Campanya electoral tocant la seva fi. Dimarts va ser últim dia per enquestes públiques. Des de llavors hem conegut algunes de les que es fan una mica tramposament (que es publiquen en un diari andorrà, però que d'una a l'altra només renoven petita part de la mostra de l'enquesta, amb la qual cosa de fet són una mica frau), però també alguns hem tingut, per motius professionals, alguna que altra filtració d'enquestes pròpies dels partits, de tot l'espectre, de les que no es fan públiques.
Així doncs, a nivell estatal, com estan les coses?
PSOE: es consuma el fracàs de Sánchez, es fa realitat la conseqüència lògica de tanta estupidesa. Totes les enquestes últimes ja situen clarament que el PSOE empitjora els seus resultats en relació al 28A, amb una pèrdua d'1 a 10 escons sobre els que ara mateix té. Això explica els nervis sociates d'aquests dies i que davant aquesta situació, estiguin improvisant les barbaritats que estan improvisant en un desesperat intent de salvar mobles, com és el cas d'aquest feixista decret llei contra la llibertat de comunicacions. Dubto tingui cap efecte. El vot del trifatxito ni l'oleren, per més fatxa que es posi Sánchez.
PP: millora els seus resultats del 28A, però es quedarà per sota dels 100 diputats, a distància del PSOE. La "moderació" que Pablo Casado ha intentat imprimir a aquesta campanya no ha pogut vèncer la buidor pepera que arrosseguen des de defenestració de Rajoy del Gobierno (i mira que ja és dir!!!). Després de l'hòstia pepera del 28A, quan es van quedar amb 66, ara les últimes enquestes projecten una forquilla de creixement variable fins un màxim de 90 diputats i un mínim de 80.
Cs: l'hòstia que es fotran serà còsmica, és de les coses més segures d'aquest 10N. Ciutadans va tenir 57 diputats el 28A, es va quedar a 9 de fer el sorpasso al PP i esdevenir així la "referència" del bloc trifatxito. Va poder governar amb Sánchez. Venien de guanyar en vots i escons les eleccions del 21D a Catalunya. Però van optar pel montapollismo com a única política. I ara absolutament totes les enquestes els pronostiquen una hòstia com poques vegades s'han vist al planeta Terra, ens hauríem de remuntar al meteorit dels dinosaures. Dels 57 diputats del 28A a una forquilla, ara mateix, entre els 13 i els 18 diputats. O sigui, la fi de Ciutadans, el seu col·lapse, la seva irrellevància i, inevitablement, desaparició.
Unidas Podemos: van començar la campanya des d'una posició política molt amenaçada, amb el temor d'un possible vot útil cap al PSOE i amb l'aparició (algun dia se sabran les coses) del projecte Errejonista destinat a robar-los-hi vots. Però, segons les enquestes d'aquests dies, podrien quedar-se com estan (que tenint en compte el panorama suara descrit seria un "èxit"), al voltant dels 42 diputats, però també podria ser en perdessin alguns més, fins la franja dels 35. Jo crec estaran sobre els 40
VOX: seran els grans beneficiats per aquestes estúpides eleccions provocades pel Sánchez. Dels 24 diputats que varen aconseguir el 28A poden enfilar-se fins la línia dels 60. Una autèntica barbaritat. Que un partit desacomplexadament feixista/franquista s'enfili fins esdevenir la tercera força política de l'estat, esgarrifa. Temps tindrem d'analitzar aquest fenomen de merda. Avanço dues línies argumentals que poden afavorir aquest demencial creixement: per una banda que tots els partits excepte Podemos, han abraçat les tesis de VOX en relació a Catalunya, el que ha "legitimat", o emblanquinat, o normalitzat, el feixisme d'aquesta proposta política. Com podien combatre-la si defensen el mateix?? L'altra línia, fora del tema català, és el possible impacte d'un cert "hartazgo" social del "políticament correcte", de no parlar de certs temes perquè no és políticament correcte. O sigui que preparem-nos per tenir recital facciós diumenge... y lo que vendrá.
El resultat de tot això, a nivell espanyol, serà un ja cantat empat entre "blocs", o sigui, entre la suma PSOE i UP i la suma PP, VOX i Cs.
Quin crack, aquest Sánchez i els seus "assessors". Es pensaven que de la desfeta de Cs pillarien algo, però els únics que han pillat són PP i VOX. Es pensaven que podrien ofegar Podemos, però no se n'han sortit. O sigui, que el PSOE arribarà al 10N amb menys vots i escons, havent aixecat el feixisme fins la 3a posició. I sense pràcticament cap possibilitat de fer govern estable excepte pactant amb el PP. Acollonant. Un aplaus!!!!!
Panorama a Catalunya:
ERC: tot i que les enquestes post-estivals, abans de l'inici de la campanya electoral, projectaven solidesa en els seus resultats i possibilitat de guanyar fins a 3 diputats (enfilar-se dels 15 del 28A a 18 el 10N), ara mateix, tot i que ERC seguirà sent sense cap mena de dubte la força independentista més votada, pot estar tenint mica de pèrdua de suports. Les seves opcions millors se situen en repetir els 15, però les últimes dades que anem tenint també apunten la possibilitat de que perdin 1-2 diputats. Al meu entendre seguirà sent un excel·lent resultat, atès el desgast, sovint molt injust, al que per la part més tòxica de l'independentisme se'ls ha volgut sotmetre, i atès també que en termes estratègics i de propostes polítiques són els qui més han arriscat.
Junts per Catalunya: tal i com vaig dir en l'anterior post, a JxCAT les campanyes electorals li senten bé. Va començar la campanya que algunes enquestes els situaven perdent fins a 3 dels 7 diputats que van aconseguir el 28A, però amb totes les dades que ara mateix tenim veiem que han aconseguit invertir la tendència. A les portes del 10N la seva projecció se situa en que podria créixer, i arribar als 8. També podria quedar-se amb els 7. I també podria perdre'n 1. Dependrà de la participació, dels resultats a Tarragona, etc. Però el cert és que la campanya ha permès visualitzar i valoritzar el lideratge de la Laura Borràs, un perfil polític totalment allunyat de la resta de candidats, tan per la seva enorme cultura com per la seva dialèctica alhora educadíssima i contundent. El canvi de tendència també ve donat perquè JxCAT ha pogut posar en valor tota la feina feta a Madrid aquests mesos, des del 28A, coherent, compromesa, contundent. I el compromís amb el President Puigdemont.
CUP: és una incògnita, una mica com ho eren a començament de campanya... però menys. Crec que tindran, sense problema, el vot cupaire que ja van tenir el 21D, però que, en contra del que en algun moment va semblar, han fracassat en el seu intent d'atreure cap a ells el vot anti-tot, el vot tòxic. La CUP ha perseverat en centrar la seva campanya en atacar les altres formacions independentistes, en oferir-se com a vot de tot aquest personal que vota no pel que es pugui fer, sinó per castigar als altres, contra els altres (ERC i Junts per CAT). Però no sembla se n'hagi sortit, i tot i la incertesa dels resultats, a hores d'ara les enquestes els projecten uns resultats d'entre 1 diputat (x BCN) i 3/3 (BCN i GRN). En l'anàlisi que vaig fer en l'anterior article els projectava 2-3, i segueixo pensant és on estan situats. Tot i això, les enquestes més recents i no públiques els situen en només 1.
Així doncs, a nivell estatal, com estan les coses?
PSOE: es consuma el fracàs de Sánchez, es fa realitat la conseqüència lògica de tanta estupidesa. Totes les enquestes últimes ja situen clarament que el PSOE empitjora els seus resultats en relació al 28A, amb una pèrdua d'1 a 10 escons sobre els que ara mateix té. Això explica els nervis sociates d'aquests dies i que davant aquesta situació, estiguin improvisant les barbaritats que estan improvisant en un desesperat intent de salvar mobles, com és el cas d'aquest feixista decret llei contra la llibertat de comunicacions. Dubto tingui cap efecte. El vot del trifatxito ni l'oleren, per més fatxa que es posi Sánchez.
PP: millora els seus resultats del 28A, però es quedarà per sota dels 100 diputats, a distància del PSOE. La "moderació" que Pablo Casado ha intentat imprimir a aquesta campanya no ha pogut vèncer la buidor pepera que arrosseguen des de defenestració de Rajoy del Gobierno (i mira que ja és dir!!!). Després de l'hòstia pepera del 28A, quan es van quedar amb 66, ara les últimes enquestes projecten una forquilla de creixement variable fins un màxim de 90 diputats i un mínim de 80.
Cs: l'hòstia que es fotran serà còsmica, és de les coses més segures d'aquest 10N. Ciutadans va tenir 57 diputats el 28A, es va quedar a 9 de fer el sorpasso al PP i esdevenir així la "referència" del bloc trifatxito. Va poder governar amb Sánchez. Venien de guanyar en vots i escons les eleccions del 21D a Catalunya. Però van optar pel montapollismo com a única política. I ara absolutament totes les enquestes els pronostiquen una hòstia com poques vegades s'han vist al planeta Terra, ens hauríem de remuntar al meteorit dels dinosaures. Dels 57 diputats del 28A a una forquilla, ara mateix, entre els 13 i els 18 diputats. O sigui, la fi de Ciutadans, el seu col·lapse, la seva irrellevància i, inevitablement, desaparició.
Unidas Podemos: van començar la campanya des d'una posició política molt amenaçada, amb el temor d'un possible vot útil cap al PSOE i amb l'aparició (algun dia se sabran les coses) del projecte Errejonista destinat a robar-los-hi vots. Però, segons les enquestes d'aquests dies, podrien quedar-se com estan (que tenint en compte el panorama suara descrit seria un "èxit"), al voltant dels 42 diputats, però també podria ser en perdessin alguns més, fins la franja dels 35. Jo crec estaran sobre els 40
VOX: seran els grans beneficiats per aquestes estúpides eleccions provocades pel Sánchez. Dels 24 diputats que varen aconseguir el 28A poden enfilar-se fins la línia dels 60. Una autèntica barbaritat. Que un partit desacomplexadament feixista/franquista s'enfili fins esdevenir la tercera força política de l'estat, esgarrifa. Temps tindrem d'analitzar aquest fenomen de merda. Avanço dues línies argumentals que poden afavorir aquest demencial creixement: per una banda que tots els partits excepte Podemos, han abraçat les tesis de VOX en relació a Catalunya, el que ha "legitimat", o emblanquinat, o normalitzat, el feixisme d'aquesta proposta política. Com podien combatre-la si defensen el mateix?? L'altra línia, fora del tema català, és el possible impacte d'un cert "hartazgo" social del "políticament correcte", de no parlar de certs temes perquè no és políticament correcte. O sigui que preparem-nos per tenir recital facciós diumenge... y lo que vendrá.
El resultat de tot això, a nivell espanyol, serà un ja cantat empat entre "blocs", o sigui, entre la suma PSOE i UP i la suma PP, VOX i Cs.
Quin crack, aquest Sánchez i els seus "assessors". Es pensaven que de la desfeta de Cs pillarien algo, però els únics que han pillat són PP i VOX. Es pensaven que podrien ofegar Podemos, però no se n'han sortit. O sigui, que el PSOE arribarà al 10N amb menys vots i escons, havent aixecat el feixisme fins la 3a posició. I sense pràcticament cap possibilitat de fer govern estable excepte pactant amb el PP. Acollonant. Un aplaus!!!!!
Panorama a Catalunya:
ERC: tot i que les enquestes post-estivals, abans de l'inici de la campanya electoral, projectaven solidesa en els seus resultats i possibilitat de guanyar fins a 3 diputats (enfilar-se dels 15 del 28A a 18 el 10N), ara mateix, tot i que ERC seguirà sent sense cap mena de dubte la força independentista més votada, pot estar tenint mica de pèrdua de suports. Les seves opcions millors se situen en repetir els 15, però les últimes dades que anem tenint també apunten la possibilitat de que perdin 1-2 diputats. Al meu entendre seguirà sent un excel·lent resultat, atès el desgast, sovint molt injust, al que per la part més tòxica de l'independentisme se'ls ha volgut sotmetre, i atès també que en termes estratègics i de propostes polítiques són els qui més han arriscat.
Junts per Catalunya: tal i com vaig dir en l'anterior post, a JxCAT les campanyes electorals li senten bé. Va començar la campanya que algunes enquestes els situaven perdent fins a 3 dels 7 diputats que van aconseguir el 28A, però amb totes les dades que ara mateix tenim veiem que han aconseguit invertir la tendència. A les portes del 10N la seva projecció se situa en que podria créixer, i arribar als 8. També podria quedar-se amb els 7. I també podria perdre'n 1. Dependrà de la participació, dels resultats a Tarragona, etc. Però el cert és que la campanya ha permès visualitzar i valoritzar el lideratge de la Laura Borràs, un perfil polític totalment allunyat de la resta de candidats, tan per la seva enorme cultura com per la seva dialèctica alhora educadíssima i contundent. El canvi de tendència també ve donat perquè JxCAT ha pogut posar en valor tota la feina feta a Madrid aquests mesos, des del 28A, coherent, compromesa, contundent. I el compromís amb el President Puigdemont.
CUP: és una incògnita, una mica com ho eren a començament de campanya... però menys. Crec que tindran, sense problema, el vot cupaire que ja van tenir el 21D, però que, en contra del que en algun moment va semblar, han fracassat en el seu intent d'atreure cap a ells el vot anti-tot, el vot tòxic. La CUP ha perseverat en centrar la seva campanya en atacar les altres formacions independentistes, en oferir-se com a vot de tot aquest personal que vota no pel que es pugui fer, sinó per castigar als altres, contra els altres (ERC i Junts per CAT). Però no sembla se n'hagi sortit, i tot i la incertesa dels resultats, a hores d'ara les enquestes els projecten uns resultats d'entre 1 diputat (x BCN) i 3/3 (BCN i GRN). En l'anàlisi que vaig fer en l'anterior article els projectava 2-3, i segueixo pensant és on estan situats. Tot i això, les enquestes més recents i no públiques els situen en només 1.
Crec que, a banda de la buidor del plantejament general cupaire, errors greus com aquest video tan infantil, tan de vergonyeta, dels candidats fent el xou pel Congreso, o les ficades de pota greus de la seva candidata al debat de TV3, acusant falsament a Rufián, i l'actitud desafiant, xulesca, de voler fer veure que la rectificació d'una falsedat que és el que en Rufián li demanava era una amenaça, que l'estava amenaçant... jo crec que tot això els ha pogut acabar de reduir les seves expectatives (minimitzar fins a un únic diputat segons alguna enquesta de les no públiques).
Mirat en conjunt, avui no sóc tan optimista en relació a una contundent victòria independentista el 10N. Crec que guanyarem, però no tinc clar que aconseguim arrencar aquest petit % de vot que ens falta per fer, als ulls de tothom, inequívoca la majoria indepe. Però ojo, que tampoc ho descarto. Dependrà de la participació i de la mobilització final unionista. Ara mateix, a Catalunya, el possible (àdhuc probable) increment de l'abstenció l'assumeixen els partits unionistes, són ells els que estan perdent votants del 28A cap a l'abstenció (cap cosa massiva, estaríem parlant d'entre 2 i 5 punts). Això és una bona notícia per a l'independentisme. Constatat ja el patètic fracàs de les crides a l'abstenció, vot nul o vot en blanc efectuades des d'alguns racons de l'independentisme més tòxic, cal confiar i treballar per la màxima mobilització indepe, i perquè aquest vot dual que fins ara havia existit (indepe a les catalanes, abstenció, comuns o psc a les espanyoles), tal i com estan les coses, voti independentista. Crec que l'oferta que representen ERC-JxCAT-CUP permet recollir tot el vot indepe, perquè més o menys tothom pot trobar encaix en les seves propostes.
Jo què faré?
Com sempre faig quan hi ha eleccions, crec que és obligat, per a algú com jo, que fa, en sus ratos libres, opinió i anàlisi política, anar de cara, i dir, a nivell personal, què penso fer. I per això sempre ho faig. Em sembla que és una pràctica transparent en relació a tots els meus lectors, que tenen posicionaments diversos.
També, i em sembla pueril haver-ho de repetir, recordar que jo no tinc cap carnet de cap partit polític. Faig el que vull. Ajudo qui vull. I voto qui vull. Els tòxics tot ho redueixen a paguitas, carnets i obediències fantasmes, fins a límits grotescos, delirants. Res. Els qui em coneixeu ja ho sabeu, i els qui no em coneixeu, ja us ho dic. Cap carnet. Cap obediència. Llibertat de pensament, laboral, opinió i vot.
Votaré Junts per Catalunya.
M'havia plantejat votar ERC, perquè em repugnava la campanya dels tòxics contra els lideratges d'ERC i contra els companys de lluita d'ERC, i perquè valorava el seu coratge en assumir certs postulats estratègics, tot i saber-ne la seva impopularitat.
M'ho havia plantejat, però no ho faré. Votaré JxCAT. Ho faré perquè em sento totalment vinculat a l'esforç que sempre han fet per la unitat, per l'esforç que fan de sumar perfils com el d'en Roger Español, perquè no ho fan des de càlculs maquiavèlics, sinó des de la conseqüència lògica d'haver respost positivament a la crida a la unitat que va fer n'Albano Dante Fachín.
Votaré Junts per Catalunya també per lleialtat al President Puigdemont. Si estem amb el President legítim, amb el President Puigdemont, la millor manera d'evidenciar-ho és votant JxCAT. El President Puigdemont és, sense cap mena de dubte, l'enemic públic número 1 de l'estat espanyol, faran el que sigui, qualsevol cosa, per neutralitzar-lo, per empresonar-lo, per fer-lo desaparèixer. No em puc imaginar a mi mateix no evidenciant-li el meu suport amb el meu vot. A les eleccions europees també vaig haver de posicionar-me així. I jo hauria volgut poder votar al President, a l'Oriol Junqueras, a la Clara, al Toni. Però ERC no va voler, malgrat el President oferia a Junqueras encapçalar la llista. Jo voldria amb el meu vot, en aquesta situació tan excepcional, expressar el meu suport a tots els presos i exiliats. Però no ha pogut ser, i com que em veig obligat a triar, doncs trio Puigdemont, o sigui, Junts per Catalunya.
Evidentment m'alegro que es presenti la CUP, perquè crec això ha de servir per recollir més vot indepe que no mobilitzàvem en unes eleccions així, però en cap cas m'he plantejat la més mínima opció de votar-los, com sí m'hauria plantejat a Front Republicà. No puc amb la xerrameca cupaire, aquesta del discurset d'anar a Madrid a bloquejar, quan el que estan bloquejant de manera sistemàtica al Parlament de Catalunya és la majoria indepe, votant sense cap mena de vergonya amb Cs, PSC i PP contra el Govern i la majoria indepe que els nostres vots van configurar al Parlament, impedint la investidura d'un Jordi Turull que l'endemà entrava a una presó de la que ja no n'ha sortit.
Respecto plenament els votants de la CUP que són fidels al seu projecte i amb els que hem compartit moltes lluites, però ja no respecto tant a aquest personal, per sort residual, que es va fent autobombo que votarà CUP per primera vegada, i que ho fan o ho faran no perquè pensin amb aquest vot es podrà fer res, permetrà construir res, sinó únicament moguts per les ganes de fer mal, de desitjar el pitjor, a les altres opcions independentistes.
Mirat en conjunt, avui no sóc tan optimista en relació a una contundent victòria independentista el 10N. Crec que guanyarem, però no tinc clar que aconseguim arrencar aquest petit % de vot que ens falta per fer, als ulls de tothom, inequívoca la majoria indepe. Però ojo, que tampoc ho descarto. Dependrà de la participació i de la mobilització final unionista. Ara mateix, a Catalunya, el possible (àdhuc probable) increment de l'abstenció l'assumeixen els partits unionistes, són ells els que estan perdent votants del 28A cap a l'abstenció (cap cosa massiva, estaríem parlant d'entre 2 i 5 punts). Això és una bona notícia per a l'independentisme. Constatat ja el patètic fracàs de les crides a l'abstenció, vot nul o vot en blanc efectuades des d'alguns racons de l'independentisme més tòxic, cal confiar i treballar per la màxima mobilització indepe, i perquè aquest vot dual que fins ara havia existit (indepe a les catalanes, abstenció, comuns o psc a les espanyoles), tal i com estan les coses, voti independentista. Crec que l'oferta que representen ERC-JxCAT-CUP permet recollir tot el vot indepe, perquè més o menys tothom pot trobar encaix en les seves propostes.
Jo què faré?
Com sempre faig quan hi ha eleccions, crec que és obligat, per a algú com jo, que fa, en sus ratos libres, opinió i anàlisi política, anar de cara, i dir, a nivell personal, què penso fer. I per això sempre ho faig. Em sembla que és una pràctica transparent en relació a tots els meus lectors, que tenen posicionaments diversos.
També, i em sembla pueril haver-ho de repetir, recordar que jo no tinc cap carnet de cap partit polític. Faig el que vull. Ajudo qui vull. I voto qui vull. Els tòxics tot ho redueixen a paguitas, carnets i obediències fantasmes, fins a límits grotescos, delirants. Res. Els qui em coneixeu ja ho sabeu, i els qui no em coneixeu, ja us ho dic. Cap carnet. Cap obediència. Llibertat de pensament, laboral, opinió i vot.
Votaré Junts per Catalunya.
M'havia plantejat votar ERC, perquè em repugnava la campanya dels tòxics contra els lideratges d'ERC i contra els companys de lluita d'ERC, i perquè valorava el seu coratge en assumir certs postulats estratègics, tot i saber-ne la seva impopularitat.
M'ho havia plantejat, però no ho faré. Votaré JxCAT. Ho faré perquè em sento totalment vinculat a l'esforç que sempre han fet per la unitat, per l'esforç que fan de sumar perfils com el d'en Roger Español, perquè no ho fan des de càlculs maquiavèlics, sinó des de la conseqüència lògica d'haver respost positivament a la crida a la unitat que va fer n'Albano Dante Fachín.
Votaré Junts per Catalunya també per lleialtat al President Puigdemont. Si estem amb el President legítim, amb el President Puigdemont, la millor manera d'evidenciar-ho és votant JxCAT. El President Puigdemont és, sense cap mena de dubte, l'enemic públic número 1 de l'estat espanyol, faran el que sigui, qualsevol cosa, per neutralitzar-lo, per empresonar-lo, per fer-lo desaparèixer. No em puc imaginar a mi mateix no evidenciant-li el meu suport amb el meu vot. A les eleccions europees també vaig haver de posicionar-me així. I jo hauria volgut poder votar al President, a l'Oriol Junqueras, a la Clara, al Toni. Però ERC no va voler, malgrat el President oferia a Junqueras encapçalar la llista. Jo voldria amb el meu vot, en aquesta situació tan excepcional, expressar el meu suport a tots els presos i exiliats. Però no ha pogut ser, i com que em veig obligat a triar, doncs trio Puigdemont, o sigui, Junts per Catalunya.
Evidentment m'alegro que es presenti la CUP, perquè crec això ha de servir per recollir més vot indepe que no mobilitzàvem en unes eleccions així, però en cap cas m'he plantejat la més mínima opció de votar-los, com sí m'hauria plantejat a Front Republicà. No puc amb la xerrameca cupaire, aquesta del discurset d'anar a Madrid a bloquejar, quan el que estan bloquejant de manera sistemàtica al Parlament de Catalunya és la majoria indepe, votant sense cap mena de vergonya amb Cs, PSC i PP contra el Govern i la majoria indepe que els nostres vots van configurar al Parlament, impedint la investidura d'un Jordi Turull que l'endemà entrava a una presó de la que ja no n'ha sortit.
Respecto plenament els votants de la CUP que són fidels al seu projecte i amb els que hem compartit moltes lluites, però ja no respecto tant a aquest personal, per sort residual, que es va fent autobombo que votarà CUP per primera vegada, i que ho fan o ho faran no perquè pensin amb aquest vot es podrà fer res, permetrà construir res, sinó únicament moguts per les ganes de fer mal, de desitjar el pitjor, a les altres opcions independentistes.
PS: quan estava acabant aquest post hem conegut la trista notícia de la mort del pare (ACS) del President Puigdemont. Això ha posat altre cop davant els nostres ulls la crueltat de la repressió. La crueltat de la presó. La crueltat de l'exili. La crueltat de la repressió d'un estat inhumà, que ha impedit a un fill poder acompanyar el seu pare en aquestes últimes hores, i que l'impedirà vetllar-lo, tancar-li els ulls, acomiadar-lo. La crueltat d'una repressió tan injusta que avui mateix el Regne Unitat retornava, rebutjava tramitar, l'euroordre d'extradició de la consellera Clara Ponsatí. No ha estat un judici, ha estat una venjança. Només un estat podrit com l'espanyol (i els seus socis turcs i xinesos) poden vulnerar els drets més fonamentals com ho fan, tenir els presos polítics com els tenen, com els han condemnat i mantenir l'exili i la repressió més ferotge i salvatge sobre un país i la seva voluntat democràtica.
El 10N, més que mai, hem de mobilitzar el nostre vot contra aquest estat feixista, hem de mobilitzar el nostre vot contra tanta injustícia i repressió, hem de mobilitzar el nostre vot en solidaritat amb tots els nostres presos i exiliats.
La independència només la tindrem si, cada cop que tenim urnes al davant, les omplim d'independència, amb tots els matisos que vulgueu, amb totes les crítiques que vulgueu, però sempre des d'un doble convenciment:
- que només si hi som tots ho podem fer i que ser-hi tots ens ha de servir per ser cada cop més
- que allò que més ens afebliria, allò que deixaria greument tocades les nostres aspiracions seria ser derrotats a les urnes.
DONEC PERFICIAM
El 10N, més que mai, hem de mobilitzar el nostre vot contra aquest estat feixista, hem de mobilitzar el nostre vot contra tanta injustícia i repressió, hem de mobilitzar el nostre vot en solidaritat amb tots els nostres presos i exiliats.
La independència només la tindrem si, cada cop que tenim urnes al davant, les omplim d'independència, amb tots els matisos que vulgueu, amb totes les crítiques que vulgueu, però sempre des d'un doble convenciment:
- que només si hi som tots ho podem fer i que ser-hi tots ens ha de servir per ser cada cop més
- que allò que més ens afebliria, allò que deixaria greument tocades les nostres aspiracions seria ser derrotats a les urnes.
DONEC PERFICIAM
(President Puigdemont, des d'aquest blog, rebeu el meu condol i testimoni del meu suport i plena lleialtat)
Anàlisi excel·lent. És d'agrair. Moltes gràcies per l'esforç.
ResponEliminaGràcies per la feinada, Senyor Abad
ResponEliminaTothom a votar independentisme!!!
A veure si passem el 50%.
Laura Borràs forever.
Molt d'acord amb les teves previsions i comentaris.Gràcies.
ResponEliminaMolt real les previsio.Els sense carnet de Junts seran la clau pel camvi del proces
EliminaCrec i espero que ho encertaràs plenament Francesc, i sí en alguna cosa hi hagués diferències que sigui cap a casa i millor a favor de la Laura Borràs, que s'ho mereix!
ResponEliminaMolt bona anàlisi, Francesc.
ResponEliminaUna abraçada.
Manel
No puc estar-hi més d'acord. En tot.
ResponEliminaMolt bon analíssis...! 👍
ResponEliminaHi estic totalment d'acord.!!! 👏
Molt bon analíssis...! 👍
ResponEliminaHi estic totalment d'acord.!!! 👏
Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris! Demà, omplim de vots independentistes les urnes!
ResponEliminaI després ja farem balanç de l'encert -o no- de les projeccions amb les que hem treballat!
Doncs jo votaré la CUP. Els que es vulguin agenollar i fer una fel·lació al PSOE a veure si amb això no els donen pel cul, que votin ERC. I els que vulguin seguir vivint la fantasia d'una República digital a Waterloo, que votin JxCat.
ResponElimina