Existeix el federalisme? Existeixen els federalistes? Són un mite o són una realitat? Si són una realitat... qui són? Com són? Què compartim amb ells? Per què ens pot interessar, com a independentistes, aprofundir en aquesta realitat?
Entenc que hi ha dues coses diferents:
- el federalisme com a concreció d'una proposta política identificable, tangible, mesurable, valorable
- els federalistes com a ubicació ideològica d'una part de la nostra societat
Per a mi el federalisme, com a expressió ordenada d'una idea i projecte polític no existeix. És un mite. No hi ha cap prova, no hi ha cap rastre de l'existència certa, en els nostres dies, a Catalunya, d'aquesta formulació política. I aquí ho deixo, aquest no és el tema de l'article d'avui.
Però en canvi quan estudiem a fons i al llarg dels anys la realitat demoscòpica que ens projecten les enquestes hem de concloure que els que sí existeixen són els federalistes. Els federalistes són una realitat.
Per què si el federalisme és un mite, els federalistes són una realitat?
El Centre d'Estudis d'Opinió, en el seu Baròmetre d'Opinió Política, planteja des de fa molts anys, en el capítol de les relacions Catalunya-Espanya, una mateixa pregunta, amb una resposta múltiple tancada:
Creu que Catalunya hauria de ser:
- Una regió d'Espanya
- Una Comunitat Autònoma d'Espanya
- Un Estat dins una Espanya Federal
- Un Estat independent
No hi ha cap causa-efecte, cap cadena de fets i propostes que puguin fer identificable un projecte polític federalista, però 1/4 part de la societat catalana, de manera sistemàtica al llarg dels anys, es posiciona com que allò que voldria per a Catalunya és que fos un Estat dins una Espanya federal.
1/4 part són molts. Moltíssims. Oscil·la entre el 27% i el 22% dels enquestats, i es disputa la segona posició, amb un nombre de partidaris similar, amb els que volen que Catalunya segueixi sent una Comunitat Autònoma d'Espanya. De fa anys en aquesta resposta múltiple els partidaris que Catalunya sigui un Estat independent són els majoritaris, el 40% de la societat. L'unionisme més ranci, que fins i tot nega l'autonomia associada a ser Comunitat Autònoma, es refugia en l'opció "una regió d'Espanya", i són entre el 4% i el 5% de la nostra societat. Són dades molt estables en el temps.
Des d'un punt de vista independentista té molt sentit, per tant, interrogar-se al voltant d'aquesta realitat, de l'existència dels "federalistes".
Hi ha tres grans identificacions majoritàries en aquest col·lectiu que són les que d'alguna manera ens poden aproximar a com són, què pensen, què volen, què temen, què comparteixen amb els independentistes, què no, etc:
- la seva valoració del nivell d'autonomia assolit per Catalunya
- el seu posicionament en un hipotètic referèndum d'independència
- la seva autodefinició en termes identitaris
La immensa majoria dels qui s'ubiquen en el federalisme, un 70%, creuen que Catalunya té un nivell d'autonomia insuficient.
Aquesta dada -vet aquí també la seva importància- implica un diagnòstic compartit amb els independentistes. Tots dos pensem que Catalunya té un nivell insuficient d'autonomia.
La diferència és la "solució" política a aquesta insatisfacció. Els independentistes la volem resoldre via ser un Estat independent i els federalistes via ser un Estat dins una Espanya federal.
A la vista d'això la pregunta inevitable és, i en el cas d'un referèndum per la independència, és a dir, davant una pregunta de resposta dicotòmica (Sí/No), què farien els "federalistes"? Doncs bé, aquí, de mitjana, tenim que únicament un 20% dels "federalistes" votarien Sí a la independència, mentre un 72% votarien en contra.
Què és el que porta que un col·lectiu, amb el que els independentistes compartim diagnòstic (el nivell d'autonomia de Catalunya és insuficient), tinguem solucions tan diferents?
Molts em direu pesat, però jo sempre acudeixo al que és el factor clau per estar en el Sí o en el No a la independència: la percepció que es tingui que el nostre nivell de vida serà millor, igual o pitjor que ara. I no falla, i aquí tampoc no ens falla: mentre que entre els qui volen que Catalunya sigui un Estat independent el 80% creuen que el nivell de vida milloraria amb la independència, entre els federalistes només un 26% creuen que milloraria, mentre que un 22% creuen seguiria igual que ara i un 37% que empitjoraria.
I és que aquesta és una de les grans claus de tot plegat. La percepció sobre el nivell de vida amb la independència. I quan dic que fa més d'un any que hem deixat de fer independentisme em refereixo a això, a que hem deixat d'explicar els beneficis de la independència i portem, des del 28S, atrapats en debats absolutament estèrils, improductius o fins i tot lesius per als nostres interessos com a independentistes.
Se'n recordeu d'aquells temps quan l'independentisme creixia a partir dels informes del Col·lectiu Wilson, dels treballs sobre infraestructures d'acadèmics com en Ramon Tremosa o en Germà Bel, de l'explicació pedagògica del que és l'espoli fiscal, de per què les pensions estaran més garantides en un estat independent que en una Espanya que devora tots els seus recursos i estalvis, etc etc etc ????
Quan deixes de tenir en el centre del discurs que patim anualment un espoli del 8% del nostre PIB, que implica al voltant de 16.000 milions d'euros que paguem amb els nostres impostos i que es queda l'estat espanyol, que no només no ens els retorna, sinó que els fagocita i gestiona amb un indissimulat interès en lesionar els interessos de Catalunya, i tot el debat se centra en si encara saquegem tributàriament més les nostres classes mitjanes a major glòria de la tresoreria del sr. Montoro... quan tot això passa és quan deixem de fer independentisme.
A això cal afegir-hi que hi ha, a més, una visió massa simplista sobre qui són "els federalistes", és a dir, sobre com són ideològicament o ubicats en funció del seu vot.
Entenc que hi ha dues coses diferents:
- el federalisme com a concreció d'una proposta política identificable, tangible, mesurable, valorable
- els federalistes com a ubicació ideològica d'una part de la nostra societat
Per a mi el federalisme, com a expressió ordenada d'una idea i projecte polític no existeix. És un mite. No hi ha cap prova, no hi ha cap rastre de l'existència certa, en els nostres dies, a Catalunya, d'aquesta formulació política. I aquí ho deixo, aquest no és el tema de l'article d'avui.
Però en canvi quan estudiem a fons i al llarg dels anys la realitat demoscòpica que ens projecten les enquestes hem de concloure que els que sí existeixen són els federalistes. Els federalistes són una realitat.
Per què si el federalisme és un mite, els federalistes són una realitat?
El Centre d'Estudis d'Opinió, en el seu Baròmetre d'Opinió Política, planteja des de fa molts anys, en el capítol de les relacions Catalunya-Espanya, una mateixa pregunta, amb una resposta múltiple tancada:
Creu que Catalunya hauria de ser:
- Una regió d'Espanya
- Una Comunitat Autònoma d'Espanya
- Un Estat dins una Espanya Federal
- Un Estat independent
No hi ha cap causa-efecte, cap cadena de fets i propostes que puguin fer identificable un projecte polític federalista, però 1/4 part de la societat catalana, de manera sistemàtica al llarg dels anys, es posiciona com que allò que voldria per a Catalunya és que fos un Estat dins una Espanya federal.
1/4 part són molts. Moltíssims. Oscil·la entre el 27% i el 22% dels enquestats, i es disputa la segona posició, amb un nombre de partidaris similar, amb els que volen que Catalunya segueixi sent una Comunitat Autònoma d'Espanya. De fa anys en aquesta resposta múltiple els partidaris que Catalunya sigui un Estat independent són els majoritaris, el 40% de la societat. L'unionisme més ranci, que fins i tot nega l'autonomia associada a ser Comunitat Autònoma, es refugia en l'opció "una regió d'Espanya", i són entre el 4% i el 5% de la nostra societat. Són dades molt estables en el temps.
Des d'un punt de vista independentista té molt sentit, per tant, interrogar-se al voltant d'aquesta realitat, de l'existència dels "federalistes".
Hi ha tres grans identificacions majoritàries en aquest col·lectiu que són les que d'alguna manera ens poden aproximar a com són, què pensen, què volen, què temen, què comparteixen amb els independentistes, què no, etc:
- la seva valoració del nivell d'autonomia assolit per Catalunya
- el seu posicionament en un hipotètic referèndum d'independència
- la seva autodefinició en termes identitaris
La immensa majoria dels qui s'ubiquen en el federalisme, un 70%, creuen que Catalunya té un nivell d'autonomia insuficient.
Aquesta dada -vet aquí també la seva importància- implica un diagnòstic compartit amb els independentistes. Tots dos pensem que Catalunya té un nivell insuficient d'autonomia.
La diferència és la "solució" política a aquesta insatisfacció. Els independentistes la volem resoldre via ser un Estat independent i els federalistes via ser un Estat dins una Espanya federal.
A la vista d'això la pregunta inevitable és, i en el cas d'un referèndum per la independència, és a dir, davant una pregunta de resposta dicotòmica (Sí/No), què farien els "federalistes"? Doncs bé, aquí, de mitjana, tenim que únicament un 20% dels "federalistes" votarien Sí a la independència, mentre un 72% votarien en contra.
Què és el que porta que un col·lectiu, amb el que els independentistes compartim diagnòstic (el nivell d'autonomia de Catalunya és insuficient), tinguem solucions tan diferents?
Molts em direu pesat, però jo sempre acudeixo al que és el factor clau per estar en el Sí o en el No a la independència: la percepció que es tingui que el nostre nivell de vida serà millor, igual o pitjor que ara. I no falla, i aquí tampoc no ens falla: mentre que entre els qui volen que Catalunya sigui un Estat independent el 80% creuen que el nivell de vida milloraria amb la independència, entre els federalistes només un 26% creuen que milloraria, mentre que un 22% creuen seguiria igual que ara i un 37% que empitjoraria.
I és que aquesta és una de les grans claus de tot plegat. La percepció sobre el nivell de vida amb la independència. I quan dic que fa més d'un any que hem deixat de fer independentisme em refereixo a això, a que hem deixat d'explicar els beneficis de la independència i portem, des del 28S, atrapats en debats absolutament estèrils, improductius o fins i tot lesius per als nostres interessos com a independentistes.
Se'n recordeu d'aquells temps quan l'independentisme creixia a partir dels informes del Col·lectiu Wilson, dels treballs sobre infraestructures d'acadèmics com en Ramon Tremosa o en Germà Bel, de l'explicació pedagògica del que és l'espoli fiscal, de per què les pensions estaran més garantides en un estat independent que en una Espanya que devora tots els seus recursos i estalvis, etc etc etc ????
Quan deixes de tenir en el centre del discurs que patim anualment un espoli del 8% del nostre PIB, que implica al voltant de 16.000 milions d'euros que paguem amb els nostres impostos i que es queda l'estat espanyol, que no només no ens els retorna, sinó que els fagocita i gestiona amb un indissimulat interès en lesionar els interessos de Catalunya, i tot el debat se centra en si encara saquegem tributàriament més les nostres classes mitjanes a major glòria de la tresoreria del sr. Montoro... quan tot això passa és quan deixem de fer independentisme.
A això cal afegir-hi que hi ha, a més, una visió massa simplista sobre qui són "els federalistes", és a dir, sobre com són ideològicament o ubicats en funció del seu vot.
Tothom pensa que els qui volen ser un Estat dins una Espanya federal són els votants del PSC i CSQEP. I sí, d'alguna manera és cert: per als votants de CSQEP aquesta solució és la majoritària davant les altres possibles, i a nivell de PSC la segona. Però aquesta podríem dir "autoubicació" en aquestes dues forces polítiques ens amaga una realitat molt més diversa, i quan hi gratem, ens pot portar a alguna sorpresa, com p.ex. que és la segona opció preferida dels votants de C's, i que si projectem el seu percentatge sobre el total de vots que van tenir el 27S veiem que tenen, més o menys, la mateixa força, volum, que els de CSQEP.
I igual passa amb el % de votants de Junts pel Sí que en resposta múltiple opten per un Estat dins una Espanya federal, que acaben sent el mateix volum o superior que els de CSQEP.
Les costures del que implica fer creïble que en una Catalunya independent el nivell de vida seria millor no són tan elàstiques com alguns pensen. Tot el que impliqui estirar-les ideològicament cap a una banda, per satisfer una hipotètica bossa de vots, ens pot fer perdre, automàticament, un altra bossa de similar o superior.
Independència i identitats compartides
El tercer gran element que explica com són els nostres "federalistes" és un altre clàssic del que vinc defensant des de sempre: la independència de Catalunya és només possible assumint i projectant la nostra realitat del nostre sentiment d'identitats compartides. I del seu extraordinari potencial de futur.
Entre els federalistes, un 86% es defineixen, en termes d'identitat nacional, des d'una identitat compartida: tan català com espanyol, més català que espanyol o més espanyol que català. Sí, un 86%, ho heu llegit bé.
Aquesta autodefinició identitària en termes d'identitat compartida no és exclusiva dels federalistes. Més d'un 40% dels independentistes s'expressen també en idèntics termes d'identitat compartida.
La identitat compartida, i tot el que implica (llengua, cultura, origen, etc.) és per tant, un tema clau si volem assolir la independència. Un tema que cal gestionar molt lluny dels Koiné i companyia, i molt aprop de la plena assumpció de la nostra realitat d'orígens, lingüística, cultural, per a potenciar-la com un dels grans bagatges del nou estat català.
Fixem-nos en la següent seqüència sobre allò que defineix com són els nostres federalistes: un 70% consideren tenim un nivell insuficient d'autonomia, un 72% votarien en contra de la independència i un 86% tenen un sentiment d'identitat compartida.
No podríem aproximar-nos a la realitat d'aquest col·lectiu també des del punt de vista que potser la independència els està provocant algun tipus de temor en relació a aquest sentiment d'identitat compartida que expressen?
Jo crec que sí. Jo crec que tan important o més com convèncer a aquest 37% de federalistes que creuen que en una Catalunya independent empitjoraria el nostre nivell de vida hi hem de situar gestionar amb convenciment que el nou estat català no només serà plenament respectuós amb totes les implicacions que es deriven de les nostres identitats compartides, sinó que aquesta realitat és l'ànima del nostre ser i un potencial de futur extraordinari.
Les costures del que implica fer creïble que en una Catalunya independent el nivell de vida seria millor no són tan elàstiques com alguns pensen. Tot el que impliqui estirar-les ideològicament cap a una banda, per satisfer una hipotètica bossa de vots, ens pot fer perdre, automàticament, un altra bossa de similar o superior.
Independència i identitats compartides
El tercer gran element que explica com són els nostres "federalistes" és un altre clàssic del que vinc defensant des de sempre: la independència de Catalunya és només possible assumint i projectant la nostra realitat del nostre sentiment d'identitats compartides. I del seu extraordinari potencial de futur.
Entre els federalistes, un 86% es defineixen, en termes d'identitat nacional, des d'una identitat compartida: tan català com espanyol, més català que espanyol o més espanyol que català. Sí, un 86%, ho heu llegit bé.
Aquesta autodefinició identitària en termes d'identitat compartida no és exclusiva dels federalistes. Més d'un 40% dels independentistes s'expressen també en idèntics termes d'identitat compartida.
La identitat compartida, i tot el que implica (llengua, cultura, origen, etc.) és per tant, un tema clau si volem assolir la independència. Un tema que cal gestionar molt lluny dels Koiné i companyia, i molt aprop de la plena assumpció de la nostra realitat d'orígens, lingüística, cultural, per a potenciar-la com un dels grans bagatges del nou estat català.
Fixem-nos en la següent seqüència sobre allò que defineix com són els nostres federalistes: un 70% consideren tenim un nivell insuficient d'autonomia, un 72% votarien en contra de la independència i un 86% tenen un sentiment d'identitat compartida.
No podríem aproximar-nos a la realitat d'aquest col·lectiu també des del punt de vista que potser la independència els està provocant algun tipus de temor en relació a aquest sentiment d'identitat compartida que expressen?
Jo crec que sí. Jo crec que tan important o més com convèncer a aquest 37% de federalistes que creuen que en una Catalunya independent empitjoraria el nostre nivell de vida hi hem de situar gestionar amb convenciment que el nou estat català no només serà plenament respectuós amb totes les implicacions que es deriven de les nostres identitats compartides, sinó que aquesta realitat és l'ànima del nostre ser i un potencial de futur extraordinari.
ResponEliminaBé, Senyor Abad, cal repetir moltes coses.
Trobo cabdal tornar a fer campanya intensa sobre el dèficit fiscal, com amb aquells diners podríem fer una rebaixa d'impostos i/o quantes coses podríem finançar. I les pensions, com la millor garantia de les pensions és la independència.
També cal posar el focus en pràctiques tradicionals a l'estat espanyol que perjudiquen el nostre nivell de vida, la competitivitat de les nostres empreses, i la salut de la nostra democràcia, de les que apunto tres:
-Malbaratament de diners públics, en infraestructures innecessàries, despesa sumptuària, excés d'alt funcionariat, subvencions per a amics, coneguts, i saludats o per mantenir bosses de vot.
-Cap voluntat de lluitar contra el frau fiscal i l'economia submergida.
-Intercanvi de favors entre grans societats i (ex) membres del "gobierno y allegados".
A mi em fa l'efecte que un bon nombre d'aquests que aposten per un estat dins una Espanya federal ho fan perquè això sona més "guai" que una comunitat autònoma i creuen que hi seria una via fàcil i senzilla d'assolir major nivell d'autogovern. Trobo que hem de ser molt incisius, amb campanya específica, per deixar clar que a l'altre costat no hi ha, ni hi ha hagut mai, ni federalisme ni federalistes. Que això no ha passat mai d'un desig dels federalistes catalans. Que ja està bé d'aquesta tonteria.
I cal parlar sobre els avantatges de ser-hi un país independent, que això també augmenta i obri noves expectatives de negoci i genera nous llocs de treball. Fins i tot, podrem tenir empreses públiques que competeixin en els sectors d'electricitat, gas, comunicacions... activitats que l'estat espanyol ha regalat íntegrament als amics privats.
DONEC PERFICIAM