar. No puc entendre la doble mesura. La democràcia i la llibertat no poden ser negociades. Jo no hauria entrat mai a negociar res amb aquesta gent, excepte que el seu compromís amb la democràcia parlamentària i les llibertats individuals i col·lectives hagués quedat claríssim.
Però el cert és que ara ja som al final del ball, i demà, en 24 hores, sabrem si el procés independentista segueix endavant o s'avorta.
Si segueix endavant implicarà la investidura de Mas i la constitució d'un govern d'ampli espectre i transversalitat ideològica, amb un mandat ferm per fer avançar el procés independentista i lluitar contra l'emergència social com a fils conductors. Serà, presumiblement, un govern d'aquests que farà goig, que sumarà les millors capacitats del país. Però que haurà de fer front a unes incerteses creixents, tant des del punt de vista pressupostari per gestionar el dia a dia, com per la capacitat que tingui de fer avançar el procés per portar-lo al punt desitjat de la independència. El 27S va deixar-nos un mandat molt clar a favor de la independència, amb la majoria absoluta de 72 diputats, però alhora totes les incerteses obertes d'haver-nos quedat a les portes de la majoria absoluta també en vots.
Aquesta realitat no ens pot fer aturar en cap cas el nostre legítim dret a impulsar el procés, però tampoc no podem cegar-nos a reconèixer que d'una manera o d'una altra el nostre procés requerirà d'una nova validació democràtica, en forma de referèndum acordat o unilateral. I tant absurd és negar la legitimitat per impulsar el procés que emana del 27S com fer veure que el 27S ens atorga tota la legitimitat que necessitem.
Si la CUP decideix fer avortar el procés anirem a unes noves eleccions.
D'entrada dir que em sembla insuportable la idea d'estar pendents, pel que fa al futur del país, d'una assemblea de majares com la que es viurà demà a Sabadell.
Mai dels mais hauríem d'haver arribat, 3 mesos després del 27S, a aquesta situació, en la que uns pocs il·luminats tinguin a les seves mans el futur del país. Això no ho hauríem d'haver permès mai. Mai a la vida hauríem hagut de permetre ni acceptar unes negociacions que s'han allargat tot el que ho han fet. Mai a la vida hauríem d'haver permès una negociació amb uns interlocutors sense cap poder de decisió sobre el que estaven negociant.
I, al meu entendre, mai a la vida Junts pel Sí hauria d'haver entrat a negociar res amb un moviment antisistema amb els tics totalitaris que té. Si els 10 diputats enlloc de ser d'un moviment d'extrema esquerra com la CUP, haguessin sigut d'un moviment d'extrema dreta amb aquests mateixos tics totalitaris no s'hauria entrat mai a negociar. No puc entendre la doble mesura. La democràcia i la llibertat no poden ser negociades. Jo no hauria entrat mai a negociar res amb aquesta gent, excepte que el seu compromís amb la democràcia parlamentària i les llibertats individuals i col·lectives hagués quedat claríssim.
Però el cert és que ara ja som al final del ball, i demà, en 24 hores, sabrem si el procés independentista segueix endavant o s'avorta.
Si segueix endavant implicarà la investidura de Mas i la constitució d'un govern d'ampli espectre i transversalitat ideològica, amb un mandat ferm per fer avançar el procés independentista i lluitar contra l'emergència social com a fils conductors. Serà, presumiblement, un govern d'aquests que farà goig, que sumarà les millors capacitats del país. Però que haurà de fer front a unes incerteses creixents, tant des del punt de vista pressupostari per gestionar el dia a dia, com per la capacitat que tingui de fer avançar el procés per portar-lo al punt desitjat de la independència. El 27S va deixar-nos un mandat molt clar a favor de la independència, amb la majoria absoluta de 72 diputats, però alhora totes les incerteses obertes d'haver-nos quedat a les portes de la majoria absoluta també en vots.
Aquesta realitat no ens pot fer aturar en cap cas el nostre legítim dret a impulsar el procés, però tampoc no podem cegar-nos a reconèixer que d'una manera o d'una altra el nostre procés requerirà d'una nova validació democràtica, en forma de referèndum acordat o unilateral. I tant absurd és negar la legitimitat per impulsar el procés que emana del 27S com fer veure que el 27S ens atorga tota la legitimitat que necessitem.
Si la CUP decideix fer avortar el procés anirem a unes noves eleccions.
Del 27S ençà tot el que ha passat no ha fet cap altra cosa que multiplicar les incerteses del procés. Si demà la CUP avorta el procés, tot sembla indicar que signarà l'epitafi del procés com l'hem conegut fins ara, i que el que passi a partir de llavors formarà part d'una V2 d'aquest procés.
Les principals amenaces que planen perquè un no de la CUP demà siguin l'epitafi del procés com l'hem conegut són el trencament de la unitat i l'emergència del món podemos.
El 20D ja ha estat un anticip del que se'ns pot venir a sobre. La direcció d'ERC i el món que més directament l'envolten segueixen obsessionats en la disputa de l'hegemonia del moviment amb el món convergent. De fa temps, de fet des d'abans del 9N, el món d'ERC té com a principal objectiu, gairebé obsessiu, fer-se amb l'hegemonia del moviment independentista, superar i bandejar al món convergent. Això explica tot el que va passar al voltant del 9N i això explica el 20D. L'eufòria d'ERC la nit del 20D, malgrat la rebregada independentista, només s'explicava per haver superat en un 0,9% de vots a la proposta electoral del món convergent.
La direcció d'ERC i el seu entorn continuen obsessionats amb la idea de que ells són capaços d'arribar a més gent si lideren el procés. Creuen que l'aposta de Junts pel Sí no va funcionar perquè no els va permetre arribar a nous sectors de la societat i els va fer perdre part del vot més esquerranista. El 20D ha desmentit radicalment aquesta anàlisi, però sembla que els hi és igual.
El món de la direcció d'ERC creu, a més, que el món convergent és el responsable del creixement de la CUP, perquè d'alguna manera el 9N els van "homologar" com a opció responsable. I aquest és un dels més grans errors d'anàlisi que comet la direcció d'ERC, perquè justament si algú va facilitar aquesta "homologació" va ser la mateixa ERC, que recordem, va abandonar la taula de partits del 9N, per fer-lo fracassar, i certament ho haurien aconseguit si la CUP no s'hagués quedat a la taula.
Em segueix sent molt complicat d'entendre tot el que va fer ERC el 9N. És evident que hi ha un moment que s'aixequen de la taula amb l'objectiu de fer-lo descarrilar, de que el President Mas es quedi sol i no es pugui fer el 9N. D'acord a la seva lògica, si el 9N fracassava perquè no es podia fer això ens abocava a unes noves eleccions, en les que ERC pensava assumiria l'hegemonia del moviment independentista i liquidaria Mas. ICV-EUA es va aixecar de la taula, però la CUP no ho va fer. I no ho va fer perquè justament el 9N era allò pel que sempre havien estat reclamant, un acte massiu de desobediència a l'estat, com així va ser. Qui converteix en uns "homenets" a la gent de la CUP és ERC, deixant-los sols amb el President Mas i permetent que, plegats, tinguessin prou força i legitimitat com per tirar endavant el 9N.
Unes eleccions al març estaran caracteritzades per la lluita descarnada per l'hegemonia en el món independentista, fet que les desproveirà totalment del caràcter plebiscitari que va tenir el 27S. Encara més, la lluita caïnita seguirà desgastant el món independentista i impedint articular propostes capaces de refer la il·lusió, després d'aquests mesos d'agonia viscuts des del 27S.
Si ens aboquem a unes eleccions al març haurem de fer front, a més, a la proposta del món "En Comú-Podemos-ICV", que va guanyar les eleccions del 20D. A diferència del 27S, aquest món ha trobat en la proposta d'una consulta acordada sobre el futur polític de Catalunya un dels seus eixos d'identitat política, que els ha permès rascar un vot tan transversal que va des de votants el 27S de C's fins a la CUP.
Recordem que més de 100.000 vots del món d'ICV van anar a parar a les CUP. Aquest vot el 20D no ha derivat en cap cas cap a ERC, sinó que ha tornat a la seva matriu. I tot fa pensar que en unes hipotètiques noves eleccions al Parlament aquest comportament es repetiria.
Unes noves eleccions al març ens aboquen a, com a molt, mantenir la massa indy de votants de Junts pel Sí, però fraccionada entre la proposta del món convergent i del món d'ERC, però perdre la del vot plebiscitari que varen tenir, i a perdre també bona part del vot que ara hem pogut comptabilitzar com a Sí que va tenir la CUP el 27S i que ara aniria cap a posicions pre-plebiscitàries.
Difícilment podrem repetir 72 diputats pel Sí, per més que s'incrementi el % de diputats pel referèndum.
Un escenari d'aquest tipus ens abocaria per tant a un govern en el que el procés indy ja no seria el seu eix, sinó que s'articularia, davant la impossibilitat de fer un govern independentista, a configurar un govern ideològic, probablement a reeditar un nou tripartit amb ERC, En Comú-Podemos i PSC.
De fet l'única possibilitat que tenim d'evitar anar a parar a un escenari d'aquest tipus és que davant unes noves eleccions al març es reedités la proposta de Junts pel Sí, i que aquesta proposta fos capaç no només de mantenir la il·lusió, sinó de sumar vots perduts cap a les CUP el 27S i vots que vulguin assegurar la governabilitat. A hores d'ara aquest escenari és l'únic que permet garantir una certa continuïtat del procés com l'hem conegut fins ara.
Tot el que no sigui això ens aboca a la lluita caïnita i a la impossibilitat de configurar una majoria indy en el nou Parlament. El nou Parlament es regiria per una lògica que ja no seria la independentista i tots els partits haurien de reajustar el seu discurs a aquest nou escenari de minoria indy al Parlament. Un nou escenari en el que fins i tot com s'hagués resolt la lluita per l'hegemonia en el moviment indy entre ERC i el món convergent esdevindria irrellevant, perquè ja no tindrien cap possibilitat de sumar, i la governabilitat estaria sotmesa a altres regles. Recordem que ERC va fer dos tripartits fins i tot essent CiU la força amb més diputats.
En un escenari així caldria reformular l'estratègia independentista, i acoblar-la a una nova realitat. I també ho haurien de fer els moviments cívics i socials.
En 24 hores sabrem per on anem. Jo personalment per molts motius no vull cap acord amb la CUP. Però també entenc que si aquest acord és possible tenim una oportunitat única d'avançar. Si no és possible, l'única possibilitat que el procés segueixi viu és que davant les noves eleccions es mantingui una aposta unitària. Si no és així el procés com l'hem conegut fins ara estarà mort i ens encaminarem a un futur caracteritzat per una nova lluita fratricida per l'hegemonia en el moviment, per la impossibilitat de configurar cap majoria indy al Parlament i per la necessitat de reformular totes les estratègies (partits i entitats) per fer possible algun dia una nova majoria indy. Però això ja no sabríem dir de quants anys estaríem parlant...
Les principals amenaces que planen perquè un no de la CUP demà siguin l'epitafi del procés com l'hem conegut són el trencament de la unitat i l'emergència del món podemos.
El 20D ja ha estat un anticip del que se'ns pot venir a sobre. La direcció d'ERC i el món que més directament l'envolten segueixen obsessionats en la disputa de l'hegemonia del moviment amb el món convergent. De fa temps, de fet des d'abans del 9N, el món d'ERC té com a principal objectiu, gairebé obsessiu, fer-se amb l'hegemonia del moviment independentista, superar i bandejar al món convergent. Això explica tot el que va passar al voltant del 9N i això explica el 20D. L'eufòria d'ERC la nit del 20D, malgrat la rebregada independentista, només s'explicava per haver superat en un 0,9% de vots a la proposta electoral del món convergent.
La direcció d'ERC i el seu entorn continuen obsessionats amb la idea de que ells són capaços d'arribar a més gent si lideren el procés. Creuen que l'aposta de Junts pel Sí no va funcionar perquè no els va permetre arribar a nous sectors de la societat i els va fer perdre part del vot més esquerranista. El 20D ha desmentit radicalment aquesta anàlisi, però sembla que els hi és igual.
El món de la direcció d'ERC creu, a més, que el món convergent és el responsable del creixement de la CUP, perquè d'alguna manera el 9N els van "homologar" com a opció responsable. I aquest és un dels més grans errors d'anàlisi que comet la direcció d'ERC, perquè justament si algú va facilitar aquesta "homologació" va ser la mateixa ERC, que recordem, va abandonar la taula de partits del 9N, per fer-lo fracassar, i certament ho haurien aconseguit si la CUP no s'hagués quedat a la taula.
Em segueix sent molt complicat d'entendre tot el que va fer ERC el 9N. És evident que hi ha un moment que s'aixequen de la taula amb l'objectiu de fer-lo descarrilar, de que el President Mas es quedi sol i no es pugui fer el 9N. D'acord a la seva lògica, si el 9N fracassava perquè no es podia fer això ens abocava a unes noves eleccions, en les que ERC pensava assumiria l'hegemonia del moviment independentista i liquidaria Mas. ICV-EUA es va aixecar de la taula, però la CUP no ho va fer. I no ho va fer perquè justament el 9N era allò pel que sempre havien estat reclamant, un acte massiu de desobediència a l'estat, com així va ser. Qui converteix en uns "homenets" a la gent de la CUP és ERC, deixant-los sols amb el President Mas i permetent que, plegats, tinguessin prou força i legitimitat com per tirar endavant el 9N.
Unes eleccions al març estaran caracteritzades per la lluita descarnada per l'hegemonia en el món independentista, fet que les desproveirà totalment del caràcter plebiscitari que va tenir el 27S. Encara més, la lluita caïnita seguirà desgastant el món independentista i impedint articular propostes capaces de refer la il·lusió, després d'aquests mesos d'agonia viscuts des del 27S.
Si ens aboquem a unes eleccions al març haurem de fer front, a més, a la proposta del món "En Comú-Podemos-ICV", que va guanyar les eleccions del 20D. A diferència del 27S, aquest món ha trobat en la proposta d'una consulta acordada sobre el futur polític de Catalunya un dels seus eixos d'identitat política, que els ha permès rascar un vot tan transversal que va des de votants el 27S de C's fins a la CUP.
Recordem que més de 100.000 vots del món d'ICV van anar a parar a les CUP. Aquest vot el 20D no ha derivat en cap cas cap a ERC, sinó que ha tornat a la seva matriu. I tot fa pensar que en unes hipotètiques noves eleccions al Parlament aquest comportament es repetiria.
Unes noves eleccions al març ens aboquen a, com a molt, mantenir la massa indy de votants de Junts pel Sí, però fraccionada entre la proposta del món convergent i del món d'ERC, però perdre la del vot plebiscitari que varen tenir, i a perdre també bona part del vot que ara hem pogut comptabilitzar com a Sí que va tenir la CUP el 27S i que ara aniria cap a posicions pre-plebiscitàries.
Difícilment podrem repetir 72 diputats pel Sí, per més que s'incrementi el % de diputats pel referèndum.
Un escenari d'aquest tipus ens abocaria per tant a un govern en el que el procés indy ja no seria el seu eix, sinó que s'articularia, davant la impossibilitat de fer un govern independentista, a configurar un govern ideològic, probablement a reeditar un nou tripartit amb ERC, En Comú-Podemos i PSC.
De fet l'única possibilitat que tenim d'evitar anar a parar a un escenari d'aquest tipus és que davant unes noves eleccions al març es reedités la proposta de Junts pel Sí, i que aquesta proposta fos capaç no només de mantenir la il·lusió, sinó de sumar vots perduts cap a les CUP el 27S i vots que vulguin assegurar la governabilitat. A hores d'ara aquest escenari és l'únic que permet garantir una certa continuïtat del procés com l'hem conegut fins ara.
Tot el que no sigui això ens aboca a la lluita caïnita i a la impossibilitat de configurar una majoria indy en el nou Parlament. El nou Parlament es regiria per una lògica que ja no seria la independentista i tots els partits haurien de reajustar el seu discurs a aquest nou escenari de minoria indy al Parlament. Un nou escenari en el que fins i tot com s'hagués resolt la lluita per l'hegemonia en el moviment indy entre ERC i el món convergent esdevindria irrellevant, perquè ja no tindrien cap possibilitat de sumar, i la governabilitat estaria sotmesa a altres regles. Recordem que ERC va fer dos tripartits fins i tot essent CiU la força amb més diputats.
En un escenari així caldria reformular l'estratègia independentista, i acoblar-la a una nova realitat. I també ho haurien de fer els moviments cívics i socials.
En 24 hores sabrem per on anem. Jo personalment per molts motius no vull cap acord amb la CUP. Però també entenc que si aquest acord és possible tenim una oportunitat única d'avançar. Si no és possible, l'única possibilitat que el procés segueixi viu és que davant les noves eleccions es mantingui una aposta unitària. Si no és així el procés com l'hem conegut fins ara estarà mort i ens encaminarem a un futur caracteritzat per una nova lluita fratricida per l'hegemonia en el moviment, per la impossibilitat de configurar cap majoria indy al Parlament i per la necessitat de reformular totes les estratègies (partits i entitats) per fer possible algun dia una nova majoria indy. Però això ja no sabríem dir de quants anys estaríem parlant...
ResponEliminaTotalment d'acord amb tot el que diu senyor Abad. Encara que jo ja dubto que, si anem a noves eleccions, el millor fora mantenir una aposta unitària.
Penso que, sigui el que sigui el que aprovi la reunió de "majares" i les conseqüències que se'n derivin, la tasca urgent és consolidar la reformulació organitzativa dels convergents i la seva proposta al país: interclassista, nacional i radicalment democràtica, defensora dels drets socials i del lliure mercat, i amb l'objectiu prioritari i principal d'aconseguir la independència de Catalunya, única via de mantenir l'estat del benestar.
Fins ara, només Artur Mas ha acreditat el seu compromís amb el país per damunt dels seus interessos de partit, fins i tot dels personals.
ERC fa molts anys que només acredita just tot el contrari.
Els socialistes són uns farsants sabedors que els seus interessos personals van lligats a la defensa de la unitat d'Espanya, sigui federal o de destino en lo universal. El PP i C's van a cara descoberta en aquest tema.
Els hereus comunistes (Podemos, Iniciativa o com es diguin), són els veritables especialistes en la defensa pacífica de la unitat d'Espanya. Només volen un referèndum pactat (res d'unilateral), perquè saben que no el podran pactar mai; i en cas de referèndum defensaran ferotgement el no a la independència.
Així doncs, suport total al President Mas i que encerti tant la gestió organitzativa i estratègica pròpia, com el camí a seguir a partir del que acordin els de la xerrameca. Jo trobo imprescindible que el President Mas, i el seu equip, passi a l'ofensiva ideològica. La batalla ideològica contra el batibull que aixopluga la marca "esquerres" és indefugible i inajornable, quan abans s'iniciï, millor.
També totalment d'acord amb l'anàlisi.
ResponEliminaUn dels dèficits o debilitats que tenim els catalans és que no sabem atacar, en això no exel·lim! I és sabut que la millor defensa és un bon atac. Podemos, Catalunya en Comú i la CUP ho han sabut fer millor que JxS i que les entitats.
Si finalment hem d'anar a eleccions hi ha encara una altra opció que ens pot permetre superar la força de JxS i evitar les pulsions partidistes, neutralitzar la lluita descarnada per l'hegemonia en el món independentista i potser fins i tot articular propostes capaces de refer la il·lusió i fer possible mantenir el caràcter plebiscitari. Aquesta possibilitat és en mans de la societat civil, bàsicament de l'ANC, però no només.
Es tracta d'impulsar, de promure, des de la societat civil una candidatura per la independència (CxI) amb els millors actius del país (molts els tenim a JxS),siguin o no polítics. Que els partits facin un pas enrere, com demanàvem molts activistes de l'ANC i com va proposar el mateix Mas el novembre del 2014. Si hi ha algun partit que, des de darrera, hi vol donar suport serà benvingut si ho fa des de la darrera fila,. Si els partits o alguns partits, no accepten fer el pas enrere, s'hauran de confrontar amb la força i l'energia, amb el tsunami que una candidatura com aquests sens dubte generarà.
AQUUESTA COLLA,TINC LA SENSACIO,QUE VOLEN FER UNA "TENALLA",AMB ELS DE LA SRA.QUE PER CERT JA ESTA BUSCANT PIS A MADRID,I FOTRE A LA BASSA TOT EL PROCES.
ResponEliminaMolt d'acord amb la majoria de coses que dius.
ResponEliminaHem estat tres mesos fent política-ficció i ara en paguem les conseqüències.
L'acord que s'ha ofert a la CUP és totalment irreal. No hi ha res que es pugui complir, no hi ha diners. Està ple de mesures súper-esquerranoses. I preveu declarar la independència d'un dia a l'altre com si ja haguéssim guanyat el "plebiscit". Un desastre que ens aboca al precipici.
És molt difícil negociar res amb qui no vol arreglar les coses, sinó destruir-ho tot.
Jo crec que el procés ja ha mort per una temporada. Caldria bastir una nova majoria, amb un altre president, i fer un govern que encara que no tingués la independència com a objectiu a curt termini, continués treballant per aconseguir l majoria.
I sobre noves eleccions, hi ha molta gent que van votar JxS tot i no estar excessivament mobilitzats per la independència. Aquests els perdem. Jo ja n'he sentit molts que diuen que una altra vegada ja ens ho farem... que si som incapaços d'entendre'ns entre nosaltres...
Gràcies per les vostres aportacions. Tenim feina, hi ha molta feina a fer. Com fer-la, què prioritzar, ho haurem d'analitzar quan s'hagi clarificat l'escenari.
ResponEliminaEl cert, però, és que els fonaments de la nostra majoria social per la independència és l'objectiu a preservar, i tot allò que l'amenaci, a bandejar.
I jo tinc clar que la unitat enforteix i la divisió afebleix.
Mayoría indapanant ... Truite a la francesa
ResponElimina