Fa molt temps que faig anàlisi estadístic i demoscòpic. Treballo amb diferents fonts. Algunes públiques, d'altres no tant. A una setmana justa de les eleccions del 28A el que he pogut anar veient a Catalunya ens aboca a unes eleccions amb un resultat del tot imprevisible. Imprevisibilitat dintre d'un ordre, que podríem dir, perquè se centra en qüestions "intra blocs", és a dir, en moviments dins de cada bloc, no entre blocs.
De tal manera que en tot aquest període, per una cosa o per una altra, no he trobat cap ni una enquesta que em permetés fer una anàlisi i projecció electoral. I això ni a mi ni a ningú amb mínima honestedat i criteri tècnic.
Anem a veure les principals claus demoscòpiques i polítiques de l'escenari:
- L'altíssima volatilitat en el vot que s'evidenciava abans de l'inici del procés electoral s'ha mantingut avançada la campanya. Els principals interrogants es mantenen. I això és així perquè hi ha encara un altíssim percentatge d'indecisos. I indicis clars de possibles moviments de fons, però poc sòlids demoscòpicament com per valorar-ne l'abast. Hi ha més d'un 20% d'indecisió declarada (gent que vol votar però a 10 dies de les eleccions encara no sap a qui) i un 20% d'indecisió potencial (gent que té un vot possible, però que reconeix el podria canviar, està en una situació de potencial canvi de vot).
Aquesta dada és la clau per entendre en quin punt estem, què és el que caracteritza l'actual escenari. Una volatilitat potencial tan elevada fa, com mai havia vist, impredible el resultat, ni tan sols una aproximació. En els anys que fa que analitzo enquestes i dades no m'havia trobat mai amb una situació així. Per tant, a partir d'aquí, treieu les vostres pròpies conclusions... En els punts següents el que jo faré serà identificar algunes de les qüestions demoscòpiques i polítiques més rellevants tenint en compte aquest primer punt de l'alta volatilitat.
- ERC presenta una fortalesa demoscòpica que va més enllà de les evidents "tendenciositats" de les dades que ens aporten la majoria d'enquestes. No podem predir quin resultat tindrà ERC, però sí sabem que presenta una significativa solidesa en la seva intenció de vot, fonamentada en la fidelitat de vot entre els seus antics votants.
Aquesta significativa fortalesa demoscòpica d'ERC "desafia" moltes de les soflames pròpies del "soroll"que bàsicament en les xarxes socials i twitter, patim. Hi ha hagut un discurs contra ERC que no comparteixo en absolut, que de fet em repugna: que si traïdors, que si han perdut la C de Catalunya, que si la R de República és de l'Espanyola, etc. Bajanades. La gent d'ERC i els seus votants segueixen sent, gràcies a Déu, independentistes. Són els meus companys i companyes. Formen part d'aquest "nosaltres" sense el qual no tindríem cap opció de fer efectiva la República.
Però desafia també, com a mínim fins ara, tot i que en aquest punt l'escenari és més obert, altres crítiques polítiques molt més esteses i compartides per l'electorat independentistes. M'estic referint al xoc evident que implica una direcció política i una estratègia basades en prioritzar el partit i assolir l'hegemonia política pel damunt de qualsevol altra consideració. Aquesta estratègia arriben a portar-la a uns extrems que per a molts ens resulten incomprensibles, a una situació que a molts crec que ens entristeix, com és la de "negar" els altres. Podríem no compartir, però arribar a entedre que ERC no vulgui ni parlar de cap estratègia que impliqui unitats, candidatures conjuntes. Però no podem entendre mai que això els porti a negar els altres independentistes, no fer-hi ni la més mínima referència, en cap cas, fins al punt de reivindicar que només si tots els diputats independentistes són d'ERC es podrà avançar.
Entre el votant independentista, inclòs evidentment el votant d'ERC, la immensa majoria sempre es manifesta a favor de candidatures conjuntes i per la unitat.
Una de les incògnites d'aquestes eleccions és si tot això acabarà tenint impacte en l'electorat. Ja hem vist que entre l'electorat d'ERC, tot i preferir la unitat, fins ara no ha semblat aquesta qüestió prou determinant com per modificar el seu vot. Però podrà fer-ho aquest "salt endavant" de l'estratègia d'evitació de la unitat que implica l'estratègia de prioritzar assolir l'hegemonia del partit i de negació dels altres companys amb els que fins ara s'ha compartit el procés i es comparteix la repressió, de negació dels altres (Junts per Catalunya i Front Republicà) i de qualsevol possible "nosaltres", per fiar-ho tot exclusivament a l'hegemonia del partit i els vots a unes sigles? Veurem.
- Junts per Catalunya, tot i haver-se ressituat clarament entre el seu segment de votants, no ha despegat en les seves intencions de vot com ho va fer el 21D. És evident que haver institucionalitzat tard i convulsament la candidatura, la marca, el perfil, els candidats... està provocant que, com a mínim a les enquestes, aquell brutal "despegue" en les eleccions del 21D. Tanmateix, sí s'aprecia la reactivació del potencial votant (en relació al votant del 21D). En les darreres setmanes, a més, per mesures de xarxes, s'ha pogut apreciar clarament que aquest votant potencial s'havia reactivat, a cavall de la socialització i coneixement dels lideratges de la campanya, especialment el de Laura Borràs, però també i molt especialment, de l'associació a la figura del MHP Puigdemont, sobretot arran els atacs centrats en la seva persona rebuts mediàticament i institucioinalment (Parlament Europeu).
Una de les incògnites del 28A serà, doncs, de manera inequívoca, l'abast de la recuperació del vot de Junts per Catalunya en relació al seu gran potencial de vot.
- Què és el que tenim clar en relació a Front Republicà? Que Front Republicà obtindrà representació electoral a la circumscripció de Barcelona. Front Republicà és l'opció més difícil d'analitzar, per dos motius: és la proposta que més tard es va "institucionalitzar" i perquè és nova, no tenim record de vot sobre aquesta opció, i això dificulta analitzar la seva fortalesa i potencial demoscòpic.
A la circumscripció de Barcelona és on concentra un major % d'intenció de vot, molt superior al que obté en altres circumscripcions. Si bé la seva intenció de vot directe encara no ho pot assegurar, el fet que estigui fregant, a Barcelona, el 3% em permet projectar que obtindrà representació, 1 diputat. El segon està a desenes i desenes de milers de vots, fet que ara mateix no sembla gens factible.
Políticament el que ha fet Front Republicà és molt interessant i meritori. En un temps rècord i sense comptar amb cap infraestructura prèvia ni de suport ha aconseguit posicionar-se i assolir percentatges d'intenció de vot que freguen el 3% a totes les enquestes. Pensem per exemple que tota aquesta moguda de les Primàries, que ha tingut un suport excepcional de l'ANC, econòmic i d'infraestructura i promoció política i mediàtica, no passen mai de l'1,5% d'intenció de vot a les diferents enquestes que hem conegut. FR frega el 3% i a BCN aquest 3% els donarà entrada al Congrés. Les Primàries no passen de l'1,5% i necessiten el 5% per entrar, o sigui, que no entraran, zero opcions, ni amb un miracle.
Un altre element políticament molt rellevant de FR és la confluència política de trajectòries molt diferents que ha aconseguit mobilitzar, i l'haver-ho fet amb un missatge en general constructiu, positiu, de sumar. Als companys de Poble Lliure ja els coneixíem, gent d'un compromís exemplar, però també coneixíem Albano Dante, sabíem el que pot aportar, i ara el veiem fent-ho. La seva evolució ha estat admirable. Això ens porta a una situació política molt interessant. La pràctica totalitat de les enquestes assenyalen que la CUP, a Barcelona, té tots els números per quedar fora de l'Ajuntament. Si FR aconsegueix, com aconseguirà, entrar al Congrés... Com es gestionarà tot aquest espai? Per a mi és un dels interrogants polítics de l'escenari que emergirà d'aquest 28A. També serà molt interessant poder veure d'on sortiran els vots de FR aquest 28A
- Els Comuns. Si una cosa està clara ja ara, en aquest escenari d'alta volatilitat que al començament he assenyalat, és que els Comuns tindran una davallada molt significativa del seu vot. Recordem que el 2016 van guanyar aquestes eleccions a Catalunya. Ara podem assegurar que van camí de fotre's una patacada important. Per què? Doncs perquè tenen una molt alta fuga de vot cap al PSC i dues fugues menors que veurem com s'acaben decidint: fins ara hem apreciat una possible fuga cap a ERC, però ara també hem començat a veure que aquesta fuga també pot ser cap a Front Republicà. Així doncs, amb dues fugues de vot en dues direccions tan oposades, la patacada està anunciada. El creixement, que després veurem, del PSC, té en antic vot dels Comuns, bona part del seu fonament. Però la fuga de vot dels Comuns cap a opcions independentistes també hi serà, i l'únic dubte és saber si serà cap a ERC com fins ara apuntava o finalment serà n'Albano Dante qui s'emportarà la confiança i el vot d'aquests antics votants dels Comuns cap a FR, com ja apunten les enquestes.
La magnitud de la patacada pot acabar d'encendre la metxa del polvorí que ara mateix són els Comuns, a un mes de les municipals, del moment Colau.
- El PSC és evident que tindrà un bon resultat. La por al trifachito mobilitzarà un vot divers cap al PSC, procedent de dos grans fonts: per una banda, com ja hem vist, dels Comuns, i per una altra banda d'antic vot socialista que les últimes eleccions havia anat cap a Cs buscant vot útil contra l'independentisme, però que ara ja tenim prou evidències n'està fugint davant la deriva absolutament embogida i ultradretana de Rivera, Arrimadas i companyia. Un mínim d'un terç del vot de Cs era un vot de perfils personals "moderats". Aquest vot ara mateix està en vies d'emigrar cap a altres opcions com el PSC, que garanteixen igual adhesió al 155 però que no protagonitzen aquesta demencial espiral d'embogiment de Cs.
- Cs ja hem vist són una opció a la deriva, abocada a la pèrdua de suports. El miratge del 21D tindrà el seu punt i final aquest 28A. Ja hem vist que una part del seu electorat, el més moderat, està fugint cap al PSC: Què passarà amb el seu votant més ultra que havia estat capaç de mobilitzar?
Aquí tenim un dels interrogants. I un factor diferencial (un més!) entre Catalunya i Espanya. A ESP el perfil de votant de Cs és més centrista que el del PP, i això fa que el PP sigui la principal cantera de vot de Vox. A Andalusia un 50% del vot de VOX procedia del PP. Però a CAT el votant ultra té majoritàriament a Cs com a referència. Cs ha mobilitzat el vot ultra a CAT. Què passarà amb l'emergència de VOX? Veurem fins a quin punt Cs patiran per aquest cantó una altra esgarrapada d'entre els seus antics votants.
- PP: tot sembla indicar seguirà la seva imparable residualització a CAT. Podrien arribar a perdre tots els diputats? Difícil, però no descartable.
- VOX semblava que com que el vot ultra a CAT ja estava activat ho tindria més difícil que fora de CAT, però en els darrers dies les opcions que aconsegueixi representació a CAT estan actives. La lluita caïnita entre el trifachito de Cs PP i VOX és una de les coses que tinc ganes de veure com es resoldrà el 28A.
En tot cas el que sembla clar és que el vot trifachito serà menor que en eleccions passades.
Un parell d'alertes que crec és important tingueu en compte: Amb tot aquest escenari, en aquests dies que falten fins diumenge 28A és segur tindrem, a banda de les manipulacions habituals que alguns intenten amb les enquestes, un parell de situacions davant les que us vull alertar:
- COMPTE AMB LA CARTERA!!!! Segur que aquests dies proliferaran els missatges de suposats "experts" o "enterats" que diran, amb absoluta seguretat, que a tal lloc o a tal altre hi ha un diputat en joc entre un partit de los malotes del trifachito i un partit "dels nostres", i apelaran, amb pretesa neutralitat i sempre dient que "tenen dades" al vot a aquest partit "dels nostres".
FAAAAAAAAAAAAALS, no us els cregueu! És una tècnica de manipulació per aconseguir mobilitzar vot cap a una opció, amagant-ho en preteses dades i coneixement que el vot esdevé cabdal perquè no vagi "als altres" i es quedi entre "els nostres", en l'opció a la que es diu cal votar perquè són els que s'ho estan jugant amb els malotes.
L'altre dia parlava amb un amic analista de dades, que ha participat en recomptes oficials amb diferents empreses. M'explicava com és de difícil o d'impossible saber com s'estan "jugant" aquests últims escons. Em deia " tenia al davant 300.000 mil vots escrutats, i encara no podia assegurar com es distribuirien aquests últims escons en joc".
Ara imagineu-vos la fiabilitat d'aquests experts que ho proclamen a partir d'enquestes amb mostres de 200 persones en aquestes circumscripcions. Tot és una enganyifa. Ni cas. Guieu-vos pel vot que voleu, no deixeu us manipulin amb aquestes estratègies d'intoxicació.
- La segona estratègia de mobilització del vot prenent el pèl a la gent des d'una posició de la millor de les voluntats és la que ja vam veure ERC va desplegar el 21D i ara ja hi està tornant. O sigui, primer rebutgen categòricament, no donen cap oportunitat, a configurar llistes conjuntes que asseguren la victòria. I llavors, quan s'acosta la data de les eleccions comencen a llençar missatges a tort i dret dient que és del tot transcendent que la gent els voti a ells el 21D "per evitar una victòria de Cs" i ara, aquest 28A "per evitar a CAT una victòria del PSC-PSOE".
A veure, companys, si del que es tractava era d'evitar la victòria de Cs o de PSC, amb llistes conjuntes això ho teníem garantit. Exclamar-se ara és una mica cínic, àdhuc trampós, no?
I segon, com ja es va demostrar el 21D, potser qui pot evitar-ho no sou vosaltres, sinó uns altres.
De manera que no deixeu us aixequin la camisa amb aquests argumentaris contra els quals us he volgut alertar tècnicament, perquè són falsos, perquè només pretenen mobilitzar vot apel·lant a una utilitat que no té cap fonament.
A tall de visió personal:
El 28A pot passar qualsevol cosa. Feu servir el vostre vot essent honestos amb vosaltres mateixos, el que penseu i el que voleu defensar. No hi ha vots útils. Hi ha vots que faran les coses siguin d'una manera o que siguin d'una altra.
De tal manera que en tot aquest període, per una cosa o per una altra, no he trobat cap ni una enquesta que em permetés fer una anàlisi i projecció electoral. I això ni a mi ni a ningú amb mínima honestedat i criteri tècnic.
Anem a veure les principals claus demoscòpiques i polítiques de l'escenari:
- L'altíssima volatilitat en el vot que s'evidenciava abans de l'inici del procés electoral s'ha mantingut avançada la campanya. Els principals interrogants es mantenen. I això és així perquè hi ha encara un altíssim percentatge d'indecisos. I indicis clars de possibles moviments de fons, però poc sòlids demoscòpicament com per valorar-ne l'abast. Hi ha més d'un 20% d'indecisió declarada (gent que vol votar però a 10 dies de les eleccions encara no sap a qui) i un 20% d'indecisió potencial (gent que té un vot possible, però que reconeix el podria canviar, està en una situació de potencial canvi de vot).
Aquesta dada és la clau per entendre en quin punt estem, què és el que caracteritza l'actual escenari. Una volatilitat potencial tan elevada fa, com mai havia vist, impredible el resultat, ni tan sols una aproximació. En els anys que fa que analitzo enquestes i dades no m'havia trobat mai amb una situació així. Per tant, a partir d'aquí, treieu les vostres pròpies conclusions... En els punts següents el que jo faré serà identificar algunes de les qüestions demoscòpiques i polítiques més rellevants tenint en compte aquest primer punt de l'alta volatilitat.
- ERC presenta una fortalesa demoscòpica que va més enllà de les evidents "tendenciositats" de les dades que ens aporten la majoria d'enquestes. No podem predir quin resultat tindrà ERC, però sí sabem que presenta una significativa solidesa en la seva intenció de vot, fonamentada en la fidelitat de vot entre els seus antics votants.
Aquesta significativa fortalesa demoscòpica d'ERC "desafia" moltes de les soflames pròpies del "soroll"que bàsicament en les xarxes socials i twitter, patim. Hi ha hagut un discurs contra ERC que no comparteixo en absolut, que de fet em repugna: que si traïdors, que si han perdut la C de Catalunya, que si la R de República és de l'Espanyola, etc. Bajanades. La gent d'ERC i els seus votants segueixen sent, gràcies a Déu, independentistes. Són els meus companys i companyes. Formen part d'aquest "nosaltres" sense el qual no tindríem cap opció de fer efectiva la República.
Però desafia també, com a mínim fins ara, tot i que en aquest punt l'escenari és més obert, altres crítiques polítiques molt més esteses i compartides per l'electorat independentistes. M'estic referint al xoc evident que implica una direcció política i una estratègia basades en prioritzar el partit i assolir l'hegemonia política pel damunt de qualsevol altra consideració. Aquesta estratègia arriben a portar-la a uns extrems que per a molts ens resulten incomprensibles, a una situació que a molts crec que ens entristeix, com és la de "negar" els altres. Podríem no compartir, però arribar a entedre que ERC no vulgui ni parlar de cap estratègia que impliqui unitats, candidatures conjuntes. Però no podem entendre mai que això els porti a negar els altres independentistes, no fer-hi ni la més mínima referència, en cap cas, fins al punt de reivindicar que només si tots els diputats independentistes són d'ERC es podrà avançar.
Entre el votant independentista, inclòs evidentment el votant d'ERC, la immensa majoria sempre es manifesta a favor de candidatures conjuntes i per la unitat.
Una de les incògnites d'aquestes eleccions és si tot això acabarà tenint impacte en l'electorat. Ja hem vist que entre l'electorat d'ERC, tot i preferir la unitat, fins ara no ha semblat aquesta qüestió prou determinant com per modificar el seu vot. Però podrà fer-ho aquest "salt endavant" de l'estratègia d'evitació de la unitat que implica l'estratègia de prioritzar assolir l'hegemonia del partit i de negació dels altres companys amb els que fins ara s'ha compartit el procés i es comparteix la repressió, de negació dels altres (Junts per Catalunya i Front Republicà) i de qualsevol possible "nosaltres", per fiar-ho tot exclusivament a l'hegemonia del partit i els vots a unes sigles? Veurem.
- Junts per Catalunya, tot i haver-se ressituat clarament entre el seu segment de votants, no ha despegat en les seves intencions de vot com ho va fer el 21D. És evident que haver institucionalitzat tard i convulsament la candidatura, la marca, el perfil, els candidats... està provocant que, com a mínim a les enquestes, aquell brutal "despegue" en les eleccions del 21D. Tanmateix, sí s'aprecia la reactivació del potencial votant (en relació al votant del 21D). En les darreres setmanes, a més, per mesures de xarxes, s'ha pogut apreciar clarament que aquest votant potencial s'havia reactivat, a cavall de la socialització i coneixement dels lideratges de la campanya, especialment el de Laura Borràs, però també i molt especialment, de l'associació a la figura del MHP Puigdemont, sobretot arran els atacs centrats en la seva persona rebuts mediàticament i institucioinalment (Parlament Europeu).
Una de les incògnites del 28A serà, doncs, de manera inequívoca, l'abast de la recuperació del vot de Junts per Catalunya en relació al seu gran potencial de vot.
- Què és el que tenim clar en relació a Front Republicà? Que Front Republicà obtindrà representació electoral a la circumscripció de Barcelona. Front Republicà és l'opció més difícil d'analitzar, per dos motius: és la proposta que més tard es va "institucionalitzar" i perquè és nova, no tenim record de vot sobre aquesta opció, i això dificulta analitzar la seva fortalesa i potencial demoscòpic.
A la circumscripció de Barcelona és on concentra un major % d'intenció de vot, molt superior al que obté en altres circumscripcions. Si bé la seva intenció de vot directe encara no ho pot assegurar, el fet que estigui fregant, a Barcelona, el 3% em permet projectar que obtindrà representació, 1 diputat. El segon està a desenes i desenes de milers de vots, fet que ara mateix no sembla gens factible.
Políticament el que ha fet Front Republicà és molt interessant i meritori. En un temps rècord i sense comptar amb cap infraestructura prèvia ni de suport ha aconseguit posicionar-se i assolir percentatges d'intenció de vot que freguen el 3% a totes les enquestes. Pensem per exemple que tota aquesta moguda de les Primàries, que ha tingut un suport excepcional de l'ANC, econòmic i d'infraestructura i promoció política i mediàtica, no passen mai de l'1,5% d'intenció de vot a les diferents enquestes que hem conegut. FR frega el 3% i a BCN aquest 3% els donarà entrada al Congrés. Les Primàries no passen de l'1,5% i necessiten el 5% per entrar, o sigui, que no entraran, zero opcions, ni amb un miracle.
Un altre element políticament molt rellevant de FR és la confluència política de trajectòries molt diferents que ha aconseguit mobilitzar, i l'haver-ho fet amb un missatge en general constructiu, positiu, de sumar. Als companys de Poble Lliure ja els coneixíem, gent d'un compromís exemplar, però també coneixíem Albano Dante, sabíem el que pot aportar, i ara el veiem fent-ho. La seva evolució ha estat admirable. Això ens porta a una situació política molt interessant. La pràctica totalitat de les enquestes assenyalen que la CUP, a Barcelona, té tots els números per quedar fora de l'Ajuntament. Si FR aconsegueix, com aconseguirà, entrar al Congrés... Com es gestionarà tot aquest espai? Per a mi és un dels interrogants polítics de l'escenari que emergirà d'aquest 28A. També serà molt interessant poder veure d'on sortiran els vots de FR aquest 28A
- Els Comuns. Si una cosa està clara ja ara, en aquest escenari d'alta volatilitat que al començament he assenyalat, és que els Comuns tindran una davallada molt significativa del seu vot. Recordem que el 2016 van guanyar aquestes eleccions a Catalunya. Ara podem assegurar que van camí de fotre's una patacada important. Per què? Doncs perquè tenen una molt alta fuga de vot cap al PSC i dues fugues menors que veurem com s'acaben decidint: fins ara hem apreciat una possible fuga cap a ERC, però ara també hem començat a veure que aquesta fuga també pot ser cap a Front Republicà. Així doncs, amb dues fugues de vot en dues direccions tan oposades, la patacada està anunciada. El creixement, que després veurem, del PSC, té en antic vot dels Comuns, bona part del seu fonament. Però la fuga de vot dels Comuns cap a opcions independentistes també hi serà, i l'únic dubte és saber si serà cap a ERC com fins ara apuntava o finalment serà n'Albano Dante qui s'emportarà la confiança i el vot d'aquests antics votants dels Comuns cap a FR, com ja apunten les enquestes.
La magnitud de la patacada pot acabar d'encendre la metxa del polvorí que ara mateix són els Comuns, a un mes de les municipals, del moment Colau.
- El PSC és evident que tindrà un bon resultat. La por al trifachito mobilitzarà un vot divers cap al PSC, procedent de dos grans fonts: per una banda, com ja hem vist, dels Comuns, i per una altra banda d'antic vot socialista que les últimes eleccions havia anat cap a Cs buscant vot útil contra l'independentisme, però que ara ja tenim prou evidències n'està fugint davant la deriva absolutament embogida i ultradretana de Rivera, Arrimadas i companyia. Un mínim d'un terç del vot de Cs era un vot de perfils personals "moderats". Aquest vot ara mateix està en vies d'emigrar cap a altres opcions com el PSC, que garanteixen igual adhesió al 155 però que no protagonitzen aquesta demencial espiral d'embogiment de Cs.
- Cs ja hem vist són una opció a la deriva, abocada a la pèrdua de suports. El miratge del 21D tindrà el seu punt i final aquest 28A. Ja hem vist que una part del seu electorat, el més moderat, està fugint cap al PSC: Què passarà amb el seu votant més ultra que havia estat capaç de mobilitzar?
Aquí tenim un dels interrogants. I un factor diferencial (un més!) entre Catalunya i Espanya. A ESP el perfil de votant de Cs és més centrista que el del PP, i això fa que el PP sigui la principal cantera de vot de Vox. A Andalusia un 50% del vot de VOX procedia del PP. Però a CAT el votant ultra té majoritàriament a Cs com a referència. Cs ha mobilitzat el vot ultra a CAT. Què passarà amb l'emergència de VOX? Veurem fins a quin punt Cs patiran per aquest cantó una altra esgarrapada d'entre els seus antics votants.
- PP: tot sembla indicar seguirà la seva imparable residualització a CAT. Podrien arribar a perdre tots els diputats? Difícil, però no descartable.
- VOX semblava que com que el vot ultra a CAT ja estava activat ho tindria més difícil que fora de CAT, però en els darrers dies les opcions que aconsegueixi representació a CAT estan actives. La lluita caïnita entre el trifachito de Cs PP i VOX és una de les coses que tinc ganes de veure com es resoldrà el 28A.
En tot cas el que sembla clar és que el vot trifachito serà menor que en eleccions passades.
Un parell d'alertes que crec és important tingueu en compte: Amb tot aquest escenari, en aquests dies que falten fins diumenge 28A és segur tindrem, a banda de les manipulacions habituals que alguns intenten amb les enquestes, un parell de situacions davant les que us vull alertar:
- COMPTE AMB LA CARTERA!!!! Segur que aquests dies proliferaran els missatges de suposats "experts" o "enterats" que diran, amb absoluta seguretat, que a tal lloc o a tal altre hi ha un diputat en joc entre un partit de los malotes del trifachito i un partit "dels nostres", i apelaran, amb pretesa neutralitat i sempre dient que "tenen dades" al vot a aquest partit "dels nostres".
FAAAAAAAAAAAAALS, no us els cregueu! És una tècnica de manipulació per aconseguir mobilitzar vot cap a una opció, amagant-ho en preteses dades i coneixement que el vot esdevé cabdal perquè no vagi "als altres" i es quedi entre "els nostres", en l'opció a la que es diu cal votar perquè són els que s'ho estan jugant amb els malotes.
L'altre dia parlava amb un amic analista de dades, que ha participat en recomptes oficials amb diferents empreses. M'explicava com és de difícil o d'impossible saber com s'estan "jugant" aquests últims escons. Em deia " tenia al davant 300.000 mil vots escrutats, i encara no podia assegurar com es distribuirien aquests últims escons en joc".
Ara imagineu-vos la fiabilitat d'aquests experts que ho proclamen a partir d'enquestes amb mostres de 200 persones en aquestes circumscripcions. Tot és una enganyifa. Ni cas. Guieu-vos pel vot que voleu, no deixeu us manipulin amb aquestes estratègies d'intoxicació.
- La segona estratègia de mobilització del vot prenent el pèl a la gent des d'una posició de la millor de les voluntats és la que ja vam veure ERC va desplegar el 21D i ara ja hi està tornant. O sigui, primer rebutgen categòricament, no donen cap oportunitat, a configurar llistes conjuntes que asseguren la victòria. I llavors, quan s'acosta la data de les eleccions comencen a llençar missatges a tort i dret dient que és del tot transcendent que la gent els voti a ells el 21D "per evitar una victòria de Cs" i ara, aquest 28A "per evitar a CAT una victòria del PSC-PSOE".
A veure, companys, si del que es tractava era d'evitar la victòria de Cs o de PSC, amb llistes conjuntes això ho teníem garantit. Exclamar-se ara és una mica cínic, àdhuc trampós, no?
I segon, com ja es va demostrar el 21D, potser qui pot evitar-ho no sou vosaltres, sinó uns altres.
De manera que no deixeu us aixequin la camisa amb aquests argumentaris contra els quals us he volgut alertar tècnicament, perquè són falsos, perquè només pretenen mobilitzar vot apel·lant a una utilitat que no té cap fonament.
A tall de visió personal:
El 28A pot passar qualsevol cosa. Feu servir el vostre vot essent honestos amb vosaltres mateixos, el que penseu i el que voleu defensar. No hi ha vots útils. Hi ha vots que faran les coses siguin d'una manera o que siguin d'una altra.
Des d'aquest punt de vista, la manera com a mi m'hauria agradat fossin les coses és podent votar a l'Oriol Junqueras i al Jordi Sànchez, a la Laura Borràs, al Gabriel Rufián, a Albano Dante i al Guillem Fuster.
M'hauria agradat votar a favor de tots els presos, i no haver de triar donar suport a uns o a uns altres.
Segueixo creient en el "nosaltres". No farem res si no hi som tots. Per a mi, aquest és l'objectiu, no hegemonies de partit. Les urnes diran com serà l'independentisme i la seva estratègia a partir del 28A. Però o hi som tots, o res. Jo segueixo creient en el "nosaltres".
DONEC PERFICIAM
#NoSurrender
Ben vist.
ResponEliminaTrobo a faltar, a tot arreu,informació de com anirà al Senat.
Què és més efectiu pels resultats indys? el vot íntegre a una candidatura? repartir-lo a les tres votant els caps de llista?
L' ex-resident Montilla encara hi serà per la cara?
Salut!
Cesc.
ResponEliminaEm deixa neguitós, Senyor Abad.
Jo crec en un "nosaltres" com a estructura bàsica que permeti enllaçar cossos diversos articulant un conjunt sòlid i eficient. L'ideal, el meu, fora que l'estructura bàsica la constituïren els objectius d'aconseguir la independència en el menor temps possible per via democràtica, millorar i enfortir la democràcia contínuament, i millorar i enfortir l'anomenat "estat del benestar" en un marc general de valors socials de correspondència de drets i deures. Els cossos serien les distintes forces polítiques (JxCat, ERC, CUP, FR...), sindicals (COS, Intersindical-CSC...) socials (ANC, Òmnium...).
Ja fa temps que s'hauria d'haver posat en marxa un òrgan de coordinació de les organitzacions que establís els principis generals d'actuació, que fixés els marcs d'unitat, que dirigís el procés cap a la independència. Que no s'hagi fet és atribuïble en bona mesura a ERC i JxCat. ERC perquè només vol esdevenir hegemònica. JxCat perquè ha trigat molt a posar ordre fixant objectius i lideratges (i encara no ho ha fet del tot).
Abans de començar la campanya semblava que l'independentisme podíem assolir un nombre de diputats molt a prop de la meitat dels que es trien a Catalunya. Ara sembla que ens allunyem d'aqueix resultat. Tant de bo que no.
El que ja és clar és el lideratge de Na Laura Borràs. Ja veurem quant acabem devent tants a una sola dona. Que espero que hi sigui molt.
Bona anàlisi, Francesc. Hi coincideixo en termes generals, malgrat que analitzar enquestes, esdevingudes més que mai una arma electoral en mans dels grups mediàtics, sigui cada cop més un esport de risc.
ResponEliminaUn parell de precisions, referides a comentaris que fas respecte de les eleccions municipals a Barcelona: Primàries no surt a la majoria d'enquestes, és cert, però n'hi ha alguna que els situa fregant el 5% (recordo un 4,7%). Crec que és prematur descartar-los absolutament. Pel que fa a la CUP, la discrepància encara és més grossa: pràcticament totes les enquestes que recordo els posen dins, i la majoria els fa repetir els 3 regidors (en alguna baixen a 2).
I una altra cosa: les enquestes normalment detecten bé les tendències (com tu sovint recordes), però no els moviments més bruscos de pujada i baixada. En aquest sentit, hi ha dos partits que em sembla que poden patir una patacada més forta de la que preveuen les enquestes: els Comuns i Ciutadans. En principi, això reportaria encara més guanys per al PSC i ERC, però fa de mal preveure...
A JxCat li auguro una certa recuperació aquests últims dies, que possiblement els permetrà salvar els mobles, més en la línia de 6-7 que no en la de 4-5 que els dona la majoria d'enquestes. Jo crec que, com tu insinues, la campanya se'ls farà curta, i hi afegeixo que el factor Puigdemont el podrem contemplar en tota la seva intensitat a les europees del maig, que ell serà candidat. I el Front Republicà té un vot decidit molt important (prop del 3%), tot i que estic d'acord que per arribar al 2n diputat haurien de superar els resultats de la CUP al Parlament el 2017, i això no sembla pas fàcil.
L'extrema dreta (Cs a banda) penso que es repartirà els actuals 6 diputats del PP, i que en treuran 2 el PP i 2 Vox, més o menys. La divisió farà que se'ls facin fonedissos els diputats que el PP va obtenir el 2016 per Lleida i per Tarragona.
I, és clar, tal com està el pati no podem descartar que d'avui en una setmana la realitat hagi desmentit de cap a cap totes les enquestes, de la primera a l'última.