Tot l'unionisme tornava a dipositar les seves esperances de poder enterrar l'independentisme a partir del fracàs de la mani de l'Onze. Però això no ha passat. 450.000 inscrits. La vergonya, per a l'Ajuntament de Barcelona dient que 600.000 quan era evident, per l'ocupació de tot l'espai, que d'un milió de persones no s'ha baixat. Jo mateix estava apuntat al tram 26, últim Gran Via amb Passeig de Gràcia i no hi hem pogut ni arribar, hem fet un tram més, el 27, que arribava a Pau Claris. La mà manipuladora amb les dades del sociates ja s'ha conegut ràpidament. Però en el fons és igual. No hi ha cap país al món que durant tants anys hagi convocat els centenars de milers de persones que ha fet la causa independentista catalana.
Aquest fet es pot menysprear, insultar, ignorar, però no es pot discutir. La mobilització massiva del poble de Catalunya per la independència no té cap equivalent al món. I que enguany s'hagi esdevingut en mig la pitjor crisi política i de lideratge evidencia la fortalesa del moviment.
Un altre element a reivindicar d'aquesta Diada és el fracàs de la convocatòria de la infiltració unionista amagada en el paraigües de la hiperventilació independentista de manifestació i assalt al Parlament. Ni un centenar de persones. Provocadors encaputxats i poca cosa més. Avui el poble de Catalunya i el moviment independentista ha deixat ben clar que és un moviment constructiu, disciplinat i entenimentat, és a dir, que sap distingir el que són convocatòries de fiar del que són convocatòries de la infiltració troll unionista que només busca exacerbar els més baixos instints i provocar situacions contraries al nostre moviment.
Cal agrair i aplaudir la tasca de Mossos. Si em permeteu la confiança, només em sap greu no haver-hi estat per poder repartir unes quantes galetes amb la mà oberta a aquests quatre gats que han acabat davant Parlament. Hagués xalat, i és el que em venia de gust. Però al final he vist no valia la pena.
Aquest matí de l'Onze, al Fossar, també s'ha esdevingut un episodi que no s'hauria d'haver produit mai. Els companys independentistes de Poble Lliure tenien programada la seva ofrena floral a les 11:00. A aquella mateixa hora els inadmissibles MIC també, segons la seva propaganda, volien fer-la. Els joves de Poble Lliure, la Forja, estaven alerta. I han comès un error monumental al liar-la contra l'ofrena de penyes del Barça, confonent-les amb l'ofrena del MIC.
L'episodi ha estat lamentable. Trist. Jo m'hi he vist involucrat. I no donava crèdit. Si ho explico és només per una cosa, per, igual com denuncio la ficada de pota incomprensible d'aquests joves de La Forja, vull agrair i reconèixer la seva valentia i dignitat en haver reconegut públicament l'error, i demanar disculpes. Reconèixer errors i demanar disculpes és de valents. I els joves de La Forja avui ho han evidenciat, això de ser valents.
Sí, s'han equivocat, però han demostrat ser gent amb un sentit de l'honor personal i col·lectiu com feia temps no veia en l'esquerra independentista. Avui, quan he vist els joves de la Forja donar la cara, venir amb la cara pel davant a demanar disculpes, he recordat, per contraposició, la misèria moral d'una actuació dels arraneros que, com avui, vaig patir en primera persona. En una acció que reivindicaven antiheteropatriarcal i antisexista van llençar merda a la botiga de depilació a la que jo vaig. Jo hi era (sí, cada pocs mesos em depilo els braços, per lluir millor els tatuatges que hi porto). Quan em van veure aixecar i anar cap a ells van fugir cametes ajudeu-me. Com que anaven amb l'estelada, em vaig veure amb l'obligació de, jo, que hi era com a client, demanar disculpes a les noies de la botiga. Els hi vaig dir que era independentista, que em sabia molt de greu el que havia passat i que volia ajudar-les a recollir la merda. S'hi van negar i em van dir que sabien perfectament que no tots els independentistes érem com aquells covards que els hi havien llençat merda a la porta de la botiga. Suposo que aquests covards d'Arran encara corren ara, perquè des que em vaig aixecar i anar cap a ells, i van fugir a l'escape, no els he tornat a veure.
Aquest fet es pot menysprear, insultar, ignorar, però no es pot discutir. La mobilització massiva del poble de Catalunya per la independència no té cap equivalent al món. I que enguany s'hagi esdevingut en mig la pitjor crisi política i de lideratge evidencia la fortalesa del moviment.
Un altre element a reivindicar d'aquesta Diada és el fracàs de la convocatòria de la infiltració unionista amagada en el paraigües de la hiperventilació independentista de manifestació i assalt al Parlament. Ni un centenar de persones. Provocadors encaputxats i poca cosa més. Avui el poble de Catalunya i el moviment independentista ha deixat ben clar que és un moviment constructiu, disciplinat i entenimentat, és a dir, que sap distingir el que són convocatòries de fiar del que són convocatòries de la infiltració troll unionista que només busca exacerbar els més baixos instints i provocar situacions contraries al nostre moviment.
Cal agrair i aplaudir la tasca de Mossos. Si em permeteu la confiança, només em sap greu no haver-hi estat per poder repartir unes quantes galetes amb la mà oberta a aquests quatre gats que han acabat davant Parlament. Hagués xalat, i és el que em venia de gust. Però al final he vist no valia la pena.
Aquest matí de l'Onze, al Fossar, també s'ha esdevingut un episodi que no s'hauria d'haver produit mai. Els companys independentistes de Poble Lliure tenien programada la seva ofrena floral a les 11:00. A aquella mateixa hora els inadmissibles MIC també, segons la seva propaganda, volien fer-la. Els joves de Poble Lliure, la Forja, estaven alerta. I han comès un error monumental al liar-la contra l'ofrena de penyes del Barça, confonent-les amb l'ofrena del MIC.
L'episodi ha estat lamentable. Trist. Jo m'hi he vist involucrat. I no donava crèdit. Si ho explico és només per una cosa, per, igual com denuncio la ficada de pota incomprensible d'aquests joves de La Forja, vull agrair i reconèixer la seva valentia i dignitat en haver reconegut públicament l'error, i demanar disculpes. Reconèixer errors i demanar disculpes és de valents. I els joves de La Forja avui ho han evidenciat, això de ser valents.
Sí, s'han equivocat, però han demostrat ser gent amb un sentit de l'honor personal i col·lectiu com feia temps no veia en l'esquerra independentista. Avui, quan he vist els joves de la Forja donar la cara, venir amb la cara pel davant a demanar disculpes, he recordat, per contraposició, la misèria moral d'una actuació dels arraneros que, com avui, vaig patir en primera persona. En una acció que reivindicaven antiheteropatriarcal i antisexista van llençar merda a la botiga de depilació a la que jo vaig. Jo hi era (sí, cada pocs mesos em depilo els braços, per lluir millor els tatuatges que hi porto). Quan em van veure aixecar i anar cap a ells van fugir cametes ajudeu-me. Com que anaven amb l'estelada, em vaig veure amb l'obligació de, jo, que hi era com a client, demanar disculpes a les noies de la botiga. Els hi vaig dir que era independentista, que em sabia molt de greu el que havia passat i que volia ajudar-les a recollir la merda. S'hi van negar i em van dir que sabien perfectament que no tots els independentistes érem com aquells covards que els hi havien llençat merda a la porta de la botiga. Suposo que aquests covards d'Arran encara corren ara, perquè des que em vaig aixecar i anar cap a ells, i van fugir a l'escape, no els he tornat a veure.
Quina diferència de jovent amb valors i valents, també per assumir els propis errors, els de la Forja, que mai han dubtat en donar la cara, amb els covards i sense cap valor moral dels d'Arran, que encara s'amaguen ara.
Políticament la Diada i la mobilització del poble de Catalunya crec ha reforçat l'independentisme. La gent hi és, i hi és fins i tot en un context d'evident confusió i falta d'unitat i lideratge. Però d'alguna manera crec que avui és un abans i després, i la unitat estratègica que tant ens calia, ha emergit i es visualitzarà encara més en la resposta a la sentència del TS. Hi serem.
Una altra cosa que avui també hem palesat és allò que el professor Manuel Delgado va dir en una entrevista fa uns mesos: el pitjor enemic de l'independentisme són els Comuns. Ho va dir des d'una trajectòria personal d'inequívoc compromís d'esquerres radicals i transformadores. Però ho deia amb una contundència total. Els Comuns havien estat un "producte" generat per l'establishment per combatre l'independentisme, sota el paraigües de discursos presumptament esquerranosos. Un "producte" que ja va fer el seu servei a l'establishment amb tot el que va passar els mesos previs a l'1-Octubre, amb tot el que va fer en Coscubiela, i fins el mateix dia de la declaració d'independència.
Un producte que ha seguit sent de la màxima utilitat a l'establishment contra l'independentisme amb tot el que ha passat a l'Ajuntament de Barcelona, i el suport de PSC, Valls i Cs a la Colau contra l'independentisme.
Ara, aquest Onze, els Comuns han dit que no participarien en els actes perquè no eren "inclusius". He recordat el meu pare, mestre murcià a Cornellà de Llobregat, que era del PSUC, que ens va dur al meu germà i a mi per primera vegada, a començament dels 80s, al Fossar, a explicar-nos què era aquell espai, que es recordava i què era l'independentisme català. Recordo el meu pare anant també a emissores locals a explicar l'Onze. Ho feia en castellà, però ho explicava com un independentista més que ja era. El PSUC i ICV van desaparèixer dels Onzes. Mai els van reivindicar. Els ignoraven, més enllà dels compromisos institucionals. No tenien res a dir. Estaven còmodes amb l'autonomisme.
Però com a mínim tenien la dignitat de callar. Ara els Comuns ni això. Diuen no inclou. I em pregunto què volen que inclogui? La memòria de Felip V? la celebració de l'Onze com la victòria de l'absolutisme borbònic?
No se m'acut cap Onze fidel a la memòria del poble que som que no sigui reivindicatiu en relació al record i homenatge als màrtirs del 1714 i la nostra voluntat, al llarg dels segles, de ser, i de ser un poble lliure.
Per als Comuns això no és inclusiu. Com diu el professor Delgado, són el pitjor enemic de la independència. Perquè són els que més menteixen.
No lligat a l'Onze, però sí als Comuns i a les seves mentides fanàtiques i permanent manipulació, coincidint amb la Diada l'extraordinària maquinària de propaganda dels Comuns ha propagat que estendre les Superilles evitaries centenars de morts a Barcelona.
La repugnància moral i humana que em generen els Comuns amb coses com aquesta és incomparable amb res més. Fan servir un presumpte estudi sense cap dada científica per usar la mort com a palanca per obtenir un suport que ni tenen ni mai podrien tenir als seus projectes.
Que a Barcelona hi ha veïns que moren conseqüència de la contaminació no és discutible. Sí és discutible la xifra. De fet ni ells mateixos es posen d'acord al respecte, i ha anat variant en funció només de la seva cara dura i manca d'escrúpols. Quan van posar en marxa la Superilla del Poblenou deien que els morts eren "milers". Ara diuen "centenars". Però el cert és que cap estudi científic determina una causa-efecte numèrica fiable. Perquè de la mateixa manera que es pot dir, estadístiques en mà, que Barcelona té una de les taxes de mortalitat més baixes de Catalunya, la imputació causal de malalties i mortaldat no admet la frivolitat amb la que ho tracten els Comuns.
Però acceptem que efectivament, la contaminació a Barcelona genera malalties i és causa de mort. Això no ho pot discutir ningú. Això és així. I imaginem que tots acceptem que això afecta a X persones anualment, posem 500, o 700, o 1.000. Posem que n'hi ha, no cal entrar en quants.
Quina és una de les principals causes de contaminació a la ciutat?
Doncs mira, els creuers, el port de Barcelona.
Però els Comuns no diuen res en relació a això, i s'atreveixen, amb tot el desvergonyiment del món, a dir que amb les Superilles no passaria que aquestes persones morissin.
S'ha de ser molt miserable.
I sí, els Comuns són així de miserables. Quan van posar en marxa la Superilla del Poblenou no van fer cap estudi previ, en el perímetre interior de la Superilla ni en el perímetre exterior. Tot era pura propaganda demagògica.
Però és clar, el que els Comuns no comptaven és que un grup de veïns s'organitzés contra les afectacions de la Superilla. No hi comptaven perquè tenien i tenen totalment comprades totes les associacions de veïns "oficials". Però se'n van desplegar de noves, de noves associacions de veïns sense dependència dels Comuns.
I resulta que una d'aquestes noves associacions de veïns el que fa és descarregar-se totes les dades oficials de mesura dels nivells de contaminació del barri del Poblenou i dels barris limítrofs, un any abans de la Superilla i un any després de la Superilla.
Ho van fer assessorats per un prestigiós catedràtic d'universitat especialista en el tema, que al ser consultat i veure que no s'havia fet cap estudi previ a la implantació, va dir-los-hi que es descarreguessin totes aquestes dades públiques, perquè, en còmput anual previ i posterior, si el comportament al Poblenou diferia del comportament en les estacions limítrofes, de manera inequívoca el diferencial (positiu o negatiu) seria imputable a conseqüències de la implantació de la Superilla.
I quin va ser el resultat d'aquesta anàlisi? Doncs que de la comparativa prèvia i posterior a la implantació de la Superilla al Poblenou, de l'estació de mesura del Poblenou i de totes les colindants, l'única on els nivells de contaminació creixien era la del Poblenou.
O sigui, de manera inequívoca, la Superilla havia incrementat la contaminació al Poblenou.
Això són dades fefaents, objectives i públiques.
Són dades que els Comuns amaguen, que els seus estudis silencien.
No, les Superilles no impedirien morts per contaminació, perquè les superilles incrementen la contaminació.
Qualsevol ésser unineuronal hauria pogut anticipar que tallant arbitràriament la circulació en una quadrícula de carrers, en aquell perímetre d'aquella quadrícula sense circulació els nivells de contaminació disminuirien. Però fins i tot aquest ésser unineuronal hauria pogut anticipar que tot el trànsit desviat a la perifèria de la quadrícula hauria generat col·lapse, retencions, etc. i per tant increment de la pol·lució. I això és el que ha passat.
Aquí és on els Comuns se senten més realitzats, en el seu paper de "deus" que disposen sobre la vida de les persones. "Les Superilles evitarien X morts". I ells serien els que decidirien quins serien els pocs veïns "agraciats" per tant magnànima mesura que allargaria la seva vida, mentre condemnaria la resta, la gran majoria, a viure en carrers amb major contaminació i per tant a una mort prematura.
Com a mesura urbanística, l'experiència de la Superilla del Poblenou, dades objectives i públiques en mà, l'únic que demostra és que ha fet créixer la contaminació al barri.
Com a mesura populista, desertitzar uns quants trams d'uns quants carrers i col·lapsar la resta del barri és immoral, pot beneficiar uns pocs veïns reduint-los-hi la contaminació i pot condemnar la resta, la gran majoria, a incrementar les afectacions per contaminació.
He volgut acabar aquest article així, evidenciant, més enllà de l'Onze, que els Comuns són el projecte polític més immoral i demagògic, i que les principals víctimes en som els independentistes i, després, tota la ciutadania en general.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada