Diumenge passat, dia 10N, vam tenir eleccions generals, sobre el resultat de les quals hem tingut, en aquests dies, diferents interpretacions, visions i valoracions. Tenia pendent fer-ne la meva anàlisi. Volia deixar reposar les dades, perquè la meva visió tenia alguns matisos diferencials amb la visió general que se'n feia.
Ha anat bé que ho fes: avui hem tingut una singular enquesta del CEO, sobre cosmopolitisme i localisme, però en la que s'hi recullen moltes dades al voltant del suport a la independència i una visió més àmplia de l'habitual sobre la política al nostre país.
Tenia pendent, també, entrar més a fons en alguns aspectes de l'enquesta de l'ICPS (Institut de Ciències Polítiques i Socials de la UAB) que vam conèixer durant la campanya electoral del 10N.
El meu primer objectiu, per tant, en aquest article, és combinar, alinear, dades procedents de fonts tan diferents com són, per una banda, les electorals (amb les dades de les eleccions del 10N, però també del 28A, del 21D i fins i tot de l'1-O) i d'una altra banda d'aquestes dues enquestes més recents, la del CEO d'avui i la de l'ICPS de fa un parell de setmanes.
L'objectiu de treballar amb tantes fonts diferents és intentar respondre a la pregunta de quin és el suport a la independència que s'infereix de totes aquestes dades. És un suport similar d'unes dades a unes altres o hi ha variacions? Si hi són, quin abast tenen i com estan evolucionant? Són coherents les dades sobre aquest suport a la independència d'unes fonts i dades a unes altres fonts i dades? I, finalment, com hem d'interpretar, valorar, en termes polítics, aquest suport a la independència que ens expressen totes aquestes dades?
Som-hi, doncs.
Abans, però, volia autofelicitar-me per les anàlisis i projeccions pre-electorals que vaig fer en els meus articles abans de les eleccions, especialment el darrer, 4 dies abans de les eleccions. Mal m'està el dir-ho, però ho vaig clavar. Les enquestes que teníem no deien totes el mateix, però si se sabien llegir, totes ens anaven explicant unes tendències molt sòlides. Fer emergir aquestes tendències i projectar-ne una aproximació al resultat que podia donar-se el 10N ho vaig fer tractant els elements interns d'informació que podia treure de les diferents enquestes, més enllà de la projecció de resultats que cadascuna efectuava. Així ho vaig fer i crec vaig encertar les projeccions en relació a totes les opcions.
He fet aquesta prèvia perquè avui, en conèixer l'enquesta del CEO, i que les dades sobre suport a la independència no ens eren "bones", gairebé tothom s'ha llençat a desacreditar l'enquesta, amb diferents "argumentacions", totes les que he llegit incorrectes o espúries. Si heu arribat fins aquí, segurament estareu dient "jo sóc un d'aquests, dels que l'ha criticada, dels que no se la creu". Si heu arribat fins aquí, us demano una mica de calma i que presteu atenció a l'anàlisi que faré, per tenir més i millor informació. A partir d'aquí, amb més informació, que tothom en faci la valoració que vulgui. Jo faré la meva, però tothom podrà fer-ne la seva, només faltaria. Potser sí una cosa que tots estarem d'acord és que l'enquesta no és gaire "oportuna". Però és que la programació del CEO és anual, i aquesta enquesta estava programada i adjudicada de fa temps, de molt abans que es convoquessin aquestes noves eleccions del 10N.
Anem al gra: quin és el suport a la independència que hi ha?
Amb els resultats del 10N tothom va dir que l'independentisme havia millorat els seus resultats i seguia creixent, en vots i en % de vot. Tothom ho va valorar així comparant el resultat amb el de les eleccions del 28A. I era cert. Havíem tingut 7.077 vots més que el 28A (suma de vots d'ERC, JxCAT i CUP el 10N vs suma de vots d'ERC, JxCAT i FR el 28A) i havíem passat de tenir el 39,4% dels vots a tenir-ne el 42,6%.
Si recordeu els meus escrits previs, assenyalava com a clau en el resultat que aquest 10N tingués l'independentisme, dos factors:
- quina seria l'abstenció final que totes les enquestes projectaven i si seria diferencial entre blocs o afectaria a tothom per igual.
- si es mantindria aquest endèmic vot dual que afecta l'independentisme, aquest vot que en algunes eleccions (bàsicament "autonòmiques") vota indy, però que no ho fa en d'altres eleccions.
Pel que fa a l'abstenció, si recordeu, deia que totes les enquestes assenyalaven que aquest increment de l'abstenció que projectaven bàsicament castigaria als partits unionistes, que doblaven o fins i tot triplicaven l'abstenció decidida entre els seus antics votants en relació a les dades dels partits independentistes. I així va ser.
El 10N ha tingut 5 punts menys de participació, de vot, en relació al 28A: s'ha passat de 4.419.485 vots i un 77,58% de participació el 28A a 3.876.044 vots i un 72,17% de participació el 10N.
Com hem vist, el bloc indy ha sumat el 10N 7.077 vots més que el 28A i ha millorat 3,2 punts el seu percentatge de vot (del 39,4% al 42,6%). És a dir, no només no l'ha afectat l'increment de l'abstenció (crides a l'abstenció incloses en el sector més majara de l'independentisme), sinó que ha millorat miqueteta, el seu vot.
En canvi el bloc no indy (hi incloc Comuns) ha perdut 305.786 vots, i ha passat de tenir el 60,1% dels vots el 28A a tenir-ne el 56,7% el 10N.
Per tant sí, hi va haver abstenció diferencial, que va castigar als partits no indys i no va afectar al bloc indy.
Pel que fa al vot dual, la veritat és que no hem millorat, s'ha mantingut. Això en la més beneficiosa per a nosaltres interpretació.
Veiem-ho.
Si mirem només l'evolució 28A a 10N, en un mateix tipus d'eleccions (generals), és evident que l'independentisme té una miqueteta de vot més que no va tenir el 28A i que millora % gràcies a l'abstenció diferencial que ha castigat els no-indys.
Però d'aquí jo no en trauria cap altra conclusió. No aniria més enllà, no faria cap discurs de que l'independentisme segueix creixent. I menys encara que la redistribució del vot entre les diferents opcions ha implicat que hi ha hagut un nou vot que abans no era indy i que ara ha anat a ERC, mentre que la millora de resultats de JxCAT i CUP és per redistribució del vot indy "de sempre", com es va atrevir a afirmar en un article i en tertúlies en Sergi Sol. Quina vergonyeta pontificar des de tanta ignorància manipuladora.
Mireu, si aixequem el zoom i ens fixem amb altres eleccions recents no tenim massa motius per massa celebracions.
En relació al 21D, el bloc indy el 28A va "perdre" 453.339 vots, i aquest 10N "només" ha perdut 437.277 vots.
El 21D és l'elecció que més vot independentista hi ha hagut, lleugerament per sobre dels vots indys del 27S 2015 i dels Sí de l'1 d'Octubre. Des de llavors l'independentisme mai ha tornat a tenir aquells 2.079.340 vots que va tenir el 21D. De les diferents eleccions que hem tingut, en les que menys distància hi ha hagut ha estat amb les europees del 26M, quan l'independentisme va assolir 1.720.550 vots a Catalunya, "només" 358.790 vots menys que el 21D.
I aquí és on emergeix la gran incògnita: la pèrdua d'aquests centenars de milers de vots independentistes és conseqüència del comportament dual d'una part molt important de l'electorat o són vots que hem perdut, són vots de desgast independentista?
A mi em costa de creure, amb tot el que estem vivint, amb tot el que està passant, amb tota la repressió que hi ha, que es mantingui aquest vot dual. O que ho faci amb aquesta intensitat de situar-se entre un 20% i un 25% del vot indepe. Més encara quan hem tingut diferents eleccions i diferents propostes electorals. A les generals 28A i 10N tres candidatures diferents amb tres perfils molt diferents. A les europees dues úniques candidatures, encapçalades pels màxims líders, Carles Puigdemont des de l'exili i Oriol Junqueras des de la presó. I no hi fico el resultat en nombre de vot a les municipals, perquè amb 4 propostes diferents, incloent-hi els davidians de les primàries, fou quan el nombre total de vots indys fou més baix.
A mi em costa de creure, però no tinc més dades. No sé si és vot dual (esperem-ho) o és vot que hem perdut, que no acabem de fidelitzar.
En qualsevol cas, el que dissortadament no admet cap mena de dubte és que l'independentisme no creix, no guanya suports. Si admetem patim vot dual, podem estar com estàvem el 21D. Si hi ha alguna cosa que no és únicament la dualitat no és que no guanyem suports i vots, sinó que en perdem.
I això és així. I ja vaig alertar al respecte després cicle electoral del 28A i del 26M, però ningú n'ha fet el més mínim cas. Ni estem ampliant cap base ni estem consolidant suports i posicions. No ens autoenganyem, que pot ser molt perillós.
El suport a la independència a través de les enquestes.
Hem vist que el suport a la indy a través de les eleccions en els dos últims anys ha oscil·lat entre el 45,7% del 21D i el 39,4% del 28A.
Avui, en fer-se públiques les dades de l'enquesta del CEO tots els titulars de la premsa han dit el mateix: el suport a la independència en el seu mínim històric.
Segons l'enquesta del CEO a la pregunta "vol que Catalunya sigui un Estat independent", un 41,9% han respost afirmativament i un 48,8% negativament. Des d'aquest juliol, el Sí a voler ser un Estat independent ha perdut 2,1 punts, i el No n'ha guanyat 0,5.
Abans de precipitar-nos en les conclusions, veiem un parell de dades. El marge d'error mostral de l'enquesta és del +/- 2,53. O sigui que les variacions estan dins del marge d'error.
Aquesta enquesta de Cosmopolitisme i localisme a Catalunya no és el Baròmetre d'Opinió Política del CEO. És una enquesta molt singular. I si mirem la mostra, s'aprecien alguns biaixos no negligibles en relació a la composició d'altres mostres d'altres enquestes del mateix CEO. Això són coses que poden passar. Per això són només enquestes. I per això hi ha un marge d'error, dins del qual les variacions les hem d'observar amb prudència. Que en l'execució de l'enquesta, i sempre dins la representativitat, alguns col·lectius hagin tingut miqueta més de pes que en anteriors, són coses que poden passar. Insisteixo, per això hi ha el marge d'error.
I per això, en qualsevol anàlisi, l'important no és un resultat puntual, sinó les tendències. I quines són les tendències? Per analitzar els resultats electorals hem agafat com a referència comparativa el 21D del 2017, quan més vot independentista hi ha hagut. Agafem, per tant, dades del CEO a partir 2017.
I què ens trobem? Doncs fixeu-vos, al BOP del CEO de juny del 2017 és quan el suport a la indy és més baix de tota la llarga sèrie des del 2014, un Sí de "només" el 41,1% dels enquestats, mentre que el No s'enfilava al 49,4%, o sigui 8,3 punts de diferència. Des de llavors gairebé sempre ens hem mogut en un suport a la indy del 43% o del 44%. I sí, aquesta enquesta baixa fins al 41,9%.
Per a mi això no és el significatiu. Són oscil·lacions pròpies de l'instrument demoscòpic, de coses de la mostra, marge d'error, etc. Per a mi el que és significatiu és que, a l'igual que hem vist amb les dades electorals, en el millor dels casos ens quedem com estem, a nivell de suports, no en guanyem, no creixem.
Per seguir analitzant quin és el suport a la independència, des d'un punt de vista demoscòpic, encara podem fer una altra cosa: analitzar les dades de la molt interessant enquesta de l'ICPS.
L'ICPS planteja una pregunta pràcticament idèntica a la del CEO: "vostè vol que Catalunya sigui un Estat independent o prefereix que segueixi formant part d'Espanya"
Un 43,6% dels enquestats diuen que volen que Catalunya sigui un estat independent, i un 48,2% no. Fixeu-vos que les dades són pràcticament idèntiques a les del CEO, amb molt petites variacions sempre dins marges d'error mostral.
Per a mi la conclusió és clara. Ens agradi o no, sembla que, d'acord a la demoscòpia, hi ha una majoria de ciutadans del nostre país que no voldrien la independència, que no voldrien deixar de formar part d'Espanya. La diferència no és molt gran en relació als que sí volem la independència, però hi és, oscil·la entre aquests 4 i 7 punts de diferència.
Tanmateix, l'enquesta de l'ICPS ja fa temps ens va fer evident un fenomen polític molt singular del nostre procés independentista i del nostre país.
Aquest diferencial a favor del No a la independència l'obtenim, tant al CEO com a ICPS, en unes preguntes que apel·len a l'enquestat sobre el que ell voldria: "vostè vol...".
L'ICPS introdueix una altra pregunta a la seva enquesta: "si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya, vostè QUÈ FARIA?", i l'enquestat pot respondre votaria a favor, en contra, no votaria, en blanc, NS/NC.
I davant aquesta pregunta, que no interpel·la a l'enquestat sobre "què vol", sinó "què faria", els resultats fan un tomb absolutament contundent:
- Un 46% votaria a favor de la independència
- Un 31,5% votaria en contra de la independència
- Un 15,4% no votaria
- Un 1% en blanc o nul
- Un 6,3% no ho sap
Fixeu-vos quin canvi tan radical de la resposta social obtenim quan passem del món personal del "voler" al món del "fer": aquell 48,2% d'enquestats que no voldrien la independència, davant un referèndum, davant la decisió de votar contra la independència, es queda en un 31,5%
I ambdues són dades estables en el temps en aquesta enquesta d'ICPS. El 2018 el Sí davant un referèndum per la independècia era del 47,9% i el No davant un referèndum, del 31,8%. Amb petites variacions sempre dins el marge d'error mostral aquests percentatges són així des del 2012 en el sondeig anual d'ICPS.
Hem d'agrair a ICPS que fes emergir aquest fenomen polític i social, de comportament electoral, tan singular.
Al nostre país tenim una majoria de gent que no vol la independència, però 1/3 part (aprox) d'aquesta ciutadania que no voldria personalment la independència, no s'hi oposaria políticament, no hi votaria en contra.
I això explica moltes i moltes coses. I per avui, fins aquí.
(aquesta anàlisi seguirà en nous articles)
DONEC PERFICIAM
Ha anat bé que ho fes: avui hem tingut una singular enquesta del CEO, sobre cosmopolitisme i localisme, però en la que s'hi recullen moltes dades al voltant del suport a la independència i una visió més àmplia de l'habitual sobre la política al nostre país.
Tenia pendent, també, entrar més a fons en alguns aspectes de l'enquesta de l'ICPS (Institut de Ciències Polítiques i Socials de la UAB) que vam conèixer durant la campanya electoral del 10N.
El meu primer objectiu, per tant, en aquest article, és combinar, alinear, dades procedents de fonts tan diferents com són, per una banda, les electorals (amb les dades de les eleccions del 10N, però també del 28A, del 21D i fins i tot de l'1-O) i d'una altra banda d'aquestes dues enquestes més recents, la del CEO d'avui i la de l'ICPS de fa un parell de setmanes.
L'objectiu de treballar amb tantes fonts diferents és intentar respondre a la pregunta de quin és el suport a la independència que s'infereix de totes aquestes dades. És un suport similar d'unes dades a unes altres o hi ha variacions? Si hi són, quin abast tenen i com estan evolucionant? Són coherents les dades sobre aquest suport a la independència d'unes fonts i dades a unes altres fonts i dades? I, finalment, com hem d'interpretar, valorar, en termes polítics, aquest suport a la independència que ens expressen totes aquestes dades?
Som-hi, doncs.
Abans, però, volia autofelicitar-me per les anàlisis i projeccions pre-electorals que vaig fer en els meus articles abans de les eleccions, especialment el darrer, 4 dies abans de les eleccions. Mal m'està el dir-ho, però ho vaig clavar. Les enquestes que teníem no deien totes el mateix, però si se sabien llegir, totes ens anaven explicant unes tendències molt sòlides. Fer emergir aquestes tendències i projectar-ne una aproximació al resultat que podia donar-se el 10N ho vaig fer tractant els elements interns d'informació que podia treure de les diferents enquestes, més enllà de la projecció de resultats que cadascuna efectuava. Així ho vaig fer i crec vaig encertar les projeccions en relació a totes les opcions.
He fet aquesta prèvia perquè avui, en conèixer l'enquesta del CEO, i que les dades sobre suport a la independència no ens eren "bones", gairebé tothom s'ha llençat a desacreditar l'enquesta, amb diferents "argumentacions", totes les que he llegit incorrectes o espúries. Si heu arribat fins aquí, segurament estareu dient "jo sóc un d'aquests, dels que l'ha criticada, dels que no se la creu". Si heu arribat fins aquí, us demano una mica de calma i que presteu atenció a l'anàlisi que faré, per tenir més i millor informació. A partir d'aquí, amb més informació, que tothom en faci la valoració que vulgui. Jo faré la meva, però tothom podrà fer-ne la seva, només faltaria. Potser sí una cosa que tots estarem d'acord és que l'enquesta no és gaire "oportuna". Però és que la programació del CEO és anual, i aquesta enquesta estava programada i adjudicada de fa temps, de molt abans que es convoquessin aquestes noves eleccions del 10N.
Anem al gra: quin és el suport a la independència que hi ha?
Amb els resultats del 10N tothom va dir que l'independentisme havia millorat els seus resultats i seguia creixent, en vots i en % de vot. Tothom ho va valorar així comparant el resultat amb el de les eleccions del 28A. I era cert. Havíem tingut 7.077 vots més que el 28A (suma de vots d'ERC, JxCAT i CUP el 10N vs suma de vots d'ERC, JxCAT i FR el 28A) i havíem passat de tenir el 39,4% dels vots a tenir-ne el 42,6%.
Si recordeu els meus escrits previs, assenyalava com a clau en el resultat que aquest 10N tingués l'independentisme, dos factors:
- quina seria l'abstenció final que totes les enquestes projectaven i si seria diferencial entre blocs o afectaria a tothom per igual.
- si es mantindria aquest endèmic vot dual que afecta l'independentisme, aquest vot que en algunes eleccions (bàsicament "autonòmiques") vota indy, però que no ho fa en d'altres eleccions.
Pel que fa a l'abstenció, si recordeu, deia que totes les enquestes assenyalaven que aquest increment de l'abstenció que projectaven bàsicament castigaria als partits unionistes, que doblaven o fins i tot triplicaven l'abstenció decidida entre els seus antics votants en relació a les dades dels partits independentistes. I així va ser.
El 10N ha tingut 5 punts menys de participació, de vot, en relació al 28A: s'ha passat de 4.419.485 vots i un 77,58% de participació el 28A a 3.876.044 vots i un 72,17% de participació el 10N.
Com hem vist, el bloc indy ha sumat el 10N 7.077 vots més que el 28A i ha millorat 3,2 punts el seu percentatge de vot (del 39,4% al 42,6%). És a dir, no només no l'ha afectat l'increment de l'abstenció (crides a l'abstenció incloses en el sector més majara de l'independentisme), sinó que ha millorat miqueteta, el seu vot.
En canvi el bloc no indy (hi incloc Comuns) ha perdut 305.786 vots, i ha passat de tenir el 60,1% dels vots el 28A a tenir-ne el 56,7% el 10N.
Per tant sí, hi va haver abstenció diferencial, que va castigar als partits no indys i no va afectar al bloc indy.
Pel que fa al vot dual, la veritat és que no hem millorat, s'ha mantingut. Això en la més beneficiosa per a nosaltres interpretació.
Veiem-ho.
Si mirem només l'evolució 28A a 10N, en un mateix tipus d'eleccions (generals), és evident que l'independentisme té una miqueteta de vot més que no va tenir el 28A i que millora % gràcies a l'abstenció diferencial que ha castigat els no-indys.
Però d'aquí jo no en trauria cap altra conclusió. No aniria més enllà, no faria cap discurs de que l'independentisme segueix creixent. I menys encara que la redistribució del vot entre les diferents opcions ha implicat que hi ha hagut un nou vot que abans no era indy i que ara ha anat a ERC, mentre que la millora de resultats de JxCAT i CUP és per redistribució del vot indy "de sempre", com es va atrevir a afirmar en un article i en tertúlies en Sergi Sol. Quina vergonyeta pontificar des de tanta ignorància manipuladora.
Mireu, si aixequem el zoom i ens fixem amb altres eleccions recents no tenim massa motius per massa celebracions.
En relació al 21D, el bloc indy el 28A va "perdre" 453.339 vots, i aquest 10N "només" ha perdut 437.277 vots.
El 21D és l'elecció que més vot independentista hi ha hagut, lleugerament per sobre dels vots indys del 27S 2015 i dels Sí de l'1 d'Octubre. Des de llavors l'independentisme mai ha tornat a tenir aquells 2.079.340 vots que va tenir el 21D. De les diferents eleccions que hem tingut, en les que menys distància hi ha hagut ha estat amb les europees del 26M, quan l'independentisme va assolir 1.720.550 vots a Catalunya, "només" 358.790 vots menys que el 21D.
I aquí és on emergeix la gran incògnita: la pèrdua d'aquests centenars de milers de vots independentistes és conseqüència del comportament dual d'una part molt important de l'electorat o són vots que hem perdut, són vots de desgast independentista?
A mi em costa de creure, amb tot el que estem vivint, amb tot el que està passant, amb tota la repressió que hi ha, que es mantingui aquest vot dual. O que ho faci amb aquesta intensitat de situar-se entre un 20% i un 25% del vot indepe. Més encara quan hem tingut diferents eleccions i diferents propostes electorals. A les generals 28A i 10N tres candidatures diferents amb tres perfils molt diferents. A les europees dues úniques candidatures, encapçalades pels màxims líders, Carles Puigdemont des de l'exili i Oriol Junqueras des de la presó. I no hi fico el resultat en nombre de vot a les municipals, perquè amb 4 propostes diferents, incloent-hi els davidians de les primàries, fou quan el nombre total de vots indys fou més baix.
A mi em costa de creure, però no tinc més dades. No sé si és vot dual (esperem-ho) o és vot que hem perdut, que no acabem de fidelitzar.
En qualsevol cas, el que dissortadament no admet cap mena de dubte és que l'independentisme no creix, no guanya suports. Si admetem patim vot dual, podem estar com estàvem el 21D. Si hi ha alguna cosa que no és únicament la dualitat no és que no guanyem suports i vots, sinó que en perdem.
I això és així. I ja vaig alertar al respecte després cicle electoral del 28A i del 26M, però ningú n'ha fet el més mínim cas. Ni estem ampliant cap base ni estem consolidant suports i posicions. No ens autoenganyem, que pot ser molt perillós.
El suport a la independència a través de les enquestes.
Hem vist que el suport a la indy a través de les eleccions en els dos últims anys ha oscil·lat entre el 45,7% del 21D i el 39,4% del 28A.
Avui, en fer-se públiques les dades de l'enquesta del CEO tots els titulars de la premsa han dit el mateix: el suport a la independència en el seu mínim històric.
Segons l'enquesta del CEO a la pregunta "vol que Catalunya sigui un Estat independent", un 41,9% han respost afirmativament i un 48,8% negativament. Des d'aquest juliol, el Sí a voler ser un Estat independent ha perdut 2,1 punts, i el No n'ha guanyat 0,5.
Abans de precipitar-nos en les conclusions, veiem un parell de dades. El marge d'error mostral de l'enquesta és del +/- 2,53. O sigui que les variacions estan dins del marge d'error.
Aquesta enquesta de Cosmopolitisme i localisme a Catalunya no és el Baròmetre d'Opinió Política del CEO. És una enquesta molt singular. I si mirem la mostra, s'aprecien alguns biaixos no negligibles en relació a la composició d'altres mostres d'altres enquestes del mateix CEO. Això són coses que poden passar. Per això són només enquestes. I per això hi ha un marge d'error, dins del qual les variacions les hem d'observar amb prudència. Que en l'execució de l'enquesta, i sempre dins la representativitat, alguns col·lectius hagin tingut miqueta més de pes que en anteriors, són coses que poden passar. Insisteixo, per això hi ha el marge d'error.
I per això, en qualsevol anàlisi, l'important no és un resultat puntual, sinó les tendències. I quines són les tendències? Per analitzar els resultats electorals hem agafat com a referència comparativa el 21D del 2017, quan més vot independentista hi ha hagut. Agafem, per tant, dades del CEO a partir 2017.
I què ens trobem? Doncs fixeu-vos, al BOP del CEO de juny del 2017 és quan el suport a la indy és més baix de tota la llarga sèrie des del 2014, un Sí de "només" el 41,1% dels enquestats, mentre que el No s'enfilava al 49,4%, o sigui 8,3 punts de diferència. Des de llavors gairebé sempre ens hem mogut en un suport a la indy del 43% o del 44%. I sí, aquesta enquesta baixa fins al 41,9%.
Per a mi això no és el significatiu. Són oscil·lacions pròpies de l'instrument demoscòpic, de coses de la mostra, marge d'error, etc. Per a mi el que és significatiu és que, a l'igual que hem vist amb les dades electorals, en el millor dels casos ens quedem com estem, a nivell de suports, no en guanyem, no creixem.
Per seguir analitzant quin és el suport a la independència, des d'un punt de vista demoscòpic, encara podem fer una altra cosa: analitzar les dades de la molt interessant enquesta de l'ICPS.
L'ICPS planteja una pregunta pràcticament idèntica a la del CEO: "vostè vol que Catalunya sigui un Estat independent o prefereix que segueixi formant part d'Espanya"
Un 43,6% dels enquestats diuen que volen que Catalunya sigui un estat independent, i un 48,2% no. Fixeu-vos que les dades són pràcticament idèntiques a les del CEO, amb molt petites variacions sempre dins marges d'error mostral.
Per a mi la conclusió és clara. Ens agradi o no, sembla que, d'acord a la demoscòpia, hi ha una majoria de ciutadans del nostre país que no voldrien la independència, que no voldrien deixar de formar part d'Espanya. La diferència no és molt gran en relació als que sí volem la independència, però hi és, oscil·la entre aquests 4 i 7 punts de diferència.
Tanmateix, l'enquesta de l'ICPS ja fa temps ens va fer evident un fenomen polític molt singular del nostre procés independentista i del nostre país.
Aquest diferencial a favor del No a la independència l'obtenim, tant al CEO com a ICPS, en unes preguntes que apel·len a l'enquestat sobre el que ell voldria: "vostè vol...".
L'ICPS introdueix una altra pregunta a la seva enquesta: "si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya, vostè QUÈ FARIA?", i l'enquestat pot respondre votaria a favor, en contra, no votaria, en blanc, NS/NC.
I davant aquesta pregunta, que no interpel·la a l'enquestat sobre "què vol", sinó "què faria", els resultats fan un tomb absolutament contundent:
- Un 46% votaria a favor de la independència
- Un 31,5% votaria en contra de la independència
- Un 15,4% no votaria
- Un 1% en blanc o nul
- Un 6,3% no ho sap
Fixeu-vos quin canvi tan radical de la resposta social obtenim quan passem del món personal del "voler" al món del "fer": aquell 48,2% d'enquestats que no voldrien la independència, davant un referèndum, davant la decisió de votar contra la independència, es queda en un 31,5%
I ambdues són dades estables en el temps en aquesta enquesta d'ICPS. El 2018 el Sí davant un referèndum per la independècia era del 47,9% i el No davant un referèndum, del 31,8%. Amb petites variacions sempre dins el marge d'error mostral aquests percentatges són així des del 2012 en el sondeig anual d'ICPS.
Hem d'agrair a ICPS que fes emergir aquest fenomen polític i social, de comportament electoral, tan singular.
Al nostre país tenim una majoria de gent que no vol la independència, però 1/3 part (aprox) d'aquesta ciutadania que no voldria personalment la independència, no s'hi oposaria políticament, no hi votaria en contra.
I això explica moltes i moltes coses. I per avui, fins aquí.
(aquesta anàlisi seguirà en nous articles)
DONEC PERFICIAM
Molt bona l'anàlisi, Francesc.
ResponEliminaNo queda clar, en l'avantpenúltim paràgraf, a quina enquesta fas referència: "El 2018 el Sí era del 47,9%..."
Salut,
Josep
Potser hi ha una part de indy que ja ha desconnectat d'Escanya i ja no participa des del 21D a eleccions espanyoles
ResponElimina
ResponEliminaBona feina, bona anàlisi, Senyor Abad.
Jo tinc un dubte, diria que raonable, sobre el "que faria" aquell "que voldria" no deixar de formar part d'Espanya si fos interpel·lat per un referèndum, i no per una enquesta per molt seria i sòlida que aquesta sigui.
No podem oblidar exemples d'antigues i arrelades democràcies com el Regne Unit i el Canadà on els independentistes escocesos i quebequesos han perdut els referèndums.
Que nosaltres tinguéssim un referèndum pactat, avalat i supervisat internacionalment, no ens evitaria el joc brut. N'hem de comptar amb una brutal campanya de manipulació i intimidació d'un estat molt corrupte i dels seus servidors entusiastes. Cert que un referèndum d'aquestes característiques reconeixeria de fet Catalunya com una nació. Però l'objectiu no és el referèndum en si mateix, sinó guanyar-lo per a la independència.
Per això m'hi neguiteja molt que a cada cita electoral la suma JxCat+ERC+CUP quedi per sota del 50% dels vots. Aquest és l'objectiu, passar del 50% de vots, que hi haurien de compartir els partits independentistes, a ser possible amb estratègia compartida.
En aquest sentit, celebro que s'hagi verbalitzat la intenció d'assolir un posicionament conjunt sobre la investidura d'en Pedro Sánchez. A veure si hi ha sort i es consolida alguna mena de coordinació permanent.
Pedro Sánchez podria atendre els informes de l'ONU, de l'Advocat General del TJUE, d'ITW i d'AI, i ordenar l'excarceració de tots els presos polítics, incloent-hi els dels CDRs i els de les protestes contra la sentència del TS, així com ordenar a la "seva" fiscalia que cessi tota maniobra contra l'independentisme. Reconeixent, alhora, que Espanya té un conflicte polític amb Catalunya que cal resoldre políticament. Podria ser el punt de partida d'una política, d'una investidura i d'una gran amistat. Però en Sánchez no farà res d'això, perquè no vol i perquè al seu partit pesa molt el perfil franquista. Així que anirem a un govern tutelat pel règim.
ResponEliminaI'm appreciate your writing skill. Please keep on working hard. Thanks for sharing.