Primeres reflexions després de ser escollit membre del Secretariat Nacional de l'ANC

Primer de tot, agraïments. Moltíssimes gràcies a tots els qui des que vaig fer públic que em presentava com a candidat al Secretariat Nacional (SN) de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), m'heu expressat el vostre suport. Gratitud enorme per a tota la gent de l'Assemblea que m'heu votat, que heu confiat en mi i m'heu transferit ser una part de la vostra veu al SN de l'ANC. I un agraïment i un record molt i molt afectuós a tota la increïble i infatigable gent de l'ANC de Cornellà de Llobregat, amb els que compartim ser assemblea, i que van avalar-me perquè em pogués presentar al Secretariat Nacional: un honor ser-hi amb vosaltres, per a totes les moltes coses que hem fet junts, i un honor també la confiança que m'heu tingut i expressat.

Segon, responsabilitat. Sí, quan he vist els resultats he sentit el pes de la responsabilitat per tot el que implica formar part del SN de l'ANC, per la importància decisiva que té l'ANC.

Tota la gent que em coneix sap que tinc un alt sentit de la responsabilitat i del deure. Ho posaré tot per fer honor a aquesta responsabilitat, per estar a l'alçada de tot el que implica.

Tercer, sobre la campanya: lamento molt que des que dijous dia 5 de maig vaig fer públic que em presentava com a candidat al SN de l'ANC, per la reglamentació electoral interna, no hagi pogut explicar amb tranquil·litat, de manera pública, les idees que tenia, el que volia per a l'ANC (i el que ni volia, ni vull ni voldré) i com volia treballar. No he pogut fer-ho, ni per tuiter, ni al meu blog, ni en cap escenari obert. Només he pogut adreçar-me als meus companys socis de l'ANC en un acte a Pallejà, en el que vaig tenir 2 minuts per explicar-me (i després respondre breument alguna pregunta), i 1 minut en un acte a BCN.

A mi aquesta setmana se m'ha fet molt llarga, perquè no estic acostumat a no opinar sobre tot allò que em suscita opinió. I ho he hagut de fer. Semblava no tingués idees, semblava fos un candidat al que el procés electoral no m'importava gens perquè no en parlava mai. Us demano disculpes si heu tingut aquesta impressió. Segurament d'aquest tema n'haurem de parlar molt més (avui ja no cal anar més enllà) i, sobretot, treballar per fer-ho diferent, per fer-ho millor.

Quart: la campanya no ha estat agradable. La campanya ha estat estranya i molt enrarida. I han passat coses que ens han desconcertat a tots, a candidats, a la gent de l'ANC i al públic en general. El que ha passat no ha estat bo per l'ANC. La missió més urgent que tindrem en aquest nou SN és recuperar la confiança i la imatge d'activisme positiu i engrescador de l'ANC.

L'ANC és una assemblea, i tot el que som és únicament la gent que en formem part. Sense nosaltres, sense tots i cadascú de nosaltres, no hi ha assemblea.

I els que hem sortit escollits al SN no hi som per dir el que ha de fer o deixar de fer l'assemblea, sinó per a gestionar el que ha decidit, singularment en la darrera AGO a Manresa, fa menys d'un mes. I per donar la paraula als socis i a les territorials sempre que hi hagi qualsevol qüestió que per la seva transcendència ultrapassi aquesta funció de "gestionar".

Cinquè: l'Assemblea motor i garantia del procés. L'Assemblea ha estat el motor del procés independentista que estem vivint. Sense ANC no estaríem on estem: ha estat qui ho va posar tot en marxa i ha estat qui ha impulsat el procés. Al costat d'altres agents, igualment valuosos, imprescindibles. Però en l'origen i en l'impuls l'ANC ha estat sempre clau.

Estem a un pam de la glòria, i en aquest pam la independència de l'ANC, el seu criteri, la seva força política i moral és la gran garantia, potser l'única, de que es farà allò que s'ha de fer i de la manera com s'ha de fer. Perquè malgrat estar a un pam de la glòria, encara no hem aconseguit res. I no podem fer com si ja estiguéssim en el dia després. Cal centrar tots els nostres esforços en fer realitat la independència, en veure néixer l'Estat Català. La força de l'ANC és l'única garantia que cap conte de la lletera ni interessos particulars no esgarraran aquesta oportunitat històrica que tenim al davant, a tocar, a un pam. I per això ens cal una ANC més forta que mai.

Sisè: l'Assemblea, clau per eixamplar la majoria social independentista. Porto, amb uns companys, treballant en el marc de l'ANC per definir estratègies intel·ligents de segmentació de les nostres campanyes per ser més eficaços en arribar a públics diferents i fer créixer la majoria social independentista. Aquest és també un objectiu clau. I això és també una missió que potser només l'ANC està en condicions d'assumir. Necessitarem a molts altres actors, indispensables en el procés, però l'ANC és qui millor està en condicions de liderar, al costat de tothom i de moltes altres organitzacions, aquest activisme de la quotidianitat que és el que ens ha de permetre arribar fins l'últim racó del nostre país i a tota la gent a la que volem arribar, als seus dubtes, a les seves inquietuds, a les seves il·lusions.

El procés és viu perquè tenim un Parlament amb una majoria absoluta independentista. I la independència només es pot gestionar amb un Govern fort que faci tot el molt que s'ha de fer. I tots hem d'estar alineats.

Setè: Res de tot l'anterior no seria possible si l'ANC perdés la seva transversalitat. Quan hom parla de transversalitat sovint s'acaba en un d'aquests conceptes retòrics que tothom fa servir, però d'una manera buida de contingut.

El país que volem és un país per a tots. I la independència és un projecte col·lectiu que ni podem adjectivar ni podem gestionar des de les ideologies. En el projecte de la independència s'hi han de sentir convidats a participar-hi des de persones que tinguin una visió conservadora de la societat fins als que tinguin visions de radicalitat esquerranista. De dreta a esquerra, de dalt a baix, del mar a la muntanya, de la ciutat al camp... tothom ha de veure i viure la independència com un projecte propi, no com el projecte d'uns que pensen d'una determinada manera o són d'un determinat lloc o formen part d'una certa classe social.

La independència és, en si mateix, un projecte de transformació radical, que ens fa, alhora, lliures i responsables de totes les nostres decisions. Per primera vegada en els darrers 300 anys podrem decidir sobre com volem ser i com volem gestionar els nostres recursos, la nostra societat.

L'ANC necessita ser aquesta transversalitat viva, i el procés necessita que en l'ANC es pugui visualitzar aquesta transversalitat i aquest compromís democràtic.

L'ANC, des de la responsabilitat d'haver posat en marxa i impulsat el procés fins avui, és qui té ara mateix més autoritat moral per dir a tots els nostres ciutadans, sigui quina sigui la seva posició davant la independència, o quina sigui la seva ideologia, llengua, origen, etc. que en el nou país que volem no perdran cap dels drets i les llibertats de les que ara mateix gaudeixen, tot el contrari. El nou país que volem és una oportunitat per a tots.

Vuitè: per als propers dies cal un compromís i una exigència radical amb el compliment dels acords de l'AGO de Manresa. A hores d'ara no tinc gens clara quina és la correlació de posicionaments que em trobaré al SN. A nivell de representants per la quota nacional al SN diria que els signants del manifest dels "mediàtics" són una lleugera majoria en relació a la resta de candidats, els no agrupats, els que no hem concurregut sota cap manifest ni projecció mediàtica. Però no sé com pensen o ho veuen els representants territorials.

Sigui com sigui, el que tinc molt clar, quan dissabte vinent es constitueixi el SN, és que tots els que hi siguem ens devem a un objectiu compartit (la independència) i que tots hem de treballar per GESTIONAR el que l'assemblea ha decidit. I amb lleialtat als acords de l'AGO.

L'acord més immediat de l'AGO que aquests dies pot tenir major repercussió mediàtica (perquè ja l'ha començat a tenir) és el relatiu al tema de la Presidència de l'ANC.

Explícitament, de manera inequívoca, l'assemblea va decidir que no hi hauria una elecció directa ni de President ni de Vicepresident. Ahir vamem escollir un nou Secretariat, i ho hem fet d'acord al que vam aprovar a l'AGO.

Especular amb el més mínim vincle entre nombre de vots obtinguts i l'elecció per a una o una altra determinada responsabilitat dins del SN i de l'Assemblea és no haver entès res de l'Assemblea, i, el que és molt pitjor, és profundament insultant per a la voluntat expressada clarament per l'Assemblea.

Hem d'exigir a tothom respecte per la voluntat que vam expressar els socis de l'ANC, l'assemblea, amb els nostres acords a l'AGO de Manresa: a tots els membres del SN, a tots els socis de l'ANC, però també m'atreveixo a demanar rigor i respecte a tots els mitjans de comunicació i companys de lluita que no formen part de l'ANC. Que quedi clar: ahir només només vam escollir qui d'entre tots nosaltres gestionarà les decisions de l'Assemblea. En cap cas s'ha votat ni Presidència, ni vicepresidència, ni tresorer, ni secretari ni res de res de tot això. Els membres del SN escollirem, d'entre tots nosaltres, perquè tots estem en idèntica situació davant els nostres companys, qui ens posarà veu, qui de nosaltres hi haurà a la Presidència i a la resta de responsabilitats que caldrà assumir. A totes. Que no són poques.

Seguim! DONEC PERFICIAM