Sí, amics -i amigues- crec que podria ser que els nostres sermonejadors -i sermonejadores- tinguessin raó, i que portem més de 300 anys de farsa processista camuflada com a independentista.
Hauríem d'acceptar com una hipòtesi intelectual del tot plaussible, a la vista irrefutable de la dada que no som independents, que no ho siguem perquè mai no hi ha hagut independentisme, veritables independentistes, fins l'arribada dels candidats de les primàries.
La historiografia oficial del catalanisme pot haver construit un relat històric fals de l'independentisme i de la lluita per la independència, un relat al que tots els nostres historiadors s'haurien prestat a construir per garantir-se la paguita.
Fixem-nos en alguns episodis del que pensàvem era independentisme del s.XX, i mirem-los amb la llum que gràcies als sermons dels candidats i candidates de les primàries ara ens il·lumina:
- La Renaixença, la Mancomunitat, Prat de la Riba i tots aquells homenots. O sigui, després de més de 200 anys des de la derrota del 1714, a tots aquests prohoms l'únic que se'ls acut és fer una "Mancomunitat", escoles, carreteres, diccionaris? Quins pebrots! Potser ens hauríem de preguntar qui els pagava? D'on sortien tants arquitectes? No ho veieu que tot era un muntatge per tenir-nos ocupats mentre ells es dedicaven a fer cuartos amb el negoci immobiliari? La Mancomunitat no va ser cap altra cosa que una tapadera descomunal del sector negocis. Per això mai van fer res de debò!
- Macià i el complot de Prats de Molló, a la llum de la providència sermonejadora, també podem veure que en el fons varen ser un frau. No hi havia res preparat! Per què no va tirar endavant, sinó perquè en el fons ningú no volia, ningú no estava disposat a fer el que calia fer, i no hi havia res preparat??? Si de debò Macià hagués sigut indepe les coses haurien estat preparades. I no ho estaven. Voleu més prova? Després va venir la comèdia del judici, ho podem dir així. Allò fou un xantatge emocional sobre el poble de Catalunya com el que ara estan exercint presos i exiliats. I a Macià li va sortir bé. No el coneixia ningú i, en comptes de plegar de tot per no haver tingut res previst a Molló, es va victimitzar tot el que poder... i li va sortir bé! Fins al punt que a les primeres eleccions que hi va haver després de la dictadura, va guanyar!
- Macià, mirat amb ulls de veritable indepe, veiem que va ser el primer i més gran processista. Guanya Macià les eleccions, proclama la República Catalana i què passa llavors? eh, eh, què passa llavors? Doncs res, no va passar res. A la que van arribar uns senyors de Madrid, fora la República i ens imposa un "estatut d'autonomia". Processisme i paguita. No us heu preguntat mai quants com Macià van passar gràcies a aquest processisme a tenir paguita a la Generalitat de Catalunya? Penseu-hi, penseu-hi.
- la comèdia de l'independentisme durant el franquisme. Després d'haver fet el ridícul durant la guerra, perquè no es va voler plantar cara com calia, com hauria fet un candidat de les primàries, als franquistes, el 1940 es constitueix el Front Nacional de Catalunya, que deia volia agrupar tots els que es feien dir independentistes. Ara, gràcies a la llum dels sermonejadors i les sermonejadores podem veure que enlloc de plantar-se davant el franquisme i tombar el règim, sabeu a què van dedicar els primers anys? Doncs a ajudar els aliats. Com volíeu que fessin res per Catalunya si tot el temps el dedicaven a passar milers d'aviadors i militars aliats i de refugiats jueus pels Pirineus, per facilitar la seva fugida dels nazis? Fixeu-vos si eren processistes que sabeu quina va ser una de les seves primeres accions a l'interior del país, l'any 1944? Penjar una estelada gegant de l'aeri del port de Barcelona cap a Montjuic. Si fos ara haurien penjat un llaç groc. Es pot anar més amb el lliri a la mà del que anaven aquells que es deien independentistes en aquells anys? O sigui, la Barcelona ocupada pels franquistes i l'únic que se'ls acut a les tietes és penjar una estelada. Ui, sí, quina por! Ja ho teníem, oi? Jugada mestra!
- Independentistes durant la transició? No ens fem riure! N'hi ha que ara ens reivindiquem com a "independentistes" de sempre, i diem que ja hi érem quan ningú ho era i tal. No ens fem riure, per favor. Tots els que militàvem a l'independentisme aquells anys 70, 80 i començament dels 90 en l'únic que militàvem era en el nostre propi fracàs. I sí, tenen raó els nostres sermonejadors i sermonejadores de les primàries. Si de debò haguéssim estat independentistes no ens hauríem dedicat a fer actes al Fossar ni manis l'Onze o per Sant Jordi ni a ser els precussors d'eixamplar la base. Molt poble armat poble respectat, però de lliris. El Règim del 78 i el pujolisme van tenir en nosaltres, uns titesfredes fracassats, els còmplices necessaris. Què vam fer, eh? Què vam fer? Massa sofà...
- I què va ser l'1-O? Doncs un altre muntatge dels falsos independentistes, que ara volen fer xantatge emocional dient que estan a la presó o a l'exili. No volien la independència. Si l'haguessin volgut, ja seríem independents. No tenien res preparat perquè són uns processistes, i els va entrar la cagalera de perdre la paguita. I ens van trair. I no van obeir al poble. I ens van abandonar. I ens van enganyar. I ens volen seguir enganyant. I ens diuen que volen la independència, però no la volen. I ara ja ho sabem, i ara ja es pot dir, perquè així de clar ens ho han explicat els nostres sermonejadors i sermonejadores agrupats a les primàries, que són els únics i veritables independentistes que hi ha hagut en aquest país mai.
I ara què? us preguntareu. Doncs no us pregunteu res, perquè preguntar-se coses és de tietes. Seguiu la llum dels únics indepes. És molt fàcil.
- per ser independents n'hi ha prou amb voler ser independents. I per primera vegada a la història tenim gent que ho és de debò, que ho vol de debò, per tant, fet.
- Abans, però, cal destruir totes les organitzacions i partits dels falsos independentistes, que són tots els que no estan a les primàries. Tots els partits que fins ara ens han enganyat dient que volen la independència, ara ja sabem que no la volen. Tots els que diem hem militat en l'independentisme, no la volem. Els hem de destruir, ens hem de destruir. Foc nou. Hem o han o heu de començar de zero.
- es farà un nou partit, només per als indepes de debò, que són únicament els que han participat a les primàries. Ni tietes, ni lliristes, ni fracassats, ni gent amb paguita, ni processistes, ni gent que no superi un test d'estar permanentment cabrejat contra tot i contra tothom. Els únics líders i l'únic partit, les primàries.
- les eleccions serviran per desemmascarar tots els falsos indepes, processistes, lliristes, tietes, paguites.
- la independència de Catalunya arribarà llavors perquè els primers veritables independentistes que mai hi ha hagut al nostre país, ja quan només quedin ells, hi pensaran molt i molt fort. I ja ho tindríem..
- Si cal, enfonsarem l'economia i a Europa no li quedarà més remei que escoltar a CAT. I si no ens escolta ens és igual. Ho aturarem tot. El temps que calgui. Portarem entrepans perquè sempre hi hagi algú aturant-ho tot. I hi haurà torn de llaunes i aigües. Haurem espavilat. No serem tietes. Haurem enterrat els lliris.
DONEC PERFICIAM
PS: Crec que Macià i també tots els militants independentistes a l'ombra dels quals em vaig formar, als que dec el meu compromís en aquesta llarga cadena de compromisos i sacrificis que ens ha permès arribar on ara mateix som, més lluny del que mai havíem arribat, entendran el to i el sarcasme del post. Jo, per la meva banda, seguiré fidel als valors amb els que sempre he lluitat. La lleialtat. El compromís. L'honor. El coratge. La humilitat. La disciplina. I el gran, enorme, respecte, per tots els patriotes que m'han precedit i el seu mestratge. I el gran orgull que sento per tanta i tanta gent, camarades, que he conegut militant, amb qui he compartit militància, especialment pels qui avui pateixen repressió, presó o exili. Per tots ells, ara sí, un DONEC PERFICIAM d'honor.
Hauríem d'acceptar com una hipòtesi intelectual del tot plaussible, a la vista irrefutable de la dada que no som independents, que no ho siguem perquè mai no hi ha hagut independentisme, veritables independentistes, fins l'arribada dels candidats de les primàries.
La historiografia oficial del catalanisme pot haver construit un relat històric fals de l'independentisme i de la lluita per la independència, un relat al que tots els nostres historiadors s'haurien prestat a construir per garantir-se la paguita.
Fixem-nos en alguns episodis del que pensàvem era independentisme del s.XX, i mirem-los amb la llum que gràcies als sermons dels candidats i candidates de les primàries ara ens il·lumina:
- La Renaixença, la Mancomunitat, Prat de la Riba i tots aquells homenots. O sigui, després de més de 200 anys des de la derrota del 1714, a tots aquests prohoms l'únic que se'ls acut és fer una "Mancomunitat", escoles, carreteres, diccionaris? Quins pebrots! Potser ens hauríem de preguntar qui els pagava? D'on sortien tants arquitectes? No ho veieu que tot era un muntatge per tenir-nos ocupats mentre ells es dedicaven a fer cuartos amb el negoci immobiliari? La Mancomunitat no va ser cap altra cosa que una tapadera descomunal del sector negocis. Per això mai van fer res de debò!
- Macià i el complot de Prats de Molló, a la llum de la providència sermonejadora, també podem veure que en el fons varen ser un frau. No hi havia res preparat! Per què no va tirar endavant, sinó perquè en el fons ningú no volia, ningú no estava disposat a fer el que calia fer, i no hi havia res preparat??? Si de debò Macià hagués sigut indepe les coses haurien estat preparades. I no ho estaven. Voleu més prova? Després va venir la comèdia del judici, ho podem dir així. Allò fou un xantatge emocional sobre el poble de Catalunya com el que ara estan exercint presos i exiliats. I a Macià li va sortir bé. No el coneixia ningú i, en comptes de plegar de tot per no haver tingut res previst a Molló, es va victimitzar tot el que poder... i li va sortir bé! Fins al punt que a les primeres eleccions que hi va haver després de la dictadura, va guanyar!
- Macià, mirat amb ulls de veritable indepe, veiem que va ser el primer i més gran processista. Guanya Macià les eleccions, proclama la República Catalana i què passa llavors? eh, eh, què passa llavors? Doncs res, no va passar res. A la que van arribar uns senyors de Madrid, fora la República i ens imposa un "estatut d'autonomia". Processisme i paguita. No us heu preguntat mai quants com Macià van passar gràcies a aquest processisme a tenir paguita a la Generalitat de Catalunya? Penseu-hi, penseu-hi.
- la comèdia de l'independentisme durant el franquisme. Després d'haver fet el ridícul durant la guerra, perquè no es va voler plantar cara com calia, com hauria fet un candidat de les primàries, als franquistes, el 1940 es constitueix el Front Nacional de Catalunya, que deia volia agrupar tots els que es feien dir independentistes. Ara, gràcies a la llum dels sermonejadors i les sermonejadores podem veure que enlloc de plantar-se davant el franquisme i tombar el règim, sabeu a què van dedicar els primers anys? Doncs a ajudar els aliats. Com volíeu que fessin res per Catalunya si tot el temps el dedicaven a passar milers d'aviadors i militars aliats i de refugiats jueus pels Pirineus, per facilitar la seva fugida dels nazis? Fixeu-vos si eren processistes que sabeu quina va ser una de les seves primeres accions a l'interior del país, l'any 1944? Penjar una estelada gegant de l'aeri del port de Barcelona cap a Montjuic. Si fos ara haurien penjat un llaç groc. Es pot anar més amb el lliri a la mà del que anaven aquells que es deien independentistes en aquells anys? O sigui, la Barcelona ocupada pels franquistes i l'únic que se'ls acut a les tietes és penjar una estelada. Ui, sí, quina por! Ja ho teníem, oi? Jugada mestra!
- Independentistes durant la transició? No ens fem riure! N'hi ha que ara ens reivindiquem com a "independentistes" de sempre, i diem que ja hi érem quan ningú ho era i tal. No ens fem riure, per favor. Tots els que militàvem a l'independentisme aquells anys 70, 80 i començament dels 90 en l'únic que militàvem era en el nostre propi fracàs. I sí, tenen raó els nostres sermonejadors i sermonejadores de les primàries. Si de debò haguéssim estat independentistes no ens hauríem dedicat a fer actes al Fossar ni manis l'Onze o per Sant Jordi ni a ser els precussors d'eixamplar la base. Molt poble armat poble respectat, però de lliris. El Règim del 78 i el pujolisme van tenir en nosaltres, uns titesfredes fracassats, els còmplices necessaris. Què vam fer, eh? Què vam fer? Massa sofà...
- I què va ser l'1-O? Doncs un altre muntatge dels falsos independentistes, que ara volen fer xantatge emocional dient que estan a la presó o a l'exili. No volien la independència. Si l'haguessin volgut, ja seríem independents. No tenien res preparat perquè són uns processistes, i els va entrar la cagalera de perdre la paguita. I ens van trair. I no van obeir al poble. I ens van abandonar. I ens van enganyar. I ens volen seguir enganyant. I ens diuen que volen la independència, però no la volen. I ara ja ho sabem, i ara ja es pot dir, perquè així de clar ens ho han explicat els nostres sermonejadors i sermonejadores agrupats a les primàries, que són els únics i veritables independentistes que hi ha hagut en aquest país mai.
I ara què? us preguntareu. Doncs no us pregunteu res, perquè preguntar-se coses és de tietes. Seguiu la llum dels únics indepes. És molt fàcil.
- per ser independents n'hi ha prou amb voler ser independents. I per primera vegada a la història tenim gent que ho és de debò, que ho vol de debò, per tant, fet.
- Abans, però, cal destruir totes les organitzacions i partits dels falsos independentistes, que són tots els que no estan a les primàries. Tots els partits que fins ara ens han enganyat dient que volen la independència, ara ja sabem que no la volen. Tots els que diem hem militat en l'independentisme, no la volem. Els hem de destruir, ens hem de destruir. Foc nou. Hem o han o heu de començar de zero.
- es farà un nou partit, només per als indepes de debò, que són únicament els que han participat a les primàries. Ni tietes, ni lliristes, ni fracassats, ni gent amb paguita, ni processistes, ni gent que no superi un test d'estar permanentment cabrejat contra tot i contra tothom. Els únics líders i l'únic partit, les primàries.
- les eleccions serviran per desemmascarar tots els falsos indepes, processistes, lliristes, tietes, paguites.
- la independència de Catalunya arribarà llavors perquè els primers veritables independentistes que mai hi ha hagut al nostre país, ja quan només quedin ells, hi pensaran molt i molt fort. I ja ho tindríem..
- Si cal, enfonsarem l'economia i a Europa no li quedarà més remei que escoltar a CAT. I si no ens escolta ens és igual. Ho aturarem tot. El temps que calgui. Portarem entrepans perquè sempre hi hagi algú aturant-ho tot. I hi haurà torn de llaunes i aigües. Haurem espavilat. No serem tietes. Haurem enterrat els lliris.
DONEC PERFICIAM
PS: Crec que Macià i també tots els militants independentistes a l'ombra dels quals em vaig formar, als que dec el meu compromís en aquesta llarga cadena de compromisos i sacrificis que ens ha permès arribar on ara mateix som, més lluny del que mai havíem arribat, entendran el to i el sarcasme del post. Jo, per la meva banda, seguiré fidel als valors amb els que sempre he lluitat. La lleialtat. El compromís. L'honor. El coratge. La humilitat. La disciplina. I el gran, enorme, respecte, per tots els patriotes que m'han precedit i el seu mestratge. I el gran orgull que sento per tanta i tanta gent, camarades, que he conegut militant, amb qui he compartit militància, especialment pels qui avui pateixen repressió, presó o exili. Per tots ells, ara sí, un DONEC PERFICIAM d'honor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada