Des que es feu públic, diferents sociolingüistes i altres analistes han sortit aquests dies a criticar la falta de rigor en les dades que han fet servir els del manifest Koiné per "justificar" el seu posicionament.
Podem afirmar amb rotunditat que els autors del manifest han explicat una situació i una evolució que no té res a veure amb la realitat, pura manipulació. Han construït una mentida fent afirmacions sense fonament amb l'únic objectiu de "legitimar" el seu posicionament polític, les seves exigències identitàries i castellanofòbiques.
En els propers dies entraré més a fons amb les dades sobre l'evolució lingüística i social a Catalunya. Avui només en faré un tast, a partir de les dades que ens proporciona l'últim baròmetre del CEO, que és la millor i més completa enquesta que es fa en aquests moments a Catalunya.
Haig de dir que ni que les dades dels Koiné fossin "certes" i el seu diagnòstic fonamentat en evidències empíriques sobre la situació actual, seguiria pensant que el seu plantejament és erroni, que la manera com enfoquen aquesta qüestió és profundament equivocada. Però és que a sobre no és cert el que expliquen. Amb quatre dades molt bàsiques podrem veure la gravíssima manipulació de la realitat que han perpetrat els autors del manifest Koiné. I que quedi clar: en fer-ho no estic dient en cap cas que la situació del català sigui la que ha de ser, que no ho és. I perquè no ho és, entre d'altres coses, és pel que vull la independència, perquè és l'única via que tenim per fer les polítiques lingüístiques que cal fer.
En anteriors escrits i per twitter havia denunciat el que estaven fent els Koiné perquè implicava tres negacions:
- negar el SOM, és a dir, la realitat del nostre país, ignorar-la o, com ara veurem, distorsionar-la
- negar el NOSALTRES, i esquerdar la visió d'un sol poble amb independència dels nostres orígens
- negar el SEREM, perquè no es pot construir cap futur en llibertat si es nega el som i el nosaltres, si es nega la nostra realitat i es vol imposar processos de prevalença hegemonistes contra una part d'aquest nosaltres.
La realitat del nostre "SOM" des d'un punt de vista lingüístic:
Per a un 52% dels catalans la llengua castellana ha estat la nostra primera llengua, mentre que el català ho ha estat per a un 38,8%, per a un 4,5% ho han estat ambdues llengües i per a un 4,4% altres llengües.
Aquesta és la realitat. El nostre país, la nostra societat: som aquest 52% que tenim el castellà com la nostra primera llengua. Realitat. Així som.
La realitat del "NOSALTRES":
El nosaltres és la manera com definim el nostre univers de realitats, afectes i posicionaments que ens fan un poble amb personalitat pròpia i diferenciada, amb objectius compartits, amb voluntat de ser, què ser i com ser-ho.
Com hem vist, només un 38,8% dels catalans han tingut la llengua catalana com a la seva primera llengua. Quina sigui la primera llengua és una dada objectiva, que no depèn de cap altra cosa, és una realitat per se.
Però quan preguntem quina considerem que és la nostra llengua pròpia, veiem que el 45,4% considerem el català com a la nostra llengua pròpia, mentre que el castellà és considerat com a la seva llengua pròpia pel 39,9% de la societat i ambdues llengües com a pròpies pel 12,6%.
Parlen -menteixen- els Koiné de subordinació del català, que recula, etc. Fals. El català és una llengua en expansió i consolidació social. Una llengua que "s'assumeix".
Hi ha un 6,7% de la població per als qui el català no va ser la nostra llengua primera, però que el considerem la nostra llengua pròpia. Així, amb aquesta suma d'afectes i d'adopció del català com a llengua pròpia és com passa d'estar 13,2 punts per sota del castellà com a llengua primera a que des del punt de vista de la llengua pròpia sigui l'hegemònica, 6 punts per sobre del castellà.
A aquesta dada cal afegir un 8,3% que passen de tenir el castellà com a la seva llengua primera a considerar català i castellà, totes dues llengües, com a les seves llengües pròpies.
El català suma parlants i persones que l'assumeixen com a llengua pròpia. Fins a un 15% dels que vam tenir el castellà com la nostra llegua primera ara considerem el català o català i castellà com la nostra llengua pròpia.
De quina amenaça ens esteu parlant? De quina subordinació? Com podeu mentir així?
I tenim encara una altra manera de mirar quina és la fortalesa social del català en aquest NOSALTRES, que no és en absolut la manipulada visió dels Koiné.
Per a un 42,5% de la nostra societat la seva llengua d'ús habitual (laboral i relacional) és el català, i per a un 19,9% ho són català i castellà. Només per a un 36,6% de la població la seva llengua habitual és el castellà.
Fixem-nos-hi bé, si us plau: el castellà és la llengua primera del 52% de la població, però passa a ser el 36,6% com a llengua habitual.
Ara veniu i ens expliqueu quina llengua que té subordinada a una altra i li dona tota la mala vida possible com esteu dient fa el pèrfid castellà passa d'una població del 52% per als que ha estat la nostra llengua primera a ser la llengua d'ús de només un 36%, un diferencial d'entre 15 i 16 punts menys.
No, amics i amigues, el català ni està subordinat ni està perdent terreny a la nostra societat. Tot el contrari, guanya consideració i afecte (és la llengua considerada com a pròpia per la majoria de la societat) i guanya ús (és la llengua habitual de la majoria de la societat). I tot això passa en una societat, en un país, en el que el SOM ens explica que el castellà ha estat la nostra primera llengua per al 52%, és a dir, per a la majoria, més de 10 punts pel davant del català.
Negar el SOM, com han fet els Koiné, és demencial. Només amb una consciència plena d'aquest SOM podem analitzar la realitat del NOSALTRES i podem construir un SEREM.
El castellà és la primera llengua de la majoria de tots nosaltres, de la nostra societat. I configura un panorama d'afectes, identitats i realitats que el NOSALTRES ha de posar en valor i considerar com un patrimoni excepcional, no com una amenaça. Només així, des d'aquesta visió inclusiva i integradora té sentit i podrem parlar d'un SEREM, d'un futur.
Negar el SOM impedeix observar que el NOSALTRES ja configura una realitat social en la qual la llengua catalana és emergent, i esdevé la llengua clarament majoritària d'ús habitual i fins i tot la considerada com a pròpia per tots nosaltres.
Des de fa 300 anys el català ha estat perseguit per l'estat espanyol. L'actual situació ha permès millorar socialment de manera evident el català. Encara falta molt perquè ocupi l'espai que li pertoca, un fet que només podrà esdevenir-se si som independents. Però el català ni està en retrocés ni està subordinat. Tot el contrari. La realitat del català a la nostra societat és la d'una llengua amb un creixent ús i consideració.
Com que aquesta realitat no permetia als Koiné llençar les seves invectives el que han fet és mentir i manipular aquesta realitat, com a via per imposar la seva lectura identitària i castellanofòbica.
Si el seu discurs ja era repugnant abans de conèixer aquestes dades, l'evidència de la manipulació que han perpetrat, fa que sigui un dels fets més greus que s'han esdevingut a Catalunya.
Algú, alguns, haurien de reflexionar al voltant de tot aquest episodi tan demencial i immoral que ens han fet viure. Quina vergonya, Déu meu, quina vergonya! I quin mal tan gran que han fet...
Podem afirmar amb rotunditat que els autors del manifest han explicat una situació i una evolució que no té res a veure amb la realitat, pura manipulació. Han construït una mentida fent afirmacions sense fonament amb l'únic objectiu de "legitimar" el seu posicionament polític, les seves exigències identitàries i castellanofòbiques.
En els propers dies entraré més a fons amb les dades sobre l'evolució lingüística i social a Catalunya. Avui només en faré un tast, a partir de les dades que ens proporciona l'últim baròmetre del CEO, que és la millor i més completa enquesta que es fa en aquests moments a Catalunya.
Haig de dir que ni que les dades dels Koiné fossin "certes" i el seu diagnòstic fonamentat en evidències empíriques sobre la situació actual, seguiria pensant que el seu plantejament és erroni, que la manera com enfoquen aquesta qüestió és profundament equivocada. Però és que a sobre no és cert el que expliquen. Amb quatre dades molt bàsiques podrem veure la gravíssima manipulació de la realitat que han perpetrat els autors del manifest Koiné. I que quedi clar: en fer-ho no estic dient en cap cas que la situació del català sigui la que ha de ser, que no ho és. I perquè no ho és, entre d'altres coses, és pel que vull la independència, perquè és l'única via que tenim per fer les polítiques lingüístiques que cal fer.
En anteriors escrits i per twitter havia denunciat el que estaven fent els Koiné perquè implicava tres negacions:
- negar el SOM, és a dir, la realitat del nostre país, ignorar-la o, com ara veurem, distorsionar-la
- negar el NOSALTRES, i esquerdar la visió d'un sol poble amb independència dels nostres orígens
- negar el SEREM, perquè no es pot construir cap futur en llibertat si es nega el som i el nosaltres, si es nega la nostra realitat i es vol imposar processos de prevalença hegemonistes contra una part d'aquest nosaltres.
La realitat del nostre "SOM" des d'un punt de vista lingüístic:
Per a un 52% dels catalans la llengua castellana ha estat la nostra primera llengua, mentre que el català ho ha estat per a un 38,8%, per a un 4,5% ho han estat ambdues llengües i per a un 4,4% altres llengües.
Aquesta és la realitat. El nostre país, la nostra societat: som aquest 52% que tenim el castellà com la nostra primera llengua. Realitat. Així som.
La realitat del "NOSALTRES":
El nosaltres és la manera com definim el nostre univers de realitats, afectes i posicionaments que ens fan un poble amb personalitat pròpia i diferenciada, amb objectius compartits, amb voluntat de ser, què ser i com ser-ho.
Com hem vist, només un 38,8% dels catalans han tingut la llengua catalana com a la seva primera llengua. Quina sigui la primera llengua és una dada objectiva, que no depèn de cap altra cosa, és una realitat per se.
Però quan preguntem quina considerem que és la nostra llengua pròpia, veiem que el 45,4% considerem el català com a la nostra llengua pròpia, mentre que el castellà és considerat com a la seva llengua pròpia pel 39,9% de la societat i ambdues llengües com a pròpies pel 12,6%.
Parlen -menteixen- els Koiné de subordinació del català, que recula, etc. Fals. El català és una llengua en expansió i consolidació social. Una llengua que "s'assumeix".
Hi ha un 6,7% de la població per als qui el català no va ser la nostra llengua primera, però que el considerem la nostra llengua pròpia. Així, amb aquesta suma d'afectes i d'adopció del català com a llengua pròpia és com passa d'estar 13,2 punts per sota del castellà com a llengua primera a que des del punt de vista de la llengua pròpia sigui l'hegemònica, 6 punts per sobre del castellà.
A aquesta dada cal afegir un 8,3% que passen de tenir el castellà com a la seva llengua primera a considerar català i castellà, totes dues llengües, com a les seves llengües pròpies.
El català suma parlants i persones que l'assumeixen com a llengua pròpia. Fins a un 15% dels que vam tenir el castellà com la nostra llegua primera ara considerem el català o català i castellà com la nostra llengua pròpia.
De quina amenaça ens esteu parlant? De quina subordinació? Com podeu mentir així?
I tenim encara una altra manera de mirar quina és la fortalesa social del català en aquest NOSALTRES, que no és en absolut la manipulada visió dels Koiné.
Per a un 42,5% de la nostra societat la seva llengua d'ús habitual (laboral i relacional) és el català, i per a un 19,9% ho són català i castellà. Només per a un 36,6% de la població la seva llengua habitual és el castellà.
Fixem-nos-hi bé, si us plau: el castellà és la llengua primera del 52% de la població, però passa a ser el 36,6% com a llengua habitual.
Ara veniu i ens expliqueu quina llengua que té subordinada a una altra i li dona tota la mala vida possible com esteu dient fa el pèrfid castellà passa d'una població del 52% per als que ha estat la nostra llengua primera a ser la llengua d'ús de només un 36%, un diferencial d'entre 15 i 16 punts menys.
No, amics i amigues, el català ni està subordinat ni està perdent terreny a la nostra societat. Tot el contrari, guanya consideració i afecte (és la llengua considerada com a pròpia per la majoria de la societat) i guanya ús (és la llengua habitual de la majoria de la societat). I tot això passa en una societat, en un país, en el que el SOM ens explica que el castellà ha estat la nostra primera llengua per al 52%, és a dir, per a la majoria, més de 10 punts pel davant del català.
Negar el SOM, com han fet els Koiné, és demencial. Només amb una consciència plena d'aquest SOM podem analitzar la realitat del NOSALTRES i podem construir un SEREM.
El castellà és la primera llengua de la majoria de tots nosaltres, de la nostra societat. I configura un panorama d'afectes, identitats i realitats que el NOSALTRES ha de posar en valor i considerar com un patrimoni excepcional, no com una amenaça. Només així, des d'aquesta visió inclusiva i integradora té sentit i podrem parlar d'un SEREM, d'un futur.
Negar el SOM impedeix observar que el NOSALTRES ja configura una realitat social en la qual la llengua catalana és emergent, i esdevé la llengua clarament majoritària d'ús habitual i fins i tot la considerada com a pròpia per tots nosaltres.
Des de fa 300 anys el català ha estat perseguit per l'estat espanyol. L'actual situació ha permès millorar socialment de manera evident el català. Encara falta molt perquè ocupi l'espai que li pertoca, un fet que només podrà esdevenir-se si som independents. Però el català ni està en retrocés ni està subordinat. Tot el contrari. La realitat del català a la nostra societat és la d'una llengua amb un creixent ús i consideració.
Com que aquesta realitat no permetia als Koiné llençar les seves invectives el que han fet és mentir i manipular aquesta realitat, com a via per imposar la seva lectura identitària i castellanofòbica.
Si el seu discurs ja era repugnant abans de conèixer aquestes dades, l'evidència de la manipulació que han perpetrat, fa que sigui un dels fets més greus que s'han esdevingut a Catalunya.
Algú, alguns, haurien de reflexionar al voltant de tot aquest episodi tan demencial i immoral que ens han fet viure. Quina vergonya, Déu meu, quina vergonya! I quin mal tan gran que han fet...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEm sembla excessiu els teus comentaris sobre aquest manifest. Es pot estar mes o mneys a favor o en contra, es pot estar d'acord o no amb la oportunitat del text, peró no es pot estar tot l'estona repetint els exabruptes dels enemics de Catalunya, t'estàs posant al nivell del PP, Ciudadanos i CSQP.
ResponEliminaNo voler veure la realitat de que el català al carrer es cada cop menys utilitzat es posar-se una bena als ulls, peró d'aixó en tenim culpa tots els catalans de llengua materna catalana que cada cop que ens trobem a algú que ens parla amb algun idioma que no sigui català ens passem immediatament al castellà otorgant a aquesta llengua de facto un status superior al català.
Desconozco las intenciones de los creadores del manifiesto, pero estoy de acuerdo en un alto porcentaje. He leído con atención tu post, y sinceramente, parece que tienes información que yo desconozco. Utilizar términos como "Gravísima manipulación", "perpetrando", etc... es como poco sospechoso. ¿Conoces tú acaso las intenciones de los que han hecho ese manifiesto? Si la respuesta es que sí, por favor... no hables de manipulación y expónlas.
ResponEliminaLa realidad es la que es, en mi opinión:
- El catalán es una lengua minoritaria que debe ser protegida.
- Para protegerla frente al castellano, la única manera de hacerlo es haciendo que sea la única lengua oficial (junto al aranès) de la futura República Catalana.
- Cualquier otra opción acabara inexorablemente con la desaparición, tarde o temprano, del catalán.
Por cierto, con tu frase que me dices por twitter:
Necessitàvem la seguretat de saber entenies "ves-te'n a pastar fang"
Gran frase, y me das otro ejemplo más de lo complicado que sería la convivencia del catalán y el castellano en igualdad de condiciones.. ¿te suena lo de los "pronoms febles"? Pues eso.
Por favor, no seamos idiotas. En Cataluña, català. Por cierto, en Andorra la única lengua oficial es el catalán y todo el mundo sabe hablar perfectamente castellano.
Saludos
RAMÓN ARIAS
El primer i segon comentari a aquesta notícia hi posava el missatge de sota. El autor de l’article en lloc de respondre ho ha esborrat. Això significa que deia dades que posava massa de manifest el perill que pateix el català. Això vol dir que a ell li està bé la desaparició del català.
ResponEliminaEstic convençut que és una persona que ens està enganyant. Ell vol la imposició del castellà. La resposta que ha esborrat(fins que esborri aquesta en lloc de respondre):
Una de les coses que es diuen en aquest article és que el català no ha de desaparèixer perquè un 6,7% dels castellanoparlants passa del castellà als pares al català als fills.
La dada pot semblar positiva, però en qualsevol estat normal, això és infinitament més gran. Els hispans als USA aquest percentatge passa als 70%. La primera generació usen més anglès que castellà i la segona generació la majoria ja no saben ni castellà.
Però si fem números veurem la realitat d’aquesta xifra.
Aquest 6,7% que es passa (teòricament) del castellà al català no és cada any sinó cada generació (els 6,7% de qui usava castellà amb els pares, usa català amb els fills (la següents generació). O sigui, com que una generació son uns 33 anys, tenim:
Moment 0, ara. El 56% parla en castellà:
Dintre de 33 anys aquest 55% serà 55 – 6,7% d’aquest 55= 55 – 3.68 = 51,3%
Dintre de 66 anys: 47,9%
Dintre de 100 anys: 44,7%
Dintre de 133 anys: 41,7%
Dintre de 166 anys: 38,9%
Dintre de 200 anys: 36,3%
...
Dintre de 500 anys (mig segle): 20% (encara)
Em sembla que no rutlla!
D’una altra manera. Si en 33 anys el 6,7% dels 4.125.000 castellanoparlants es passen al català, col dir que cada any és aproximadament un 0,20%, o sigui unes 8375 persones, però tenint en compte que arriben uns 80000 immigrants cada any, això és u n zero a l’esquerra.
ResponEliminaGran article d'en Culla, "Ho sento, però no". El mestre Culla com sempre, gran i oportú.
"De quina amenaça ens esteu parlant? De quina subordinació? Com podeu mentir així?"
ResponEliminaEs nota que el Sr. Abad fa dies que no trepitja cap Jutjat de Catalunya...per posar l'exemple més flagrant de com l'ús del català està al nivell de l'anècdota. I parlem d'un àmbit real de poder; l'administració de justícia. No de la barra d'un bar ni del pati d'una escola.
Xavier