Una proposta (la meva) per a Barcelona. Anàlisi de la situació i fonaments estratègics

Estava esperant unes dades demoscòpiques per acompanyar aquesta reflexió que fa temps vinc treballant, però es demoren i veig que tothom va prenent unes posicions que amenacen de "consolidar-se" en el campi qui pugui, tants caps tants barrets, partidismes, oportunismes... i una barreja de desconcert, miopia i fins i tot, l'ombra de sospita de trilerisme. 

De manera que no espero més i comparteixo amb tots vosaltres les meves reflexions sobre el que està passant a BCN i la meva proposta de cara a les eleccions municipals de maig 2019.

Punt de partida:

Lamentablement tots els "agents" en joc en el camp republicà juguen amb cartes marcades. I no són les que ensenyen davant l'opinió pública. I això no és un bon començament. En aquest context si m'atreveixo a fer i compartir aquesta reflexió és perquè us asseguro, signo amb sang, que no tinc cap interès personal en joc en aquestes municipals, ni el més mínim, ni jartovino vull anar a anar a cap llista electoral. Res de res.

Sí tinc un gran interès polític "patriòtic" i republicà: sé que aquestes eleccions municipals a Barcelona són molt importants, tant per a la ciutat com per enfortir el nostre projecte de fer la República 

Finalment també crec important consignar que en aquests últims anys he estat molt implicat en lluites veïnals, i crec que això també em dona una perspectiva que fa quatre anys no tenia, de la ciutat, del desastre que ha estat i és el govern Colau. Aquesta perspectiva "veinal" encara em burxa més per no tallar-me i presentar aquesta proposta, compartir la meva proposta amb tots vosaltres, amb l'esperança serveixi d'alguna cosa.

1. ELS FONAMENTS DE LA PROPOSTA: 

1.1. Les regles electorals i de govern municipals no tenen res a veure amb la resta de processos democràtics i de formació de govern a la resta de nivells ("autonòmic" -Parlament i Generalitat- "estatal" -Congreso, Senado y Gobierno-). El que en qualsevol altre nivell podríem deixar-ho per a processos electorals de creació de majories de govern després de les eleccions, en els processos municipals això és una ruleta russa, perquè és extraordinàriament protectora de la llista més votada. Només pot evitar-se que el candidat de la llista més votada esdevingui alcalde, si hi ha una proposta de candidat alternatiu que té majoria absoluta.

1.2. Aquest marc electoral i de govern municipal cal que el posem en relació, que l'analitzem, a la llum dels resultats electorals i del que projecten les enquestes a la ciutat de BCN.

Les eleccions municipals de maig 2015 a BCN les va guanyar la sra. Colau, amb 11 regidors de 41. CiU en va treure 10, ERC 5 i la CUP 3. Ni que les 3 forces republicanes haguessin unit esforços per constituir un govern fidel a la voluntat de construir la República, no haurien pogut, perquè tot i sumar 10+5+3= 18, i que la sra Colau no pogués sumar més regidors (excepte sumant PP o C's), perquè la suma hipotètica amb els 4 del PSC li donava 15 regidors, la sra. Colau, com 18 no són majoria absoluta, en té prou amb els seus 11.

Només hauria estat possible impedir Colau alcaldessa amb una suma impossible, és a dir, amb CiU, amb ERC, amb PSC i amb CUP o PP.

Bé, doncs aquest és el pa que s'hi dona. I ara, de cara al 2019 podeu substituir la posició de la sra. Colau per la de C's perquè veieu que segons com impedir un alcalde de C's podria ser impossible.

El 21D C's va ser la força més votada a Barcelona, amb més de 218 mil vots. Les eleccions municipals maig 2015 n'havia tingut 77 mil.

Sense l'impacte de la moció de censura a Madrid que va guanyar Pedro Sánchez i va fer fora el PP del Govern i que sembla haver sumit en el desconcert a C's el meu diagnòstic era molt rotund, sobre la projecció de C's. Ara haig de ser necessàriament més prudent, però només de manera intuïtiva, perquè no tinc dades per valorar aquest impacte, que presumeixo pot ser-hi. O no.

Què ens estan projectant les dades? El creixement de C's a BCN és constant. En la seva majoria, el vot de C's és un vot profundament identitari, profundament ètnic. Però també té un vot de "por", un vot que es refugia en C's buscant posar punt i final a les incerteses que, d'acord a la seva visió, ha traslladat al país el procés independentista. En percentatges, el vot identitari de C's està al voltant d'un 75% i el vot que busca "estabilitat" un 25%. 

En l'actual context el vot identitari de C's no té cap mena d'incentiu desmobilitzador. Tot el contrari. Mentre l'independentisme siguem forts, el vot que ha aconseguit C's, que ha mobilitzat, no el perdrà, perquè és un vot, els hi agradi o no a ells, en clau de referèndum, és el vot del NO a la independència. L'absència de components ideològics convencionals, com p.ex. de caràcter econòmic, de drets socials, d'infraestructures, de polítiques en cap àmbit és total. No se'ls vota per res de tot això. Però aquest altre 25% del seu vot sí que pot tenir, en l'actual context, factors que els facin pensar que el vot útil per a aconseguir aquest objectiu de posar fi al procés per acabar amb la inestabilitat que segons ells genera és un altre, singularment el vot al PSC, amb qui C's sempre ha tingut una gran frontera de promiscuitat. 

L'anàlisi d'aquest escenari C's, que fins la moció de censura Sánchez per a mi els projectava com els grans favorits a BCN l'hem de completar observant la capacitat que té C's de captar vot d'altres. A la darrera enquesta sobre BCN que vam conèixer, de GESOP, vam poder veure una cosa molt "interessant" demoscòpicament: C's pràcticament arrossegava cap a la seva opció tot el vot que havia tingut el PP el 2015. Fins al punt que, si em permeteu la hipèrbole la projecció que faig és que de cara a les municipals 2019 al PP a BCN no el votarà ni el seu cap de llista. Desapareixerà i tot el seu vot anirà a C's.

Només amb aquests factors C's pot projectar uns resultats que els aproximin als 15-17 regidors, ells sols. Sempre amb la incertesa del nou escenari post moció de censura a Espanya i de l'impacte sobre C's i el seu vot.  

Si a això hi afegíssim un cap de llista amb molt ganxo electoral, amb imatge, amb experiència, que despertés interès, com pot ser en Manuel Valls, ex primer ministre de la France, això ens podria situar en un escenari en el que la candidatura de C's rasqués vot de manera significativa del PSC, o n'evités la fuga. I un escenari així ens aproximaria a 16-17 regidors per a C's. 

Sí, C's podria quedar-se a 4-5 regidors de la majoria absoluta, que podria assolir sense despentinar-se pactant amb un PSC molt necessitat de recuperar poder local i de recuperar terreny entre el vot metropolità.

1.3. - De fa molt temps l'establishment està massa "sospitosament" interessat en col·locar un relat polític, d'expectatives polítiques i electorals

Paradoxalment a la contundència de les dades electorals que he abocat en l'anterior punt, l'establishment -en aquest punt també cal reiterar això de com a mínim fins ara- ha apostat per un altre escenari per aturar l'independentisme a Barcelona.

L'aposta de l'establishment és doble:

- seguir cuidant l'actual alcaldessa Colau com el comodí més valuós que tenen per frenar l'independentisme. Això ja els va funcionar perfectament el 2015, quan Ada Colau va ser l'actor més valuós que van tenir les clavegueres de l'estat per combatre l'aleshores alcalde Trias i evitar, com van aconseguir, un triomf indepe a BCN. Colau es va prestar a ser el principal ariet de la guerra bruta, i això va funcionar.

En aquests anys Colau ha gaudit d'una sobreprotecció escandalosa per part dels mitjans del règim, que s'ha concretat en les permanents llepades dels grans mitjans de comunicació, començant pel Periódico, però també LV. A la seva vegada, Colau ha correspost aquest escandalós tracte de favor cap a la seva persona, amb un no menys escandalós tracte de favor contra aquests mitjans.

- Simultàniament, engreixar artificialment les expectatives i ego d'ERC per dinamitar qualsevol opció que pugui configurar-se una candidatura d'unitat republicana, perquè una candidatura així tindria la victòria assegurada. I això és el que vol evitar el règim del 78.

Mireu, la senyora Colau no té res a fer les eleccions municipals del 2019, amb les dades que ara tenim. El seu desgast electoral i de marca és molt gran. I ni amb tota la premsa comprada com té, amb les milionàries subvencions a entitats dels amiguetes podrà remuntar. El 21D els Comuns van ser la cinquena força. I en la part no manipulada de les enquestes hem vist com només conserven al voltant del 55% de fidelitat de vot, que és un % baixíssim per a un partit que està al govern. I també hem vist com perden vot en totes les direccions possibles: perden vot cap a ERC, cap a PSC, cap a C's i cap a CUP.

Fixeu-vos en les següents dades
Vaig a comparar el % de vot obtingut per les diferents candidatures a BCN a les eleccions municipals del 2015 amb el % de record de vot que tenen els enquestats al darrer baròmetre municipal de BCN fet pel GESOP i publicat pel Periódico. Aquesta comparativa la podem fer perquè en un exercici de transparència inèdit, setmanes després de publicar el que els va interessar de l'enquesta, han publicat totes les dades i tabulacions en obert. Som-hi.

Els Comuns el 2015 van tenir un 15,2% del vot, i a la mostra de l'enquesta són un 22,4% dels enquestats els que van votar Colau. El "públic" Colau està engreixat en més de 7 punts.

ERC va tenir un 6,6% dels vots el 2015, i a l'enquesta GESOP són el 13,4% dels enquestats, és a dir, més del doble d'enquestats que de votants. Una passada.

Un escàndol, perquè no es corregeix, perquè està generat en tots dos casos amb una motivació molt clara: aconseguir el titular que va publicar el Periódico: "Colau pierde fuelle, pero volvería a ganar. ERC y C's empatarían y tienen opciones de disputar la victoria".

No, Colau no volvería a ganar. Per vergonya torera diuen "pierde fuelle", però si no haguessin esbiaixat escandalosament la mostra, onflant-la de votants dels Comuns, en 7 punts més dels vots que va tenir el 2015, el titular hauria d'haver estat "pierde fuelle y se pega una hostia descomunal", perquè es quedaria al voltant d'un 10% dels vots i uns 7 regidors.

I no, ERC no empata amb ningú. A ERC la mostra LI DOBLA la seva representació, i així poden projectar que assoleixen un 13% dels vots i uns 9 regidors. Fixeu-vos: ERC va tenir el 2015 un 6,6% dels vots, i a la mostra de l'enquesta els engreixen fins el 13,4% d'enquestats votants d'ERC. I així obté una projecció de vot del 13,8%. Fent números molt ràpids i molt elementals (que no s'han de fer, però és tan visual que no m'hi puc resistir), és obvi que ERC repetirà els resultats del 2015, com a molt creixerà un 0,2. Només assoleix els resultats que permeten titular "ERC està en condicions de disputar la victòria" esbiaxant la mostra engreixant amb el doble de representació a ERC.

O sigui que aquí els únics que creixen i estan en una situació que ningú no els podia disputar l'alcaldia són els de C's. Ni Comuns ni ERC. Però l'establishment els onfla per despistar i per evitar que hi hagi candidatura republicana unitària, que seria guanyadora. 

I per ara els està funcionant. ERC està encegada per aquesta possibilitat, tan falsa com un duro sevillano, però que encegats com estan hi creuen fanàticament de poder guanyar les eleccions. 

Però també, i això cal dir-ho i plantejar-ho amb tota la rotunditat que requereix, ERC també es presta a l'encegament per aquest permanent somni humit en el que semblen estar instal·lats d'aliar-se amb la Colau, de fer govern amb els colauers.

I això és un drama. Perquè com tots els somnis humits, normalment no els confessem. Però estem en política, i no amagats a la foscor del nostre llit. Estem en política i ERC està obligada a ser mínimament honesta amb tots nosaltres en aquest punt. Ja no poden enganyar-nos més. O ja no poden deixar que visquem en un engany. És aquesta la seva aposta? Aspira ERC a governar amb els colauers i per això no vol ni sentir parlar d'una gran candidatura republicana que aspiri a guanyar a BCN? 

Pel que fa al PdeCat segueixen instal·lats en les seves convulsions internes. Primer va ser el xoc de perdre l'Ajuntament a mans de la guerra bruta de les clavegueres de l'estat aliades amb la Colau. Després de com enfocar el relleu de Trias. El relleu intern era en Quim Forn, però va ser cridat al Govern, des d'on va anar a parar a la presó, víctima de l'atrocitat repressiva d'un estat podrit, que el manté en un cruel empresonament (t'estimem, Quim, no deixem de pensar en tu cada dia, et volem, us volem, a tots, a casa, a tots, presos i exiliats).

Finalment van iniciar un bastant decebedor procés de primàries (pel baix nivell de participació, que evidenciava la desconnexió d'aquestes històries). I quan ja pensàvem no podien passar més coses, la darrera entrega l'hem tinguda aquest cap de setmana amb "l'apropiació indeguda" (i absurda, contraproduent) de la marca Junts per Catalunya.

1.4. I què veiem si aixequem una mica la vista? Els actors de l'escena republicana.

Tot i que ERC i Junts per CAT/Pdecat tenen fronteres pròpies, el cert és que el gruix del seu electorat i del seu vot és la gran massa central de vot que comparteixen. Una campanya electoral com la de les municipals a BCN centrarà la lluita en aquest cos central, amb el desgast caïnita que això implica, i que a aquestes alçades pot ser fatal. ERC intentarà "vendre's" falsament com el vot útil per parar a C's, cosa que provocarà encara més fuga de vots, cansats d'aquests numerets, i intentarà també incorporar algun independent que els permeti renovar una mica la marca i la imatge i obrir-se a possibles nous votants. 

I Junts x CAT intentarà promocionar la Neus, aprofitar la seva molt bona curta distància i aspirar a configurar una llista que sumi perfils independents, però com ja he dit abastament, la patositat de l'apropiació unilateral de la marca Junts per CAT l'ha devaluat i farà aquesta operació molt més difícil. Per llogar-hi cadires. 

A banda de l'espai que ocupen i ocuparan el que són les dues forces centrals i clarament majoritàries del republicanisme, tenim un espai perifèric que al llarg de la història ha tingut diferents postulants a ocupar-lo i que ara es disputen d'alguna manera en Graupera i la CUP.

Començaré pel més fàcil, la CUP BCN. És la CUP més radical, antisistema i embogida de tot el mapa CUP. Però té el seu públic. Projectant resultats i enquestes, tot sembla indicar que ni puja ni baixa, i que per tant es mouran al voltant d'aquests 3 regidors que ara té. Difícilment els pot perdre. Difícilment pot pujar. I quants més altaveus tinguin, menys pujaran. A BCN hi ha aquest % antisistema, ja se l'ha quedat la CUP, i unit al vot "inocent" de radicalitat republicana, és el que els permet tenir representació. 

Finalment, l'últim actor en joc és en Graupera. Feia mesos es postulava i tothom sabia volia tenir un paper a les municipals del 2019. Però dels partits no li va arribar res. I en qui ell confiava poder ser clarament cap de llista, Demòcrates, no es van atrevir a presentar-se en solitari "sense més". I quan les coses estan així hi ha una certa tendència a recórrer al "xisterisme", és a dir, a ficar la mà a la xistera a veure què en podem treure. I així és com va sortir aquesta cosa de les "primàries".

La recollida de signatures per promoure-les va ser un important fracàs. Segons diuen unes 30 mil signatures. Penseu per exemple que per la candidatura unitària del 21D se'n van recollir més de 400 mil. I no havia aconseguit moure un mil·límetre els grans partits (ni ERC ni Pdecat ni CUP)

Graupera, que és molt llest, va veure que això de 30 mil no era res, era un suport tan clarament insuficient que ni donant per fet, que seria donar massa per fet, que els 30 mil signants el votessin, no sortiria escollit regidor. Per anar bé, és a dir, per poder sortir elegit regidor necessita estar, en Graupera, sobre els 40 mil suports mínim, i si la participació és molt alta, passar dels 50 mil. 

A la vista que la proposta xisteril de les primàries a Barcelona no havia funcionat, i el deixava apartat apartat de qualsevol opció d'entrar a l'Ajuntament, novament les mirades dels estrategues Graupera es van tornar a girar totes cap a la xistera, se la va invocar, sacsejar, ficar la mà, i en van treure un nou producte, un nou "xisterisme": les primàries s'havien de fer a tot Catalunya. I no només això. Les primàries havien de permetre constituir ajuntaments republicans que fessin la República. És a dir, suplantar parlament, Govern, Consell de la República, etc. 

 

Això a mi ja em va fer saltar totes les alarmes, perquè aquesta és una proposta absolutament delirant, efectuada únicament en clau de "salvar uns mobles personals", per intentar donar més dimensió al que fins ara només és un fracàs, com la seva proposta de primàries, estenent el fracàs a tot el país i convertint l'espai republicà en un autèntic circ, un permanent despropòsit, mancat de tota fiabilitat. 

Em resulta fascinant que Graupera i el seu grup estupendista, que tot ho troben malament, que tothom titllen de traïdors, covards, que només consideren pot ser tingut en compte allò que surt de les seves xisteres, i que tot el que no sigui el seu xisterisme és processisme, ara hagin recorregut a aquesta mostra extrema del pitjor processisme possible, amb aquest vodevil de les primàries i de que la república es faci des dels ajuntaments. Por que yo lo valgo. Quins pebrots. 

En fi. Així estem. Així ens hem de veure, aguantant que uns que no han pogut ni guanyar unes eleccions a un ateneu, ens vulguin alliçonar de com arribar a la independència. #consejosvendoqueparaminotengo

Dit tot això sobre ERC, PdeCAT, Junts x CAT, Demòcrates i Graupera, giro sobre mi mateix i torno al punt del que en l'actual context no ens hauríem d'allunyar mai: només podrem ser si som capaços de construir i blindar un "nosaltres". Ens necessitem tots i a tots. I no hi sobra ningú. Ningú.

2. LA MEVA PROPOSTA:

Després de tots aquests preàmbuls per situar, per explicar com veig la situació i quins són els eixos bàsics de l'actual escenari, anem a la proposta que de tota aquesta anàlisi he generat i que vull compartir amb tots vosaltres. 10 punts per assegurar una victòria republicana a Barcelona:

1) ERC i Junts per CAT/Pdecat han de seure i arribar a un acord per configurar una gran candidatura republicana per a Barcelona, que superi els partits que en formaran part i els seus candidats 

2) Alfred Bosch i Neus Munté han de formar part de la candidatura, co-liderar-la, però haurien de renunciar a encapçalar-la, i haurien d'oferir fer-ho a una personalitat independent de reconegut prestigi i capacitat (que haurien de poder-la presentar amb el mateix pacte). 

3) Aquesta candidatura hauria d'incorporar personalitats independents vinculades a idees clau del que es vol defensar, de l'activisme als barris, de projectes ciutadans, econòmics, culturals, urbanístics, metropolitans, etc. I comptar, evidentment, amb la vàlua i l'experiència d'actuals regidors de Pdecat i d'ERC

4) Amb l'acord bàsic tancat, caldria estendre lleialment la mà a Jordi Graupera i oferir-li que s'hi incorpori i en formi part destacadament, al costat d'en Bosch i na Munté. Explícitament compromès a fer equip amb la resta de candidats, regidors i partits. Mà oberta, pel nosaltres. Per fer equip. En Graupera té molt i molt a aportar, això ja ho sabem tots, però que pugui fer aquesta aportació depèn de que sàpigui treballar en equip. I amb ell la gent de Demòcrates.

5) L'acord i la incorporació d'en Graupera hauria de permetre abandonar el xisterisme i els personalismes. No és una lluita de noms. No són fulanito davant menganitu. Som un "nosaltres", que construïm els que en formem part, i on l'important és el que cadascú aporta i no el màrqueting personal que cadascú pot desplegar en processos processistes de primàries i de suplantació de les institucions legítimes. En l'actual escenari aquest xisterisme de les primàries té més de circ de vanitats que de cap altra cosa, i podria acabar amb totes les il·lusions, credibilitats i confiances que un moviment emancipador necessita generar... a la foguera de les vanitats.

6) Caldria comprometre's a constituir un "Consell Assessor Republicà de Barcelona", que permeti canalitzar i vehicular les diferents sensibilitats, personalitats, talents, idees, experiències, projectes... que haurien respost a la crida per construir aquesta gran candidatura republicana a Barcelona. 

7) L'acord hauria de tenir dos grans eixos: un projecte de ciutat i un projecte de sumar per fer República. Cal parlar de ciutat. Cal parlar de veïns. Cal tenir projecte de ciutat. Cal tenir respostes per a tots els veïns. I cal situar la ciutat en l'eix de la lleialtat a les nostres institucions i el poble de Catalunya per fer la República. 

Fixeu-vos una cosa: el xisterisme ignora la realitat, viu d'esquenes a la mateixa, genera un escenari que és l'escenari que a ells els hi convé per als seus propis interessos, ni que en fer-ho estiguin posant en perill tot el que hem avançat i tot el que estem en condicions d'avançar. Plantejar unes primàries com un procés de suplantació de la legitimitat parlamentària i del govern és un autèntic despropòsit, però és que a més a més xoca radicalment amb la realitat i amb les aspiracions dels electors de cara a les properes eleccions municipals. 

Pregunta el GESOP: de cara a les properes eleccions municipals a BCN, "vostè què tindrà més en compte a l'hora de decidir el seu vot?

- les qüestions relacionades amb la ciutat

- les qüestions relacionades amb el procés independentista."

Doncs bé, ojo al dato, que les dades són inapelables: un 70,4% diu que decidirà el seu vot per qüestions relacionades amb la ciutat, i només un 16,8% per qüestions relacionades amb el procés independentista.

Queda clar?

I això també és així per als votants republicans: un 59,4 i un 57 dels votants de CiU, ERC del 2015 decidiran el seu vot per qüestions relacionades amb la ciutat, i només un 21,9 i un 29 respectivament pel procés independentista.

Cal una gran candidatura central republicana, però, sobretot, cal un molt trabat i elaborat discurs, programa, anàlisi i propostes sobre la ciutat. I això són la gent d'ERC i de Pdecat, amb el seu dia a dia constant de treball municipal, els qui més i millor ho han treballat i poden proposar. 

I essent això així, cal fer-ho, cal treballar-ho, al costat dels millors intel·lectuals i pensadors sobre la ciutat. 

I, sobretot, cal fer-ho al costat dels veïns, de tots aquests veïns que l'Ajuntament Colau ha ignorat, ha menystingut, no ha escoltat mai. Al costat de tots els veïns que hem vist com les nostres vides empitjoraven per l'actuació despòtica i arbitrària de l'Ajuntament Colau. 

Cal restituir als veïns el seu protagonisme ciutadà i el seu dret a ser escoltats i a ser feliços, com a mínim a que ningú no faci les seves vides pitjor d'aquesta manera tan gratuita, arbitrària i despòtica com ho han fet els colauers.

8) La proposta hauria de configurar-se adreçada al tronc central i majoritari de l'independentisme i del republicanisme. Crec que la CUP és millor que no hi sigui, perquè ser-hi faria perdre la centralitat i no aportaria res. Però sí caldria segellar algun tipus d'acord republicà per Barcelona i el seu paper com a capital de la República, perquè tots formem part del nosaltres i la República només és possible amb tots.

9) L'experiència de Barcelona podria estendre's a municipis concrets, en els que el punt de partida ho faci aconsellable. No com una operació general, sinó com una extensió intel·ligent per assegurar el màxim de majories i ajuntaments republicans. 

10) DONEC PERFICIAM #LOVEBARCELONA

PS: per cert, suposo que a aquestes alçades ja tothom sap que allò que escric només em representa a mi mateix. No pertanyo a cap partit, no consulto amb ningú i no busco ni l'aprovació ni la crítica de ningú. Escric per donar sortida a les meves reflexions, les coses i dades que analitzo i com les filtro a través de l'experiència de 34 anys de militància indepe, fins compartir-les amb vosaltres, per si són del vostre interès. Aquí s'acaba la història. Escric el que penso i el que escric, quan ho escric, només em representa a mi. A partir d'aquí, l'impacte que pugui o no tenir, ja és cosa de com els lectors ho valoreu.