PROU PARTIDISME! JO HI SERÉ NOMÉS SI TU VOLS SER-HI!

No sóc capaç de veure que aquesta malaltia del partidisme DE TOTS, que ho està devorant tot, que amenaça de malmetre-ho tot... tingui cura.

Miro el Govern, miro els partits que en formen part, com són Junts per Catalunya i ERC, miro els partits que sense ser al Govern s'hi van comprometre a fer-lo possible, com fou la CUP, i només hi veig partidisme. En tots ells. I això m'inunda d'una infinita tristesa. Miro fora dels partits, ANC, Òmnium, etc i igual, tot contaminat, tot viciat, tot condicionat pel partidisme.

No, no estic fent un discurs contra els partits ni contra les nostres organitzacions de societat civil. Els necessitem. Han fet molt. Han assumit molt sacrifici. Els necessitem. Ens han permès arribar més lluny que mai. Els necessitem.

Però ara mateix estic molt decebut per aquesta infecció partidista que ja afecta totes les cèl·lules del nostre cos nacional. He esgotat les paraules reflexionant sobre la importància i transcendència que té, en aquests moments, construir i blindar el "nosaltres". Però l'únic que el dia a dia ens retorna és un partidisme insuportable per part de tothom.

El nosaltres, ni existeix ni es treballa perquè hi sigui. Tothom va a la seva. Tothom ho fa tot només per partidisme. Res no té sentit, excepte que ho mirem en clau de partidisme.

I ja en tinc prou. Ja n'hi ha prou.

Per fer realitat la República només ens cal una cosa: unitat i construir i blindar el "nosaltres".

Per fer-la impossible només ens cal una cosa: el partidisme.

Jo estic disposat a intentar-ho tantes vegades com calgui. Estic disposat a assumir i a fer front a tots els fracassos que puguem tenir. Fer la República no té cap recepta màgica ni full de ruta infal·lible. Per fer la República cal anar-hi, anar-hi i anar-hi. Tantes vegades com calgui. Intentar-ho tantes vegades com puguem. Només hi ha una cosa necessària, imprescindible: la unitat, haver construït i blindat el "nosaltres".

I la situació és que no només no estem construint i blindant el "nosaltres" sense el qual res, sinó que tot el que fem ho fem, tots, sense excepció, en clau partidista. Un partidisme que va fins i tot més enllà del que seria estrictament el procés, i ja intoxica els grans consensos i polítiques de país.

Prou, si us plau, ja prou.

M'aviseu quan vulgueu anar-hi de debò. M'aviseu quan tingueu finalment clar que només podrem anar-hi si "som", que només podrem anar-hi des del "nosaltres", i que aquest nosaltres només és possible assumint que el nostre "jo" necessita dels "altres", que no som res sense els altres, que només podrem ser si som amb els altres.

Fins aquest dia, si us plau, ja prou.

Deixeu-nos amb les nostres músiques, amb els nostres paisatges, amb els nostres amics, amb els nostres poetes, amb els nostres bars, amb la nostra vida sense trampes.

No us demano gairebé res, i us prometo fidelitat, ser-hi i anar-hi incondicionalment. Només necessito sentir-vos dir "o ho fem entre tots o no ho podrem fer".

El gran Lluís Llach ho va dir molt clarament, premonitòriament. I faig meus els seus versos: JO HI SÓC NOMÉS SI TU VOLS SER-HI

Si voleu ser-hi, hi serem. 

Però ja prou enganys i grans misteris. Sense tu, sense el "nosaltres" no tindrem ni país ni demà. Tenim les mans, tenim el cor, tenim les claus per obrir l'horitzó de llum. Si voleu ser-hi, hi serem, però ja prou partidisme!

Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,
no tinc altra veritat,
ni enganys ni cap gran misteri,
si tu hi vas, també hi vaig.
No tinc país
sense tu,
tampoc tinc demà...
així doncs per sempre
mantinc el repte,
només si hi vas jo hi vaig.

(...)

Serem només si el coratge
ens fa anar més lluny d'aquí,
serem només si ens exalta
guanyar tant per compartir,
serem sols un país lliure
si som lliures els seus fills,
serem només si volem
i aquest repte ens fa més rics.

Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l'horitzó de llum.

DONEC PERFICIAM