L'altre dia vaig escriure un post en el que explicava el somni que havia tingut. Ara, amb les dades del que ha passat el 21D, puc dir que el meu somni només s'ha fet realitat en part.
Aquest 21D ens aboca a un escenari molt complexe, que requerirà una gestió política de molt alt nivell. Caldrà pensar amb el cap fred. Caldrà parlar clar. Caldrà fer coses que no hem fet fins ara i d'una manera que no hem fet fins ara.
Avui, però, només estic en condicions de fer una pinzellada sobre el que crec són les principals claus polítiques del resultat electoral d'aquest 21D i de les seves implicacions.
1. Les enquestes un altre cop s'han mostrat una eina incapaç de reflectir el que estava passant al país. Com a mínim en part. Ja ho havia advertit. Però el més lamentable de tot és que en el que no és aquesta mínima part hem assistit a un repugnant ús, manipulació, instrumentalització de les enquestes per convertir-les en instruments de propaganda. I a això hi han jugat l'estat espanyol, tots els seus aparells, mitjans de comunicació de la brunete mediàtica... però també alguns partits polítics "dels nostres".
2. Sí, hem assolit la majoria absoluta independentista, no hi pot haver cap dubte ni cap qüestionament al respecte: La República ha guanyat al 155. El vot majoritari de la societat catalana és per la independència. I això ho hem assolit o revalidat en un escenari letal per als independentistes: 155, Generalitat intervinguda, President i Govern a l'exili, vicepresident i conseller a la presó, i tots els aparells d'un estat podrit, d'un estado de desecho, treballant a full contra les opcions indys.
3. És suficient la nostra majoria indy? Crec que sobre això hem de reflexionar. Ni ens podem autoenganyar ni podem acceptar ens minimitzin. No hem arribat al 50%, això és un fet. Som els majoritaris, això també és un fet. Les forces que no donen suport a la unilateralitat sumen més que nosaltres, un altre fet. Cal gestionar aquest escenari. No serà fàcil. No sé com. Però s'ha de gestionar. I no ho podem fer ignorant-lo. Ni podem permetre ignorin o trepitgin la majoria que som.
4. El pitjor de tot d'aquestes eleccions és que la força guanyadora, la que ocupa, ni que sigui un miratge, el primer lloc al pòdium, és C's. Això és dur d'assumir. Això és molt injust, molt estúpid, perquè hem estat nosaltres mateixos els qui ho hem fet possible, amb la incomprensible, absolutament incomprensible, decisió d'ERC d'impedir reeditar una llista unitària com havia demanat el President.
5. C's ha crescut pel damunt de la simple acumulació del vot fatxa. En tenien 25 i ara en tenen 37. El PP en tenia 11 i ara en té 3. C's ha crescut més enllà dels límits de la "cantada" fagocitació de votants peperos. D'on ha sortit aquest vot més enllà dels límits del vot ultra és un tema que haurem d'estudiar. Ha crescut pel damunt tot pronòstic i a més a més, també contra tot pronòstic, ha evitat totes les amenaces de fuga de vot que tenien, singularment cap al PSC. Res. I aquest suport a la política de l'odi és un fet extraordinàriament preocupant al que haurem de fer front.
6. Per a mi la sorpresa -molt negativa, vagi per endavant- de la nit ha estat el resultat de la CUP. En cap cas, en cap escenari, en cap estudi, no havia pogut ni intuir que la CUP podia tenir la davallada que ha patit. Tot el contrari, estava convençut que o revalidaven o superaven els resultats del 27S. I no ha passat. S'han fotut una patacada important. Caldrà analitzar també què ha passat, perquè en termes de país és important, i hi ha coses que lamento especialment, com que la Mireia Boya no hagi sortit escollida, crec que és una diputada que ho havia fet molt i molt bé. Anticipo algunes hipòtesis o espais de reflexió:
- el resultat del 27S va ser conseqüència del miratge que sobre el que era la CUP havia produït socialment el lideratge de David Fernàndez. El David és una persona i polític excepcional. Ja en el seu moment vaig dir que per a mi havia estat un dels millors polítics que havia passat pel Parlament. Aquella CUP del David no va ser la CUP que va entrar al Parlament, però va entrar al Parlament amb la força que ho va fer el 27S per la feina i la imatge que havia projectat en David Fernández.
- Del 27S ençà la CUP crec que ens ha ofert dues imatges molt diferents: durant pràcticament tota la legislatura una força irresponsable, una pedra a la sabata del procés, postureo, incompliment de pactes, etc, i la CUP de l'estiu 2017 ençà, responsable, compromesa, amb especial menció pel seu paper absolutament lloable en l'1-0 i el post. Però el cert és que el 90% de la seva actuació política en aquesta legislatura havia implicat un descomunal desgast per a l'independentisme. De fet des del 27S, i com a conseqüència del que feia la CUP s'havia deixat de fer independentisme, i tot era una trifulca contínua entre independentistes: que si ara vull enviar aquest president a la paperera de la història, que si ara dic que els pactes muten i et rebento els pressupostos, que si ara et faig pagar peatges de radicalitat per evitar la caiguda del Govern, que si mocions de confiança etc. No sabem quin impacte en l'electoral hauran tingut aquestes dues cares tan radicalment diferents de la CUP.
- la configuració del mapa de forces polítiques d'aquest 21D. El fet que ERC es plantegés aquestes eleccions en clau de partit, amb l'objectiu d'esdevenir el partit hegemònic al país, ha generat un munt de problemes tan bèstia que l'inventari serà llarg, però caldrà fer-ho. Quin impacte ha tingut això en el món de la CUP? No ho sabem. El 27S vam veure que Junts pel Sí havia provocat entre els votants que pel damunt de tot són haters "de tot el que tingui el més mínim polsim de món convergent" un vot estupendista cap a la CUP. Aquest vot ara podria haver "abandonat" la CUP, ho haurem d'estudiar. Però també tenim molts i molts inputs que el vot més estríctament patriòtic, de l'independentisme pota negra, en la disjuntiva del 21D es plantejava votar o Junts per Catalunya o CUP. Jo porto militant a l'independentisme "dur" des del 1984. La immensa majoria de companys indys d'aquella època o hem votat Junts x CAT o CUP.
- La frivolització i caricaturització de l'espai CUP. Que mentre l'independentisme pota negra es plantejava votar CUP o Junts x CAT, els personatges més frívols i intranscendents, per absurds i buits, del nostre país, fessin campanya dient que votarien CUP no sé si ha ajudat gaire a la CUP. Que tota aquesta colleta amb ni una línia de "fets" consignables al full de serveis al país, que no poden ni guanyar unes eleccionetes a un ateneu, que pontifiquen de tot i de tothom des de la comoditat dels articles escrits des del comfort de la terrassa d'un bar amb un gintònic a la mà... que tot aquest personal hagin esdevingut els valedors de la CUP aquestes eleccions no sé si els ha fet gaire favor.
- Què ha passat amb el vot indy dels Comuns? Sembla una evidència que aquell 30% de vot indy que es deia hi havia en aquest espai dels Comuns no ha anat cap a la CUP, malgrat tot el treball (excepcional, admirable, màxim respect) d'en Dante Fachín. Què ha passat amb tot aquest espai també caldrà estudiar-ho.
7. Aquesta nit del 21D hauria estat pletòrica des de tots els punts de vista, una victòria absolutament inqüestionable des de tots els punts de vista... si s'hagués reeditat l'experiència unitària de Junts pel Sí. Amb llista unitària la primera força política hauria doblat en escons a la segona, a C's, i mai, mai, però absolutament mai, no hauríem generat aquesta imatge fatal, terriblement qüestionadora del que és la voluntat del poble de CAT, que implica que C's hagi estat la força més votada i amb més escons. És un miratge. Però és la foto que hi haurà a tots els diaris i mitjans de comunicació del món.
8. De fet ERC és la gran derrotada d'aquestes eleccions del 21D. La connexió en directe de les TV a la seu electoral reflectien el col·lapse davant els resultats electorals que s'estaven donant, la seva ineludible responsabilitat en els principals problemes que el 21D ha generat al bloc indy i la inevitable mala consciència per la campanya tan bruta i deslleial que han protagonitzat.
Els companys d'ERC es pensaven que guanyarien les eleccions sense baixar de l'autocar, com es diu en llenguatge futbolístic. No van atendre a cap de les raons estratègiques i tàctiques que se'ls hi va explicar comportaria no reeditar una llista unitària ni dels problemes, fins aleshores inexistents, que generaria concórrer en llistes separades.
I quan van veure que aquesta victòria que donaven per segura, no era tan clara, van començar el que ha estat el pitjor, el més lamentable, d'aquestes eleccions: la guerra bruta, la intoxicació, la manipulació... amb un interès únicament partidista.
Al meu entendre aquesta campanya absolutament inacceptable que va posar en marxa ERC es resumeix en dues coses:
- els atacs sistemàtics al President Puigdemont i a la candidatura de Junts per Catalunya, acusant-los d'enganyar a la gent perquè d'acord als reglaments del ministeri de l'interior i a l'empara del 155 Puigdemont no podria tornar a Catalunya per ser investit President. Terrible. Delirants, aquells mítings invocant reglaments i codis penals per dir, no voteu Puigdemont, perquè d'acord a tot això, totes aquestes lleis, tots aquests reglaments... no podrà ser president.
- la campanya de la por, que fins i tot han practicat avui, durant tota la jornada electoral. Durant tota la setmana hi ha hagut una sistemàtica campanya d'ERC, via guasaps, missatges, etc que volia espantar tothom davant la possibilitat que C's guanyés les eleccions, mentre, simultàniament, apel·lava al vot útil a ERC, assegurant que eren els únics que podien impedir-ho. Tremendo. Molt i molt trist. O sigui, els d'ERC generen un problema que no teníem, com ha estat que C's, davant la divisió indy, esdevingués primera força, un fet que mai, absolutament mai, s'hauria pogut ni plantejar si s'hagués reeditat la llista unitària. I un cop generat aquest problema, llencen una campanya d'intoxicació apel·lant a enquestes, dient que només ells, els que han generat el problema C's, poden evitar-lo, si tothom els vota, si tothom fa vot útil a ells. I això tots sabíem no era cert. Tots els analistes que no tenim el cull llogat, que conservem mínim criteri i objectivitat, sabíem no era cert, sabíem Junts x Cat s'estava projectant amb major intenció de vot que ERC.
I aquesta campanya tan bruta ha durat fins avui. Fins avui enviant missatges de por, intoxicant amb dades i oferint-se com l'única solució al problema que ells havien creat. Terrible. El cert és que aquesta campanya de la por l'únic que ha aconseguit és que ERC sigui, per partida doble, la responsable que C's hagi quedat en primera posició. Primer perquè amb llista unitària això absolutament ningú hagués pensat podia passar. I segon perquè amb la seva intensiva campanya de vot de la por en aquest tram final han aconseguit "desviar" una part del vot que anava cap a Junts x CAT i cap a la CUP. I aquest vot de la por que amb aquestes intoxicacions, guerra bruta, ha aconseguit captar ERC, era un vot clau perquè guanyés Junts x CAT. Sense la guerra bruta d'ERC i les seves intoxicacions, C's no hauria guanyat, perquè hauria guanyat l'única proposta política que estava en condicions de fer-ho, que era Junts per Catalunya, el President Puigdemont, i no ERC, com anaven intoxicant per les xarxes.
9. El gran triomfador d'aquestes eleccions és el President Puigdemont. Ha vist ratificat el seu lideratge, i amb el seu pas endavant ha aconseguit que l'agenda electoral fos la reacció contra el 155 i en clau de país, i ha evitat que la deriva partidista ens hagi arrossegat a tots. Al meu entendre ara el President Puigdemont té una agenda extraordinàriament enverinada. Crec que no hi ha cap actor polític a Catalunya en condicions de fer el que vulgui unilateralment. Per tant, haurem de pensar molt bé com abordem aquesta fase del procés. Crec, tanmateix, que el MHP té dos reptes inicials que podran marcar aquesta etapa:
- garantir el seu retorn i el dels consellers a l'exili per poder assumir les responsabilitats que li hem traspassat amb el nostre vot els ciutadans de Catalunya, per tant ser restituït com a President ell i el seu Govern
- aconseguir la llibertat dels presos polítics i posar fi a aquest deliri d'autoritarisme feixista de l'Estat Espanyol que pretén imputar i encausar pràcticament qualsevol català que pensi o defensi la independència.
10. Com en el meu somni, el millor de la nit ha estat la compareixença conjunta, des de Brussel·les, del President i de tots els consellers a l'exili. Ha estat una imatge balsàmica per ajudar a tancar ràpidament les ferides obertes durant la campanya partidista. Veure el conseller Comín i el President Puigdemont alineats en el mateix missatge, compartint compareixença ha estat la imatge que hauríem volgut veure aquesta campanya. I amb aquesta imatge acabo aquest post d'urgència. Vull creure que a totes bandes l'exemple d'unitat que han donat Puigdemont i Comín des de Brussel·les és el futur d'aquest espai polític central que ens ha de dur a la independència i a fer realitat la República Catalana, un espai del que haurien de fer un pas al costat els responsables d'haver impedit la llista unitària i del partidisme lamentable que hem viscut aquesta campanya. No ens ho mereixem. No s'ho mereix ningú. Vull creure que la imatge de Puigdemont i Comín d'aquesta nit serà el preludi de la imatge d'unitat des d'ara fins a aconseguir-ho
DONEC PERFICIAM
Aquest 21D ens aboca a un escenari molt complexe, que requerirà una gestió política de molt alt nivell. Caldrà pensar amb el cap fred. Caldrà parlar clar. Caldrà fer coses que no hem fet fins ara i d'una manera que no hem fet fins ara.
Avui, però, només estic en condicions de fer una pinzellada sobre el que crec són les principals claus polítiques del resultat electoral d'aquest 21D i de les seves implicacions.
1. Les enquestes un altre cop s'han mostrat una eina incapaç de reflectir el que estava passant al país. Com a mínim en part. Ja ho havia advertit. Però el més lamentable de tot és que en el que no és aquesta mínima part hem assistit a un repugnant ús, manipulació, instrumentalització de les enquestes per convertir-les en instruments de propaganda. I a això hi han jugat l'estat espanyol, tots els seus aparells, mitjans de comunicació de la brunete mediàtica... però també alguns partits polítics "dels nostres".
2. Sí, hem assolit la majoria absoluta independentista, no hi pot haver cap dubte ni cap qüestionament al respecte: La República ha guanyat al 155. El vot majoritari de la societat catalana és per la independència. I això ho hem assolit o revalidat en un escenari letal per als independentistes: 155, Generalitat intervinguda, President i Govern a l'exili, vicepresident i conseller a la presó, i tots els aparells d'un estat podrit, d'un estado de desecho, treballant a full contra les opcions indys.
3. És suficient la nostra majoria indy? Crec que sobre això hem de reflexionar. Ni ens podem autoenganyar ni podem acceptar ens minimitzin. No hem arribat al 50%, això és un fet. Som els majoritaris, això també és un fet. Les forces que no donen suport a la unilateralitat sumen més que nosaltres, un altre fet. Cal gestionar aquest escenari. No serà fàcil. No sé com. Però s'ha de gestionar. I no ho podem fer ignorant-lo. Ni podem permetre ignorin o trepitgin la majoria que som.
4. El pitjor de tot d'aquestes eleccions és que la força guanyadora, la que ocupa, ni que sigui un miratge, el primer lloc al pòdium, és C's. Això és dur d'assumir. Això és molt injust, molt estúpid, perquè hem estat nosaltres mateixos els qui ho hem fet possible, amb la incomprensible, absolutament incomprensible, decisió d'ERC d'impedir reeditar una llista unitària com havia demanat el President.
5. C's ha crescut pel damunt de la simple acumulació del vot fatxa. En tenien 25 i ara en tenen 37. El PP en tenia 11 i ara en té 3. C's ha crescut més enllà dels límits de la "cantada" fagocitació de votants peperos. D'on ha sortit aquest vot més enllà dels límits del vot ultra és un tema que haurem d'estudiar. Ha crescut pel damunt tot pronòstic i a més a més, també contra tot pronòstic, ha evitat totes les amenaces de fuga de vot que tenien, singularment cap al PSC. Res. I aquest suport a la política de l'odi és un fet extraordinàriament preocupant al que haurem de fer front.
6. Per a mi la sorpresa -molt negativa, vagi per endavant- de la nit ha estat el resultat de la CUP. En cap cas, en cap escenari, en cap estudi, no havia pogut ni intuir que la CUP podia tenir la davallada que ha patit. Tot el contrari, estava convençut que o revalidaven o superaven els resultats del 27S. I no ha passat. S'han fotut una patacada important. Caldrà analitzar també què ha passat, perquè en termes de país és important, i hi ha coses que lamento especialment, com que la Mireia Boya no hagi sortit escollida, crec que és una diputada que ho havia fet molt i molt bé. Anticipo algunes hipòtesis o espais de reflexió:
- el resultat del 27S va ser conseqüència del miratge que sobre el que era la CUP havia produït socialment el lideratge de David Fernàndez. El David és una persona i polític excepcional. Ja en el seu moment vaig dir que per a mi havia estat un dels millors polítics que havia passat pel Parlament. Aquella CUP del David no va ser la CUP que va entrar al Parlament, però va entrar al Parlament amb la força que ho va fer el 27S per la feina i la imatge que havia projectat en David Fernández.
- Del 27S ençà la CUP crec que ens ha ofert dues imatges molt diferents: durant pràcticament tota la legislatura una força irresponsable, una pedra a la sabata del procés, postureo, incompliment de pactes, etc, i la CUP de l'estiu 2017 ençà, responsable, compromesa, amb especial menció pel seu paper absolutament lloable en l'1-0 i el post. Però el cert és que el 90% de la seva actuació política en aquesta legislatura havia implicat un descomunal desgast per a l'independentisme. De fet des del 27S, i com a conseqüència del que feia la CUP s'havia deixat de fer independentisme, i tot era una trifulca contínua entre independentistes: que si ara vull enviar aquest president a la paperera de la història, que si ara dic que els pactes muten i et rebento els pressupostos, que si ara et faig pagar peatges de radicalitat per evitar la caiguda del Govern, que si mocions de confiança etc. No sabem quin impacte en l'electoral hauran tingut aquestes dues cares tan radicalment diferents de la CUP.
- la configuració del mapa de forces polítiques d'aquest 21D. El fet que ERC es plantegés aquestes eleccions en clau de partit, amb l'objectiu d'esdevenir el partit hegemònic al país, ha generat un munt de problemes tan bèstia que l'inventari serà llarg, però caldrà fer-ho. Quin impacte ha tingut això en el món de la CUP? No ho sabem. El 27S vam veure que Junts pel Sí havia provocat entre els votants que pel damunt de tot són haters "de tot el que tingui el més mínim polsim de món convergent" un vot estupendista cap a la CUP. Aquest vot ara podria haver "abandonat" la CUP, ho haurem d'estudiar. Però també tenim molts i molts inputs que el vot més estríctament patriòtic, de l'independentisme pota negra, en la disjuntiva del 21D es plantejava votar o Junts per Catalunya o CUP. Jo porto militant a l'independentisme "dur" des del 1984. La immensa majoria de companys indys d'aquella època o hem votat Junts x CAT o CUP.
- La frivolització i caricaturització de l'espai CUP. Que mentre l'independentisme pota negra es plantejava votar CUP o Junts x CAT, els personatges més frívols i intranscendents, per absurds i buits, del nostre país, fessin campanya dient que votarien CUP no sé si ha ajudat gaire a la CUP. Que tota aquesta colleta amb ni una línia de "fets" consignables al full de serveis al país, que no poden ni guanyar unes eleccionetes a un ateneu, que pontifiquen de tot i de tothom des de la comoditat dels articles escrits des del comfort de la terrassa d'un bar amb un gintònic a la mà... que tot aquest personal hagin esdevingut els valedors de la CUP aquestes eleccions no sé si els ha fet gaire favor.
- Què ha passat amb el vot indy dels Comuns? Sembla una evidència que aquell 30% de vot indy que es deia hi havia en aquest espai dels Comuns no ha anat cap a la CUP, malgrat tot el treball (excepcional, admirable, màxim respect) d'en Dante Fachín. Què ha passat amb tot aquest espai també caldrà estudiar-ho.
7. Aquesta nit del 21D hauria estat pletòrica des de tots els punts de vista, una victòria absolutament inqüestionable des de tots els punts de vista... si s'hagués reeditat l'experiència unitària de Junts pel Sí. Amb llista unitària la primera força política hauria doblat en escons a la segona, a C's, i mai, mai, però absolutament mai, no hauríem generat aquesta imatge fatal, terriblement qüestionadora del que és la voluntat del poble de CAT, que implica que C's hagi estat la força més votada i amb més escons. És un miratge. Però és la foto que hi haurà a tots els diaris i mitjans de comunicació del món.
8. De fet ERC és la gran derrotada d'aquestes eleccions del 21D. La connexió en directe de les TV a la seu electoral reflectien el col·lapse davant els resultats electorals que s'estaven donant, la seva ineludible responsabilitat en els principals problemes que el 21D ha generat al bloc indy i la inevitable mala consciència per la campanya tan bruta i deslleial que han protagonitzat.
Els companys d'ERC es pensaven que guanyarien les eleccions sense baixar de l'autocar, com es diu en llenguatge futbolístic. No van atendre a cap de les raons estratègiques i tàctiques que se'ls hi va explicar comportaria no reeditar una llista unitària ni dels problemes, fins aleshores inexistents, que generaria concórrer en llistes separades.
I quan van veure que aquesta victòria que donaven per segura, no era tan clara, van començar el que ha estat el pitjor, el més lamentable, d'aquestes eleccions: la guerra bruta, la intoxicació, la manipulació... amb un interès únicament partidista.
Al meu entendre aquesta campanya absolutament inacceptable que va posar en marxa ERC es resumeix en dues coses:
- els atacs sistemàtics al President Puigdemont i a la candidatura de Junts per Catalunya, acusant-los d'enganyar a la gent perquè d'acord als reglaments del ministeri de l'interior i a l'empara del 155 Puigdemont no podria tornar a Catalunya per ser investit President. Terrible. Delirants, aquells mítings invocant reglaments i codis penals per dir, no voteu Puigdemont, perquè d'acord a tot això, totes aquestes lleis, tots aquests reglaments... no podrà ser president.
- la campanya de la por, que fins i tot han practicat avui, durant tota la jornada electoral. Durant tota la setmana hi ha hagut una sistemàtica campanya d'ERC, via guasaps, missatges, etc que volia espantar tothom davant la possibilitat que C's guanyés les eleccions, mentre, simultàniament, apel·lava al vot útil a ERC, assegurant que eren els únics que podien impedir-ho. Tremendo. Molt i molt trist. O sigui, els d'ERC generen un problema que no teníem, com ha estat que C's, davant la divisió indy, esdevingués primera força, un fet que mai, absolutament mai, s'hauria pogut ni plantejar si s'hagués reeditat la llista unitària. I un cop generat aquest problema, llencen una campanya d'intoxicació apel·lant a enquestes, dient que només ells, els que han generat el problema C's, poden evitar-lo, si tothom els vota, si tothom fa vot útil a ells. I això tots sabíem no era cert. Tots els analistes que no tenim el cull llogat, que conservem mínim criteri i objectivitat, sabíem no era cert, sabíem Junts x Cat s'estava projectant amb major intenció de vot que ERC.
I aquesta campanya tan bruta ha durat fins avui. Fins avui enviant missatges de por, intoxicant amb dades i oferint-se com l'única solució al problema que ells havien creat. Terrible. El cert és que aquesta campanya de la por l'únic que ha aconseguit és que ERC sigui, per partida doble, la responsable que C's hagi quedat en primera posició. Primer perquè amb llista unitària això absolutament ningú hagués pensat podia passar. I segon perquè amb la seva intensiva campanya de vot de la por en aquest tram final han aconseguit "desviar" una part del vot que anava cap a Junts x CAT i cap a la CUP. I aquest vot de la por que amb aquestes intoxicacions, guerra bruta, ha aconseguit captar ERC, era un vot clau perquè guanyés Junts x CAT. Sense la guerra bruta d'ERC i les seves intoxicacions, C's no hauria guanyat, perquè hauria guanyat l'única proposta política que estava en condicions de fer-ho, que era Junts per Catalunya, el President Puigdemont, i no ERC, com anaven intoxicant per les xarxes. 9. El gran triomfador d'aquestes eleccions és el President Puigdemont. Ha vist ratificat el seu lideratge, i amb el seu pas endavant ha aconseguit que l'agenda electoral fos la reacció contra el 155 i en clau de país, i ha evitat que la deriva partidista ens hagi arrossegat a tots. Al meu entendre ara el President Puigdemont té una agenda extraordinàriament enverinada. Crec que no hi ha cap actor polític a Catalunya en condicions de fer el que vulgui unilateralment. Per tant, haurem de pensar molt bé com abordem aquesta fase del procés. Crec, tanmateix, que el MHP té dos reptes inicials que podran marcar aquesta etapa:
- garantir el seu retorn i el dels consellers a l'exili per poder assumir les responsabilitats que li hem traspassat amb el nostre vot els ciutadans de Catalunya, per tant ser restituït com a President ell i el seu Govern
- aconseguir la llibertat dels presos polítics i posar fi a aquest deliri d'autoritarisme feixista de l'Estat Espanyol que pretén imputar i encausar pràcticament qualsevol català que pensi o defensi la independència.
10. Com en el meu somni, el millor de la nit ha estat la compareixença conjunta, des de Brussel·les, del President i de tots els consellers a l'exili. Ha estat una imatge balsàmica per ajudar a tancar ràpidament les ferides obertes durant la campanya partidista. Veure el conseller Comín i el President Puigdemont alineats en el mateix missatge, compartint compareixença ha estat la imatge que hauríem volgut veure aquesta campanya. I amb aquesta imatge acabo aquest post d'urgència. Vull creure que a totes bandes l'exemple d'unitat que han donat Puigdemont i Comín des de Brussel·les és el futur d'aquest espai polític central que ens ha de dur a la independència i a fer realitat la República Catalana, un espai del que haurien de fer un pas al costat els responsables d'haver impedit la llista unitària i del partidisme lamentable que hem viscut aquesta campanya. No ens ho mereixem. No s'ho mereix ningú. Vull creure que la imatge de Puigdemont i Comín d'aquesta nit serà el preludi de la imatge d'unitat des d'ara fins a aconseguir-ho
DONEC PERFICIAM
Primer de tot, una fortíssima abraçada, Senyor Abad, i agrair-li la feina per aquesta magnífica primera valoració d'urgència.
ResponEliminaJo, com primer apunt, diria que hem de girar uns quants fulls, que cal articular una estreta i fluïda relació entre JuntsxCat, ERC i CUP que sostingui un Govern de coalició, que la CUP ha de ser a la Mesa del Parlament -fins i tot, en Riera el podria presidir, dit això sense ànim de polemitzar-, i que aquest Govern hauria de fer acords puntuals amb PSC i Comuns, geometria variable.
I, tot i compartir les seves raons sobre l'efecte de la divisió de JxSį en el resultat de CS, em quedo amb la part molt positiva: el reforçament de l'espai del President, les bases sòlides de l'alternativa central que doni aixopluc al catalanisme de dreta, que és im-pres-cin-di-ble.
Seguim.
PS. El meu condol pel Senyor Miserachs.