Dilluns passat, dilluns 6F hi va haver una concentració espectacular de persones per donar suport als encausats pel 9N. Unes 45.000 persones es van aplegar al voltant del TSJC un dilluns feiner d'hivern, fred i ventós.
L'èxit de mobilització fou evident. Tanmateix, molta gent es preguntà "on són els joves?". El cert és que per a una mobilització tan massiva com aquella el que més sorprenia era l'absència de gent jove. "On són els universitaris" deien altres, entenent que hi havia poquíssima gent del que podem considerar franja universitària/jove dels 18 als 24 anys.
Això és així.
Després del 27S l'ANC ens va demanar -a mi i a uns altres companys professors d'universitat- si podíem ajudar a identificar jaciments de vot a favor del Sí. Vam estar-hi treballant molts mesos. Entre les conclusions a les que vam arribar a partir d'un exhaustiu estudi de dades demoscòpiques i de resultats electorals és que aquest col·lectiu "jove", d'entre 18 i 24 anys presentava un comportament polític davant la independència atípic, sobre el que calia aprofundir.
En què ens vam basar aleshores per fer aquesta anàlisi que ara d'una manera visualment tan perceptible s'ha posat de manifest amb la mobilització del 6F?
Detectàvem uns trets diferencials molt singulars en relació a la resta de franges d'edat amb les que analitzàvem el comportament social:
L'èxit de mobilització fou evident. Tanmateix, molta gent es preguntà "on són els joves?". El cert és que per a una mobilització tan massiva com aquella el que més sorprenia era l'absència de gent jove. "On són els universitaris" deien altres, entenent que hi havia poquíssima gent del que podem considerar franja universitària/jove dels 18 als 24 anys.
Això és així.
Després del 27S l'ANC ens va demanar -a mi i a uns altres companys professors d'universitat- si podíem ajudar a identificar jaciments de vot a favor del Sí. Vam estar-hi treballant molts mesos. Entre les conclusions a les que vam arribar a partir d'un exhaustiu estudi de dades demoscòpiques i de resultats electorals és que aquest col·lectiu "jove", d'entre 18 i 24 anys presentava un comportament polític davant la independència atípic, sobre el que calia aprofundir.
En què ens vam basar aleshores per fer aquesta anàlisi que ara d'una manera visualment tan perceptible s'ha posat de manifest amb la mobilització del 6F?
Detectàvem uns trets diferencials molt singulars en relació a la resta de franges d'edat amb les que analitzàvem el comportament social:
- la seva abstenció política triplicava la de la resta de franges d'edat. Es declaraven abstencionistes en un 27,5%, mentre en la resta de franges d'edat l'abstencionisme declarat era del 10,75%
- un 89% d'aquest col·lectiu "jove" ha nascut a Catalunya, dada que contrasta amb per exemple la del col·lectiu de majors de 64 anys, entre els quals només un 49% ha nascut a Catalunya
- el lloc de naixement, com ja s'ha estudiat abastament, és un factor molt predictiu del posicionament davant la independència. Globalment analitzat, entre els nascuts a Catalunya el suport a la independència és clarament majoritari, mentre entre els nascuts fora de Catalunya el No a la independència és el posicionament majoritari. Des d'aquest punt de vista el col·lectiu jove presentava un altre tret diferencial molt clar: el suport a la independència és 10 punts superior al que es dona entre la població major de 64 anys, però és que entre el col·lectiu jove els nascuts a Catalunya són 40 punts més que els nascuts a Catalunya de la franja d'edat +64 anys.
En una escala de 0 a 10, on el 0 seria únicament espanyol i el 10 únicament català, un 40% dels joves 18-24 anys se situaven en el 5, i un 65% responien amb una identificació identitària compartida catalana/espanyola, en l'escala igual espanyol que català, més espanyol que català, més català que espanyol. Són, clarament, el col·lectiu que presenta un major sentiment d'identitat compartida malgrat la seva homogeneïtat pel que fa al lloc de neixement, escolarització, etc.
Dada que, d'altra banda, destrueix per si sola tota la manipulació unionista en relació al paper de conformació identitària de la nostra escola. És mentida, i les dades aquestes posen de manifest la repugnant acusació unionista envers la nostra escola i els nostres mestres.
Finalment, en termes de projecció política de Catalunya, entesa com un subjecte polític, el col·lectiu jove 18-24 anys també presentava unes singularitats molt acusades.
El que va passar el 6F, de l'escassa presència jove, no ha estat una sorpresa per a cap dels que fa temps estem estudiant el comportament social davant la independència. Dit això, sí que segueix sent una sorpresa per als que més ho hem estudiat i compartit, que amb tants anys que fa que estem avisant, no s'hagin fet accions específiques, campanyes singulars, per tal de fer possible visualitzar entre aquesta franja d'edat tots els elements positius que sabem comporta la independència davant l'alternativa de seguir com fins ara.
Pensem-hi, treballem totes les dades que calgui -encara-, però, sobretot, actuem amb intel·ligència per visualitzar la independència com l'opció de futur entre els diferents col·lectius que, com aquests joves entre 18-24 anys, encara no ho veuen així majoritàriament. Cal ser intel·ligents amb les campanyes. Cal identificar correctament els públics als que ens volem adreçar, els missatges que els volem fer arribar i els mitjans a través dels quals els hi volem fer arribar.
Dada que, d'altra banda, destrueix per si sola tota la manipulació unionista en relació al paper de conformació identitària de la nostra escola. És mentida, i les dades aquestes posen de manifest la repugnant acusació unionista envers la nostra escola i els nostres mestres.
Finalment, en termes de projecció política de Catalunya, entesa com un subjecte polític, el col·lectiu jove 18-24 anys també presentava unes singularitats molt acusades.
- D'entre totes les franges d'edat, aquests joves són els que en un major percentatge creuen que ja hem assolit un nivell suficient d'autonomia (un 28% així ho manifesten).
- Són també la franja d'edat que més es posicionen volen seguir sent una "comunitat autònoma", amb un 34%, en la pregunta multiopció que contempla ser una regió d'Espanya, una Comunitat Autònoma, un Estat dins uns Espanya Federal o un Estat independent. En consonància amb aquest "conformisme" majoritari (34%) amb voler seguir sent una comunitat autònoma, són la franja d'edat on la cosa "federalista" (un estat dins una espanya federal) és més baix: només un 14%.
- I la dada que acaba de configurar la singularitat del comportament polític de la franja d'edat dels joves entre 18 i 24 anys és la que ho fa tot més difícil d'entendre: són la franja d'edat amb menys por a la independència. Fins ara sempre hem pogut observar com un dels factors que "frenen" qualsevol opció de donar suport a la independència és la por al que pot passar, la incertesa sobre el que implicarà, tant en relació a la UE, a l'evolució econòmica, les pensions, etc, en definitiva sobre el nivell de vida amb la independència. Doncs bé, aquest col·lectiu d'entre 18-24 anys és el que percentualment menys gent creu que el nostre nivell de vida amb la independència empitjoraria: només ho pensa un 25,5%, el percentatge més baix de totes les franges d'edat.
El que va passar el 6F, de l'escassa presència jove, no ha estat una sorpresa per a cap dels que fa temps estem estudiant el comportament social davant la independència. Dit això, sí que segueix sent una sorpresa per als que més ho hem estudiat i compartit, que amb tants anys que fa que estem avisant, no s'hagin fet accions específiques, campanyes singulars, per tal de fer possible visualitzar entre aquesta franja d'edat tots els elements positius que sabem comporta la independència davant l'alternativa de seguir com fins ara.
Pensem-hi, treballem totes les dades que calgui -encara-, però, sobretot, actuem amb intel·ligència per visualitzar la independència com l'opció de futur entre els diferents col·lectius que, com aquests joves entre 18-24 anys, encara no ho veuen així majoritàriament. Cal ser intel·ligents amb les campanyes. Cal identificar correctament els públics als que ens volem adreçar, els missatges que els volem fer arribar i els mitjans a través dels quals els hi volem fer arribar.
MUSIC FOR THE MASSES
DONEC PERFICIAM
Entenc que la pregunta on has nascut no explica per exemple quina és la llengua materna/paterna i això podria explicar molt el resultat (el Rivera és nasuct aqui, i el Madrid té aqui penyes molt importants)
ResponEliminaL'altre tema és la implicació.
L'explicació és senzilla: els joves catalans són majoritàriament els fills dels que han nascut fora de Catalunya o de parelles mixtes. D'aquí el seu sentiment d'identitat i el seu posicionament polític.
ResponEliminaAquets joves són els que tenen el plat ple a la taula. I estan molt còmodes. Quant el plat a taula comenci a fallar que no falta gaire amb la corrupció que ni ha aleshores miraran al Nord.
ResponElimina
ResponEliminaRealitat preocupant, Senyor Abad, i més preocupant que qui els hi va demanar l'estudi sobre jaciments de vot no n'hagin fet res al respecte.
Jo també m'apunto a la idea expressada a dos comentaris precedents: potser és rellevant que almenys un dels pares no sigui nascut a Catalunya. Afegeixo l'impacte de la corrupció, els casos reals i flagrants i els inventats per a la guerra bruta. I compto tant l'impacte dels casos catalans com els d'Espanya, que encara som una unitat als informatius. I suposo que també són influents els èxits de la selecció espanyola de futbol, vertebrada amb patró de joc i enormes jugadors del Barça. Models d'èxit personal que, en general, compaginen la pròpia catalanitat amb l'acceptació, resignada o no, del rígid marc i potents símbols espanyols. No lluitem contra la dictadura franquista, encara que la valoració de somriures en processos penals ens retrotregui als darrers anys del franquisme. Hi som en un sistema democràtic, de baix nivell i corrupte, però democràtic, i amb un fort aparell mediàtic-propagandístic, que fins i tot hi és servit, molt bé, pels neocomunistes i la parasitocràcia de la subvenció.
Cal insistir que tot estat que no construeixin els joves hi serà construït contra els joves. En fi, més campanya pel Sí.
DONEC PERFICIAM
Quan et preguntes on eren els joves el #6F cal tenir en compte alguns factors:
ResponElimina1. És una franja d'edat que potser no té tanta autonomia de mobilitat com la gent més gran (vehicle propi disponible...)
2. Potser els joves de Barcelona, i els joves del rerepaís no tenen les mateixes expectatives enfront de la independència de Catalunya. O potser simplement, expulsats pels preus inabastables dels lloguers, ja no queden joves autòctons a Barcelona! Tots són turistes.
I jo també crec que la generació de joves amb pares castellanoparlants pot sentir un cert desarrelament (ni d'aquí, ni d'allà)
SERA DIFICIL FER ENTENDRE,A UN COLECTIU EDUCAT EN UN EXEGERAT "BONISMA",QUE CAL LLUITAR PER ANAR PER LAVIDA.
ResponElimina