Segon baròmetre d'opinió política del CEO de l'any 2017. Com sempre dic, la més important i millor enquesta que es fa a Catalunya.
Des del punt de vista del que és una enquesta, és la que més informació ens aporta de totes les que es fan a Catalunya. La que és més fiable, com a enquesta.
Tornem-hi. No deixa de ser una enquesta. És una visió sobre la percepció social al voltant d'una sèrie de temes. Una percepció alhora interessant i alhora limitada sobre la nostra societat. No ho perdem mai de vista: estem parlant d'una enquesta.
Jo situaria tres elements cabdals abans d'analitzar-la:
- com a enquesta, està sotmesa a uns marges d'error (2,5) que fa que mai puguem analitzar les variacions en relació a enquestes prèvies sense tenir-ho en compte. Variacions per sota d'aquest 2,5 estan dins el marge d'error, i per tant són poc significatives en termes demoscòpics
- com a enquesta sí que ens aporta unes tendències al llarg del temps que ens permeten fer-ne una lectura en termes de consistència i evolució.
- com a enquesta sí que ens permet, mirant els seus resultats des de diferents punts de vista, construir un relat del que està passant al nostre país.
0. La meva visió del país que ens proporciona l'enquesta:
El nostre país és molt complex. Això és una evidència també demoscòpica.
La situació en la que estem és una conseqüència directa per part de l'estat espanyol d'ignorar aquesta complexitat.
La ignorància de la complexitat és el que ens aboca a un escenari inevitable: la independència de Catalunya.
Si em poso en la pell de qualsevol analista internacional neutral sobre el que està passant a Catalunya, la meva conclusió sempre seria que Catalunya esdevindrà inevitablement un estat independent com a conseqüència de l'estupidesa de l'Estat Espanyol, de la seva incapacitat de llegir adequadament la complexitat de la societat catalana i de, conseqüència d'aquesta estupidesa i incapacitat, plantejar cap mena de proposta política que impedís convertir l'independentisme en l'opció majoritària en termes de suport democràtic.
L'estat espanyol ha ignorat sistemàticament el que és una expressió política que ha anat creixent amb el pas del temps, la de la independència de Catalunya.
No només ha ignorat aquesta realitat, sinó que també ha ignorat les causes profundes que han menat la societat catalana a aquest posicionament.
1. Tot el peix venut
Des de fa temps els resultats demoscòpics són pràcticament clavats enquesta rere enquesta, ens expressen un mateix retrat social. Les variacions que es produeixen, en les qüestions bàsiques, d'una enquesta a una altra estan totes dins del marge d'error de l'enquesta (2,5).
Això, com a independentista, em permet dues lectures, una positiva i una negativa.
- l'independentisme és l'opció majoritària socialment. I ho seguirà sent. Ho és sòlidament. Molt sòlidament.
- l'independentisme fa temps que ha deixat de "fer independentistes". Això ja ho he explicat alguna vegada. Va arribar un moment que vam dedicar totes les nostres energies a debats purament interns, a intentar assegurar uns mínims dins la majoria parlamentària pro-independència. El diabòlic resultat del 27S i la dependència de la CUP ho explica. Ara hem arribat al final del tram com hauríem d'haver començat. Però aquest trajecte, aquests 18 mesos en els que tot ha estat penjant sempre d'un fil, que si teníem President o no, que si teníem pressupostos o no, etc. Tot això han estat mesos perduts per fer independentisme. Per sort no hem perdut independentistes pel camí (cosa que podia haver passat), i l'independentisem segueix sent l'opció social i política majoritària. Però no n'hem afegit. I ara, a dos mesos de l'1-O, tot el peix està venut. Fa molts mesos que ho està.
2. El referèndum: una fita democràtica compartida pel 71,4% de la població
No hi ha cap dubte: la societat catalana vol sortir de l'actual situació democràticament, amb un referèndum. Fins a un 71,4% de la societat ho vol així.
Aquesta és una realitat abassegadora. Aquí és on l'estat espanyol va començar a perdre, clamorosament, la seva possibilitat de combatre eficaçment l'independentisme: negant a la societat catalana el que d'una manera tan transversal comparteix: la voluntat de poder decidir.
Després, dins d'aquesta majoria del 71% que vol el referèndum ens trobem diferències, cert. Un 48% el vol Sí o Sí, és a dir, unilateral o acordat. I un 23,4% el vol acordat amb l'estat. Però el vol.
Des d'aquest punt de vista l'1-O connecta clarament amb les aspiracions majoritàries de la societat: votar, decidir en referèndum el nostre futur, ni que sigui per seguir com ara estem, perquè el referèndum també recull un amplíssim suport en el pinyol unionista: un 42,9% de votants de C's, un 55,4% de PSC i un 33,9% de PP.
També en l'àmbit de CSQEP el xoc entre el seu electorat i la seva direcció política és sagnant. Malgrat la incessant campanya en contra de la convocatòria de Coscu i Rabell i de les rissites de superioritat i nervisosisme de Domènech i Colau, tot per posar-se de perfil com si això no anés amb ells, un 45,6% dels votants defense referèndum unilateral, més que el 30% que el defensa pactat.
3. Voler/no voler la independència vs Votar/no votar la independència
Sens dubte el tema estrella d'aquest 2n BOP del CEO del 2017 ha estat la diferència de resultats que projecten dues preguntes diferents:
- vostè vol la independència
- què votarà al referèndum
El comportament diferencial dels enquestats en dues preguntes així ja el vaig analitzar arran dues enquestes simultànies que vàrem tenir el 2016: el baròmetre de l'ICPS i el baròmetre del CEO. El CEO llavors només preguntava si "volia" la independència. L'ICPS preguntava que si hi hagués un referèndum què votaria.
Llavors, com ara, aquest comportament diferencial en el NO era la dada que més cridava l'atenció. Llavors un 45,1% d'enquestats CEO (vol la indy) deien que no, però només un 33,8% d'enquestats ICPS (votaria la indy) deien que no.
Ara, en la mateixa enquesta, la mateixa mostra, un 49,4% diuen que no voldrien que Catalunya esdevingui un país independent, mentre que només un 23,47% votarien en contra.
La complexitat de l'anàlisi del NO s'ha incrementat. Si en aquell primer anàlisi CEO-ICPS, la variable de la consigna "no anar a votar a un referèndum unilateral" no existia, ara, amb aquest CEO sí que existeix. Fixem-nos, doncs, que la consigna té un impacte de 10 punts.
Interpretant conjuntament doncs, aquesta realitat, la que ens va proporcionar l'anàlisi CEO-ICPS i la que ens proporciona el CEO ara en una única enquesta, ens trobem amb dues grans motivacions entre el NO per no votar:
- una part de la nostra societat, preguntada, apel·lada a la seva esfera més personal, més íntima, diu que prefereix Catalunya no esdevingui un estat independent, però no es mostra disposada a mobilitzar-se contra la independència. És el que explica pràcticament el 50% del No que no vol la indy però que no votarà contra la indy.
- una altra part de la societat que no vol la indy, no anirà a votar perquè no vol participar en un referèndum com el que s'ha plantejat. És la part del NO que segueix estríctament la consigna de pinyol unionista.
I encara una tercera variable, tot i que percentualment amb menor impacte. Una part del "NO" a voldria que Catalunya fos un estat independent, també es transfereix al Sí. Petita, però hi és. Només així s'explica que a la pregunta múltiple sobre com creuen els enquestats hauria de ser CAT, l'estat independent tingui el 34,7% però en la resposta a què votaria en referèndum, tinguem el 39%. Una part del vot d'altres opcions, especialment la federal, es decanta, tot i que en petit %, però es decanta, cap al Sí davant unes urnes en que ha de triar quedar-se com està o votar Sí/No a la indy. No voldrien, però si ha de triar, votarien Sí.
Per tant el posicionament del NO veiem és més complexe que el del Sí, i inclou, una varietat poc monolítica de posicionaments, des del NO granític a un NO que a l'hora de votar pot esdevenir sí. Això explica perquè passem d'un 49% que no voldria una Catalunya estat independent a només aquest 23,47% que hi votaria en contra.
I que això estigui passant, no en tinc cap dubte, és gràcies a l'estupidesa de l'estat espanyol, que és capaç, per la seva obtusa actitud demofòbic a desmobilitzar una part del no i fins i tot a transformar-lo en Sí.
4. El sí a la independència: majoritari i sòlid
Anem acabant aquesta anàlisi del BOP del CEO, anem al que, a dos mesos de l'1-O és la pregunta clau: quin suport té la independència?
El CEO ho expressa molt clarament.
- Un 39% dels enquestats aniran a votar i votaran SÍ a la independència.
- Un 23,47% dels enquestats aniran a votar i votaran NO a la independència
En termes de projecció d'aquesta intenció de vot sobre participació (és a dir, sobre els resultats concrets del referèndum, en el que no es compta l'abstenció), això implica un 57,8% de Sí vs un 34,8% de No.
La fortalesa del Sí és molt clara. Ja hem vist abans que un 34,7% dels enquestats en la resposta múltiple sobre les diferents formes d'articular políticament CAT opten per un estat independent.
Però també veiem com electoralment, les forces que donen suport a la independència (Junts pel Sí i CUP) segueixen tenint majoria absoluta al Parlament de Catalunya.
Per tant, ja sigui davant unes urnes de referèndum, ja sigui davant unes urnes d'eleccions, el suport a la independència és el socialment majoritari.
Com ens expliquem, doncs, que si l'enquesta reflecteix que a la pregunta "vostè vol que Catalunya esdevingui un estat independent?" un 49,4% respon que NO, que no ho voldrien, en totes les convocatòries democràtiques a les que podem ser convocats (referèndum/eleccions), el Sí a la independència sigui majoritari?
No és una pregunta fàcil. I cal treballar-hi.
D'entrada, coses que ja hem vist. El NO de la pregunta volitiva té una complexitat i diversitat interna molt gran. És evident que hi ha un pinyol del NO, un No rotund a la independència, que jo m'atreveixo a quantificar en un 33-35% dels enquestats. És el No que votaria No en el referèndum i és el No que no votarà seguint les consignes dels partits nuclears del NO. Això suma aproximadament aquest 33-35%.
Però després hi ha un NO plural davant les urnes que és No a la pregunta sobre si voldria, però que no s'articula en termes d'oposició a la independència i que fins i tot es desplaça, davant una convocatòria de referèndum, al Sí. És el NO dels qui no la voldrien però no pensen oposar-s'hi (aquí hi ha moltes raons familiars, sentimentals, d'adhesió d'identitat, etc.). I és el NO dels qui no la voldrien, perquè tenen altres opcions polítiques per a CAT, com el federalisme, però que davant unes urnes i l'absència d'alternatives, votarien Sí.
L'evidència de la pluralitat del NO és una cosa que el Sí també hauria de cuidar.
Què és el que ha fet molt bé el Sí per a aquesta solidesa que expressa en tota possible manifestació democràtica? Al meu entendre, saber llegir els temps i oferir una opció clara, davant la qual no hi ha hagut mai cap alternativa, tot el contrari.
Fixem-nos que majoritàriament la societat catalana s'expressa en termes d'insatisfacció amb el nivell d'autogovern assolit, per insuficient. Un 62% així ho diuen.
L'independentisme és l'única opció que en aquests moments hi ha damunt la taula que ofereix una sortida a aquesta aspiració. Hem deixat de ser una sortida estrambòtica, utòpica. I ens hem visulitzat com la sortida central del gruix majoritari de la societat. Ens hem visualitzat com una sortida possible.
Què tenim al davant? RES. Bé, mentida: tenim repressió i tenim una constant agressió al nostre autogovern. No hi ha consell de ministres o reunió del TC que no surti un recurs contra una llei catalana, que no surti una suspensió d'una llei o d'uns articles de normatives catalanes.
No és que l'estat no hagi estat sensible a aquest clam de la societat catalana, és que s'ha girat per atacar directament a aquest 62% que considerem tenim un nivell d'autogovern insuficient.
I aquest atac constant, aquesta repressió permanentment, aquesta vexació institucional per part de l'estat espanyol, en el fons aquesta estupidesa autoritària de l'estat espanyol és el que ha habilitat la majoria social independentista.
Ara imagineu-vos com estaríem sense malfiances, extremismes i aquest estar escampant idiòtament dubtes i estenent debats d'autoconsum.
Ara imagineu-vos com volem arribar a l'1-O. Jo ho tinc claríssim. Som-hi!
DONEC PERFICIAM
Des del punt de vista del que és una enquesta, és la que més informació ens aporta de totes les que es fan a Catalunya. La que és més fiable, com a enquesta.
Tornem-hi. No deixa de ser una enquesta. És una visió sobre la percepció social al voltant d'una sèrie de temes. Una percepció alhora interessant i alhora limitada sobre la nostra societat. No ho perdem mai de vista: estem parlant d'una enquesta.
Jo situaria tres elements cabdals abans d'analitzar-la:
- com a enquesta, està sotmesa a uns marges d'error (2,5) que fa que mai puguem analitzar les variacions en relació a enquestes prèvies sense tenir-ho en compte. Variacions per sota d'aquest 2,5 estan dins el marge d'error, i per tant són poc significatives en termes demoscòpics
- com a enquesta sí que ens aporta unes tendències al llarg del temps que ens permeten fer-ne una lectura en termes de consistència i evolució.
- com a enquesta sí que ens permet, mirant els seus resultats des de diferents punts de vista, construir un relat del que està passant al nostre país.
0. La meva visió del país que ens proporciona l'enquesta:
El nostre país és molt complex. Això és una evidència també demoscòpica.
La situació en la que estem és una conseqüència directa per part de l'estat espanyol d'ignorar aquesta complexitat.
La ignorància de la complexitat és el que ens aboca a un escenari inevitable: la independència de Catalunya.
Si em poso en la pell de qualsevol analista internacional neutral sobre el que està passant a Catalunya, la meva conclusió sempre seria que Catalunya esdevindrà inevitablement un estat independent com a conseqüència de l'estupidesa de l'Estat Espanyol, de la seva incapacitat de llegir adequadament la complexitat de la societat catalana i de, conseqüència d'aquesta estupidesa i incapacitat, plantejar cap mena de proposta política que impedís convertir l'independentisme en l'opció majoritària en termes de suport democràtic.
L'estat espanyol ha ignorat sistemàticament el que és una expressió política que ha anat creixent amb el pas del temps, la de la independència de Catalunya.
No només ha ignorat aquesta realitat, sinó que també ha ignorat les causes profundes que han menat la societat catalana a aquest posicionament.
1. Tot el peix venut
Des de fa temps els resultats demoscòpics són pràcticament clavats enquesta rere enquesta, ens expressen un mateix retrat social. Les variacions que es produeixen, en les qüestions bàsiques, d'una enquesta a una altra estan totes dins del marge d'error de l'enquesta (2,5).
Això, com a independentista, em permet dues lectures, una positiva i una negativa.
- l'independentisme és l'opció majoritària socialment. I ho seguirà sent. Ho és sòlidament. Molt sòlidament.
- l'independentisme fa temps que ha deixat de "fer independentistes". Això ja ho he explicat alguna vegada. Va arribar un moment que vam dedicar totes les nostres energies a debats purament interns, a intentar assegurar uns mínims dins la majoria parlamentària pro-independència. El diabòlic resultat del 27S i la dependència de la CUP ho explica. Ara hem arribat al final del tram com hauríem d'haver començat. Però aquest trajecte, aquests 18 mesos en els que tot ha estat penjant sempre d'un fil, que si teníem President o no, que si teníem pressupostos o no, etc. Tot això han estat mesos perduts per fer independentisme. Per sort no hem perdut independentistes pel camí (cosa que podia haver passat), i l'independentisem segueix sent l'opció social i política majoritària. Però no n'hem afegit. I ara, a dos mesos de l'1-O, tot el peix està venut. Fa molts mesos que ho està.
2. El referèndum: una fita democràtica compartida pel 71,4% de la població
No hi ha cap dubte: la societat catalana vol sortir de l'actual situació democràticament, amb un referèndum. Fins a un 71,4% de la societat ho vol així.
Aquesta és una realitat abassegadora. Aquí és on l'estat espanyol va començar a perdre, clamorosament, la seva possibilitat de combatre eficaçment l'independentisme: negant a la societat catalana el que d'una manera tan transversal comparteix: la voluntat de poder decidir.
Després, dins d'aquesta majoria del 71% que vol el referèndum ens trobem diferències, cert. Un 48% el vol Sí o Sí, és a dir, unilateral o acordat. I un 23,4% el vol acordat amb l'estat. Però el vol.
Des d'aquest punt de vista l'1-O connecta clarament amb les aspiracions majoritàries de la societat: votar, decidir en referèndum el nostre futur, ni que sigui per seguir com ara estem, perquè el referèndum també recull un amplíssim suport en el pinyol unionista: un 42,9% de votants de C's, un 55,4% de PSC i un 33,9% de PP.
També en l'àmbit de CSQEP el xoc entre el seu electorat i la seva direcció política és sagnant. Malgrat la incessant campanya en contra de la convocatòria de Coscu i Rabell i de les rissites de superioritat i nervisosisme de Domènech i Colau, tot per posar-se de perfil com si això no anés amb ells, un 45,6% dels votants defense referèndum unilateral, més que el 30% que el defensa pactat.
3. Voler/no voler la independència vs Votar/no votar la independència
Sens dubte el tema estrella d'aquest 2n BOP del CEO del 2017 ha estat la diferència de resultats que projecten dues preguntes diferents:
- vostè vol la independència
- què votarà al referèndum
El comportament diferencial dels enquestats en dues preguntes així ja el vaig analitzar arran dues enquestes simultànies que vàrem tenir el 2016: el baròmetre de l'ICPS i el baròmetre del CEO. El CEO llavors només preguntava si "volia" la independència. L'ICPS preguntava que si hi hagués un referèndum què votaria.
Llavors, com ara, aquest comportament diferencial en el NO era la dada que més cridava l'atenció. Llavors un 45,1% d'enquestats CEO (vol la indy) deien que no, però només un 33,8% d'enquestats ICPS (votaria la indy) deien que no.
Ara, en la mateixa enquesta, la mateixa mostra, un 49,4% diuen que no voldrien que Catalunya esdevingui un país independent, mentre que només un 23,47% votarien en contra.
La complexitat de l'anàlisi del NO s'ha incrementat. Si en aquell primer anàlisi CEO-ICPS, la variable de la consigna "no anar a votar a un referèndum unilateral" no existia, ara, amb aquest CEO sí que existeix. Fixem-nos, doncs, que la consigna té un impacte de 10 punts.
Interpretant conjuntament doncs, aquesta realitat, la que ens va proporcionar l'anàlisi CEO-ICPS i la que ens proporciona el CEO ara en una única enquesta, ens trobem amb dues grans motivacions entre el NO per no votar:
- una part de la nostra societat, preguntada, apel·lada a la seva esfera més personal, més íntima, diu que prefereix Catalunya no esdevingui un estat independent, però no es mostra disposada a mobilitzar-se contra la independència. És el que explica pràcticament el 50% del No que no vol la indy però que no votarà contra la indy.
- una altra part de la societat que no vol la indy, no anirà a votar perquè no vol participar en un referèndum com el que s'ha plantejat. És la part del NO que segueix estríctament la consigna de pinyol unionista.
I encara una tercera variable, tot i que percentualment amb menor impacte. Una part del "NO" a voldria que Catalunya fos un estat independent, també es transfereix al Sí. Petita, però hi és. Només així s'explica que a la pregunta múltiple sobre com creuen els enquestats hauria de ser CAT, l'estat independent tingui el 34,7% però en la resposta a què votaria en referèndum, tinguem el 39%. Una part del vot d'altres opcions, especialment la federal, es decanta, tot i que en petit %, però es decanta, cap al Sí davant unes urnes en que ha de triar quedar-se com està o votar Sí/No a la indy. No voldrien, però si ha de triar, votarien Sí.
Per tant el posicionament del NO veiem és més complexe que el del Sí, i inclou, una varietat poc monolítica de posicionaments, des del NO granític a un NO que a l'hora de votar pot esdevenir sí. Això explica perquè passem d'un 49% que no voldria una Catalunya estat independent a només aquest 23,47% que hi votaria en contra.
I que això estigui passant, no en tinc cap dubte, és gràcies a l'estupidesa de l'estat espanyol, que és capaç, per la seva obtusa actitud demofòbic a desmobilitzar una part del no i fins i tot a transformar-lo en Sí.
4. El sí a la independència: majoritari i sòlid
Anem acabant aquesta anàlisi del BOP del CEO, anem al que, a dos mesos de l'1-O és la pregunta clau: quin suport té la independència?
El CEO ho expressa molt clarament.
- Un 39% dels enquestats aniran a votar i votaran SÍ a la independència.
- Un 23,47% dels enquestats aniran a votar i votaran NO a la independència
En termes de projecció d'aquesta intenció de vot sobre participació (és a dir, sobre els resultats concrets del referèndum, en el que no es compta l'abstenció), això implica un 57,8% de Sí vs un 34,8% de No.
La fortalesa del Sí és molt clara. Ja hem vist abans que un 34,7% dels enquestats en la resposta múltiple sobre les diferents formes d'articular políticament CAT opten per un estat independent.
Però també veiem com electoralment, les forces que donen suport a la independència (Junts pel Sí i CUP) segueixen tenint majoria absoluta al Parlament de Catalunya.
Per tant, ja sigui davant unes urnes de referèndum, ja sigui davant unes urnes d'eleccions, el suport a la independència és el socialment majoritari.
Com ens expliquem, doncs, que si l'enquesta reflecteix que a la pregunta "vostè vol que Catalunya esdevingui un estat independent?" un 49,4% respon que NO, que no ho voldrien, en totes les convocatòries democràtiques a les que podem ser convocats (referèndum/eleccions), el Sí a la independència sigui majoritari?
No és una pregunta fàcil. I cal treballar-hi.
D'entrada, coses que ja hem vist. El NO de la pregunta volitiva té una complexitat i diversitat interna molt gran. És evident que hi ha un pinyol del NO, un No rotund a la independència, que jo m'atreveixo a quantificar en un 33-35% dels enquestats. És el No que votaria No en el referèndum i és el No que no votarà seguint les consignes dels partits nuclears del NO. Això suma aproximadament aquest 33-35%.
Però després hi ha un NO plural davant les urnes que és No a la pregunta sobre si voldria, però que no s'articula en termes d'oposició a la independència i que fins i tot es desplaça, davant una convocatòria de referèndum, al Sí. És el NO dels qui no la voldrien però no pensen oposar-s'hi (aquí hi ha moltes raons familiars, sentimentals, d'adhesió d'identitat, etc.). I és el NO dels qui no la voldrien, perquè tenen altres opcions polítiques per a CAT, com el federalisme, però que davant unes urnes i l'absència d'alternatives, votarien Sí.
L'evidència de la pluralitat del NO és una cosa que el Sí també hauria de cuidar.
Què és el que ha fet molt bé el Sí per a aquesta solidesa que expressa en tota possible manifestació democràtica? Al meu entendre, saber llegir els temps i oferir una opció clara, davant la qual no hi ha hagut mai cap alternativa, tot el contrari.
Fixem-nos que majoritàriament la societat catalana s'expressa en termes d'insatisfacció amb el nivell d'autogovern assolit, per insuficient. Un 62% així ho diuen.
L'independentisme és l'única opció que en aquests moments hi ha damunt la taula que ofereix una sortida a aquesta aspiració. Hem deixat de ser una sortida estrambòtica, utòpica. I ens hem visulitzat com la sortida central del gruix majoritari de la societat. Ens hem visualitzat com una sortida possible.
Què tenim al davant? RES. Bé, mentida: tenim repressió i tenim una constant agressió al nostre autogovern. No hi ha consell de ministres o reunió del TC que no surti un recurs contra una llei catalana, que no surti una suspensió d'una llei o d'uns articles de normatives catalanes.
No és que l'estat no hagi estat sensible a aquest clam de la societat catalana, és que s'ha girat per atacar directament a aquest 62% que considerem tenim un nivell d'autogovern insuficient.
I aquest atac constant, aquesta repressió permanentment, aquesta vexació institucional per part de l'estat espanyol, en el fons aquesta estupidesa autoritària de l'estat espanyol és el que ha habilitat la majoria social independentista.
Ara imagineu-vos com estaríem sense malfiances, extremismes i aquest estar escampant idiòtament dubtes i estenent debats d'autoconsum.
Ara imagineu-vos com volem arribar a l'1-O. Jo ho tinc claríssim. Som-hi!
DONEC PERFICIAM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada