De fa ja unes setmanes, però especialment a partir d'ara ens submergirem en un escenari electoral inèdit, amb tres eleccions transcendents en menys d'un mes. Dic transcendents perquè des del punt de vista independentista, totes ho són, no ens podem permetre deixar de ser majoria. Per tant, cada elecció és un repte.
Els que ens movem en l'àmbit de la demoscòpia fa temps estem coneixent i analitzant enquestes diverses. Algunes no són públiques. I les que són públiques sovint comparteixen un nivell d'informació insuficient per fer-ne cap anàlisi detingut. Però els propers dies començarem a tenir-ne algunes de molt bones, com les del CEO i el CIS, que analitzarem detingudament.
Avui només he volgut fer una mena de radiografia del moment zero, abans de l'inici de la campanya i de que comencem a tenir enquestes fortes, per veure, amb el que sabem, com estan les coses.
Visió des de l'independentisme:
Des d'un punt de vista de l'independentisme, aquest cicle que ara iniciem està marcat políticament per les següents circumstàncies i reptes:
- absència d'unitat. Des del món del que podem conèixer com a Junts per Catalunya s'ha intentant fins el darrer moment, articular candidatures unitàries per a les diferents eleccions. Això ha xocat amb l'oposició radical d'ERC i la indiferència de les CUP.
L'oposició d'ERC a configurar candidatures unitàries té diferents lectures:
- assisteix tota la legitimitat a ERC a defensar que candidatures diferenciades ideològicament poden recollir més vot que les unitàries. Parteixen de la base de que hi ha gent que el seu vot no el decideix únicament per la cosa d'independència sí o no, i que aquest votant davant unes llistes unitàries, desplega objeccions a compartir vot amb segons qui o quines forces, i per tant, no votaria aquestes llistes unitàries.
ERC defensa, i crec que en aquest punt legítimament, que hi ha tot un sector de votant d'esquerres, bàsicament en l'òrbita dels Comuns, que mai votarien candidatures independentistes "amb convergents". I que això fa que el vot indepe sigui inferior al que podem obtenir amb candidatures separades.
- fins i tot acceptant com a vàlid aquest principi general del plantejament d'ERC, entra en crisi d'incomprensibilitat quan, portat a l'extrem i sense modular els diferents escenaris, evita la més mínima flexibilitat de plantejaments per, fins i tot assumint poder no sumar tant, tenir la total evidència que candidatures unitàries asseguren victòries transcendents que amb candidatures separades posem radicalment en risc. L'exemple paradigmàtic d'això el tenim a Barcelona en les eleccions municipals. Les eleccions municipals i els governs municipals que se'n deriven tenen unes regles totalment singulars: excepte majoria absoluta en contra, sempre governa la llista més votada, ni que ho sigui per un vot. A Barcelona l'independentisme MAI ha tingut majoria absoluta. I a Barcelona, des de l'any 79 només hi ha hagut una legislatura en la que no han manat l'entente PSC-ICV-Comuns, quan l'any 2011 Trias va ser el més votat. I no només això, a Barcelona mai ningú ha obtingut prou vots com per tenir majoria absoluta. En un escenari així, la unitat del món d'ERC i del de Junts x CAT assegurava, sense cap mena de dubte, tenir l'alcaldia, un alcalde independentista, un ajuntament fidel a la República Catalana.
Per separat això és un repte molt difícil. Fins i tot traient més vots i més regidors que anant junts, tenir l'alcaldia no és segur. Anant junts sí, sense marge d'error.
- si darrere la legítima estratègia d'arribar a més gent, el que s'hi amaga són pactes no explícits, ocults, o una incomprensible, egoïsta i partidista lluita per l'hegemonia, en aquest punt la legitimitat fa fallida. Desapareix.
- Lluita per l'hegemonia en l'independentisme i per imposar noves majories i noves estratègies.
El 21D va ser una fita molt més important en la lluita per la independència de la que molt sovint no en som conscients. El 21D tot estava programat perquè l'independentisme fos derrotat a les urnes. I contra tot pronòstic, en les pitjors condicions imaginables, vam resistir i vam guanyar, vam ser majoria. L'establishment, el deep state pensava que en aquelles circumstàncies (escapçat l'independentisme, amb els seus líders a presó o exili) i aplicant-se el 155, l'independentisme no tindria prou múscul per guanyar. I el vam tenir. Aquest tenir-ho explica entre d'altres coses l'embogiment de la senyora Arrimadas. No ha superat que, malgrat guanyar Cs en vots les eleccions, l'independentisme guanyés en vots i escons al bloc del 155.
Però aquell 21D també ens portà una altra fita contra tot pronòstic: el triomf del vot per la legitimitat del President Puigdemont. ERC no havia volgut candidatura unitària, que situés el combat contra la repressió (presó i exili) i per mantenir amb plenitud el mandat popular per fer la independència. ERC va plantejar-se les eleccions del 21D com el moment de girar la truita a la correlació de forces a l'independentisme, d'esdevenir els hegemònics i de, a partir d'aquí, iniciar un nou període polític, amb noves aliances i estratègies. Fins el mateix diumenge dia 21D els companys d'ERC van estar enviant guasaps dient a la gent que tot era un frec a frec entre Cs i ERC i que calia vot útil a ERC per derrotar a Cs. Que Cs anaven pel davant era cert. Que el vot útil per evitar-ho fos a ERC, era fals. Anant junts aquest escenari d'habilitar el triomf de Cs no s'hagués donat, i es va donar perquè ERC va rebutjar la unitat. Però també era fals perquè Junts per CAT havia remuntat extraordinàriament a les enquestes i ja no era ERC qui podia frenar Cs, sinó JxCAT.
ERC, després d'un primer moment de col·lapse després dels resultats del 21D, va refer la seva determinació a primar la lluita per l'hegemonia. D'acord als estrategues d'ERC, Junts x CAT no resistiria un cicle llarg electoral, i per tant, calia seguir rebutjant la unitat, perquè a més llarg o curt termini, això portaria a ERC a ser els hegemònics.
- De la lluita per la independència a la lluita entre independentistes i contra independentistes. La negació de l'altre. Amb més o menys encert ERC té una estratègia per l'hegemonia que no nega l'altre, que no nega el món de Junts per CAT ni de la CUP. Hi compta. És evident que no hi compta per compartir (permanent recerca d'ERC de nous aliats de govern), però sí com a vot independentista, sí com a part de la majoria parlamentària en la que s'evidencia la majoria social i democràtica independentista.
El que ha seguit l'1-O i el 21D ha generat el sorgiment d'uns nous posicionaments independentistes que es basen en negar l'altre. I en aquest cicle electoral que ara iniciem veure si el que hi ha al darrere d'aquestes dues visions antagòniques (les que comparteixen ERC, JxCAT i àdhuc CUP) segueixen sent les majoritàries, o aquest nou posicionament polític que podem definir en tot el que es mou al voltant del tema de les primàries, i que es fonamenta en negar l'altre, triomfa.
La independència, per a aquests nous posicionament polítics, només s'esdevindrà quan ells configurin una nova majoria absoluta, sense els mons d'ERC ni de Junts per CAT.
Des d'un punt de vista de l'unionisme:
La desfeta unionista del 21D ha deixat una ferida oberta pendent de cicatritzar. A Catalunya el bloc del 155 es reparteix les hòsties entre la facció més ultra, que comparteixen Cs, PP i Vox i la facció moderada que representa el PSC. Han compartit objectius i repressió. Però aquestes eleccions els han abocat a un caïnisme que no sabem com acabarà.
Des d'un punt de vista dels equidistants:
Pues eso. Ni sí ni no. Assegurar que Colau segueixi. I de lo otro... de qué me habla?
PUNT DE PARTIDA DEMOSCÒPIC
Demoscòpicament aquesta situació política s'està reflectint en les següents constants, que estableixo a partir d'identificar-les de manera coherent en les diferents enquestes a les que he tingut accés:
- Escenari d'altíssima volatilitat. En els últims quatre anys les evolucions del vot, del suport electoral a les diferents formacions polítiques ha patit unes fluctuacions extraordinàries. La intensitat del que hem viscut converteix tot el que sigui anterior al 21D en prehistòria política. I l'escenari generat pel 21D comporta la més baixa fidelitat de vot en tots els partits que hem vist mai. És un escenari inèdit, en el que pot passar qualsevol cosa, en el que hi ha més indecisos que mai i en el que els fluxes entre partits són més fràgils que mai.
- Tot i aquesta volatilitat, en el vot independentista, a data d'avui, ERC és l'opció política que més forta, sòlida, apareix. ERC té marca, té lideratges indiscutits, no té disputes internes i, agradarà més o menys, un discurs al voltant del qual es mou sense contemplacions ni dubtes. Això es reflecteix en que, a dia d'avui, ERC encapçala les enquestes entre l'independentisme tant a les eleccions espanyoles com a les municipals.
- Junts per CAT no ha configurat marca, identitat, lideratges electorals i candidatures fins fa 3 setmanes. Això demoscòpicament els hi ha plantejat un significatiu desgast, minorització.
- la CUP, tot i que només concorre a les eleccions municipals, evidencia, pel que fa a BCN, importants febleses i fugues de vot decidides cap a altres opcions.
- Els Comuns van patir una sagnia de vots el 21D, i res sembla indicar que s'estiguin recuperant
- El PSC s'està oferint amb cert èxit com el vot refugi de diferents opcions, des dels Comuns fins a vot de Cs fart de la deriva feixista i vergonyant de la montapollos.
- El PP a tot arreu apunta cap a la desaparició. Dificultats per obtenir representació a CAT en cap de les tres eleccions
- Cs va ser la força més votada del 21D, i tot apunta a que té sagnia de vots en relació a aquell resultat, i en dues direccions possibles: el vot més moderat que va tenir 21D cap a PSC i el vot més ultra podria anar cap a VOX. En qualsevol cas, no hi ha efecte VAlls, tot el contrari, VAlls s'està difuminant cada cop més en termes demoscòpics.
- VOX per ara no apareix per enlloc pugui obtenir representació a cap de les eleccions que ara tindrem
- Les noves "ofertes" de vot independentista presenten dos comportaments electorals molt diferenciats: Front Republicà demoscòpicament en temps rècord ha fet forat, mentre que el tema primàries es dilueix sense rastre ni cap opció d'entrar a BCN.
PER ON VAN/ANIRAN LES COSES?
A l'espera de disposar d'enquestes sòlides, com p.ex. pot ser la del CEO, i tenint en compte que no puc revelar info de les enquestes "privades" a les que he tingut accés, el que faig és projectar les tendències que inequívocament s'aprecien. Per fer-ho em recolzaré en les dades d'una enquesta feta només a nivell de Barcelona, però amb una mostra important, pel Centre d'Estudis Sociològics per al diari digital Metrópoli Abierta, perquè els resultats d'aquesta enquesta són coherents amb les enquestes que he conegut però que no puc fer públics.
- La primera qüestió i la més rellevant demoscòpicament i políticament és que, igual com va passar el 21D, amb poc més de tres setmanes des de constituir-se com a oferta electoral, marca, caps de llista, etc, Junts per Catalunya ja ha començat a girar les tendències electorals.
ERC fins ara ha gaudit a les enquestes de marca i lideratges cimentats, mentre que JxCat no tenia ni marca ni lideratges ni candidats, i això els penalitzava a les enquestes. En una enquesta amb treball de camp iniciat 10 dies després de que Junts per Cat fes públiques les seves candidatures, a Metrópoli Abierta (digital gens sospitós de connivència o proximitat a l'independentisme), ja ho han vist clar. Sobre la intenció de vot a les municipals de Barcelona, diuen: "Esta tendencia (vot cap a ERC a BCN), sin embargo, va a la baja, una vez configurada la candidatura de PDeCAT (per "desgastar" no li diuen com s'ha configurat la candidatura, que és Junts per Catalunya), con Joaquim Forn y Elsa Artadi como grandes reclamos. Respecto a sondeos anteriores, los republicanos pierden dos representantes, los mismos que ganan los antiguos convergentes (segueixen sense voler dir el nom de la candidatura, Junts per Catalunya). Y esta tendencia podría prolongarse hasta el 26M."
És així. Només constituir-se i formalitzar-se com a candidatura, JxCat ha començat a recuperar espectacularment intenció de vot. I a totes les eleccions. La incògnita és veure si aquesta empenta serà com la del 21D, més forta o -l'opció ara mateix més improbable- més fluixa.
Només cal veure l'impacte tan favorable cap a la candidatura de Jordi Sànchez i Laura Borràs del debat d'ahir a La Vanguardia, on Laura Borràs va esdevenir la gran protagonista i inequívoca guanyadora. O de l'Elsa Artadi a Barcelona.
I d'altra banda el lideratge i compromís del President Puigdemont, i la seva presència com a candidat a les europees, és evidentíssim arrossega la resta de candidatures de Junts per CAT a les diferents eleccions cap a amunt, a l'alça, les dimensiona.
- El més que previsible ridícul Valls. No hi ha cap efecte Valls. Valls quedarà lluny del resultat de Cs a Barcelona el 21D. No té res a fer. I això que arrossegarà prou vot del PP com per deixar-los, per primera vegada, i segurament per poc, fora de l'Ajuntament. VOX ni està ni se'ls espera.
- l'avançament electoral de Peeeeeedro està beneficiant al PSC. Recupera vot que va tenir, i tant a les generals com a les municipals. Està per veure la intensitat d'aquesta recuperació. És segur serà més important a les eleccions espanyoles del 28A que a les municipals.
- Els Comuns estan en una espiral de desgast que sembla difícil de contenir. Tenen massa fronts oberts: amb PSC, amb ERC, i fins i tot amb Cs. A les generals es fotran una bona nata, atès el volum de vot que els hi marxa cap a PSC. I a les municipals de BCN caldrà veure fins a quin punt el lideratge de diva de la Colau retindrà suports. De manera clara no pateix el desgast que tenen els Comuns a les generals, però perdrà vots. Quants?
- La CUP no es presenta ni a les espanyoles ni a les europees (fins on jo sé). I a Barcelona ho té molt fotut per tornar a entrar a l'Ajuntament. Tot i que l'enquesta de Metrópoli Abierta sí els atorga repetir 3 regidors, el cert és que la baixa fidelitat de vot que presenten a criteri meu no ho assegura.
- Sobre les dues noves opcions de vot independentista (una a les eleccions espanyoles i una altra a les municipals) que hi haurà, ja s'evidencia que cal tractar-les de manera diferent, no només perquè són propostes diferents, sinó perquè estan funcionant diferent en termes demoscòpics.
Abans, però, una petita prèvia: totes les enquestes que s'estan fent contemplen totes les opcions electorals possibles. No en conec cap que no ho faci. És més, en totes les enquestes que conec la intenció de vot és una pregunta oberta que es fa a l'enquestat, no se li dona a escollir entre unes opcions. Després les empreses demoscòpiques tenen una feinada per "reconduir" els diferents noms que han dit els enquestats. Posem el cas, per a ERC no hi ha problema, perquè és ERC de fa molt. Però p.ex. per als Comuns, se suma tot el que els enquestats en aquesta resposta oberta diguin com a Comuns, Podemos, etc. I en el cas de Junts per CAT, Junts per CAT o PdeCAT, o en el cas de Valls, també Cs.
Que ningú es xali ni es victimitzi. Cap enquesta no amaga opcions. Que hi hagi algun tarat que estigui fent trucades, ves a saber. Però cap enquesta de les que s'estan fent no exclou cap opció. Cap. Prou toxicitat de voler fer veure que si no surten és perquè se'ls amaga. Per a res.
I l'enquesta de Metròpoli Abierta em resulta del tot útil per explicar quin comportament demoscòpic tan diferent estem observant en relació a les Primàries de Barcelona (Graupera) com Front Republicà (Albano Dante).
Contrasta molt la força amb la que ha emergit i s'ha situat FR amb les escassíssimes expectatives que, després de mesos de desplegament, i de fer-ho sota el paraigües de l'ANC, assoleix la candidatura de Primàries de Graupera. De fet l'enquesta de MA, coherentment amb altres conegudes en aquest període, projecta un vot que en termes de percentatge podríem situar entre l',8% i el 2%, al voltant dels 20.000 vots, bàsicament provinents d'antics votants de l'entorn Junts x CAT el 21D, i sense rascar res mínimament significatiu de cap altra bossa de votants: ni d'ERC, ni de CUP, ni de l'abstenció. L'opció primàries BCN, després de mesos de desplegament, està molt i molt lluny dels vots i del % necessaris per entrar a l'Ajuntament i sense que s'observi cap possibilitat de creixement.
Que la mateixa enquesta doni pràcticament el doble de suports a un acabat de constituir Front Republicà que a un Graupera i a una candidatura de Primàries BCN que fa tantíssims mesos que va iniciar el seu procés constituent és l'evidència que l'independentisme constructiu suma i aplega suports, i que l'indepentisme tòxic i destructiu ni suma ni aplega suports.
Y así lo veo yo:
Tenim pel davant dos mesos molt intensos. L'escenari és volàtil mirem on mirem. Respecto en el que té de legítima l'estratègia d'ERC. Em fa molt mal en el que té de fer-nos perdre oportunitats d'assegurar-nos victòries. Tots hem de fer un esforç d'entendre'ns i de saber teixir unitats estratègiques, flexibles i alhora decididament intel·ligents i guanyadores. No resoldrem cap lluita per l'hegemonia. Primer, perquè ens necessitem a tots, ahir, avui, i demà. Segon, perquè els dos grans mons de l'independentisme, que han fet l'independentisme majoritari, han vingut per a quedar-se, és absurd que un vulgui imposar-se a l'altre. Cooperem, no competim.
L'independentisme, quan acabi aquest cicle, seguirà sent la força majoritària a Catalunya. Serà, com sempre ha estat, un independentisme plural, democràtic, solidari i humà. Quan acabi aquest cicle electoral, no quedarà ni rastre de tot el soroll i la toxicitat destructiva amb la que han intentat enverinar-nos.
La nostra força i el nostre camí és perseverar en la democràcia. Ser-hi, i ser cada cop més. I anar-hi, anar-hi, anar-hi.
DONEC PERFICIAM
Els que ens movem en l'àmbit de la demoscòpia fa temps estem coneixent i analitzant enquestes diverses. Algunes no són públiques. I les que són públiques sovint comparteixen un nivell d'informació insuficient per fer-ne cap anàlisi detingut. Però els propers dies començarem a tenir-ne algunes de molt bones, com les del CEO i el CIS, que analitzarem detingudament.
Avui només he volgut fer una mena de radiografia del moment zero, abans de l'inici de la campanya i de que comencem a tenir enquestes fortes, per veure, amb el que sabem, com estan les coses.
Visió des de l'independentisme:
Des d'un punt de vista de l'independentisme, aquest cicle que ara iniciem està marcat políticament per les següents circumstàncies i reptes:
- absència d'unitat. Des del món del que podem conèixer com a Junts per Catalunya s'ha intentant fins el darrer moment, articular candidatures unitàries per a les diferents eleccions. Això ha xocat amb l'oposició radical d'ERC i la indiferència de les CUP.
L'oposició d'ERC a configurar candidatures unitàries té diferents lectures:
- assisteix tota la legitimitat a ERC a defensar que candidatures diferenciades ideològicament poden recollir més vot que les unitàries. Parteixen de la base de que hi ha gent que el seu vot no el decideix únicament per la cosa d'independència sí o no, i que aquest votant davant unes llistes unitàries, desplega objeccions a compartir vot amb segons qui o quines forces, i per tant, no votaria aquestes llistes unitàries.
ERC defensa, i crec que en aquest punt legítimament, que hi ha tot un sector de votant d'esquerres, bàsicament en l'òrbita dels Comuns, que mai votarien candidatures independentistes "amb convergents". I que això fa que el vot indepe sigui inferior al que podem obtenir amb candidatures separades.
- fins i tot acceptant com a vàlid aquest principi general del plantejament d'ERC, entra en crisi d'incomprensibilitat quan, portat a l'extrem i sense modular els diferents escenaris, evita la més mínima flexibilitat de plantejaments per, fins i tot assumint poder no sumar tant, tenir la total evidència que candidatures unitàries asseguren victòries transcendents que amb candidatures separades posem radicalment en risc. L'exemple paradigmàtic d'això el tenim a Barcelona en les eleccions municipals. Les eleccions municipals i els governs municipals que se'n deriven tenen unes regles totalment singulars: excepte majoria absoluta en contra, sempre governa la llista més votada, ni que ho sigui per un vot. A Barcelona l'independentisme MAI ha tingut majoria absoluta. I a Barcelona, des de l'any 79 només hi ha hagut una legislatura en la que no han manat l'entente PSC-ICV-Comuns, quan l'any 2011 Trias va ser el més votat. I no només això, a Barcelona mai ningú ha obtingut prou vots com per tenir majoria absoluta. En un escenari així, la unitat del món d'ERC i del de Junts x CAT assegurava, sense cap mena de dubte, tenir l'alcaldia, un alcalde independentista, un ajuntament fidel a la República Catalana.
Per separat això és un repte molt difícil. Fins i tot traient més vots i més regidors que anant junts, tenir l'alcaldia no és segur. Anant junts sí, sense marge d'error.
- si darrere la legítima estratègia d'arribar a més gent, el que s'hi amaga són pactes no explícits, ocults, o una incomprensible, egoïsta i partidista lluita per l'hegemonia, en aquest punt la legitimitat fa fallida. Desapareix.
- Lluita per l'hegemonia en l'independentisme i per imposar noves majories i noves estratègies.
El 21D va ser una fita molt més important en la lluita per la independència de la que molt sovint no en som conscients. El 21D tot estava programat perquè l'independentisme fos derrotat a les urnes. I contra tot pronòstic, en les pitjors condicions imaginables, vam resistir i vam guanyar, vam ser majoria. L'establishment, el deep state pensava que en aquelles circumstàncies (escapçat l'independentisme, amb els seus líders a presó o exili) i aplicant-se el 155, l'independentisme no tindria prou múscul per guanyar. I el vam tenir. Aquest tenir-ho explica entre d'altres coses l'embogiment de la senyora Arrimadas. No ha superat que, malgrat guanyar Cs en vots les eleccions, l'independentisme guanyés en vots i escons al bloc del 155.
Però aquell 21D també ens portà una altra fita contra tot pronòstic: el triomf del vot per la legitimitat del President Puigdemont. ERC no havia volgut candidatura unitària, que situés el combat contra la repressió (presó i exili) i per mantenir amb plenitud el mandat popular per fer la independència. ERC va plantejar-se les eleccions del 21D com el moment de girar la truita a la correlació de forces a l'independentisme, d'esdevenir els hegemònics i de, a partir d'aquí, iniciar un nou període polític, amb noves aliances i estratègies. Fins el mateix diumenge dia 21D els companys d'ERC van estar enviant guasaps dient a la gent que tot era un frec a frec entre Cs i ERC i que calia vot útil a ERC per derrotar a Cs. Que Cs anaven pel davant era cert. Que el vot útil per evitar-ho fos a ERC, era fals. Anant junts aquest escenari d'habilitar el triomf de Cs no s'hagués donat, i es va donar perquè ERC va rebutjar la unitat. Però també era fals perquè Junts per CAT havia remuntat extraordinàriament a les enquestes i ja no era ERC qui podia frenar Cs, sinó JxCAT.
ERC, després d'un primer moment de col·lapse després dels resultats del 21D, va refer la seva determinació a primar la lluita per l'hegemonia. D'acord als estrategues d'ERC, Junts x CAT no resistiria un cicle llarg electoral, i per tant, calia seguir rebutjant la unitat, perquè a més llarg o curt termini, això portaria a ERC a ser els hegemònics.
- De la lluita per la independència a la lluita entre independentistes i contra independentistes. La negació de l'altre. Amb més o menys encert ERC té una estratègia per l'hegemonia que no nega l'altre, que no nega el món de Junts per CAT ni de la CUP. Hi compta. És evident que no hi compta per compartir (permanent recerca d'ERC de nous aliats de govern), però sí com a vot independentista, sí com a part de la majoria parlamentària en la que s'evidencia la majoria social i democràtica independentista.
El que ha seguit l'1-O i el 21D ha generat el sorgiment d'uns nous posicionaments independentistes que es basen en negar l'altre. I en aquest cicle electoral que ara iniciem veure si el que hi ha al darrere d'aquestes dues visions antagòniques (les que comparteixen ERC, JxCAT i àdhuc CUP) segueixen sent les majoritàries, o aquest nou posicionament polític que podem definir en tot el que es mou al voltant del tema de les primàries, i que es fonamenta en negar l'altre, triomfa.
La independència, per a aquests nous posicionament polítics, només s'esdevindrà quan ells configurin una nova majoria absoluta, sense els mons d'ERC ni de Junts per CAT.
Des d'un punt de vista de l'unionisme:
La desfeta unionista del 21D ha deixat una ferida oberta pendent de cicatritzar. A Catalunya el bloc del 155 es reparteix les hòsties entre la facció més ultra, que comparteixen Cs, PP i Vox i la facció moderada que representa el PSC. Han compartit objectius i repressió. Però aquestes eleccions els han abocat a un caïnisme que no sabem com acabarà.
Des d'un punt de vista dels equidistants:
Pues eso. Ni sí ni no. Assegurar que Colau segueixi. I de lo otro... de qué me habla?
PUNT DE PARTIDA DEMOSCÒPIC
Demoscòpicament aquesta situació política s'està reflectint en les següents constants, que estableixo a partir d'identificar-les de manera coherent en les diferents enquestes a les que he tingut accés:
- Escenari d'altíssima volatilitat. En els últims quatre anys les evolucions del vot, del suport electoral a les diferents formacions polítiques ha patit unes fluctuacions extraordinàries. La intensitat del que hem viscut converteix tot el que sigui anterior al 21D en prehistòria política. I l'escenari generat pel 21D comporta la més baixa fidelitat de vot en tots els partits que hem vist mai. És un escenari inèdit, en el que pot passar qualsevol cosa, en el que hi ha més indecisos que mai i en el que els fluxes entre partits són més fràgils que mai.
- Tot i aquesta volatilitat, en el vot independentista, a data d'avui, ERC és l'opció política que més forta, sòlida, apareix. ERC té marca, té lideratges indiscutits, no té disputes internes i, agradarà més o menys, un discurs al voltant del qual es mou sense contemplacions ni dubtes. Això es reflecteix en que, a dia d'avui, ERC encapçala les enquestes entre l'independentisme tant a les eleccions espanyoles com a les municipals.
- Junts per CAT no ha configurat marca, identitat, lideratges electorals i candidatures fins fa 3 setmanes. Això demoscòpicament els hi ha plantejat un significatiu desgast, minorització.
- la CUP, tot i que només concorre a les eleccions municipals, evidencia, pel que fa a BCN, importants febleses i fugues de vot decidides cap a altres opcions.
- Els Comuns van patir una sagnia de vots el 21D, i res sembla indicar que s'estiguin recuperant
- El PSC s'està oferint amb cert èxit com el vot refugi de diferents opcions, des dels Comuns fins a vot de Cs fart de la deriva feixista i vergonyant de la montapollos.
- El PP a tot arreu apunta cap a la desaparició. Dificultats per obtenir representació a CAT en cap de les tres eleccions
- Cs va ser la força més votada del 21D, i tot apunta a que té sagnia de vots en relació a aquell resultat, i en dues direccions possibles: el vot més moderat que va tenir 21D cap a PSC i el vot més ultra podria anar cap a VOX. En qualsevol cas, no hi ha efecte VAlls, tot el contrari, VAlls s'està difuminant cada cop més en termes demoscòpics.
- VOX per ara no apareix per enlloc pugui obtenir representació a cap de les eleccions que ara tindrem
- Les noves "ofertes" de vot independentista presenten dos comportaments electorals molt diferenciats: Front Republicà demoscòpicament en temps rècord ha fet forat, mentre que el tema primàries es dilueix sense rastre ni cap opció d'entrar a BCN.
PER ON VAN/ANIRAN LES COSES?
A l'espera de disposar d'enquestes sòlides, com p.ex. pot ser la del CEO, i tenint en compte que no puc revelar info de les enquestes "privades" a les que he tingut accés, el que faig és projectar les tendències que inequívocament s'aprecien. Per fer-ho em recolzaré en les dades d'una enquesta feta només a nivell de Barcelona, però amb una mostra important, pel Centre d'Estudis Sociològics per al diari digital Metrópoli Abierta, perquè els resultats d'aquesta enquesta són coherents amb les enquestes que he conegut però que no puc fer públics.
- La primera qüestió i la més rellevant demoscòpicament i políticament és que, igual com va passar el 21D, amb poc més de tres setmanes des de constituir-se com a oferta electoral, marca, caps de llista, etc, Junts per Catalunya ja ha començat a girar les tendències electorals.
ERC fins ara ha gaudit a les enquestes de marca i lideratges cimentats, mentre que JxCat no tenia ni marca ni lideratges ni candidats, i això els penalitzava a les enquestes. En una enquesta amb treball de camp iniciat 10 dies després de que Junts per Cat fes públiques les seves candidatures, a Metrópoli Abierta (digital gens sospitós de connivència o proximitat a l'independentisme), ja ho han vist clar. Sobre la intenció de vot a les municipals de Barcelona, diuen: "Esta tendencia (vot cap a ERC a BCN), sin embargo, va a la baja, una vez configurada la candidatura de PDeCAT (per "desgastar" no li diuen com s'ha configurat la candidatura, que és Junts per Catalunya), con Joaquim Forn y Elsa Artadi como grandes reclamos. Respecto a sondeos anteriores, los republicanos pierden dos representantes, los mismos que ganan los antiguos convergentes (segueixen sense voler dir el nom de la candidatura, Junts per Catalunya). Y esta tendencia podría prolongarse hasta el 26M."
És així. Només constituir-se i formalitzar-se com a candidatura, JxCat ha començat a recuperar espectacularment intenció de vot. I a totes les eleccions. La incògnita és veure si aquesta empenta serà com la del 21D, més forta o -l'opció ara mateix més improbable- més fluixa.
Només cal veure l'impacte tan favorable cap a la candidatura de Jordi Sànchez i Laura Borràs del debat d'ahir a La Vanguardia, on Laura Borràs va esdevenir la gran protagonista i inequívoca guanyadora. O de l'Elsa Artadi a Barcelona.
I d'altra banda el lideratge i compromís del President Puigdemont, i la seva presència com a candidat a les europees, és evidentíssim arrossega la resta de candidatures de Junts per CAT a les diferents eleccions cap a amunt, a l'alça, les dimensiona.
- El més que previsible ridícul Valls. No hi ha cap efecte Valls. Valls quedarà lluny del resultat de Cs a Barcelona el 21D. No té res a fer. I això que arrossegarà prou vot del PP com per deixar-los, per primera vegada, i segurament per poc, fora de l'Ajuntament. VOX ni està ni se'ls espera.
- l'avançament electoral de Peeeeeedro està beneficiant al PSC. Recupera vot que va tenir, i tant a les generals com a les municipals. Està per veure la intensitat d'aquesta recuperació. És segur serà més important a les eleccions espanyoles del 28A que a les municipals.
- Els Comuns estan en una espiral de desgast que sembla difícil de contenir. Tenen massa fronts oberts: amb PSC, amb ERC, i fins i tot amb Cs. A les generals es fotran una bona nata, atès el volum de vot que els hi marxa cap a PSC. I a les municipals de BCN caldrà veure fins a quin punt el lideratge de diva de la Colau retindrà suports. De manera clara no pateix el desgast que tenen els Comuns a les generals, però perdrà vots. Quants?
- La CUP no es presenta ni a les espanyoles ni a les europees (fins on jo sé). I a Barcelona ho té molt fotut per tornar a entrar a l'Ajuntament. Tot i que l'enquesta de Metrópoli Abierta sí els atorga repetir 3 regidors, el cert és que la baixa fidelitat de vot que presenten a criteri meu no ho assegura.
- Sobre les dues noves opcions de vot independentista (una a les eleccions espanyoles i una altra a les municipals) que hi haurà, ja s'evidencia que cal tractar-les de manera diferent, no només perquè són propostes diferents, sinó perquè estan funcionant diferent en termes demoscòpics.
Abans, però, una petita prèvia: totes les enquestes que s'estan fent contemplen totes les opcions electorals possibles. No en conec cap que no ho faci. És més, en totes les enquestes que conec la intenció de vot és una pregunta oberta que es fa a l'enquestat, no se li dona a escollir entre unes opcions. Després les empreses demoscòpiques tenen una feinada per "reconduir" els diferents noms que han dit els enquestats. Posem el cas, per a ERC no hi ha problema, perquè és ERC de fa molt. Però p.ex. per als Comuns, se suma tot el que els enquestats en aquesta resposta oberta diguin com a Comuns, Podemos, etc. I en el cas de Junts per CAT, Junts per CAT o PdeCAT, o en el cas de Valls, també Cs.
Que ningú es xali ni es victimitzi. Cap enquesta no amaga opcions. Que hi hagi algun tarat que estigui fent trucades, ves a saber. Però cap enquesta de les que s'estan fent no exclou cap opció. Cap. Prou toxicitat de voler fer veure que si no surten és perquè se'ls amaga. Per a res.
I l'enquesta de Metròpoli Abierta em resulta del tot útil per explicar quin comportament demoscòpic tan diferent estem observant en relació a les Primàries de Barcelona (Graupera) com Front Republicà (Albano Dante).
- L'enquesta de MA no atorga representació a l'Ajuntament a la candidatura de les Primàries per Barcelona, a Jordi Graupera. Ha recollit la intenció de vot que tenen, però si no surten en la distribució de regidors és perquè a l'igual que el PP, que tampoc surt, no arriben al % de vot mínim per entrar. En el cas del PP les diferents enquestes coincideixen en la seva davallada, però algunes diuen entren per la mínima i d'altres no entra per poc. En el cas de Graupera no en conec cap que li doni que pugui entrar, tot i que totes pregunten o recullen el vot a aquesta candidatura, sempre queda lluny de poder entrar-hi.
- El cas de Front Republicà (FR) en canvi, és molt diferent. Fa només un parell de setmanes que s'ha constituit en candidatura, té nom i candidats, ho ha generat del no-res, però en l'enquesta de MA ja els projecten un 3,9% d'intenció de vot a Barcelona ciutat de cara a les generals i, ojo al dato, pel davant dels resultats que projecta al PP!!!!
Contrasta molt la força amb la que ha emergit i s'ha situat FR amb les escassíssimes expectatives que, després de mesos de desplegament, i de fer-ho sota el paraigües de l'ANC, assoleix la candidatura de Primàries de Graupera. De fet l'enquesta de MA, coherentment amb altres conegudes en aquest període, projecta un vot que en termes de percentatge podríem situar entre l',8% i el 2%, al voltant dels 20.000 vots, bàsicament provinents d'antics votants de l'entorn Junts x CAT el 21D, i sense rascar res mínimament significatiu de cap altra bossa de votants: ni d'ERC, ni de CUP, ni de l'abstenció. L'opció primàries BCN, després de mesos de desplegament, està molt i molt lluny dels vots i del % necessaris per entrar a l'Ajuntament i sense que s'observi cap possibilitat de creixement.
Que la mateixa enquesta doni pràcticament el doble de suports a un acabat de constituir Front Republicà que a un Graupera i a una candidatura de Primàries BCN que fa tantíssims mesos que va iniciar el seu procés constituent és l'evidència que l'independentisme constructiu suma i aplega suports, i que l'indepentisme tòxic i destructiu ni suma ni aplega suports.
Y así lo veo yo:
Tenim pel davant dos mesos molt intensos. L'escenari és volàtil mirem on mirem. Respecto en el que té de legítima l'estratègia d'ERC. Em fa molt mal en el que té de fer-nos perdre oportunitats d'assegurar-nos victòries. Tots hem de fer un esforç d'entendre'ns i de saber teixir unitats estratègiques, flexibles i alhora decididament intel·ligents i guanyadores. No resoldrem cap lluita per l'hegemonia. Primer, perquè ens necessitem a tots, ahir, avui, i demà. Segon, perquè els dos grans mons de l'independentisme, que han fet l'independentisme majoritari, han vingut per a quedar-se, és absurd que un vulgui imposar-se a l'altre. Cooperem, no competim.
L'independentisme, quan acabi aquest cicle, seguirà sent la força majoritària a Catalunya. Serà, com sempre ha estat, un independentisme plural, democràtic, solidari i humà. Quan acabi aquest cicle electoral, no quedarà ni rastre de tot el soroll i la toxicitat destructiva amb la que han intentat enverinar-nos.
La nostra força i el nostre camí és perseverar en la democràcia. Ser-hi, i ser cada cop més. I anar-hi, anar-hi, anar-hi.
DONEC PERFICIAM
Bona feina, Senyor Abad.
ResponEliminaEspero que Na Laura Borràs lideri el grup més nombrós de diputats al Congreso, que En Quim Forn sigui el nou batlle de Barcelona, i que el President Carles obtingui un gran triomf.