Al llarg de tres diumenges del mes de maig (14, 21 i 28) al Poblenou tindrà lloc una Consulta veïnal sobre la Superilla del Poblenou, organitzada pels propis veïns. Simultàniament l'Associació de veïns de Vila Olímpica n'està duent a terme una altra, sobre la instal·lació d'un alberg. I n'hi ha una tercera possible, pels usos de la plaça coneguda com "La Repla", també al Poblenou.
Són tres moviments veïnals sense connexió entre ells, que responen a tres situacions diferents, però que s'esdevenen a un mateix districte de Barcelona, el de Sant Martí, i que sí tenen en comú algunes coses que crec val la pena posar de manifest:
- són tres conflictes que es donen fruit de l'actuació autoritària de l'Ajuntament colauer. Els qui s'havien omplert la boca de participació, democràcia popular, etc. han resultat ser l'Ajuntament que menys escolta els veïns i que més els menysprea tan bon punt els veïns tenen una opinió que no coincideix amb la seva. Les dues consultes en marxa i la tercera en camí tenen en comú, doncs, que són un dels últims mecanismes que tenen els veïns de fer sentir la seva veu, d'intentar ser escoltats, tinguts en compte, davant l'autoritarisme, enganys i menyspreus de l'Ajuntament colauer.
- són tres conflictes que s'han gestat al marge de l'Associació de Veïns "oficial" del Poblenou, que ha quedat en total evidència davant tots els veïns com una part servil de l'aparell colauer per controlar la ciutat. Els colauers van instrumentalitzar electoralment des de moviments veïnals fins moviments com la PAH. En el cas dels moviments veïnals ha proveït la "menjadora" de parents, amics i saludats que han col·locat a l'Ajuntament a càrrec dels pressupostos públics. I des de l'accés dels colauers al poder municipal, han deixat de representar als veïns, per esdevenir una mena de "tonton-macutes" dedicats a intentar ofegar qualsevol indici de protesta veïnal. En el cas del Poblenou, malgrat el seu repugnant servilisme, no han pogut frenar aquesta autèntica "sublevació" veïnal.
Per tant, en l'arrel d'aquestes tres mobilitzacions veïnals hi trobem l'autoritarisme atroç de l'Ajuntament de la senyora Colau, sens dubte el més despòtic de tots els Ajuntaments democràtics del post-franquisme.
Centrant-nos en la Consulta sobre la Superilla del Poblenou, hi trobem altres claus del que està essent aquest Ajuntament dels Comuns, singularment dues:
- la més absoluta incompetència i estupidesa delirant en tot allò que fan
- la mentida, manipulació i dogmatisme en tot allò que diuen
Des del punt de vista del que estem patint els veïns del Poblenou amb la Superilla els exemples de tot això ens els trobem des del mateix inici del projecte i la seva implementació fins ara:
- No es va sotmetre el projecte executat a cap tràmit preceptiu d'informació pública. No és només que s'hagin omplert la boca de "participació" i a l'hora de la veritat només hagin fet que torejar-se i menysprear els veïns, és que fins i tot les previsions legals que de sempre hi ha hagut se les han saltades. Ni les més mínimes garanties d'informació que fins ara havíem tingut els veïns han estat capaços de respectar. Per això són l'Ajuntament més despòtic i opac de tots des del 1978.
- No hi havia cap estudi rigorós del que implicaria implementar la Superilla on es va fer. Cap. Ni cap mesura que permetés avaluar el seu impacte, el seu funcionament. Res.
- Han basat tot el seu discurs en vaguetats, principis generals, objectius genèrics, sense que la realitat del que és la Superilla hi tingués cap connexió, i han usat la mentida i la por com a armes de manipulació massiva.
Imagineu-vos que algú justifica una política, una mesura, una actuació perquè "servirà per acabar amb la fam al món". Qui podria estar en contra d'un objectiu tan lloable? Doncs igual amb la Superilla. "Volem reduir la contaminació" clamaven. Com en una caricatura d'allò dels 2 pollastres i les 2 persones, que estadísticament toca a un per persona, si resulta que un es menja els dos i l'altre cap, la cosa no funciona. Un es farta i l'altre passa gana. Amb la Superilla igual. Si treus tot el trànsit i els autobusos d'un carrer i els passes a un altre carrer, els veïns d'un carrer no en tindran gens, però els de l'altre carrer tindran el que ja tenien i el que els hi han derivat de l'altre.
Amb un agreujant: al concentrar tot el trànsit en determinats carrers, el que han fet és col·lapsar-los. I al col·lapsar-los, al sumir-los en un embús permanent, s'ha incrementat globalment l'emissió de fums, sorolls, i, per tant, la contaminació. La Superilla ha generat més contaminació.
- Els Colauers, convertint-se en déus que disposen sobre les nostres vides. Diu la propaganda colauer que a Barcelona hi ha un nombre indeterminat de morts prematures a causa de la contaminació. I dic indeterminat perquè ni tan sols ells s'han aclarit, i les xifres que ens han donat oscil·len des dels 300 fins als 3.000. Res, coses sense importància, precisió i rigor colauer.
I diuen que la Superilla ha de servir per reduir aquestes morts. Home, això està bé. Els veïns estem molt contents. Resulta que d'acord a aquesta lògica, la discrecionalitat colauer allarga la vida a uns veïns i condemna a la mort prematura a uns altres. Si tu ets un veí al que treuen tot el trànsit del teu carrer, els déus colauers han decidit que tu has de viure més anys que els veïns del carrer en el que han concentrat tot el trànsit, als que ells han decidit condemnar a una mort prematura. Sense immutar-se. T'ho diuen, ens ho expliquen, sense immutar-se.
La consulta veïnal té en no crear "veïns de primera i veïns de segona" un dels seus eixos. Volem repartir càrregues i beneficis.
- La presa de pèl permanent. Després de participar de bona fe en multitud de reunions, assemblees, etc. que ara hem vist només tenien per intenció desgastar-nos i legitimar-se, no s'ha fet res, absolutament res, del que han proposat els veïns, no s'ha atès cap de les seves queixes. I totes les "millores" que en aquests mesos han fet han estat gastar-se centenars de milers d'euros en pintures sobre l'asfalt. Res més.
Abans de Setmana Santa se'ls va presentar 4.000 signatures de veïns en contra del projecte. Les varen convertir en paper de water. Aquest és el respecte dels colauers pels veïns.
- Mai van preveure les greus afectacions que a les empreses, comerços, negocis i treballadors es podrien generar. Però l'única resposta que han tingut quan s'ha denunciat la pèrdua de llocs de treball que implicava i els molts altres que amenaçava ha estat un nou menyspreu i insult. "Per a les empreses i els treballadors ja hem previst instal·lar zones de picnic perquè puguin anar a dinar". I fins aquí la seva preocupació pels treballadors i els negocis de la zona.
- Negar legitimitat als veïns. Davant l'onada de protesta veïnal que va seguir a la implantació de la Superilla, van recórrer al manual d'intoxicació: que tot era una campanya orquestrada políticament per la dreta, convertits els veïns en marionetes d'altri. I que, evidentment, a tots ens agrada el fum i la contaminació. És a dir, el que ells fan i practiquen es pensaven podrien dir és el que fan els altres.
Però no. Jo porto militant en l'independentisme des de l'any 1984. I he fet de tot. Però en el meu activisme el que no havia fet mai és participar en un moviment veïnal. Ara les greus afectacions que els colauers han fet a la meva vida, al meu carrer, al meu barri, m'han "obligat" a mobilitzar-me. I us haig de dir que és una experiència fantàstica, humanament molt enriquidora. Després de tants anys d'activisme envoltat de persones que veien les coses com jo en termes polítics i nacionals, ara ho faig "només" amb veïns, amb els que comparteixo la revolta contra una política delirant que ens ha causat gravíssimes afectacions a tots. Som veïns fent de veïns, preocupats i reivindicant coses de veïns, un respecte a les nostres vides, als nostres carrers, al nostre barri. I en aquest compromís col·lectiu veïnal hi estem gent gran i gent jove, professionals i aturats, gent de dretes i gent d'esquerres, gent que penja la pancarta contra la Superilla al costat d'una bandera espanyola i gent que la penja al costat d'una estelada. I també gent que havia votat Colau les darreres eleccions municipals. I no pocs ni poques!!!!
Som això, veïns. I actuem com a tals. Perquè jo em sento totalment solidari d'aquest veí de carrer de C's que m'explica ha hagut de gastar-se els seus estalvis en canviar totes les finestres del seu pis, per insonoritzar-lo, perquè ha passat de viure en un carrer molt tranquil, pel que no passava cap autobus a tenir el carrer col·lapsat i amb 6 autobusos diferents circulant-hi, tres dels quals nocturns. I tots dos estem a la Plataforma.
No, colauers, això no va ni d'ideologies ni de partits. Això va simplement de la merda en la que vosaltres ho heu convertit tot amb el vostre despotisme, amb la vostra estupidesa, amb les vostres mentides, amb el vostre menyspreu als veïns.
Ho hem intentat tot: anar a reunions, participar de bona fe d'assemblees convocades per l'Ajuntament, recollit signatures, mobilitzacions al carrer. Res. Vosaltres com si sentíssiu ploure.
Per això, fent un esforç descomunal, aquells veïns que espontàniament ens vàrem organitzar, alarmats per les afectacions que generava la Superilla, ara hem convocat aquesta consulta veïnal. Estem fent el que hauríeu d'haver fet vosaltres, però que malgrat els vostres discursets, us heu negat a fer. Estem donant veu als veïns. Volem puguin expressar-se. Ho faran en un procediment de consulta transparent i rigorós, la netedat del qual serà supervisada i garantida per gent de partits polítics tan dispars com Pdecat, ERC i C's.
Permetre als veïns expressar-se és el nostre principal objectiu, i que la seva veu sigui, finalment, tinguda en compte. Per això ens hem vist "obligats" a posar tres urnes diferents. Una per als veïns de la Superilla i els carrers perimetrals, una altra per als veïns de la resta del barri i una altra per a treballadors no-residents de les empreses del perímetre Superilla i perimetrals. Ho hem fet perquè tothom té dret a ser escoltat, tothom té dret a posicionar-se sobre un projecte les afectacions del qual van, ho estem veient amb la mobilització veïnal, més enllà de la Superilla i els carrers perimetrals als que inicialment estava convocada la Consulta.
Se'ns acusa, des del món dels colauers, que aquesta ampliació en una segona urna dels veïns que poden participar és una prova que no sabem el que fem. Una mentida més. Ho sabem perfectament. Fem el que ells no s'han atrevit a fer: escoltar i donar veu als veïns. Se'ns acusa també, des del món colauer, de fer una consulta en la que només poden votar els majors de 18 anys, com si ajustar-nos al que és l'edat de vot oficial fós una prova inequívoca d'una perversa voluntat de manipulació, per no deixar votar (sic) "els nens". I fins i tot se'ns amenaça amb la Llei Orgànica de Protecció de Dades. És igual que el procediment dissenyat, en el que han participat informàtics i advocats, tingui totes les garanties en relació a la LOPD i a l'assegurament d'un procés participatiu rigorós, net, impecable. Tot això davant el seu "Colauers Style" de mentides i manipulacions no importa.
Aquests dies, que estan sent molt intensos, informant als veïns, parlant amb ells, escoltant-los, m'ha vingut al cap una paraula, per descriure com se senten, com ens sentim: HARTAZGO. Els veïns estan FARTS de tanta estupidesa, incompetència, manipulació, mentides i menyspreu.
Si hi hagués algun colauer honest hauria d'estar preocupat per tot plegat, àdhuc avergonyit d'estar fent tot el contrari del que en algun moment van defensar. Però això els veïns ja ho considerem poc probable passi. Des que van dir, sense immutar-se pel seu cinisme, que l'experiència de la Superilla del Poblenou havia estat molt útil per saber com no s'han de fer les coses, però ens van deixar la merda instal·lada al barri, que hem perdut tota esperança.
Si sou veïns del Poblenou, us animo a participar en aquesta CONSULTA VEÏNAL.
Ni el Poblenou és un laboratori, ni els veïns som conillets d'índies. Som veïns intentant recuperar les nostres vides, els nostres carrers, el nostre barri, que aquest Ajuntament ens ha robat.
I si no sou veïns del Poblenou, però esteu preocupats per la qualitat democràtica i per una política i uns polítics decents, tingueu-nos presents: al Poblenou (com evidencien les dues consultes veïnals en marxa i una tercera a les portes) s'està donant DES DE LA BASE -i sense que els veïns ho hàgim volgut així- una batalla contra el neo-despotisme dels que van arribar com "la nova política", que com a mínim al Poblenou ja hem vist només amagava incompetència, autoritarisme i mentides i manipulació.
Són tres moviments veïnals sense connexió entre ells, que responen a tres situacions diferents, però que s'esdevenen a un mateix districte de Barcelona, el de Sant Martí, i que sí tenen en comú algunes coses que crec val la pena posar de manifest:
- són tres conflictes que es donen fruit de l'actuació autoritària de l'Ajuntament colauer. Els qui s'havien omplert la boca de participació, democràcia popular, etc. han resultat ser l'Ajuntament que menys escolta els veïns i que més els menysprea tan bon punt els veïns tenen una opinió que no coincideix amb la seva. Les dues consultes en marxa i la tercera en camí tenen en comú, doncs, que són un dels últims mecanismes que tenen els veïns de fer sentir la seva veu, d'intentar ser escoltats, tinguts en compte, davant l'autoritarisme, enganys i menyspreus de l'Ajuntament colauer.
- són tres conflictes que s'han gestat al marge de l'Associació de Veïns "oficial" del Poblenou, que ha quedat en total evidència davant tots els veïns com una part servil de l'aparell colauer per controlar la ciutat. Els colauers van instrumentalitzar electoralment des de moviments veïnals fins moviments com la PAH. En el cas dels moviments veïnals ha proveït la "menjadora" de parents, amics i saludats que han col·locat a l'Ajuntament a càrrec dels pressupostos públics. I des de l'accés dels colauers al poder municipal, han deixat de representar als veïns, per esdevenir una mena de "tonton-macutes" dedicats a intentar ofegar qualsevol indici de protesta veïnal. En el cas del Poblenou, malgrat el seu repugnant servilisme, no han pogut frenar aquesta autèntica "sublevació" veïnal.
Per tant, en l'arrel d'aquestes tres mobilitzacions veïnals hi trobem l'autoritarisme atroç de l'Ajuntament de la senyora Colau, sens dubte el més despòtic de tots els Ajuntaments democràtics del post-franquisme.
Centrant-nos en la Consulta sobre la Superilla del Poblenou, hi trobem altres claus del que està essent aquest Ajuntament dels Comuns, singularment dues:
- la més absoluta incompetència i estupidesa delirant en tot allò que fan
- la mentida, manipulació i dogmatisme en tot allò que diuen
Des del punt de vista del que estem patint els veïns del Poblenou amb la Superilla els exemples de tot això ens els trobem des del mateix inici del projecte i la seva implementació fins ara:
- No es va sotmetre el projecte executat a cap tràmit preceptiu d'informació pública. No és només que s'hagin omplert la boca de "participació" i a l'hora de la veritat només hagin fet que torejar-se i menysprear els veïns, és que fins i tot les previsions legals que de sempre hi ha hagut se les han saltades. Ni les més mínimes garanties d'informació que fins ara havíem tingut els veïns han estat capaços de respectar. Per això són l'Ajuntament més despòtic i opac de tots des del 1978.
- No hi havia cap estudi rigorós del que implicaria implementar la Superilla on es va fer. Cap. Ni cap mesura que permetés avaluar el seu impacte, el seu funcionament. Res.
- Han basat tot el seu discurs en vaguetats, principis generals, objectius genèrics, sense que la realitat del que és la Superilla hi tingués cap connexió, i han usat la mentida i la por com a armes de manipulació massiva.
Imagineu-vos que algú justifica una política, una mesura, una actuació perquè "servirà per acabar amb la fam al món". Qui podria estar en contra d'un objectiu tan lloable? Doncs igual amb la Superilla. "Volem reduir la contaminació" clamaven. Com en una caricatura d'allò dels 2 pollastres i les 2 persones, que estadísticament toca a un per persona, si resulta que un es menja els dos i l'altre cap, la cosa no funciona. Un es farta i l'altre passa gana. Amb la Superilla igual. Si treus tot el trànsit i els autobusos d'un carrer i els passes a un altre carrer, els veïns d'un carrer no en tindran gens, però els de l'altre carrer tindran el que ja tenien i el que els hi han derivat de l'altre.
Amb un agreujant: al concentrar tot el trànsit en determinats carrers, el que han fet és col·lapsar-los. I al col·lapsar-los, al sumir-los en un embús permanent, s'ha incrementat globalment l'emissió de fums, sorolls, i, per tant, la contaminació. La Superilla ha generat més contaminació.
- Els Colauers, convertint-se en déus que disposen sobre les nostres vides. Diu la propaganda colauer que a Barcelona hi ha un nombre indeterminat de morts prematures a causa de la contaminació. I dic indeterminat perquè ni tan sols ells s'han aclarit, i les xifres que ens han donat oscil·len des dels 300 fins als 3.000. Res, coses sense importància, precisió i rigor colauer.
I diuen que la Superilla ha de servir per reduir aquestes morts. Home, això està bé. Els veïns estem molt contents. Resulta que d'acord a aquesta lògica, la discrecionalitat colauer allarga la vida a uns veïns i condemna a la mort prematura a uns altres. Si tu ets un veí al que treuen tot el trànsit del teu carrer, els déus colauers han decidit que tu has de viure més anys que els veïns del carrer en el que han concentrat tot el trànsit, als que ells han decidit condemnar a una mort prematura. Sense immutar-se. T'ho diuen, ens ho expliquen, sense immutar-se.
La consulta veïnal té en no crear "veïns de primera i veïns de segona" un dels seus eixos. Volem repartir càrregues i beneficis.
- La presa de pèl permanent. Després de participar de bona fe en multitud de reunions, assemblees, etc. que ara hem vist només tenien per intenció desgastar-nos i legitimar-se, no s'ha fet res, absolutament res, del que han proposat els veïns, no s'ha atès cap de les seves queixes. I totes les "millores" que en aquests mesos han fet han estat gastar-se centenars de milers d'euros en pintures sobre l'asfalt. Res més.
Abans de Setmana Santa se'ls va presentar 4.000 signatures de veïns en contra del projecte. Les varen convertir en paper de water. Aquest és el respecte dels colauers pels veïns.
- Mai van preveure les greus afectacions que a les empreses, comerços, negocis i treballadors es podrien generar. Però l'única resposta que han tingut quan s'ha denunciat la pèrdua de llocs de treball que implicava i els molts altres que amenaçava ha estat un nou menyspreu i insult. "Per a les empreses i els treballadors ja hem previst instal·lar zones de picnic perquè puguin anar a dinar". I fins aquí la seva preocupació pels treballadors i els negocis de la zona.
- Negar legitimitat als veïns. Davant l'onada de protesta veïnal que va seguir a la implantació de la Superilla, van recórrer al manual d'intoxicació: que tot era una campanya orquestrada políticament per la dreta, convertits els veïns en marionetes d'altri. I que, evidentment, a tots ens agrada el fum i la contaminació. És a dir, el que ells fan i practiquen es pensaven podrien dir és el que fan els altres.
Però no. Jo porto militant en l'independentisme des de l'any 1984. I he fet de tot. Però en el meu activisme el que no havia fet mai és participar en un moviment veïnal. Ara les greus afectacions que els colauers han fet a la meva vida, al meu carrer, al meu barri, m'han "obligat" a mobilitzar-me. I us haig de dir que és una experiència fantàstica, humanament molt enriquidora. Després de tants anys d'activisme envoltat de persones que veien les coses com jo en termes polítics i nacionals, ara ho faig "només" amb veïns, amb els que comparteixo la revolta contra una política delirant que ens ha causat gravíssimes afectacions a tots. Som veïns fent de veïns, preocupats i reivindicant coses de veïns, un respecte a les nostres vides, als nostres carrers, al nostre barri. I en aquest compromís col·lectiu veïnal hi estem gent gran i gent jove, professionals i aturats, gent de dretes i gent d'esquerres, gent que penja la pancarta contra la Superilla al costat d'una bandera espanyola i gent que la penja al costat d'una estelada. I també gent que havia votat Colau les darreres eleccions municipals. I no pocs ni poques!!!!
Som això, veïns. I actuem com a tals. Perquè jo em sento totalment solidari d'aquest veí de carrer de C's que m'explica ha hagut de gastar-se els seus estalvis en canviar totes les finestres del seu pis, per insonoritzar-lo, perquè ha passat de viure en un carrer molt tranquil, pel que no passava cap autobus a tenir el carrer col·lapsat i amb 6 autobusos diferents circulant-hi, tres dels quals nocturns. I tots dos estem a la Plataforma.
No, colauers, això no va ni d'ideologies ni de partits. Això va simplement de la merda en la que vosaltres ho heu convertit tot amb el vostre despotisme, amb la vostra estupidesa, amb les vostres mentides, amb el vostre menyspreu als veïns.
Ho hem intentat tot: anar a reunions, participar de bona fe d'assemblees convocades per l'Ajuntament, recollit signatures, mobilitzacions al carrer. Res. Vosaltres com si sentíssiu ploure.
Per això, fent un esforç descomunal, aquells veïns que espontàniament ens vàrem organitzar, alarmats per les afectacions que generava la Superilla, ara hem convocat aquesta consulta veïnal. Estem fent el que hauríeu d'haver fet vosaltres, però que malgrat els vostres discursets, us heu negat a fer. Estem donant veu als veïns. Volem puguin expressar-se. Ho faran en un procediment de consulta transparent i rigorós, la netedat del qual serà supervisada i garantida per gent de partits polítics tan dispars com Pdecat, ERC i C's.
Permetre als veïns expressar-se és el nostre principal objectiu, i que la seva veu sigui, finalment, tinguda en compte. Per això ens hem vist "obligats" a posar tres urnes diferents. Una per als veïns de la Superilla i els carrers perimetrals, una altra per als veïns de la resta del barri i una altra per a treballadors no-residents de les empreses del perímetre Superilla i perimetrals. Ho hem fet perquè tothom té dret a ser escoltat, tothom té dret a posicionar-se sobre un projecte les afectacions del qual van, ho estem veient amb la mobilització veïnal, més enllà de la Superilla i els carrers perimetrals als que inicialment estava convocada la Consulta.
Se'ns acusa, des del món dels colauers, que aquesta ampliació en una segona urna dels veïns que poden participar és una prova que no sabem el que fem. Una mentida més. Ho sabem perfectament. Fem el que ells no s'han atrevit a fer: escoltar i donar veu als veïns. Se'ns acusa també, des del món colauer, de fer una consulta en la que només poden votar els majors de 18 anys, com si ajustar-nos al que és l'edat de vot oficial fós una prova inequívoca d'una perversa voluntat de manipulació, per no deixar votar (sic) "els nens". I fins i tot se'ns amenaça amb la Llei Orgànica de Protecció de Dades. És igual que el procediment dissenyat, en el que han participat informàtics i advocats, tingui totes les garanties en relació a la LOPD i a l'assegurament d'un procés participatiu rigorós, net, impecable. Tot això davant el seu "Colauers Style" de mentides i manipulacions no importa.
Aquests dies, que estan sent molt intensos, informant als veïns, parlant amb ells, escoltant-los, m'ha vingut al cap una paraula, per descriure com se senten, com ens sentim: HARTAZGO. Els veïns estan FARTS de tanta estupidesa, incompetència, manipulació, mentides i menyspreu.
Si hi hagués algun colauer honest hauria d'estar preocupat per tot plegat, àdhuc avergonyit d'estar fent tot el contrari del que en algun moment van defensar. Però això els veïns ja ho considerem poc probable passi. Des que van dir, sense immutar-se pel seu cinisme, que l'experiència de la Superilla del Poblenou havia estat molt útil per saber com no s'han de fer les coses, però ens van deixar la merda instal·lada al barri, que hem perdut tota esperança.
Si sou veïns del Poblenou, us animo a participar en aquesta CONSULTA VEÏNAL.
Ni el Poblenou és un laboratori, ni els veïns som conillets d'índies. Som veïns intentant recuperar les nostres vides, els nostres carrers, el nostre barri, que aquest Ajuntament ens ha robat.
I si no sou veïns del Poblenou, però esteu preocupats per la qualitat democràtica i per una política i uns polítics decents, tingueu-nos presents: al Poblenou (com evidencien les dues consultes veïnals en marxa i una tercera a les portes) s'està donant DES DE LA BASE -i sense que els veïns ho hàgim volgut així- una batalla contra el neo-despotisme dels que van arribar com "la nova política", que com a mínim al Poblenou ja hem vist només amagava incompetència, autoritarisme i mentides i manipulació.
Muy bien dicho y mejor expresado. A muchos se les tendría que caer la cara de vergüenza al leer esto, pero mucho me temo que la tengan de cemento armado.
ResponEliminaAl Poblenou ya nos tomaron el pelo en su día trayendo Razzmatazz (antes Zeleste) y lo garitos nocturnos con todos los inconvenientes: molestias, suciedad, inseguridad... y diciendo sin innmutarse que estaban trayendo la cultura al barrio. Hay documentos del ayuntamiento en que reflejaban como una ventaja el que "hay pocos vecinos", o sea, quitamos un problema del Eixample y lo ponemos en Poblenou, que no pasa nada y son pocos.
Esta vez hay que pararlo como sea y hacer que nos respeten como al resto de los vecinos de Barcelona.
No oblidi la lluita dels veïns de Les Corts davant el projecte de l´Arquebisbat de Barcelona al barri! Convinença església-poder.
ResponEliminahttps://es-es.facebook.com/nohotelbisbat/
Jo sóc del barri de Glòries on sabeu que s'han paralitzat les obres del túnel durant vuit mesos. Una decisió que han pres els comuns en contra de pràcticament tota la oposició de l'Ajuntament. Els veïns patim dia rere dia el caos que provoquen aquestes obres mentre els clauers es dediquen a paralitzarles i allargar-les fins el 2020 com a mínim. Si aquesta colla d'ineptes de l'ajuntament han estat capaços de crear tot aquest desgavell a la ciutat de Barcelona, no vull ni pensar el que poden arribar a fer en els dos anys que els queden de mandat.
ResponElimina