Aquesta setmana hem tingut dues enquestes interessants: avui el baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió i prèviament el baròmetre 2016 de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials de la UAB.
Com sempre dic i com sempre intento posar en pràctica en les meves anàlisi, allò més interessant i aprofitable d'una enquesta són les tendències que ens marquen. De manera que això és al que vull donar un cop d'ull.
Lligat a això, el que menys sentit té ara mateix, en un escenari tan volàtil -àdhuc inflamable- com el que estem, és analitzar les projeccions electorals concretes. Cap sentit.
Independència Sí/No
La primera cosa que crida l'atenció en consultar els resultats de les dues enquestes és que projecten un resultat amb diferències significatives en relació a la qüestió de "independència Sí/No".
El CEO pregunta: "Vol que Catalunya sigui un Estat independent?"
- 44,9%Sí
- 45,1% No
- 7% No ho sap
- 2,9% No contesta
L'ICPS pregunta: "Si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya, vostè què faria?"
- 46,6% Votaria a favor (Sí)
- 33,8% Votaria en contra (No)
- 14,4 Votaria en blanc o nul
- 0,6+4,7 No sap/No contesta
Efectivament, com ja heu vist -per això he posat el literal- les preguntes no són les mateixes. El CEO planteja a l'enquestat si vol o no vol que Catalunya sigui independent (apel·la a l'esfera volitiva de l'enquestat). Però l'ICPS li planteja quin seria el seu vot en cas d'un referèndum (apel·la directament a un escenari de vot decidit).
Aquest diferent plantejament pot explicar diferents comportaments en els enquestats, per això no es pot fer una comparativa directa ni dir si una és més precisa que l'altra, perquè no expressen exactament el mateix en totes les seves dimensions. Dit això, hi ha dues coses que té molt sentit mirem:
- què pot indicar aquests resultats diferents en relació a les dues preguntes diferents que es plantegen sobre el tema de la independència?
- quina és l'evolució a cada enquesta, i si aquesta evolució ens visualitza alguna tendència?
Sobre la primera qüestió. Fixem-nos que el Sí és pràcticament idèntic en totes dues enquestes: 44,9 i 46,6, només 1,7 punts de diferència, irrellevant demoscòpicament. Per tant podríem concloure que totes dues enquestes identifiquen el Sí amb molta precisió, al voltant d'aquest 45%. Les diferències més significatives les trobem en el NO. A la pregunta del CEO un 45,1 diuen que no volen la independència, i a la de l'ICPS només un 33,8% diuen que votarien en contra de la independència. Entre totes dues hi ha 12 punts de diferència, que és molt.
Això em porta a pensar que els que volem la independència tots tenim clar que votaríem Sí, però entre els que no la volen, sembla hi ha una part que potser no aniria a votar en contra, arribat el moment. Aquests 12 punts de diferència en el No serien la distància que hi ha entre voler o no voler una cosa (CEO) i votar a favor o en contra d'una cosa (ICPS). Seria una explicació favorable a nosaltres. Però és només una explicació d'aquest diferencial. Potser n'hi ha d'altres.
En relacio a la segona qüestió, l'evolució del posicionament dels enquestats a cada enquesta, les notícies no són tan bones. Al meu entendre totes dues coincideixen en reflectir una tendència a la baixa del Sí i a l'alça del No. Molt petita, dins dels marges d'error, però coincident en totes dues, el que fa no puguem menystenir la dada.
Fixem-nos-hi amb més detall:
El 46,6% de Sí de l'ICPS és el percentatge més baix des del 2012, quan se situava en el 49,2. El 2014 va assolir un 49,9% d'intenció de vot. I ara estem en aquest 46,6. És a dir, que poc, però una perceptible pèrdua de 3 punts en aquest període. En canvi, aquest 33,8% del No és el seu màxim històric en tots els anys que ens faciliten les dades els de l'ICPS.
Del 2014 al 2016, segons l'ICPS, el diferencial entre el Sí i el No hauria passat de 21 punts als actuals 13, conseqüència d'aquesta simultània pèrdua de percentatge del Sí i increment de percentatge del No, que tot i que petites com a valor cadascuna d'elles, provoquen aquest escurçament més que significatiu. Que el Sí segueix 13 punts per sobre, cert. Però no podem menystenir aquesta dada i tendència que es posa de manifest, tan clarament, en l'enquesta de l'ICPS.
Si mirem el CEO el contrast no és tan acusat. Però també reflecteix una tendència similar. El Sí ha passat del 47,7 en l'anterior baròmetre al 44,9 en aquest. Només són 3 punts, pràcticament dins del marge d'error de l'enquesta. Però són perceptibles. Simultàniament, el No passa del 42,4 al 45,1, un increment de 2,7 punts. També dins del marge d'error, però ahí está. De manera que si al juny el Sí estava 5,3 punts per damunt del No, ara el Sí està 0,2 punts per sota del No. És a dir, que del juny a ara ens hem menjat 5,5 punts.
No s'han de treure les coses de polleguera, perquè només són dues enquestes, però sí faríem bé en prestar atenció a la tendència que totes dues posen de manifest. Ignorar que alguna cosa està passant, que això sí que crec que totes dues enquestes ho posen de manifest, podria ser un greu error per part de l'independentisme.
De fet en les anàlisis que vinc fent darrerament ja alertava del que a criteri meu era un error: que havíem deixat de fer independentisme, i que estàvem atrapats, per la letal influència de la CUP i dinàmiques internes de posicionament dins JxSí, en una espiral de postureo de radicalitat ideològica que pot fer allunyar els sectors més moderats i les classes mitjanes del projecte independentista. Hem deixat de fer independentisme per fer ideologia: que si República Catalana, que si desobediència, que si lluites compartides, que si incrementar impostos, etc etc etc
En condicions normals diria que cal estar alerta a l'evolució d'aquests indicadors. Però no estem en condicions normals. Estem en una carrera contra-rellotge cap a la independència, de manera que ens hem d'espavilar a intentar aguditzar sentits i neurones per analitzar aquests indicadors i veure què hi pot haver al darrere i reaccionar.
En la resta de valors de l'enquesta del CEO les coses segueixen més o menys com en anteriors.
Breument, sobre el procés i la independència: dir que estan caracteritzats per l'absència d'elements identitaris en la seva formulació. Que el seu fonament sòlid és la percepció socialment abrumadora que Catalunya té un nivell insuficient d'autogovern, etc
A nivell polític, tot segueix més o menys igual també.
Com sempre dic i com sempre intento posar en pràctica en les meves anàlisi, allò més interessant i aprofitable d'una enquesta són les tendències que ens marquen. De manera que això és al que vull donar un cop d'ull.
Lligat a això, el que menys sentit té ara mateix, en un escenari tan volàtil -àdhuc inflamable- com el que estem, és analitzar les projeccions electorals concretes. Cap sentit.
Independència Sí/No
La primera cosa que crida l'atenció en consultar els resultats de les dues enquestes és que projecten un resultat amb diferències significatives en relació a la qüestió de "independència Sí/No".
El CEO pregunta: "Vol que Catalunya sigui un Estat independent?"
- 44,9%Sí
- 45,1% No
- 7% No ho sap
- 2,9% No contesta
L'ICPS pregunta: "Si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya, vostè què faria?"
- 46,6% Votaria a favor (Sí)
- 33,8% Votaria en contra (No)
- 14,4 Votaria en blanc o nul
- 0,6+4,7 No sap/No contesta
Efectivament, com ja heu vist -per això he posat el literal- les preguntes no són les mateixes. El CEO planteja a l'enquestat si vol o no vol que Catalunya sigui independent (apel·la a l'esfera volitiva de l'enquestat). Però l'ICPS li planteja quin seria el seu vot en cas d'un referèndum (apel·la directament a un escenari de vot decidit).
Aquest diferent plantejament pot explicar diferents comportaments en els enquestats, per això no es pot fer una comparativa directa ni dir si una és més precisa que l'altra, perquè no expressen exactament el mateix en totes les seves dimensions. Dit això, hi ha dues coses que té molt sentit mirem:
- què pot indicar aquests resultats diferents en relació a les dues preguntes diferents que es plantegen sobre el tema de la independència?
- quina és l'evolució a cada enquesta, i si aquesta evolució ens visualitza alguna tendència?
Sobre la primera qüestió. Fixem-nos que el Sí és pràcticament idèntic en totes dues enquestes: 44,9 i 46,6, només 1,7 punts de diferència, irrellevant demoscòpicament. Per tant podríem concloure que totes dues enquestes identifiquen el Sí amb molta precisió, al voltant d'aquest 45%. Les diferències més significatives les trobem en el NO. A la pregunta del CEO un 45,1 diuen que no volen la independència, i a la de l'ICPS només un 33,8% diuen que votarien en contra de la independència. Entre totes dues hi ha 12 punts de diferència, que és molt.
Això em porta a pensar que els que volem la independència tots tenim clar que votaríem Sí, però entre els que no la volen, sembla hi ha una part que potser no aniria a votar en contra, arribat el moment. Aquests 12 punts de diferència en el No serien la distància que hi ha entre voler o no voler una cosa (CEO) i votar a favor o en contra d'una cosa (ICPS). Seria una explicació favorable a nosaltres. Però és només una explicació d'aquest diferencial. Potser n'hi ha d'altres.
En relacio a la segona qüestió, l'evolució del posicionament dels enquestats a cada enquesta, les notícies no són tan bones. Al meu entendre totes dues coincideixen en reflectir una tendència a la baixa del Sí i a l'alça del No. Molt petita, dins dels marges d'error, però coincident en totes dues, el que fa no puguem menystenir la dada.
Fixem-nos-hi amb més detall:
El 46,6% de Sí de l'ICPS és el percentatge més baix des del 2012, quan se situava en el 49,2. El 2014 va assolir un 49,9% d'intenció de vot. I ara estem en aquest 46,6. És a dir, que poc, però una perceptible pèrdua de 3 punts en aquest període. En canvi, aquest 33,8% del No és el seu màxim històric en tots els anys que ens faciliten les dades els de l'ICPS.
Del 2014 al 2016, segons l'ICPS, el diferencial entre el Sí i el No hauria passat de 21 punts als actuals 13, conseqüència d'aquesta simultània pèrdua de percentatge del Sí i increment de percentatge del No, que tot i que petites com a valor cadascuna d'elles, provoquen aquest escurçament més que significatiu. Que el Sí segueix 13 punts per sobre, cert. Però no podem menystenir aquesta dada i tendència que es posa de manifest, tan clarament, en l'enquesta de l'ICPS.
Si mirem el CEO el contrast no és tan acusat. Però també reflecteix una tendència similar. El Sí ha passat del 47,7 en l'anterior baròmetre al 44,9 en aquest. Només són 3 punts, pràcticament dins del marge d'error de l'enquesta. Però són perceptibles. Simultàniament, el No passa del 42,4 al 45,1, un increment de 2,7 punts. També dins del marge d'error, però ahí está. De manera que si al juny el Sí estava 5,3 punts per damunt del No, ara el Sí està 0,2 punts per sota del No. És a dir, que del juny a ara ens hem menjat 5,5 punts.
No s'han de treure les coses de polleguera, perquè només són dues enquestes, però sí faríem bé en prestar atenció a la tendència que totes dues posen de manifest. Ignorar que alguna cosa està passant, que això sí que crec que totes dues enquestes ho posen de manifest, podria ser un greu error per part de l'independentisme.
De fet en les anàlisis que vinc fent darrerament ja alertava del que a criteri meu era un error: que havíem deixat de fer independentisme, i que estàvem atrapats, per la letal influència de la CUP i dinàmiques internes de posicionament dins JxSí, en una espiral de postureo de radicalitat ideològica que pot fer allunyar els sectors més moderats i les classes mitjanes del projecte independentista. Hem deixat de fer independentisme per fer ideologia: que si República Catalana, que si desobediència, que si lluites compartides, que si incrementar impostos, etc etc etc
En condicions normals diria que cal estar alerta a l'evolució d'aquests indicadors. Però no estem en condicions normals. Estem en una carrera contra-rellotge cap a la independència, de manera que ens hem d'espavilar a intentar aguditzar sentits i neurones per analitzar aquests indicadors i veure què hi pot haver al darrere i reaccionar.
En la resta de valors de l'enquesta del CEO les coses segueixen més o menys com en anteriors.
Breument, sobre el procés i la independència: dir que estan caracteritzats per l'absència d'elements identitaris en la seva formulació. Que el seu fonament sòlid és la percepció socialment abrumadora que Catalunya té un nivell insuficient d'autogovern, etc
A nivell polític, tot segueix més o menys igual també.
Junts pel Sí és la gran aposta política -i encert- que ha fet aquest país, i l'única que ens pot permetre assolir la independència. Tot el que se situï al marge de Junts pel Sí és un terreny ple d'incerteses que ens n'allunya.
Entenc que Junts pel Sí projecta un resultat electoral millor del que li atribueix el CEO. Ja sé que està dins els marges d'error, però fixem-nos que per exemple JxSí té ara mateix una intenció de vot DIRECTE superior al percentatge de vot que va assolir (sobre cens) el 27S: 30,3 vs 29,55.
Té, a més, una extraordinària fidelitat de vot (del 86,7) i no té pèrdues significatives en cap direcció (només, també dins marge d'error enquesta, un insignificant 1,6 cap a CSQEP), res més, cap altre valor que arribi a l'1. En canvi, Junts pel Sí arrossega percentatges de vot molt significatius d'altres formacions: un 21,3% de la CUP, un 6,4% de CSQEP i un 3,3 de PSC.
La CUP en canvi és la formació política amb una més baixa fidelitat de vot, tan sols del 57,3%, amb pèrdues declarades de vot cap a altres formació significatives, com el 21,3% que ja hem vist cap a JxSí o un 7,9% cap a CSQEP. Al meu parer la projecció que fa el CEO dels resultats de la CUP és molt generosa, i ara mateix els seus resultats estarien bastant per sota dels que li atribueix.
CSQEP sí que sembla en canvi tenir una certa fortalesa electoral. Fidelitat de vot molt alta (80,7) i només fugues significatives cap a JxSí (6,4), mentre esgarrapa vot de gairebé tothom.
Un altre focus d'interès en algunes de les lectures que he llegit és com està la cosa en aquest element incomprensiblement central de l'estratègia d'ERC (dic incomprensiblement perquè com vam veure ahir al Polònia canta tant, és tan evident que fins i tot ja és motiu de gags humorístics) per fer-se amb l'hegemonia del vot independentista que fins ara ha tingut el món convergent.
Doncs sembla que la persistència d'ERC apunta algun èxit en aquest sentit. Sens dubte la seva posició actual és de força i d'una visualització creixent d'expectatives electorals. Tanmateix aquí sí que vull recordar el que deia al començament: l'escenari polític és d'una volatilitat extraordinària, i l'enquesta recull el que potser és un dels moments més baixos, pel que fa a visualització, del món convergent, en una desorientació que comença pel nom i la marca. Però la gent del PDECAT o com es digui tenen molta feina pel davant, i no els hi aniria gens malament una reflexió serena i sincera sobre com han gestionat tot aquest procés de refundació i com s'estan posicionant en relació a la societat i les idees que tradicionalment havien representat.
A això cal afegir-hi un altre factor, en relació a la configuració de la mostra, i és que -això és inevitable pugui passar- entre el votant de Junts pel Sí hi ha una sobrerepresentació evident del "votant" filo-ERC, en detriment del votant filo-convergent. Això es pot veure molt clarament en la taula de record de vot al congrés de diputats, on van concórrer per separat. ERC té una sobrerepresentació de 6 punts i el vot convergent una infrarepresentació de 3 punts. Gairebé un diferencial de 10 punts de desequilibri que és el que explica també en part, a criteri meu, el diferencial d'intenció de vot, perquè aquests 10 punts impliquen un impacte més que significatiu en els percentatges d'intenció de vot que recull i projecta l'enquesta.
Però vaja, si el món d'ERC vol saber si la seva estratègia està funcionant, dir que sí, que hi ha indicadors que ara mateix projecten un cert avantatge sobre el món convergent als efectes d'aquesta obsessió que tenen per la pugna per l'hegemonia interna dins el vot indy.
Enhorabona, doncs.
Entenc que Junts pel Sí projecta un resultat electoral millor del que li atribueix el CEO. Ja sé que està dins els marges d'error, però fixem-nos que per exemple JxSí té ara mateix una intenció de vot DIRECTE superior al percentatge de vot que va assolir (sobre cens) el 27S: 30,3 vs 29,55.
Té, a més, una extraordinària fidelitat de vot (del 86,7) i no té pèrdues significatives en cap direcció (només, també dins marge d'error enquesta, un insignificant 1,6 cap a CSQEP), res més, cap altre valor que arribi a l'1. En canvi, Junts pel Sí arrossega percentatges de vot molt significatius d'altres formacions: un 21,3% de la CUP, un 6,4% de CSQEP i un 3,3 de PSC.
La CUP en canvi és la formació política amb una més baixa fidelitat de vot, tan sols del 57,3%, amb pèrdues declarades de vot cap a altres formació significatives, com el 21,3% que ja hem vist cap a JxSí o un 7,9% cap a CSQEP. Al meu parer la projecció que fa el CEO dels resultats de la CUP és molt generosa, i ara mateix els seus resultats estarien bastant per sota dels que li atribueix.
CSQEP sí que sembla en canvi tenir una certa fortalesa electoral. Fidelitat de vot molt alta (80,7) i només fugues significatives cap a JxSí (6,4), mentre esgarrapa vot de gairebé tothom.
Un altre focus d'interès en algunes de les lectures que he llegit és com està la cosa en aquest element incomprensiblement central de l'estratègia d'ERC (dic incomprensiblement perquè com vam veure ahir al Polònia canta tant, és tan evident que fins i tot ja és motiu de gags humorístics) per fer-se amb l'hegemonia del vot independentista que fins ara ha tingut el món convergent.
Doncs sembla que la persistència d'ERC apunta algun èxit en aquest sentit. Sens dubte la seva posició actual és de força i d'una visualització creixent d'expectatives electorals. Tanmateix aquí sí que vull recordar el que deia al començament: l'escenari polític és d'una volatilitat extraordinària, i l'enquesta recull el que potser és un dels moments més baixos, pel que fa a visualització, del món convergent, en una desorientació que comença pel nom i la marca. Però la gent del PDECAT o com es digui tenen molta feina pel davant, i no els hi aniria gens malament una reflexió serena i sincera sobre com han gestionat tot aquest procés de refundació i com s'estan posicionant en relació a la societat i les idees que tradicionalment havien representat.
A això cal afegir-hi un altre factor, en relació a la configuració de la mostra, i és que -això és inevitable pugui passar- entre el votant de Junts pel Sí hi ha una sobrerepresentació evident del "votant" filo-ERC, en detriment del votant filo-convergent. Això es pot veure molt clarament en la taula de record de vot al congrés de diputats, on van concórrer per separat. ERC té una sobrerepresentació de 6 punts i el vot convergent una infrarepresentació de 3 punts. Gairebé un diferencial de 10 punts de desequilibri que és el que explica també en part, a criteri meu, el diferencial d'intenció de vot, perquè aquests 10 punts impliquen un impacte més que significatiu en els percentatges d'intenció de vot que recull i projecta l'enquesta.
Però vaja, si el món d'ERC vol saber si la seva estratègia està funcionant, dir que sí, que hi ha indicadors que ara mateix projecten un cert avantatge sobre el món convergent als efectes d'aquesta obsessió que tenen per la pugna per l'hegemonia interna dins el vot indy.
Enhorabona, doncs.
De tot plegat el que a mi em preocupa i m'ocupa no és això, tot i que respecto a qui li preocupa i ocupa. El que m'inquieta són les dades comparades i evolutives de les dues enquestes en relació al posicionament davant la independència. M'inquieta que aquesta percepció que tinc des de fa mesos de que estàvem deixant de fer independentisme ara pugui tenir un cert reflexe a les enquestes. Sí les enquestes per al que més ens serveixen és per valorar les tendències que poden reflectir, aquestes tendències no són bones.
Tant de bo els qui poden fer-hi alguna cosa ho vegin, deixem de fer ideolgia absurda i tornem a fer independentisme. Ho tenim a tocar. No defallim, no ho malbaratem, fem-ho bé, fem-ho tan bé com quan vam fer el salt que ara mateix encara ens permet ser majoria social, el més compartit projecte polític per al nostre país de tots els possibles. Deixem-nos de collonades i fem el que cal fer. Deixem-nos de repúbliques i tornem a la independència. Deixem-nos de truites i tornem als arguments de la independència. Deixem-nos de postureos varis i oferim una imatge sòlida i fiable del que estem fent i de com ho farem. I no convertim les legítimes diferències polítiques i ideològiques en una pantalla que reflecteixi les nostres misèries i incrementi els dubtes i les incerteses sobre tot plegat del gruix de la societat, de la gent a qui ens adrecem, dels que ja són amb nosaltres i dels que volem que hi arribin.
DONEC PERFICIAM
Tant de bo els qui poden fer-hi alguna cosa ho vegin, deixem de fer ideolgia absurda i tornem a fer independentisme. Ho tenim a tocar. No defallim, no ho malbaratem, fem-ho bé, fem-ho tan bé com quan vam fer el salt que ara mateix encara ens permet ser majoria social, el més compartit projecte polític per al nostre país de tots els possibles. Deixem-nos de collonades i fem el que cal fer. Deixem-nos de repúbliques i tornem a la independència. Deixem-nos de truites i tornem als arguments de la independència. Deixem-nos de postureos varis i oferim una imatge sòlida i fiable del que estem fent i de com ho farem. I no convertim les legítimes diferències polítiques i ideològiques en una pantalla que reflecteixi les nostres misèries i incrementi els dubtes i les incerteses sobre tot plegat del gruix de la societat, de la gent a qui ens adrecem, dels que ja són amb nosaltres i dels que volem que hi arribin.
DONEC PERFICIAM
Totalment d'acord. Fa molt que hem deixat de fer independentisme i de presentar un front comú en el que hi podien caber totes les ideologies, per passar a marcar paquet d'esquerranós i a competir en bajanades demagogues amb CSQP, la qual cosa només contribueix a reforçar aquests últims i a allunyar el gruix de votants independentistes de centre i centre dreta.
ResponEliminaLa meva percepció és que els que s'està fent des que van voler humiliar una part important dels votants de Junts x Sí humiliant i expulsant Mas com si fos un empestat i no el candidat a president més votat des de la recuperació de la Generalitat, no és un procés cap a la independència, sinó una maniobra cap a un nou tripartit autonòmic format per ERC, Comuns i PSC.
I, per últim, alguns ja vàrem avisar que allò de Mas, de fer fora Mas i de carregar-se als despatxos el que les urnes havien decidit, acabaria passant factura. Cada cop som més els que pensem que això de la independència ja es farà quan el país tingui més cultura democràtica i hagi passat la febrada dels populismes d'esquerres. Potser és que cal deixar que Catalunya es torni a enfonsar amb un tripartit autonòmic perquè molta gent que ara s'apunta a totes les manis antiretallades mirant sempre la punta del dit que assenyala la lluna, maduri políticament i deixi de creure en xerraires de fira tipus Colau o en les bondats del comunisme "preconciliar" exigides per la CUP.
Bona anàlisi Francesc.
ResponEliminaJo que sóc optimista de mena, crec que el SÍ està prou consolidat i el NO està aflorant, perquè tothom a Catalunya sap que el referèndum serà una realitat o hi haurà DUI.
I fa que la polarització es vagi consolidant.
Per tant les petites diferències +/- 3% en quan a tendència reflexen que part dels que no es definien -o no volien fer-ho perquè pensaven fer com a un 9N i no anar a votar- saben que ara va de bo i en el referéndum s'hauran de mullar. I si no accepten el referèndum la Independència es declararà igualment.
Cada cop més aprop del referèndum, la tasca ara és que tots els indys fem campanya pel SÍ. Primer tenint clar els beneficis de la independència i posar-los a la taula en cada oportunitat que tinguem. I a veure quins són els arguments dels favorables al NO. Els seus no són solvents més enllà de mantenir Espanya unida. A les trinxeres dels dinars amb amics, trobades familiars, als bars,...és aquí on hem de guanyar la independència. Perquè cal seduïr a la gent.
Amb arguments i seducció guanyarem.
Postureos com els d'obrir els ajuntaments el 6Des no fa seduïr ni convèncer un sol indecís o votant del no. És un altre automassatge dels convençuts del SÍ que hauríem de dedicar totes les energies a seduïr i convéncer.
DONEC PERFICIAM
ResponEliminaSi la tendència a l'alça del No ve d’un escorament massa pronunciat de JxSí cap a formulacions d'esquerra radical, alhora que ERC li guanya l'hegemonia del vot independentista al món convergent i el Sí perd vot moderat, sembla probable que JxSí no pugui culminar amb èxit el procés independentista, si no es reforça el PDCAT i hom percep amb claredat les posicions i alternatives moderades, que no menys contundents.
El PDCAT té molta feina i espero que vagin elaborant i consolidant un discurs propi sobre l’acció política immediata i el seu model d’estat català independent, que no pot ser el de la CUP i ERC. El President Mas ha de recuperar visibilitat i lideratge, com a forma d’enfortir l’espai polític central i, també, com a forma d’enfortir el lideratge del President Puigdemont.
D'altra banda, diuen que si volem que ens tractin com un estat independent hem d'actuar com un estat independent, sempre que es pugui, és clar. Una de les ocasions en què es pot és la no assistència del President Puigdemont a la reunió de presidents autonòmics. Aplaudeixo la iniciativa.
Altre assumpte en què cal actuar com un estat és el relatiu a les pintures de Sixena. No comparteixo en absolut la visió sobre el toros del Conseller Vila –potser jo l’hauria cessat per aquelles declaracions-, però el seu posicionament sobre les pintures del MNAC té tot el meu suport. Perquè defensa la conservació de patrimoni cultural de la humanitat i perquè hi dóna la cara assumint-ne totes les responsabilitats. Aquest cas, de les pintures de Sixena, em fa l’efecte que no està treballant-se adequadament a nivell internacional entre responsables culturals, de museus, etc. i és un cas en el que hi tenim molt a guanyar i el posicionament espanyol, semblant a la dels talibans amb els budes de Bamiyan, molt a perdre.
N’he citat aquests dos exemples per contraposar-los al que protagonitzarà la Consellera Meritxell Ruiz la setmana que ve a la conferència sectorial espanyola d’ensenyament. Paga la pena que la Consellera assisteixi a tal reunió per a demanar una modificació del calendari d’aplicació de la Lomce i que s’anul·li la indemnització de sis mil euros per l’escolarització en castellà, aspectes que depenen de la voluntat política del PP-PSOE? Ho trobo molt poc adient. Els catalans tenim llengua, cultura, i història pròpies, i estem en procés cap a la independència. Els nostres representants polítics haurien de parlar de tu a tu amb els representants de l’estat espanyol, en reunions bilaterals, sobretot en matèries estretament connectades amb la nostra singularitat nacional.
D’altra banda, anar-hi a sectorials autonòmiques, de qualsevol tipus, resta contundència a la posició del President Puigdemont i em transmet la sensació d’anar fent com que fem però sense concretar res.
De què en parlarà Junqueras amb Soraya Sáenz de Santamaria? Li’n pidolarà finançament a Montoro? Tracta Junqueras de guanyar imatge d’home d’estat? En qualsevol cas, si la reunió la demana Junqueras dubto que en faci cap favor al procés.
ERC no deixarà de fer ideologia i la pilota als colauers; és un error gravíssim que enforteix l’espanyolisme i que facilita que els comuns entabanen gent de bona voluntat que poden suposar vots negatius en el referèndum. El que resulta imprescindible és que el PDCAT també en faci, molta més, d’ideologia, que s’hi planti més vegades davant els socis, no per qüestions nacionals sinó per algunes internacionals i altres socials. El PDCAT ha de mantenir el rumb cap al referèndum d’autodeterminació, sense fer cap més cessió a la CUP, ni, per descomptat, a ERC, el PSC i el món de Colau-Domènech.
Una explicació de la diferència del vot del NO entre les dues preguntes podria ser aquesta: a Catalunya hi viu molta gent que se sent espanyola i que no vol la independència, però que com que no se sent catalana no votarà al referèndum. És a dir, a diferència de gairebé tots els polítics, mitjans de comunicació i intel•lectuals espanyols, són honestos i volen jugar net. Creuen que no han de votar si no se senten part del país. Jo és el que faria si estigués en la seva situació, encara que estigués a favor de la independència.
ResponEliminaEl SI és el SI, no hi ha cap dubte interpretatiu. Ara bé, el NO engloba a federalistes, autonomistes, regionalistes i jacobins. La zona gris és el federalisme: no trencar amb l'Estat espanyol però no a l'estatu quo actual. Què passarà quan no hi hagi proposta federalista, ni auto-govern satisfactori? Qué pot oferir l'Estat espanyol a Catalunya amb la oposició visceral de la Susana Diaz i tots els barons territorials del PSOE i del PP? Què vol dir la "igualdad de todos los españoles"? Que tothom tingui un PER?. Espanyano té solució. És irreformable, perquè ja s'agraden com són. En el seu moment, els federalistes votaran SI a la independència. La diferència entre les dues enquestes reflecteix aquests dubtes.
ResponEliminaA veure, intento respondre una mica algunes coses que voldria matisar dels vostres comentaris:
ResponElimina- no hem trencat encara cap plat. El sí a criteri meu segueix sent majoritari socialment. Però tenim algunes alertes que cal atendre. Hem de seguir endavant, però fer-ho bé, desactivant el que ha encès aquestes alertes
- hem l'estat espanyol hem de tenir el màxim de contactes bilaterals possibles. Ara, durant i després. No només per qüestions "d'intendència", de dia a dia -que són bàsics- sinó també estratègics. El procés tindrà un desenllaç unilateral, però sempre nosaltres des del diàleg. No és feblesa ni ens afebleix, tot el contrari
- no és un tema d'optimisme sí o no: és un tema de si entenem que algunes coses de les que hem fet malament han encès alguns indicadors d'alerta que cal atendre. No és qüestió de ser optimista o no, sinó de ser inteligents o no
- la zona gris, si no vol la independència però tampoc s'hi oposa, ja m'està bé.
En fi, SEGUIM! Gràcies pels vostres comentaris!
ResponEliminaSí, senyor Abad, en té raó.
Ja n’era conscient que forçava la introducció d’aquella frase, contradictòria amb la idea que havia expressat abans. Però és que la deslleialtat em treu de polleguera. Seguim.
JO QUE JA VAIG NEIXER SENT D'ESQUERRA,A CASA TOTHOM HO ERA,AQUESTA VIA TAN EVIDENT,CAP UN NOU TRIPARTIT EN NEGUITEIXA...COMPTA AMB LAS "EVITES".
ResponEliminaUN GRAN ARTICLE.