Camins
Sopa de Cabra van tocar per primer cop a Barcelona en un concert que vam organitzar des de la FNEC, amb la Nit de la Benvinguda.
Sopa de Cabra sempre m'han agradat. Sobretot m'ha agradat el que considero gairebé un himne: CAMINS
Camins, que ara s'esvaeixen,
Camins, que hem de fer sols,
Camins, vora les estrelles,
Camins, que ara no hi son.
(...)
Mai no és massa tard per tornar a començar,
Per sortir a buscar el teu tresor.
Camins, somnis i promeses.
Camins, que ja son nous.
Camins, ressonen al meu cap.
Camins que et porten d'un desembre del 1985 a un febrer del 2020...
Camins, penso, com quan, sol, em vaig enfrontar per primera vegada als ultres de la Facultat. Sí, sol. Potser inconscient. Però plantant cara. Camins, que hem de fer sols.
Camins, també, que vaig fer sol, com quan vaig treure la navalla del coll del meu germà amb la que un ultra m'estava amenaçant. Era el meu germà, i l'ultra l'havia agafat i li havia posat la navalla al coll, i m'amenaçava a mi, a veure si m'atrevia a fer res, mentre ell clavava la navalla al coll del meu germà. I sí, camí que vaig fer sol, i em vaig abronar sobre l'ultra i li vaig treure la navalla del coll de mon germà.
Camins, que hem de fer sols. Com quan els d'Arran i SEPC més d'un cop han volgut impedir-me l'accés al lloc de treball. No van poder. Et plantes, amb tota la dignitat de lluita antifeixista que has acumulat al llarg de tants anys, i els desafies a que s'atreveixin a bloquejar-te el pas. I es bloquegen, i es caguen a sobre. Hi ha molts camins que hem fet sols, i això et permet mirar tots aquests xuletes que volen intimidar-te, i penses, no tens ni idea dels camins vora les estrelles que hem creuat com perquè em vulguis i puguis intimidar, impedir, immobilitzar.
Camins que hem de fer sols. Com ara que els feixistes del Moviment Identitari de Catalunya m'amenacen i "conviden" a anar, sol, a una cita, per "discutir" les coses. No hi aniré, i no per cap por, que me la suen, sinó perquè he après a fer el nostre camí des de la dignitat i el coratge de tots els que ens han precedit en la lluita. No hi aniré perquè són ells que han fugit sempre, davant meu, sempre que ens hem trobat, perquè sempre els hem plantat cara i sempre han fugit, com les rates covardes que són. Perquè al feixisme, porti la bandera que porti, sempre se li planta cara. Sigui feixisme espanyolista, sigui feixisme comunista, sigui feixisme identitari.
Camins, que hem de fer sols. Però que no fem sols.
Camins que comencen aquell 1985, quan per primera vegada vaig formar part d'un dispositiu de seguretat d'un acte independentista, amb la CONSEO (Conferència de Nacions Sense Estat de l'Europa Occidental), amb companys bascos i irlandesos. Camins que hem de fer sols, però que no fem sols, com el passat dissabte, 29 de febrer, a Perpinyà, on, amb una molt bona colla de patriotes, vam estar de nou fent de voluntaris, del que calgués. Si calia tornar a fer de servei de Seguretat, doncs es feia. I ho vam fer.
Camins.
Camins de compromís, de coratge, de dignitat. Camins que has de fer sol, perquè la decisió de combatre el feixisme, sigui del color que sigui, és sempre personal, l'hem de prendre sols. Però camins que un cop presa la decisió de combatre el feixisme, sempre tens al costat camarades amb idèntic compromís. Sempre saps que ets hereu d'una lluita exemplar de molts que ens han precedit i que han fet, abans, aquest mateix camí.
Visca la terra! Mori el feixisme, tingui el color i els adjectius que tingui!
DONEC PERFICIAM
Sopa de Cabra van tocar per primer cop a Barcelona en un concert que vam organitzar des de la FNEC, amb la Nit de la Benvinguda.
Sopa de Cabra sempre m'han agradat. Sobretot m'ha agradat el que considero gairebé un himne: CAMINS
Camins, que ara s'esvaeixen,
Camins, que hem de fer sols,
Camins, vora les estrelles,
Camins, que ara no hi son.
(...)
Mai no és massa tard per tornar a començar,
Per sortir a buscar el teu tresor.
Camins, somnis i promeses.
Camins, que ja son nous.
Camins, ressonen al meu cap.
Camins que et porten d'un desembre del 1985 a un febrer del 2020...
Camins, penso, com quan, sol, em vaig enfrontar per primera vegada als ultres de la Facultat. Sí, sol. Potser inconscient. Però plantant cara. Camins, que hem de fer sols.
Camins, també, que vaig fer sol, com quan vaig treure la navalla del coll del meu germà amb la que un ultra m'estava amenaçant. Era el meu germà, i l'ultra l'havia agafat i li havia posat la navalla al coll, i m'amenaçava a mi, a veure si m'atrevia a fer res, mentre ell clavava la navalla al coll del meu germà. I sí, camí que vaig fer sol, i em vaig abronar sobre l'ultra i li vaig treure la navalla del coll de mon germà.
Camins, que hem de fer sols. Com quan els d'Arran i SEPC més d'un cop han volgut impedir-me l'accés al lloc de treball. No van poder. Et plantes, amb tota la dignitat de lluita antifeixista que has acumulat al llarg de tants anys, i els desafies a que s'atreveixin a bloquejar-te el pas. I es bloquegen, i es caguen a sobre. Hi ha molts camins que hem fet sols, i això et permet mirar tots aquests xuletes que volen intimidar-te, i penses, no tens ni idea dels camins vora les estrelles que hem creuat com perquè em vulguis i puguis intimidar, impedir, immobilitzar.
Camins que hem de fer sols. Com ara que els feixistes del Moviment Identitari de Catalunya m'amenacen i "conviden" a anar, sol, a una cita, per "discutir" les coses. No hi aniré, i no per cap por, que me la suen, sinó perquè he après a fer el nostre camí des de la dignitat i el coratge de tots els que ens han precedit en la lluita. No hi aniré perquè són ells que han fugit sempre, davant meu, sempre que ens hem trobat, perquè sempre els hem plantat cara i sempre han fugit, com les rates covardes que són. Perquè al feixisme, porti la bandera que porti, sempre se li planta cara. Sigui feixisme espanyolista, sigui feixisme comunista, sigui feixisme identitari.
Camins, que hem de fer sols. Però que no fem sols.
Camins que comencen aquell 1985, quan per primera vegada vaig formar part d'un dispositiu de seguretat d'un acte independentista, amb la CONSEO (Conferència de Nacions Sense Estat de l'Europa Occidental), amb companys bascos i irlandesos. Camins que hem de fer sols, però que no fem sols, com el passat dissabte, 29 de febrer, a Perpinyà, on, amb una molt bona colla de patriotes, vam estar de nou fent de voluntaris, del que calgués. Si calia tornar a fer de servei de Seguretat, doncs es feia. I ho vam fer.
Camins.
Camins de compromís, de coratge, de dignitat. Camins que has de fer sol, perquè la decisió de combatre el feixisme, sigui del color que sigui, és sempre personal, l'hem de prendre sols. Però camins que un cop presa la decisió de combatre el feixisme, sempre tens al costat camarades amb idèntic compromís. Sempre saps que ets hereu d'una lluita exemplar de molts que ens han precedit i que han fet, abans, aquest mateix camí.
Visca la terra! Mori el feixisme, tingui el color i els adjectius que tingui!
DONEC PERFICIAM
Did you know there is a 12 word sentence you can communicate to your man... that will induce deep feelings of love and instinctual attractiveness to you deep within his heart?
ResponEliminaBecause hidden in these 12 words is a "secret signal" that fuels a man's impulse to love, idolize and protect you with all his heart...
12 Words Will Fuel A Man's Desire Response
This impulse is so built-in to a man's brain that it will drive him to work better than ever before to build your relationship stronger.
Matter-of-fact, triggering this mighty impulse is absolutely important to achieving the best possible relationship with your man that the second you send your man a "Secret Signal"...
...You will instantly notice him open his soul and mind for you in a way he haven't expressed before and he'll identify you as the only woman in the world who has ever truly attracted him.