Diumenge homenatjarem tres grans patriotes, tres grans líders independentistes: MACIÀ, ELS GERMANS BADIA i CARRASCO I FORMIGUERA.
Què distingeix, al meu entendre, un patriota...de la resta, dels altres polítics, activistes, etc?
La voluntat de servei.
Un patriota és qui sempre diu "què cal fer, què puc fer?". Els altres diuen "heu de fer això o allò altre".
Un patriota no mesura el seu compromís en relació a la seva persona, sinó en relació al que pot aportar.
Un patriota sempre hi és. Un polític hi és quan li convé.
Un patriota no posa condicions. Un patriota és acció. Un patriota és fer, no perquè es faci el que ell vol, sinó perquè ho exigeix la Pàtria, un compromís pel damunt fins i tot de les pròpies conviccions.
Un patriota milita en la causa de la Pàtria, i no en la causa d'unes ideologies, per més que les tingui, perquè el seu compromís s'aixeca pel damunt d'elles.
Un patriota no pensa en el què diran, sinó en el què aportarà.
Un patriota creu en un nosaltres complexe, plural, transversal, i no en partidismes.
Hi ha patriotes d'esquerres i de dretes, patriotes rics i patriotes pobres, patriotes cultes i patriotes sense formació, patriotes de poble i patriotes de ciutat. El patriotisme no és patrimoni de ningú. El patriotisme és un patrimoni individual, que fa que pel damunt de totes les diferències possibles, s'aixequi una lleialtat i respecte transversal des del que es construeix un "nosaltres" patriòtic.
Reconèixer en l'altre el patriotisme forma part del que és ser patriota.
Hi ha patriotes al món de convergència, i al d'Esquerra i al de les CUP. I quan en tots aquests mons s'imposa la visió dels patriotes, les coses van bé. Quan en aquests mons s'imposa la visió dels que no ho són, que també hi són, tot va pel pedregar.
Aquest és el missatge que aquest diumenge volem posar en valor, volem difondre, volem reconèixer en les figures de Macià, Carrasco i els Germans Badia. Què els uneix? El seu patriotisme. Això és el que els fa ser uns referents, aquest és el testimoni que ens van llegar i aquest és el compromís que volem dir és el nostre: el patriotisme.
I per una cosa encara més important en els dies que vivim: el patriotisme veritable genera confiança, ens fa mereixedors de confiança. I aquesta confiança, la confiança patriòtica construeix els fonaments sòlids imprescindibles per abordar tot el que tenim pel davant.
Perquè quan aquesta confiança no existeix, quan el patriotisme no pot imposar-se i no aconsegueix superar les diferències que entre tots nosaltres hi ha, és quan es precipita el desastre.
Macià era un patriota. Companys no. Companys ens mereix el més gran dels respectes perquè era el nostre president i el van matar per la nostra causa. Però Companys, en la seva actuació política, no era un patriota. D'aquí els seus conflictes amb Macià.
Als Germans Badia els maten perquè gent del seu entorn que no era patriota els abandona, desposseïx de les seves armes i els deixa indefensos davant la xusma.
Carrasco i Formiguera mor entre el sabre i la bomba. Perquè els patriotes no aconseguim imposar-nos a la xusma, perquè el 18 de juliol del 36 Companys cedeix a armar els pistolers de la CNT-FAI i ho nega a Estat Català.
La lluita per la nostra independència, el dia a dia del nostre país és aquesta tensió extrema entre el patriotisme i les ideologies. Una tensió en la que les ideologies sempre han guanyat. Fins ara.
Joan Sales deia "els catalans portem 500 anys fent l'idiota. Es tracta de deixar de ser catalans? No, es tracta de deixar de fer l'idiota."
Sempre que vencin les ideologies i els partidismes estarem fent l'idiota, estarem abocats a la derrota. Per això és tan important tenir, avui, aquests dies, presents a Macià, els Germans Badia i a Carrasco i Formiguera. Perquè eren uns patriotes.
Macià, Germans Badia i Carrasco ens ensenyen a no fer l'idiota. El seu testimoni és la referència que hem de tenir sempre present per no fer l'idiota.
El patriotisme de Macià, dels Germans Badia i de Carrasco i Formiguera és més viu que mai. Perquè és viu entre nosaltres i en nosaltres.
Aquest nosaltres en el que ens reconeixem i respectem diferents. Però aquest nosaltres des del que sabem és l'única possibilitat de guanyar que tenim, perquè voldrà dir hem après a ser catalans i hem deixat de fer l'idiota.
Us esperem, aquest diumenge 7 de maig, a les 12:00 hores, a la Plaça de la Fe del Cementiri de Montjuïc.
Per Macià, pels Germans Badia, per Carrasco i Formiguera.
PER LA PÀTRIA
Què distingeix, al meu entendre, un patriota...de la resta, dels altres polítics, activistes, etc?
La voluntat de servei.
Un patriota és qui sempre diu "què cal fer, què puc fer?". Els altres diuen "heu de fer això o allò altre".
Un patriota no mesura el seu compromís en relació a la seva persona, sinó en relació al que pot aportar.
Un patriota sempre hi és. Un polític hi és quan li convé.
Un patriota no posa condicions. Un patriota és acció. Un patriota és fer, no perquè es faci el que ell vol, sinó perquè ho exigeix la Pàtria, un compromís pel damunt fins i tot de les pròpies conviccions.
Un patriota milita en la causa de la Pàtria, i no en la causa d'unes ideologies, per més que les tingui, perquè el seu compromís s'aixeca pel damunt d'elles.
Un patriota no pensa en el què diran, sinó en el què aportarà.
Un patriota creu en un nosaltres complexe, plural, transversal, i no en partidismes.
Hi ha patriotes d'esquerres i de dretes, patriotes rics i patriotes pobres, patriotes cultes i patriotes sense formació, patriotes de poble i patriotes de ciutat. El patriotisme no és patrimoni de ningú. El patriotisme és un patrimoni individual, que fa que pel damunt de totes les diferències possibles, s'aixequi una lleialtat i respecte transversal des del que es construeix un "nosaltres" patriòtic.
Reconèixer en l'altre el patriotisme forma part del que és ser patriota.
Hi ha patriotes al món de convergència, i al d'Esquerra i al de les CUP. I quan en tots aquests mons s'imposa la visió dels patriotes, les coses van bé. Quan en aquests mons s'imposa la visió dels que no ho són, que també hi són, tot va pel pedregar.
Aquest és el missatge que aquest diumenge volem posar en valor, volem difondre, volem reconèixer en les figures de Macià, Carrasco i els Germans Badia. Què els uneix? El seu patriotisme. Això és el que els fa ser uns referents, aquest és el testimoni que ens van llegar i aquest és el compromís que volem dir és el nostre: el patriotisme.
I per una cosa encara més important en els dies que vivim: el patriotisme veritable genera confiança, ens fa mereixedors de confiança. I aquesta confiança, la confiança patriòtica construeix els fonaments sòlids imprescindibles per abordar tot el que tenim pel davant.
Perquè quan aquesta confiança no existeix, quan el patriotisme no pot imposar-se i no aconsegueix superar les diferències que entre tots nosaltres hi ha, és quan es precipita el desastre.
Macià era un patriota. Companys no. Companys ens mereix el més gran dels respectes perquè era el nostre president i el van matar per la nostra causa. Però Companys, en la seva actuació política, no era un patriota. D'aquí els seus conflictes amb Macià.
Als Germans Badia els maten perquè gent del seu entorn que no era patriota els abandona, desposseïx de les seves armes i els deixa indefensos davant la xusma.
Carrasco i Formiguera mor entre el sabre i la bomba. Perquè els patriotes no aconseguim imposar-nos a la xusma, perquè el 18 de juliol del 36 Companys cedeix a armar els pistolers de la CNT-FAI i ho nega a Estat Català.
La lluita per la nostra independència, el dia a dia del nostre país és aquesta tensió extrema entre el patriotisme i les ideologies. Una tensió en la que les ideologies sempre han guanyat. Fins ara.
Joan Sales deia "els catalans portem 500 anys fent l'idiota. Es tracta de deixar de ser catalans? No, es tracta de deixar de fer l'idiota."
Sempre que vencin les ideologies i els partidismes estarem fent l'idiota, estarem abocats a la derrota. Per això és tan important tenir, avui, aquests dies, presents a Macià, els Germans Badia i a Carrasco i Formiguera. Perquè eren uns patriotes.
Macià, Germans Badia i Carrasco ens ensenyen a no fer l'idiota. El seu testimoni és la referència que hem de tenir sempre present per no fer l'idiota.
El patriotisme de Macià, dels Germans Badia i de Carrasco i Formiguera és més viu que mai. Perquè és viu entre nosaltres i en nosaltres.
Aquest nosaltres en el que ens reconeixem i respectem diferents. Però aquest nosaltres des del que sabem és l'única possibilitat de guanyar que tenim, perquè voldrà dir hem après a ser catalans i hem deixat de fer l'idiota.
Us esperem, aquest diumenge 7 de maig, a les 12:00 hores, a la Plaça de la Fe del Cementiri de Montjuïc.
Per Macià, pels Germans Badia, per Carrasco i Formiguera.
PER LA PÀTRIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada