Avui diumenge el diari digital madrileny "El Español", que com el seu propi nom indica és superespanyolista, ha tret una enquesta sobre el tema Catalunya. Normalment no li hauria prestat cap atenció:
- el mitjà no ofereix gaire credibilitat en el tractament objectiu de la informació. No té, una enquesta, perquè ser una excepció a la línia manipuladora del mitjà.
- l'enquesta està feta a 1.500 persones a tot l'estat, amb una submostra per a Catalunya de 500 persones. És, per tant, en el cas CAT, una mostra molt baixa per ser adequadament representativa.
- el mitjà aporta escassíssima informació sobre l'enquesta. I amagar informació clau per valorar els resultats d'una enquesta és, per si sol, motiu suficient per no ficar-s'hi.
Tanmateix, l'enquesta té, sobretot, una pregunta prou original i que ofereix uns resultats prou interessants com per reflexionar una mica al voltant del que ens explica i implica.
Començaré per les conclusions: al meu entendre l'enquesta evidència el fracàs de l'estratègia de l'estat espanyol contra Catalunya. Sempre he tingut la percepció que des que es va iniciar l'actual procés, la reacció de l'estat espanyol ha anat encadenant errors. Fins al punt que només ha pogut impedir el triomf de la democràcia a Catalunya amb violència i repressió. Amb una violència i una repressió tan bèsties que han provocat el naufragi de la ja de per si precària democràcia espanyola. Doncs bé, ara agonitza.
En què em baso per dir que aquesta enquesta evidencia el fracàs espanyol contra CAT?
- l'independentisme, a Catalunya, es mostra extraordinàriament sòlid, de fet no ha deixat de créixer. Segons enquesta El Español, un 51% de catalans la volen, un punt més que fa un any. L'important de la dada no és aquest punt, que està dins del marge d'error de l'enquesta (del 3%). L'important de la dada és que en un context de repressió ferotge, d'assetjament policial, judicial i informatiu sense precedents... l'independentisme a CAT es mostra extraordinàriament sòlid. Estem en condicions de dir que aquest 50% de CAT que volem la indy hem arribat fins aquí per quedar-nos, és a dir, que és una dada que no minvarà. Només pot créixer, i això és el que, amb tota la prudència del món, fins i tot aquesta enquesta reconeix. Per tant, fracàs monumental de l'estat espanyol. L'independentisme no és passatger, no és un invent de quatre dirigents iluminats, no és un moviment generat per tapar res, no és una conseqüència de cap de les barbaritats a la que l'unionisme l'atribueix. NO. L'independentisme català és extraordinàriament sòlid. Ha vingut per quedar-se. Ni un pas enrere. I molts endavant.
- però la dada més interessant i "nova" que evidencia aquest fracàs és la que s'obté a nivell del conjunt de l'estat amb les preguntes sobre el que haurien de fer els polítics espanyols, plantejant de manera clara, oberta, dues opcions: estratègia repressiva o estratègia de diàleg. A això dedicarem l'anàlisi més intens.
DIÀLEG VS REPRESSIÓ DAVANT EL PROCÉS INDEPENDENTISTA CATALÀ
L'enquesta planteja la següent pregunta: "Qué cree que debe hacer Pedro Sánchez con Cataluña?"
I ofereix les següents opcions de resposta:
- Dialogar sin concesiones
- Dialogar con concesiones
- Aplicar de nuevo el 155
Al meu entendre aquesta pregunta i els resultats que ofereix són el més interessant de l'enquesta.
D'entrada ens permet visualitzar amb força precisió el perímetre de l'Espanya ultra, de l'Espanya autoritària, repressiva, de l'Espanya intolerant "de sempre", de l'Espanya que només és capaç d'abordar els problemes des de la violència.
Doncs bé, aquesta Espanya de la violència com a única política "només" és l'Espanya d'un 27,7% dels espanyols. És l'Espanya que imposa sense fisures l'Estat Espanyol, la casta governant, a l'administració, al govern, a la policia, als jutjats, als mitjans de comunicació... Però "només" és l'Espanya d'un 27,7% dels espanyols, la dels que, per a CAT, només veuen l'aplicació del 155. Un 155 etern, fins aconseguir acabar amb els catalans.
En canvi un 58% dels espanyols diuen que el que s'ha de fer amb Catalunya és dialogar.
Té tela la cosa, perquè tota la maquinària de l'estat està abocada des de fa anys a criminalitzar el diàleg i a convertir en terroristes, nazis, supremacistes, etc els catalans. Fa uns dies aquest tarat del nou líder del PP deia que la solució per a CAT passa per aplicar tot el que es va fer en la lluita contra ETA a Euskadi. I l'altre tarat de l'Albert Rivera està demanant cada dia que s'apliqui ja el 155.
Doncs un 58% dels espanyols diuen que el que cal és diàleg.
D'aquest 58% un 26,2 diuen que "diàleg sense concessions". No sé què vol dir exactament. Entenc que és una manera estranya de formular una pregunta que, d'acord al literal del seu redactat és intrínsecament absurda. Si no hi ha d'haver cap concessió, per a què dialogar? per dir no, no i no? La meva interpretació és que l'important de la resposta dels enquestats és que creuen hi ha d'haver "diàleg", que això és el que s'ha de fer. I que això de sense concessions, davant l'altra possible resposta de "amb concessions", apunta més a "límits" del diàleg.
I, dada molt rellevant, un 31,8% dels enquestats diuen que el que cal és diàleg, amb concessions. És a dir, la majoria dels espanyols, en aquesta Espanya oficial autoritària i despòtica, entenen que el que cal amb CAT és dialogar, un diàleg sincer. Un diàleg que contempli "concessions".
Tot és molt abstracte, cert. Però alhora tot és molt significatiu. El xoc entre l'Espanya oficial i el que volen els espanyols és brutal. I això per a mi és el que evidencia el fracàs de l'estratègia de l'estat espanyol contra CAT.
I sí, l'enquesta evidencia també com PP i C's tenen el vot del fatxerio hispànic, i com entre els seus votants efectivament la solució repressiva, violenta, contra CAT, és la majoritària: un 47,9% entre votants del PP i un 52,7% entre els de C's.
Però, ai làs! al costat d'això veiem, amb gran sorpresa pel que implica de divorci amb la línia oficial dels partits als que voten:
- el mitjà no ofereix gaire credibilitat en el tractament objectiu de la informació. No té, una enquesta, perquè ser una excepció a la línia manipuladora del mitjà.
- l'enquesta està feta a 1.500 persones a tot l'estat, amb una submostra per a Catalunya de 500 persones. És, per tant, en el cas CAT, una mostra molt baixa per ser adequadament representativa.
- el mitjà aporta escassíssima informació sobre l'enquesta. I amagar informació clau per valorar els resultats d'una enquesta és, per si sol, motiu suficient per no ficar-s'hi.
Tanmateix, l'enquesta té, sobretot, una pregunta prou original i que ofereix uns resultats prou interessants com per reflexionar una mica al voltant del que ens explica i implica.
Començaré per les conclusions: al meu entendre l'enquesta evidència el fracàs de l'estratègia de l'estat espanyol contra Catalunya. Sempre he tingut la percepció que des que es va iniciar l'actual procés, la reacció de l'estat espanyol ha anat encadenant errors. Fins al punt que només ha pogut impedir el triomf de la democràcia a Catalunya amb violència i repressió. Amb una violència i una repressió tan bèsties que han provocat el naufragi de la ja de per si precària democràcia espanyola. Doncs bé, ara agonitza.
En què em baso per dir que aquesta enquesta evidencia el fracàs espanyol contra CAT?
- l'independentisme, a Catalunya, es mostra extraordinàriament sòlid, de fet no ha deixat de créixer. Segons enquesta El Español, un 51% de catalans la volen, un punt més que fa un any. L'important de la dada no és aquest punt, que està dins del marge d'error de l'enquesta (del 3%). L'important de la dada és que en un context de repressió ferotge, d'assetjament policial, judicial i informatiu sense precedents... l'independentisme a CAT es mostra extraordinàriament sòlid. Estem en condicions de dir que aquest 50% de CAT que volem la indy hem arribat fins aquí per quedar-nos, és a dir, que és una dada que no minvarà. Només pot créixer, i això és el que, amb tota la prudència del món, fins i tot aquesta enquesta reconeix. Per tant, fracàs monumental de l'estat espanyol. L'independentisme no és passatger, no és un invent de quatre dirigents iluminats, no és un moviment generat per tapar res, no és una conseqüència de cap de les barbaritats a la que l'unionisme l'atribueix. NO. L'independentisme català és extraordinàriament sòlid. Ha vingut per quedar-se. Ni un pas enrere. I molts endavant.
- però la dada més interessant i "nova" que evidencia aquest fracàs és la que s'obté a nivell del conjunt de l'estat amb les preguntes sobre el que haurien de fer els polítics espanyols, plantejant de manera clara, oberta, dues opcions: estratègia repressiva o estratègia de diàleg. A això dedicarem l'anàlisi més intens.
DIÀLEG VS REPRESSIÓ DAVANT EL PROCÉS INDEPENDENTISTA CATALÀ
L'enquesta planteja la següent pregunta: "Qué cree que debe hacer Pedro Sánchez con Cataluña?"
I ofereix les següents opcions de resposta:
- Dialogar sin concesiones
- Dialogar con concesiones
- Aplicar de nuevo el 155
Al meu entendre aquesta pregunta i els resultats que ofereix són el més interessant de l'enquesta.
D'entrada ens permet visualitzar amb força precisió el perímetre de l'Espanya ultra, de l'Espanya autoritària, repressiva, de l'Espanya intolerant "de sempre", de l'Espanya que només és capaç d'abordar els problemes des de la violència.
Doncs bé, aquesta Espanya de la violència com a única política "només" és l'Espanya d'un 27,7% dels espanyols. És l'Espanya que imposa sense fisures l'Estat Espanyol, la casta governant, a l'administració, al govern, a la policia, als jutjats, als mitjans de comunicació... Però "només" és l'Espanya d'un 27,7% dels espanyols, la dels que, per a CAT, només veuen l'aplicació del 155. Un 155 etern, fins aconseguir acabar amb els catalans.
En canvi un 58% dels espanyols diuen que el que s'ha de fer amb Catalunya és dialogar.
Té tela la cosa, perquè tota la maquinària de l'estat està abocada des de fa anys a criminalitzar el diàleg i a convertir en terroristes, nazis, supremacistes, etc els catalans. Fa uns dies aquest tarat del nou líder del PP deia que la solució per a CAT passa per aplicar tot el que es va fer en la lluita contra ETA a Euskadi. I l'altre tarat de l'Albert Rivera està demanant cada dia que s'apliqui ja el 155.
Doncs un 58% dels espanyols diuen que el que cal és diàleg.
D'aquest 58% un 26,2 diuen que "diàleg sense concessions". No sé què vol dir exactament. Entenc que és una manera estranya de formular una pregunta que, d'acord al literal del seu redactat és intrínsecament absurda. Si no hi ha d'haver cap concessió, per a què dialogar? per dir no, no i no? La meva interpretació és que l'important de la resposta dels enquestats és que creuen hi ha d'haver "diàleg", que això és el que s'ha de fer. I que això de sense concessions, davant l'altra possible resposta de "amb concessions", apunta més a "límits" del diàleg.
I, dada molt rellevant, un 31,8% dels enquestats diuen que el que cal és diàleg, amb concessions. És a dir, la majoria dels espanyols, en aquesta Espanya oficial autoritària i despòtica, entenen que el que cal amb CAT és dialogar, un diàleg sincer. Un diàleg que contempli "concessions".
Tot és molt abstracte, cert. Però alhora tot és molt significatiu. El xoc entre l'Espanya oficial i el que volen els espanyols és brutal. I això per a mi és el que evidencia el fracàs de l'estratègia de l'estat espanyol contra CAT.
I sí, l'enquesta evidencia també com PP i C's tenen el vot del fatxerio hispànic, i com entre els seus votants efectivament la solució repressiva, violenta, contra CAT, és la majoritària: un 47,9% entre votants del PP i un 52,7% entre els de C's.
Però, ai làs! al costat d'això veiem, amb gran sorpresa pel que implica de divorci amb la línia oficial dels partits als que voten:
- Un 34,9% dels votants del PP volen diàleg "sense concessions" (però diàleg) i un 10% diàleg amb concessions, el que fa que un 44,9% de votants del PP el que creuen és que el tema de CAT s'ha d'abordar des del diàleg.
- I els de C's tenim que un 35,8% estan en el diàleg sense concessions, i un 8,4% en el diàleg amb concessions. O sigui, que un 44,3% dels votants de C's també creuen que s'ha d'abordar des del diàleg.
Aquestes són les dades que m'han motivat fer aquesta anàlisi. M'han semblat molt interessants. De fet si us fixeu lliguen molt amb aquell post anterior que vaig fer sobre el problema que es percebia per als de C's de pèrdua de suports, conseqüència de la seva radicalització ultra i d'abandonar les posicions més centristes.
A la vista d'aquesta enquesta podem dir, sense saber encara quin impacte pot tenir a mig termini, que PP i C's, com a partits, els seus líders, amb els posicionaments tan radicals, autoritaris i repressius contra CAT, només estan fent "feliços" al 50% dels seus votants.
Què passarà amb l'altre 50%, que opta pel diàleg? Aquí hi ha un tema...
El perímetre de l'ultraespanyolisme i la repressió a Catalunya:
L'enquesta, a través d'aquesta pregunta que hem analitzat de què fal fer a CAT, indirectament, amb els resultats de la submostra de 500 enquestes de CAT, ens permet establir quin és el perímetre de la població catalana que està amb la repressió, amb la violència, amb el 155.
I sí, és una dada coherent amb la d'altres enquestes, o sigui, al voltant del 20%. Un de cada cinc catalans. Segons aquesta enquesta un 21,9% dels catalans creuen que el govern espanyol el que ha de fer amb CAT és tornar a aplicar el 155.
Un 71,3% dels catalans diuen que el que cal és diàleg. Un 55,2% diàleg amb concessions i un 16,1% diàleg sense concessions. Aquest 16,1% crec que és el subperímetre de l'unionisme democràtic a Catalunya.
En conclusió:
L'enquesta dels espanyolíssims, suposo que molt al seu disgust, evidencia el fracàs de l'estratègia espanyola contra CAT. L'independentisme es mostra extraordinàriament sòlid, de manera que el mapa electoral a CAT no oferirà, en aquest sentit, gaires sorpreses. Al mateix temps, a ESP, es percep amb gran claredat la gran dissociació entre l'ESP oficial, repressiva i autoritària, i la majoria d'espanyols, que se situen a favor del diàleg. Aquesta dissociació ara mateix és una incògnita quins efectes pot tenir sobre el mapa electoral espanyol. Ho seguirem.
ENS VEIEM DIMARTS ONZE DE SETEMBRE A LA DIAGONAL
DONEC PERFICIAM
- I els de C's tenim que un 35,8% estan en el diàleg sense concessions, i un 8,4% en el diàleg amb concessions. O sigui, que un 44,3% dels votants de C's també creuen que s'ha d'abordar des del diàleg.
Aquestes són les dades que m'han motivat fer aquesta anàlisi. M'han semblat molt interessants. De fet si us fixeu lliguen molt amb aquell post anterior que vaig fer sobre el problema que es percebia per als de C's de pèrdua de suports, conseqüència de la seva radicalització ultra i d'abandonar les posicions més centristes.
A la vista d'aquesta enquesta podem dir, sense saber encara quin impacte pot tenir a mig termini, que PP i C's, com a partits, els seus líders, amb els posicionaments tan radicals, autoritaris i repressius contra CAT, només estan fent "feliços" al 50% dels seus votants.
Què passarà amb l'altre 50%, que opta pel diàleg? Aquí hi ha un tema...
El perímetre de l'ultraespanyolisme i la repressió a Catalunya:
L'enquesta, a través d'aquesta pregunta que hem analitzat de què fal fer a CAT, indirectament, amb els resultats de la submostra de 500 enquestes de CAT, ens permet establir quin és el perímetre de la població catalana que està amb la repressió, amb la violència, amb el 155.
I sí, és una dada coherent amb la d'altres enquestes, o sigui, al voltant del 20%. Un de cada cinc catalans. Segons aquesta enquesta un 21,9% dels catalans creuen que el govern espanyol el que ha de fer amb CAT és tornar a aplicar el 155.
Un 71,3% dels catalans diuen que el que cal és diàleg. Un 55,2% diàleg amb concessions i un 16,1% diàleg sense concessions. Aquest 16,1% crec que és el subperímetre de l'unionisme democràtic a Catalunya.
En conclusió:
L'enquesta dels espanyolíssims, suposo que molt al seu disgust, evidencia el fracàs de l'estratègia espanyola contra CAT. L'independentisme es mostra extraordinàriament sòlid, de manera que el mapa electoral a CAT no oferirà, en aquest sentit, gaires sorpreses. Al mateix temps, a ESP, es percep amb gran claredat la gran dissociació entre l'ESP oficial, repressiva i autoritària, i la majoria d'espanyols, que se situen a favor del diàleg. Aquesta dissociació ara mateix és una incògnita quins efectes pot tenir sobre el mapa electoral espanyol. Ho seguirem.
ENS VEIEM DIMARTS ONZE DE SETEMBRE A LA DIAGONAL
DONEC PERFICIAM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada