Llavors és quan t'interrogues sobre el "jo", quan l'abisme s'obre als teus peus, i no té forma de cap buit personal, sinó de l'absència dels altres. Els altres són aquell tu, aquell ell, aquell vosaltres, aquell ells que ara són segretats per aquest estat despòtic, arbitrari, podrit, que és l'estat espanyol, que els empresona, ens els vol fer desaparèixer del nosaltres, justament per destruir aquest nosaltres.
Avui 5 persones bones, honestes, pacífiques, compromeses, democràtiques, 5 persones que havien fet del seu jo una vocació de servei al nosaltres, han entrat a presó. Són Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa. Avui aquestes 5 estimades persones, per nosaltres, dormiran a presó, on ja fa mesos que també, per nosaltres, hi són tancats Oriol Junqueras, Quim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Avui, també, una altra persona, la Marta Rovira, ha emprès el camí de l'exili, on s'hi trobarà, també en aquest exili, amb el President Puigdemont, amb en Toni Comín, amb la Meritxell Serret, amb en Lluís Puig, amb la Clara Ponsatí i amb l'Anna Gabriel.
16 persones bones, justes, democràtiques les vides de les quals s'han estroncat perquè van posar el seu jo al ple servei del nostre nosaltres.
I aquest és l'abisme en el que el nostre "jo" s'aboca al buit. I llavors és quan prens consciència que el meu "jo" ja no m'importa, ja no importa, i que només podrà tornar a ser en el "nosaltres", que només té sentit i valor en el "nosaltres", i que només quan assolim la plenitud del "nosaltres" podré recuperar el meu "jo".
El que jo pensi o el que jo faci o el que jo digui ja no té cap importància. De fet jo ja no haig de dir res, ni fer res ni pensar res que no sigui dintre d'aquest nosaltres.
Avui ens hem manifestat contra la repressió, contra la presó, contra l'exili. M'hi he trobat molta gent, molts amics. Tots tristos, compungits. Tots dient "hem de fer alguna cosa" i tots proposant alguna cosa "el que hauríem de fer...", "el que hem de deixar de fer...". Jo no he dit res. No sabia què dir. No sé què s'ha de fer.
I al final els hi he dit "només m'importa el nosaltres, només em preocupa que siguem capaços, de debò, de ser nosaltres, de construir i blindar aquest nosaltres que ara mateix no som, perquè ara som un jo, un tu, un ell, un vosaltres, un ells... i tot això ja no serveix de res, ja és part de la presó compartida amb els nostres companys presos i exiliats"
No m'importa el què. Només m'importa ser capaços de construir aquest "nosaltres", de prendre una nova consciència de la nostra posició, on la individualitat, el partit, l'associació han de desaparèixer per donar pas a aquest nosaltres sense el qual res del que diguem, pensem o fem té cap possibilitat d'èxit.
I aquest nosaltres només té sentit des de la consciència de l'altre. L'existència de l'altre és tan important com la nostra. I només amb l'altre podem fer història. Aquest nosaltres que és l'únic fonament possible per fer res, per fer-ho tot, només és possible des de la consciència que el formem amb l'Altre. I d'aquest contacte, d'aquesta paraula compartida, és d'on ha de sorgir aquest nosaltres.
Junts per Catalunya volia fer President Puigdemont, restituir-lo. També la CUP. ERC pensava calia un President "efectiu", és a dir, algú que pogués exercir el càrrec des del Palau de la Generalitat.
Junts per Catalunya i ERC es van posar a treballar per, des dels seus "jo", reconèixer l'altre, escoltar l'altre, dialogar amb l'altre, acordar amb l'altre i que d'aquí en sortís un nosaltres, que ja no era cap dels jo anterior, perquè no hi pot haver cap nosaltres si el que es fa és imposar el jo a l'altre. I d'aquest nosaltres generat per Junts x Cat i ERC en va sortir la proposta d'investir Jordi Turull.
Però aquest nosaltres republicà necessita també la CUP. I la CUP no hi va voler ser. La CUP va dir que ells no es movien de la seva idea, van negar els "altres" i van preferir que els seus vots donessin la majoria al bloc del 155 abans que formar part del nosaltres que havien construit Junts x Cat i ERC, les dues forces majoritàries de l'independentisme.
En van dir "coherència", els de la CUP, per justificar la seva posició. I van dir que no podien formar part d'aquell "nosaltres" que els proposaven perquè era "autonomista".
Avui 5 d'aquests "autonomistes" del nosaltres rebutjat per la CUP dormen a presó, mentre ells poden seguir tranquilament filosofant i debatent sobre les coherències i la importància de ser purs, i de mantenir-se intransigents en la idea pròpia.
Jo tinc plena consciència que per a que aquest "nosaltres" republicà ara sigui possible la CUP n'ha de formar, i si no ho fa, aquest nosaltres republicà ara mateix no és viable, el que no vol dir en cap cas que hi renunciem.
I aquest nosaltres només es pot construir, si hi ha voluntat, desactivant el "jo", renunciant a coses que formen part del nostre jo i compartint-ne d'altres amb els altres. Junts per CAT ha renunciat a investir Puigdemont per poder construir un nosaltres amb ERC, i ERC també ha renunciat a coses pel mateix motiu. Però la CUP, fins ara, no ha renunciat a res. I el nosaltres no ha estat possible.
Cal perseverar. Però per fer-ho necessitem saber si tothom vol formar part d'aquest nosaltres.
N'hi ha que diuen que no pensen renunciar a res per construir aquest nosaltres, i que per tant, el que cal és noves eleccions. Però unes noves eleccions ens tornarien a deixar un escenari, en el millor dels casos, igual que l'actual, és a dir, un escenari en el que potser pot canviar una mica la correlació de forces internes, però un escenari en el que el "nosaltres" només seria possible si el construïm entre tots, si hi som tots. L'endemà d'unes noves eleccions caldria tornar a seure en una taula i treballar per aquest nosaltres, reconeixent que hi ha un "altres", i assumint que de tots els jo i de tots els altres n'ha de sortir una cosa nova. Per tant, des del punt de vista de la necessitat d'un nosaltres, unes noves eleccions és un escenari absurd.
Unes noves eleccions només tenen sentit si les parts que han d'integrar aquest nosaltres renuncien a construir-lo, de manera que la majoria per tirar endavant el projecte republicà només sigui possible si una de les parts l'assoleix en solitari.
Si la CUP no vol renunciar a res i no creu en aquest nosaltres perquè el considera autonomista, ha de fer-ho explícit i tots hem de ser conscients que la independència només serà possible quan la CUP per si sola assoleixi aquesta majoria, o quan la CUP no sigui necessària per construir aquesta majoria perquè Junts per CAT i ERC assoleixin prou vots i escons per poder construir plegats aquest nou nosaltres republicà. Dos escenaris que ara mateix són molt i molt llunyans de cap possibilitat de fer-se possibles.
Reconéixer l'altre, assumir la necessitat de l'altre, ens obliga a tots. Aquest reconeixement és el pas necessari perquè el nostre "jo" s'integri amb els altres, i, alhora, això també implica assumir la realitat del nostre propi "jo" en relació als altres. Si Junts per CAT i ERC sumen 66 dels 70 diputats indepes, i la CUP 4, construir el nosaltres només serà possible assumint la pròpia realitat i la dels altres. Serà molt difícil que hi hagi cap nosaltres si qui té 4 diputats menysprea que els altres en són 66. De la mateixa manera que serà molt difícil hi sigui si el nosaltres que configuren els 66 no atén cap argument de qui en té 4.
Insisteixo: o som en el nosaltres o no serem. Ens necessitem a tots per fer possible aquest nosaltres. I construir-lo, ser capaços de construir-lo, és el més rellevant per allunyar-nos de l'abisme al que ara mateix ens estem abocant. I no cal res més.
Ni jo, ni tu, ni ell, ni vosaltres ni ells: O SOM EN EL NOSALTRES O NO SEREM. Perquè ni tu ni jo ni ell no tenim cap recepta màgica per saber què és el que s'ha de fer, i menteix qui ho digui. Tot és prou complicat com perquè no hi hagi plans ni fulls de ruta que valguin. Ni pensament màgic. Estem en un terreny absolutament desconegut, en el que pot passar qualsevol cosa i la victòria i la derrota poden estar en circumstàncies que ara mateix ni tan sols podem imaginar.
Per vèncer cal anar-hi, anar-hi i anar-hi. I això és l'únic important: ser capaços de generar aquest nosaltres que a la seva vegada generi la confiança plena entre nosaltres com per saber que tenim la voluntat d'anar-hi i que hi anirem, aprofitant totes les oportunitats que sorgeixin o que siguem capaços de generar.
Avui 5 persones bones, honestes, pacífiques, compromeses, democràtiques, 5 persones que havien fet del seu jo una vocació de servei al nosaltres, han entrat a presó. Són Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa. Avui aquestes 5 estimades persones, per nosaltres, dormiran a presó, on ja fa mesos que també, per nosaltres, hi són tancats Oriol Junqueras, Quim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Avui, també, una altra persona, la Marta Rovira, ha emprès el camí de l'exili, on s'hi trobarà, també en aquest exili, amb el President Puigdemont, amb en Toni Comín, amb la Meritxell Serret, amb en Lluís Puig, amb la Clara Ponsatí i amb l'Anna Gabriel.
16 persones bones, justes, democràtiques les vides de les quals s'han estroncat perquè van posar el seu jo al ple servei del nostre nosaltres.
I aquest és l'abisme en el que el nostre "jo" s'aboca al buit. I llavors és quan prens consciència que el meu "jo" ja no m'importa, ja no importa, i que només podrà tornar a ser en el "nosaltres", que només té sentit i valor en el "nosaltres", i que només quan assolim la plenitud del "nosaltres" podré recuperar el meu "jo".
El que jo pensi o el que jo faci o el que jo digui ja no té cap importància. De fet jo ja no haig de dir res, ni fer res ni pensar res que no sigui dintre d'aquest nosaltres.
Avui ens hem manifestat contra la repressió, contra la presó, contra l'exili. M'hi he trobat molta gent, molts amics. Tots tristos, compungits. Tots dient "hem de fer alguna cosa" i tots proposant alguna cosa "el que hauríem de fer...", "el que hem de deixar de fer...". Jo no he dit res. No sabia què dir. No sé què s'ha de fer.
I al final els hi he dit "només m'importa el nosaltres, només em preocupa que siguem capaços, de debò, de ser nosaltres, de construir i blindar aquest nosaltres que ara mateix no som, perquè ara som un jo, un tu, un ell, un vosaltres, un ells... i tot això ja no serveix de res, ja és part de la presó compartida amb els nostres companys presos i exiliats"
No m'importa el què. Només m'importa ser capaços de construir aquest "nosaltres", de prendre una nova consciència de la nostra posició, on la individualitat, el partit, l'associació han de desaparèixer per donar pas a aquest nosaltres sense el qual res del que diguem, pensem o fem té cap possibilitat d'èxit.
I aquest nosaltres només té sentit des de la consciència de l'altre. L'existència de l'altre és tan important com la nostra. I només amb l'altre podem fer història. Aquest nosaltres que és l'únic fonament possible per fer res, per fer-ho tot, només és possible des de la consciència que el formem amb l'Altre. I d'aquest contacte, d'aquesta paraula compartida, és d'on ha de sorgir aquest nosaltres.
Junts per Catalunya volia fer President Puigdemont, restituir-lo. També la CUP. ERC pensava calia un President "efectiu", és a dir, algú que pogués exercir el càrrec des del Palau de la Generalitat.
Junts per Catalunya i ERC es van posar a treballar per, des dels seus "jo", reconèixer l'altre, escoltar l'altre, dialogar amb l'altre, acordar amb l'altre i que d'aquí en sortís un nosaltres, que ja no era cap dels jo anterior, perquè no hi pot haver cap nosaltres si el que es fa és imposar el jo a l'altre. I d'aquest nosaltres generat per Junts x Cat i ERC en va sortir la proposta d'investir Jordi Turull.
Però aquest nosaltres republicà necessita també la CUP. I la CUP no hi va voler ser. La CUP va dir que ells no es movien de la seva idea, van negar els "altres" i van preferir que els seus vots donessin la majoria al bloc del 155 abans que formar part del nosaltres que havien construit Junts x Cat i ERC, les dues forces majoritàries de l'independentisme.
En van dir "coherència", els de la CUP, per justificar la seva posició. I van dir que no podien formar part d'aquell "nosaltres" que els proposaven perquè era "autonomista".
Avui 5 d'aquests "autonomistes" del nosaltres rebutjat per la CUP dormen a presó, mentre ells poden seguir tranquilament filosofant i debatent sobre les coherències i la importància de ser purs, i de mantenir-se intransigents en la idea pròpia.
Jo tinc plena consciència que per a que aquest "nosaltres" republicà ara sigui possible la CUP n'ha de formar, i si no ho fa, aquest nosaltres republicà ara mateix no és viable, el que no vol dir en cap cas que hi renunciem.
I aquest nosaltres només es pot construir, si hi ha voluntat, desactivant el "jo", renunciant a coses que formen part del nostre jo i compartint-ne d'altres amb els altres. Junts per CAT ha renunciat a investir Puigdemont per poder construir un nosaltres amb ERC, i ERC també ha renunciat a coses pel mateix motiu. Però la CUP, fins ara, no ha renunciat a res. I el nosaltres no ha estat possible.
Cal perseverar. Però per fer-ho necessitem saber si tothom vol formar part d'aquest nosaltres.
N'hi ha que diuen que no pensen renunciar a res per construir aquest nosaltres, i que per tant, el que cal és noves eleccions. Però unes noves eleccions ens tornarien a deixar un escenari, en el millor dels casos, igual que l'actual, és a dir, un escenari en el que potser pot canviar una mica la correlació de forces internes, però un escenari en el que el "nosaltres" només seria possible si el construïm entre tots, si hi som tots. L'endemà d'unes noves eleccions caldria tornar a seure en una taula i treballar per aquest nosaltres, reconeixent que hi ha un "altres", i assumint que de tots els jo i de tots els altres n'ha de sortir una cosa nova. Per tant, des del punt de vista de la necessitat d'un nosaltres, unes noves eleccions és un escenari absurd.
Unes noves eleccions només tenen sentit si les parts que han d'integrar aquest nosaltres renuncien a construir-lo, de manera que la majoria per tirar endavant el projecte republicà només sigui possible si una de les parts l'assoleix en solitari.
Si la CUP no vol renunciar a res i no creu en aquest nosaltres perquè el considera autonomista, ha de fer-ho explícit i tots hem de ser conscients que la independència només serà possible quan la CUP per si sola assoleixi aquesta majoria, o quan la CUP no sigui necessària per construir aquesta majoria perquè Junts per CAT i ERC assoleixin prou vots i escons per poder construir plegats aquest nou nosaltres republicà. Dos escenaris que ara mateix són molt i molt llunyans de cap possibilitat de fer-se possibles.
Reconéixer l'altre, assumir la necessitat de l'altre, ens obliga a tots. Aquest reconeixement és el pas necessari perquè el nostre "jo" s'integri amb els altres, i, alhora, això també implica assumir la realitat del nostre propi "jo" en relació als altres. Si Junts per CAT i ERC sumen 66 dels 70 diputats indepes, i la CUP 4, construir el nosaltres només serà possible assumint la pròpia realitat i la dels altres. Serà molt difícil que hi hagi cap nosaltres si qui té 4 diputats menysprea que els altres en són 66. De la mateixa manera que serà molt difícil hi sigui si el nosaltres que configuren els 66 no atén cap argument de qui en té 4.
Insisteixo: o som en el nosaltres o no serem. Ens necessitem a tots per fer possible aquest nosaltres. I construir-lo, ser capaços de construir-lo, és el més rellevant per allunyar-nos de l'abisme al que ara mateix ens estem abocant. I no cal res més.
Ni jo, ni tu, ni ell, ni vosaltres ni ells: O SOM EN EL NOSALTRES O NO SEREM. Perquè ni tu ni jo ni ell no tenim cap recepta màgica per saber què és el que s'ha de fer, i menteix qui ho digui. Tot és prou complicat com perquè no hi hagi plans ni fulls de ruta que valguin. Ni pensament màgic. Estem en un terreny absolutament desconegut, en el que pot passar qualsevol cosa i la victòria i la derrota poden estar en circumstàncies que ara mateix ni tan sols podem imaginar.
Per vèncer cal anar-hi, anar-hi i anar-hi. I això és l'únic important: ser capaços de generar aquest nosaltres que a la seva vegada generi la confiança plena entre nosaltres com per saber que tenim la voluntat d'anar-hi i que hi anirem, aprofitant totes les oportunitats que sorgeixin o que siguem capaços de generar.
I una última cosa: un nosaltres blindat que assumeixi plenament que fer realitat la República no pot tenir calendari: potser en tenim prou amb un any, potser en necessitem 4 o potser en calen més. No importa, perquè ara ja sabem que allò únic que importa és el nosaltres, que només podem arribar-hi si hem construit aquest "nosaltres", però que si hem estat capaços de construir-lo, hi arribarem segur.
DONEC PERFICIAM #LlibertatPresosPolítics #RetornExiliats
Eppppp... no estem sols.... ens tenim a nosaltres i ja saps" Mai morirem, sempre endavant". El moment, dins de la foscor actual, aporta una llum molt clara i definida que per a les generacions presents i futures veuen clara i nítidament el que representa "estar a espanya i estar espanyol.
ResponEliminaPodem fer coses?, si, el futur no té un guió clar, però anem donant passes cadascú de nosaltres a l'hora de comprar, consumir, seleccionar...etc. Els governs espanyols amb l, ajut dels mesells d, aquí (incloc al joguet del CNI..la CUP), ni volen ni poden ni deixen votar ni admeten res que sigui d, interès democràtic per a nosaltres.
Farem una birra d'ací a poc temps i crec que hem de tindre molt present aquestes dues reflexions que tornen a córrer....."Quan la injustícia es converteix en llei, la rebel·lió esdevé un deure. (T. Jefferson)" i "Cadascú té l'obligació moral de desobeir les lleis injustes. (M.L. King)".
O bé "Si la meva llengua materna està sacsejant els fonaments del teu estat, això probablement significa que has construït el TEU estat a la meva terra" Apê Musa-Kurdistan. Assassinat pels serveis secrets turcs 20/09/92.
Llegim més a Churchill i a Sun Tzu , vejam si n, aprenem d,una punyetera vegada!!!
Salut i cava!!
16.30 del 25/03/18.......Curiós, amb la detenció del nostre President, la CUP ara diu que vol parar.ho tot, fer de tot, ja que controlen els CDR , etc.... fa 48 hores podrien fer president a en Turull i les coses serien d, una altra manera................ quins pebrots i ovaris que tenen de fer.se'ls simpàtics i les víctimes. !!!
ResponElimina
ResponEliminaNo sé què dir-li, Senyor Abad. Ja hi fa dies que el vaig llegir, el seu article.
Passa que per a entendre a l'altre hem de saber-ne que en pensa, que en vol, aquell altre. I no ho sabem. I així anem a l'especulació.
ERC, des del principi, no va voler restituir el govern del President Puigdemont. Després, assolida la presidència del Parlament, la defensa dels drets dels diputats exercida per Roger Torrent s'hi ha concretat en renunciar successivament a les investidures del President Puigdemont, d'en Jordi Sánchez i d'en Jordi Turull (la CUP no hi va donar suport en la primera votació, però no n'hi hagué segona perquè en Turull ja estava engarjolat i en Torrent suspengué el ple després de donar la paraula als grups, sense que hi hagués cap votació). L'actuació d'en Torrent alinea els seus interessos particulars, de gaudir del càrrec dins el perímetre que li han marcat les amenaces del govern espanyol, i els interessos d'ERC de no investir el President Puigdemont, per pur interès partidista, ni ningú altre que no compti amb la conformitat d'en Rajoy, potser com a condició en unes negociacions amb el govern espanyol, però també per pur interès partidista.
Què vol el PDeCAT? Sembla coincidir amb ERC i el govern espanyol en la no restitució del President Puigdemont. Tampoc en volen la investidura d'en Sánchez o d'en Turull? Probablement.
Qui vol que el President Puigdemont i el Conseller Comín renuncien a les seves actes de diputats? Hores d'ara suposo que aquesta renúncia seria ben rebuda a can ERC i a can PDeCAT, amb alguna llàgrima de cocodril. Així les coses és ineludible donar explicacions clares i completes. Començant pel començament:
Abans de l'1 d'octubre, quines actuacions tenia previstes el Govern si el govern d'Espanya no seia a negociar? Què va passar el mes d'octubre? Perquè es va endarrerir la declaració d'independència? Quines negociacions o contactes hi havia? Amb qui? Sobre què? Per què es va suspendre la declaració d'independència? Qui del govern defensava què? Finalment, per què no s'implementà la declaració d'independència? Quines eren les posicions dels diferents actors: ERC, PDeCat, el President?
Exposada tota la veritat passada, caldria fer una proposta que miri al futur des de la realitat present, que està marcada per una doble impossibilitat: la de restituir el President Puigdemont atesa la negativa d'ERC i PDeCAT, i la d'investir President cap altre membre de JxCAT atesa la negativa de la CUP, la incúria d'ERC i el segons com del PDeCAT.
Si no volem anar a noves eleccions, només se m'acut que el President Puigdemont, sense renunciar a l'acta de diputat, renunciï a la seva restitució i que JxCat, o almenys els lleials al President, deixin en mans d'ERC la formació de govern amb qui vulguin o puguin (un tripartit?), i els prestin les abstencions que calguin.
I tot això explicat ben explicat. Com va fer el Graupera. I a continuar picant pedra, fent oposició independentista.
DONEC PERFICIAM