Avui divendres, quan fa una setmana del confinament de la majoria de ciutadans de Catalunya hem conegut les dades del 1r Baròmetre d'Opinió Política (BOP) 2020 del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO).
Quan l'he començat a fullejar, per analitzar-lo, he pensat que era millor deixar-ho córrer.
Veureu, la cosa és que el treball de camp de les 2.000 de l'enquesta va començar el 10 de febrer i va finalitzar dilluns 9 de març. O sigui, que no té cap enquesta feta amb la crisi de la pandèmica coronavirus esclatada. I jo anava mirant les preguntes i pensava "des que es va fer l'enquesta a ara el nostre món ha canviat tant que aquestes dades no ens serveixen de res". I he estat a punt de deixar-ho.
Però llavors he vist clares dues coses:
- la primera, i més important, és que aquesta enquesta, aquest BOP del CEO esdevindrà una peça clau, d'extraordinari valor, per analitzar els canvis a la nostra societat i en nosaltres mateixos que la crisi del coronavirus pugui provocar al país i en nosaltres.
Des d'aquest punt de vista, quan sigui que superem aquesta crisi, demano, suplico, al CEO, que tingui preparada una enquesta, en la que evidentment s'hi plantegin qüestions específiques de la crisi, però que permeti, en molts dels seus elements, comparativa amb el BOP d'avui, per poder dibuixar clarament l'abans i el després de la crisi.
Per tant, aquesta enquesta l'hem d'estimar i guardar com un autèntic tresor. Serà la que ens permetrà estudiar tots els canvis i impacte d'aquesta desoladora crisi que patim.
- la segona és que hi he vist alguns elements de comportament polític que crec val la pena comentar, perquè al darrere hi tenen coses que mereixen un comentari. Fins i tot que em preocupem.
1. PINZELLADA DE COM EL MÓN ENS POT CANVIAR EN UNA SETMANA
Només perquè veieu el que us explicava de com moltes de les coses de l'enquesta avui l'únic valor que tenen és el retrat que ofereixen de com érem, perquè la crisi del coronavirus ho ha canviat ja tot.
Pregunta el CEO quins són els problemes més importants, a criteri de l'enquestat. Els de sempre, que si relacions CAT-ESP, que si política... Una setmana després (dilluns 16 de març) de l'última enquesta feta (dilluns 9 de març) tots estàvem confinats, a casa, la majoria d'empreses i negocis tancats, etc. Crec que la relació de problemes més importants haurà canviat.
Preguta CEO sobre la situació econòmica del país i individual. Les dades d'aquest BOP només serviran per saber com ho vèiem abans de la crisi.
També pregunta CEO com veiem la situació política, i també serà molt interessant veure l'impacte de la criminal gestió del gobierno de España i dels seus palmeros (PSC i Comuns). I com impacta també la crisi amb el Govern de CAT.
Finalment, per tancar aquest breu punt, hi ha una pregunta que ens anirà que ni feta expressament. Pregunta el BOP: "quina creu que és la principal amenaça a la seva forma de vida".
Vosaltres què respondríeu? Jo tinc claríssim que avui segur no respondria el que hauria respost fa un parell de setmanes. Per a res.
2. PINZELLADA IMPRESSIONISTA DE LA CATALUNYA D'AHIR: UN QUADRE POLÍTIC IMPRECÍS EN LA SEVA ESTABILITAT
Aquest 1r BOP del CEO de 2020 retrata un país molt estable en les grans valoracions sobre els grans temes:
Un país insatisfet amb el funcionament de la democràcia: un 20,8% gens satisfets i un 53,2% poc satisfets, el que fa un 74% d'insatisfets amb funcionament democràcia.
Un país que majoritàriament (63%) creu tenim una insuficient autonomia
Un país on el 78% creu que tenim dret a decidir el nostre futur com a país votant en un referèndum.
Un país amb un fort sentiment d'identitat compartida, on el 65% dels catalans s'expressen amb un sentiment d'identitat o pertinença compartida, cat-esp
Un país que clarament vol viure en una República (71,2%) i només un 14,4% en l'actual monarquia (aquí també serà interessant veure com impacta en aquesta ja baixa adhesió monàrquica dels catalans, la crisi de la monarquia espanyola que estem vivint en paralel a la crisi del coronavirus).
Un país en el que estem al 50% els que volem la independència i els que no la volen.
Fins aquí les principals pinzellades que de manera estable en el temps ens expliquen com som com a societat, els nostres valors polítics i les nostres aspiracions.
Anem a veure ara quines són aquestes pinzellades de traç gruixut escampades per tot el nostre retrat de país que apunten elements crítics o moviments de fons als que cal prestar atenció, perquè són força nous.
2.1. La pinzellada de l'odi unionista a la nostra societat i el seu impacte.
Una de les coses que més crida l'atenció, tot i que no és nova, és la visualització d'aquesta pinzellada que retrata l'èxit de les polítiques unionistes sembrant l'odi a Catalunya.
La pinzellada no inclou tot l'unionisme, però sí un gruix molt i molt significatiu.
Fixem-nos en un parell de dades. El CEO pregunta per la valoració del Govern de Catalunya i del Govern d'Espanya. En les dades generals la valoració de tots dos governs és molt similar. Del 0 al 10 el Govern CAT es valora amb una mitjana de 3,47 i el Gob ESP amb un 3,52. Al Govern CAT el suspenen un 57,5% i a l'ESP un 593%.
Però al darrere d'aquestes dades tan coincidents s'hi amaga un fenomen que impressiona bastant pel que retrata: l'èxit de les polítiques unionistes en estendre un odi irracional.
Quan mirem la valoració dels Governs en funció del vot dels enquestats, veiem que al Gov CAT un 42,6% dels votants de Cs, un 38,8% dels de PSC, un 53,5% dels del PP i un 20,5% dels Comuns el valoren amb un ZERO.
El zero és la negació de tot. És el mur, és la irracionalitat.
És un odi que impressiona encara més quan contrastem aquestes dades amb la valoració dels votants indepes del Gobierno de España. Tot i haver-hi repressió permanent, presos, exiliats, només un 19,6% dels votants de JxCAT, un 15,3% dels d'ERc i un 31,4% de la CUP puntuen amb zero.
L'independentisme no és un moviment que ni de lluny treballi i estengui aquest odi irracional que els partits unionistes porten tants anys propagant i que ara veiem ha impactat a un segment molt i molt important dels seus votants.
M'ha semblat especialment significatiu aquest ZERO d'un 20,5% dels votants Comuns, perquè també són un moviment polític que ha sembrat l'odi irracional contra bona part de l'independentisme. I és especialment significatiu perquè el que ja era de domini públic mentre es feia l'enquesta és que els Comuns havien pactat els nous pressupostos amb l'actual Govern, que enduts per l'odi irracional un 20% dels seus votants valoren amb ZERO.
2.2. La pinzellada que dibuixa un eixamplament de base que només és de partit, d'ERC, i no de fer nous independentistes
Avui ho explico perquè ja fa unes quantes enquestes que ho estic observant. Fins ara volia ser prudent, per descartar que aquests resultats que tant poderosament em cridaven l'atenció, fossin un accident mostral. Doncs no, ara ja podem dir que no ho són.
Fins ara a ERC tot el seu votant era independentista. Doncs alerta perquè ara, sense créixer gaire en intenció de vot, ens trobem que té una part massa significativa per no ser preocupant de votant que no vol la independència.
Quan a la pregunta múltiple de què es vol per a CAT: que sigui una regió, una CCAA, un estat dins una espanya federal o un estat independent només el 60,5% dels teus votants diuen que volen un estat independent, potser estàs captant vot per a l'objectiu de l'hegemonia partidista, però no estàs fent independentisme i fins i tot pots estar desfent independentisme.
Contrasta aquest 60,5% d vot d'ERC que vol ser un estat independent amb el 84,3% dels votants de Junts x Catalunya (més de 20 punts de vot a favor de l'estat independent) o el 81% entre vot CUP. I el contrast encara és més dur si mirem aquesta mateixa qüestió en els BOPs anterior. Fa dos anys al 1r BOP del CEO de l'any 2018, entre els votants d'ERC, en aquesta mateixa resposta múltiple, un 74,3% responien que "un estat independent". I si anem més enrere, al 1r BOP del 2014 el percentatge de favorables a un estat independent entre els votants d'ERC era del 88,3%. De debò, què ha passat??
I la cosa preocupant es confirma amb la pregunta dicotòmica: vol que CAT esdevingui un estat independent?
- votants JxCAT 94,1% Sí
- votants CUP 93,4% Sí
- votants ERC 78,1%
És a dir, que portats davant la tria Sí/No, en relació a JxCAT i CUP, els favorables a la indy d'ERC estan 15 punts per sota. O dit d'una altra manera: un 22% dels votants d'ERC no volen la independència.
O sigui, que, d'existir, el possible increment de vot a ERC no incrementa en cap cas els favorables a la indy, que seguim en els mateixos percentatges. Eixamplar la base és únicament la del partit, no la del moviment independentista.
2.3. Les pinzellades que colpeixen perquè s'hi visualitza clarament l'èxit de les polítiques sectàries que de fa temps ha impulsat una part de la direcció d'ERC, la que té més altaveus. .
Crido l'atenció sobre aquestes dades, perquè al meu entendre evidencien també l'estratègia política que hi ha al darrere d'aquest sectarisme atroç d'aquest part de la direcció d'ERC, la més assolellada, la que més altaveus mediàtics té, contra JxCAT, contra els altres independentistes amb els que comparteix Govern i repressió (presó i exili).
Pregunta el CEO quin nivell de simpatia o proximitat tenen els enquestats en relació als diferents partits polítics, i creua aquestes valoracions amb la intenció de vot al Parlament que té l'enquestat.
Els qui tenen intenció de votar JxCAT valoren amb un 7,75 la seva simpatia o proximitat a JxCAT, i amb un 5,32 la seva simpatia o proximitat a ERC.
Tanmateix, entre els qui tenen intenció de votar ERC, valoren ERC amb un 7,88, però a JxCAT els suspenen, amb un 4,52, fins i tot amb una valoració inferior a la dels Comuns, de 4,54.
A mi em sembla molt fort. I m'entristeix molt veure com finalment aquesta política sectària dels assolellats està tenint impacte en una part molt significativa del votant d'ERC, dinamitant el treball de tants anys de tantíssima gent dins d'ERC, de tantíssims patriotes.
M'entristeix que aquest sectarisme porti a valorar pitjor als teus companys de lluita, als teus companys de Govern, als teus companys de presó, als teus companys d'exili... que a qui, com els Comuns, des del primer dia han estat còmplices d'aquesta repressió.
I és aquí on veig com també està impactant, més enllà del sectarisme, el gir estratègic promogut per aquest sector per abandonar l'objectiu de fer un govern independentista, i substituir-lo pel de fer un Govern amb els Comuns, de qui dia passa any empeny.
Tanmateix, en aquest punt, també serà interessant veure com ha impactat la crisi del coronavirus i tot el que ha passat políticament en l'electorat. Aquesta mateixa major simpatia que tenien fa dues setmanes els votants d'ERC cap a Comuns que cap a JxCAT, seguirà així, després del paper de mamporreros de l'estat i la seva repressió i militarització que han tingut els Comuns, contra el Govern de Catalunya?
Serà interessant veure-ho....
2.4. La pinzellada que unifica aquest gir d'eixamplament de base, però de partit, no de l'independentisme, i l'impacte en els votants de les polítiques atroçment sectàries de la part més assolellada de la direcció d'ERC
Després d'analitzar els dos punts anteriors, el 2.2 i el 2.3 trobo que hi ha una pregunta de l'enquesta que ens permet contemplar totes dues perspectives sobre el retrat polític del país i del que pot estar passant a ERC
Pregunta el CEO per la valoració que fa l'enquestat dels diferents líders polítics, i creua aquestes valoracions amb la seva intenció de vot. I aquí és on, amb gran pena, he vist emergir una pregunta els resultats de la qual fusionaven els dos aspectes que en diferents preguntes ja havia pogut identificar.
Fixeu-vos-hi:
Els qui tenen intenció de votar JxCAT a les futures eleccions al Parlament valoren amb un 8,88 al President Carles Puigdemont, el líder. Però també valoren amb un notable al líder d'ERC, a Oriol Junqueras, amb un 7,11, i a Quim torra, amb un 7,32, i amb un 6,76 a Marta Rovira, també d'ERC
Però quan mirem el comportament dels qui diuen volen votar ERC és quan se'm gela la sang, quan la pena m'envaeix, en veure aquest terrible impacte del sectarisme.
Sí, evidentment per als qui volen votar ERC Oriol Junqueras és el líder indiscutible, i és valorat amb un 8,32
I a partir d'aquí ja podem seguir el rastre del sectarisme escampat des de fa tant de temps a la llum del sol. Un sectarisme que comença, no us penseu, pels propis seus que en algun moment no han fet el que aquest sector tan sectari deia s'havia de fer. O com interpreteu que a la Marta Rovira la valorin millor els votants de JxCAT (6,76) que els d'ERC (6,51)? És, evidentment, l'impacte que aquests sectaris han escampat contra l'exili. I la Marta es va exiliar.
Abans hem vist com els votants de JxCAT, estan al marge d'aquest encegament sectari, i valoren amb un 7,11 a Oriol Junqueras. Doncs bé, l'encegament sectari fa que entre els qui tenen intenció de votar ERC a Puigdemont només se'l valori amb un 5,8, aprovat pels pèls, i a Quim Torra amb un 5,30.
La magnitud d'aquest impacte sectari entre un bon segment de votants d'ERC només la podem copsar comparant aquestes valoracions amb la que els votants d'ERC fan d'altres líders d'altres formacions.
I clar, quan veus que aquests votants d'ERC valoren millor a Meritxell Batet, del PSOE, que va ser instrument necessari de la repressió, aixecant el suplicatori de manera fraudulenta als nostres diputats electes en l'anterior legislatura, perquè fossin jutjats i condemnats pel TS, doncs se't cau l'ànima als peus.
L'impacte del discurs sectari a l'entorn d'ERC és això, que es valori igual o millor a qui ha estat agent indispensable de la repressió que a qui l'ha patit, o s'hi ha enfrontat, com són els presidents Carles Puigdemont i Quim Torra.
Llavors és quan tornes a visualitzar aquella dada de que només el 60% dels qui volen votar ERC diuen que voldrien per a CAT que sigui un estat independent. I és aquella foto de la senyora Jèssica Albiach, el dia de la votació del Parlament, Octubre 2017, aixecant i exhibint a tot el món, que es veiés ben clar, el seu NO. Un No que evidentment en termes democràtics era legítim, però que la seva exhibició impúdica, que es veies bé aquell No, únicament tenia per objectiu aplanar el camí a la repressió dels seus companys diputats d'altres partits que votessin Sí.
Doncs aquesta senyora els qui volen votar ERC també l'aproven, justet, però l'aproven, amb un 5,16. I a Jaume Asens també, més ben valorat que els represaliats. I aquí és on es fa evident no el sectarisme, sinó l'èxit de l'estratègia d'ERC per canviar d'aliats, per no prioritzar un govern independentista, i per fer govern amb els Comuns. Aquestes valoracions són l'èxit de la propaganda de la direcció d'ERC per anar-ho empassant poc a poc als seus votants.
I ho han aconseguit.
Veurem si el que està passant aquests dies ho modifica o no.
2.5. Pinzellada d'intenció de vot
Per acabar, el que sempre considero menys interessant de les enquestes, la projecció de vot. Però el CEO treballa bé i, malgrat el treball de camp l'hagi fet una empresa que a mi no em mereix cap confiança, com és GESOP, perquè sempre té biaixos de sobrerepresentació a favor dels mateixos i biaixos d'infrarepresentació contra els mateixos, comentaré un parell de coses que em semblen sòlides i rellevants.
D'entrada, sobre això dels biaixos, tenim +5 punts de sobrerepresentació entre votants d'ERC, +1 entre els del PSC i +2 entre els Comuns, i tenim una infrarepresentació de -5 punts entre votants de Junts per CAT.
Però com deia, CEO projecta bastant bé, i el que projecta és que allò que semblava fa uns mesos un clar triomf, hegemonia, d'ERC, s'està desdibuixant. ERC encara conserva mica d'avantatge, però va disminuint de manera clara en relació a enquestes prèvies. I Junts per CAT està en aquesta frontera de més o menys quedar-se com està ara, tot i que ara encara estigui miqueta per sota. Un miqueta molt meritori tenint en compte la seva encara total inconcreció en termes organitzatius, de lideratges i de propostes de Govern.
Com sempre, les eleccions es decidiran en el vot frontera entre ERC i JxCAT. Ara mateix JxCAT té una fuga de vot de l'11% cap a ERC i ERC del 6% cap a JxCAT. Si JxCAT reté uns tres punts d'aquesta fuga cap a ERC, empat segur.
ERC fonamenta la seva sòlida posició en l'alta fidelitat de vot que té, del 75%, però, alhora, les seves expectatives de vot no creixen perquè es dona una cosa molt curiosa, i és que totes les transferències de vot a favor que té, procedents de qualsevol direcció, van acompanyades també d'una transferència d'antic vot d'ERC cap a aquestes mateixes direccions.
Així, ERC recull un 2,1 de vot del PSC, però també perd un 1,1 cap al PSC, i com ERC va tenir més vots que PSC, es neutralitzen. Igual amb Comuns, que tenen fuga del 5,9% cap a ERC, però que també tenen 2,5% de vot d'ERC, per tant, també neutralitzen.
Potser l'única pèrdua neta és cap a la CUP. ERC arrossega un 5,8% d'antic vot CUP, però té fuga de 5% cap a CUP, per tant, atès el vot que van tenir el 21D, fuga de pèrdua neta cap a CUP.
DE LA CATALUNYA D'AHIR A LA DE DEMÀ
Quan l'he començat a fullejar, per analitzar-lo, he pensat que era millor deixar-ho córrer.
Veureu, la cosa és que el treball de camp de les 2.000 de l'enquesta va començar el 10 de febrer i va finalitzar dilluns 9 de març. O sigui, que no té cap enquesta feta amb la crisi de la pandèmica coronavirus esclatada. I jo anava mirant les preguntes i pensava "des que es va fer l'enquesta a ara el nostre món ha canviat tant que aquestes dades no ens serveixen de res". I he estat a punt de deixar-ho.
Però llavors he vist clares dues coses:
- la primera, i més important, és que aquesta enquesta, aquest BOP del CEO esdevindrà una peça clau, d'extraordinari valor, per analitzar els canvis a la nostra societat i en nosaltres mateixos que la crisi del coronavirus pugui provocar al país i en nosaltres.
Des d'aquest punt de vista, quan sigui que superem aquesta crisi, demano, suplico, al CEO, que tingui preparada una enquesta, en la que evidentment s'hi plantegin qüestions específiques de la crisi, però que permeti, en molts dels seus elements, comparativa amb el BOP d'avui, per poder dibuixar clarament l'abans i el després de la crisi.
Per tant, aquesta enquesta l'hem d'estimar i guardar com un autèntic tresor. Serà la que ens permetrà estudiar tots els canvis i impacte d'aquesta desoladora crisi que patim.
- la segona és que hi he vist alguns elements de comportament polític que crec val la pena comentar, perquè al darrere hi tenen coses que mereixen un comentari. Fins i tot que em preocupem.
1. PINZELLADA DE COM EL MÓN ENS POT CANVIAR EN UNA SETMANA
Només perquè veieu el que us explicava de com moltes de les coses de l'enquesta avui l'únic valor que tenen és el retrat que ofereixen de com érem, perquè la crisi del coronavirus ho ha canviat ja tot.
Pregunta el CEO quins són els problemes més importants, a criteri de l'enquestat. Els de sempre, que si relacions CAT-ESP, que si política... Una setmana després (dilluns 16 de març) de l'última enquesta feta (dilluns 9 de març) tots estàvem confinats, a casa, la majoria d'empreses i negocis tancats, etc. Crec que la relació de problemes més importants haurà canviat.
Preguta CEO sobre la situació econòmica del país i individual. Les dades d'aquest BOP només serviran per saber com ho vèiem abans de la crisi.
També pregunta CEO com veiem la situació política, i també serà molt interessant veure l'impacte de la criminal gestió del gobierno de España i dels seus palmeros (PSC i Comuns). I com impacta també la crisi amb el Govern de CAT.
Finalment, per tancar aquest breu punt, hi ha una pregunta que ens anirà que ni feta expressament. Pregunta el BOP: "quina creu que és la principal amenaça a la seva forma de vida".
Vosaltres què respondríeu? Jo tinc claríssim que avui segur no respondria el que hauria respost fa un parell de setmanes. Per a res.
2. PINZELLADA IMPRESSIONISTA DE LA CATALUNYA D'AHIR: UN QUADRE POLÍTIC IMPRECÍS EN LA SEVA ESTABILITAT
Aquest 1r BOP del CEO de 2020 retrata un país molt estable en les grans valoracions sobre els grans temes:
Un país insatisfet amb el funcionament de la democràcia: un 20,8% gens satisfets i un 53,2% poc satisfets, el que fa un 74% d'insatisfets amb funcionament democràcia.
Un país que majoritàriament (63%) creu tenim una insuficient autonomia
Un país on el 78% creu que tenim dret a decidir el nostre futur com a país votant en un referèndum.
Un país amb un fort sentiment d'identitat compartida, on el 65% dels catalans s'expressen amb un sentiment d'identitat o pertinença compartida, cat-esp
Un país que clarament vol viure en una República (71,2%) i només un 14,4% en l'actual monarquia (aquí també serà interessant veure com impacta en aquesta ja baixa adhesió monàrquica dels catalans, la crisi de la monarquia espanyola que estem vivint en paralel a la crisi del coronavirus).
Un país en el que estem al 50% els que volem la independència i els que no la volen.
Fins aquí les principals pinzellades que de manera estable en el temps ens expliquen com som com a societat, els nostres valors polítics i les nostres aspiracions.
Anem a veure ara quines són aquestes pinzellades de traç gruixut escampades per tot el nostre retrat de país que apunten elements crítics o moviments de fons als que cal prestar atenció, perquè són força nous.
2.1. La pinzellada de l'odi unionista a la nostra societat i el seu impacte.
Una de les coses que més crida l'atenció, tot i que no és nova, és la visualització d'aquesta pinzellada que retrata l'èxit de les polítiques unionistes sembrant l'odi a Catalunya.
La pinzellada no inclou tot l'unionisme, però sí un gruix molt i molt significatiu.
Fixem-nos en un parell de dades. El CEO pregunta per la valoració del Govern de Catalunya i del Govern d'Espanya. En les dades generals la valoració de tots dos governs és molt similar. Del 0 al 10 el Govern CAT es valora amb una mitjana de 3,47 i el Gob ESP amb un 3,52. Al Govern CAT el suspenen un 57,5% i a l'ESP un 593%.
Però al darrere d'aquestes dades tan coincidents s'hi amaga un fenomen que impressiona bastant pel que retrata: l'èxit de les polítiques unionistes en estendre un odi irracional.
Quan mirem la valoració dels Governs en funció del vot dels enquestats, veiem que al Gov CAT un 42,6% dels votants de Cs, un 38,8% dels de PSC, un 53,5% dels del PP i un 20,5% dels Comuns el valoren amb un ZERO.
El zero és la negació de tot. És el mur, és la irracionalitat.
És un odi que impressiona encara més quan contrastem aquestes dades amb la valoració dels votants indepes del Gobierno de España. Tot i haver-hi repressió permanent, presos, exiliats, només un 19,6% dels votants de JxCAT, un 15,3% dels d'ERc i un 31,4% de la CUP puntuen amb zero.
L'independentisme no és un moviment que ni de lluny treballi i estengui aquest odi irracional que els partits unionistes porten tants anys propagant i que ara veiem ha impactat a un segment molt i molt important dels seus votants.
M'ha semblat especialment significatiu aquest ZERO d'un 20,5% dels votants Comuns, perquè també són un moviment polític que ha sembrat l'odi irracional contra bona part de l'independentisme. I és especialment significatiu perquè el que ja era de domini públic mentre es feia l'enquesta és que els Comuns havien pactat els nous pressupostos amb l'actual Govern, que enduts per l'odi irracional un 20% dels seus votants valoren amb ZERO.
2.2. La pinzellada que dibuixa un eixamplament de base que només és de partit, d'ERC, i no de fer nous independentistes
Avui ho explico perquè ja fa unes quantes enquestes que ho estic observant. Fins ara volia ser prudent, per descartar que aquests resultats que tant poderosament em cridaven l'atenció, fossin un accident mostral. Doncs no, ara ja podem dir que no ho són.
Fins ara a ERC tot el seu votant era independentista. Doncs alerta perquè ara, sense créixer gaire en intenció de vot, ens trobem que té una part massa significativa per no ser preocupant de votant que no vol la independència.
Quan a la pregunta múltiple de què es vol per a CAT: que sigui una regió, una CCAA, un estat dins una espanya federal o un estat independent només el 60,5% dels teus votants diuen que volen un estat independent, potser estàs captant vot per a l'objectiu de l'hegemonia partidista, però no estàs fent independentisme i fins i tot pots estar desfent independentisme.
Contrasta aquest 60,5% d vot d'ERC que vol ser un estat independent amb el 84,3% dels votants de Junts x Catalunya (més de 20 punts de vot a favor de l'estat independent) o el 81% entre vot CUP. I el contrast encara és més dur si mirem aquesta mateixa qüestió en els BOPs anterior. Fa dos anys al 1r BOP del CEO de l'any 2018, entre els votants d'ERC, en aquesta mateixa resposta múltiple, un 74,3% responien que "un estat independent". I si anem més enrere, al 1r BOP del 2014 el percentatge de favorables a un estat independent entre els votants d'ERC era del 88,3%. De debò, què ha passat??
I la cosa preocupant es confirma amb la pregunta dicotòmica: vol que CAT esdevingui un estat independent?
- votants JxCAT 94,1% Sí
- votants CUP 93,4% Sí
- votants ERC 78,1%
És a dir, que portats davant la tria Sí/No, en relació a JxCAT i CUP, els favorables a la indy d'ERC estan 15 punts per sota. O dit d'una altra manera: un 22% dels votants d'ERC no volen la independència.
O sigui, que, d'existir, el possible increment de vot a ERC no incrementa en cap cas els favorables a la indy, que seguim en els mateixos percentatges. Eixamplar la base és únicament la del partit, no la del moviment independentista.
2.3. Les pinzellades que colpeixen perquè s'hi visualitza clarament l'èxit de les polítiques sectàries que de fa temps ha impulsat una part de la direcció d'ERC, la que té més altaveus. .
Crido l'atenció sobre aquestes dades, perquè al meu entendre evidencien també l'estratègia política que hi ha al darrere d'aquest sectarisme atroç d'aquest part de la direcció d'ERC, la més assolellada, la que més altaveus mediàtics té, contra JxCAT, contra els altres independentistes amb els que comparteix Govern i repressió (presó i exili).
Pregunta el CEO quin nivell de simpatia o proximitat tenen els enquestats en relació als diferents partits polítics, i creua aquestes valoracions amb la intenció de vot al Parlament que té l'enquestat.
Els qui tenen intenció de votar JxCAT valoren amb un 7,75 la seva simpatia o proximitat a JxCAT, i amb un 5,32 la seva simpatia o proximitat a ERC.
Tanmateix, entre els qui tenen intenció de votar ERC, valoren ERC amb un 7,88, però a JxCAT els suspenen, amb un 4,52, fins i tot amb una valoració inferior a la dels Comuns, de 4,54.
A mi em sembla molt fort. I m'entristeix molt veure com finalment aquesta política sectària dels assolellats està tenint impacte en una part molt significativa del votant d'ERC, dinamitant el treball de tants anys de tantíssima gent dins d'ERC, de tantíssims patriotes.
M'entristeix que aquest sectarisme porti a valorar pitjor als teus companys de lluita, als teus companys de Govern, als teus companys de presó, als teus companys d'exili... que a qui, com els Comuns, des del primer dia han estat còmplices d'aquesta repressió.
I és aquí on veig com també està impactant, més enllà del sectarisme, el gir estratègic promogut per aquest sector per abandonar l'objectiu de fer un govern independentista, i substituir-lo pel de fer un Govern amb els Comuns, de qui dia passa any empeny.
Tanmateix, en aquest punt, també serà interessant veure com ha impactat la crisi del coronavirus i tot el que ha passat políticament en l'electorat. Aquesta mateixa major simpatia que tenien fa dues setmanes els votants d'ERC cap a Comuns que cap a JxCAT, seguirà així, després del paper de mamporreros de l'estat i la seva repressió i militarització que han tingut els Comuns, contra el Govern de Catalunya?
Serà interessant veure-ho....
2.4. La pinzellada que unifica aquest gir d'eixamplament de base, però de partit, no de l'independentisme, i l'impacte en els votants de les polítiques atroçment sectàries de la part més assolellada de la direcció d'ERC
Després d'analitzar els dos punts anteriors, el 2.2 i el 2.3 trobo que hi ha una pregunta de l'enquesta que ens permet contemplar totes dues perspectives sobre el retrat polític del país i del que pot estar passant a ERC
Pregunta el CEO per la valoració que fa l'enquestat dels diferents líders polítics, i creua aquestes valoracions amb la seva intenció de vot. I aquí és on, amb gran pena, he vist emergir una pregunta els resultats de la qual fusionaven els dos aspectes que en diferents preguntes ja havia pogut identificar.
Fixeu-vos-hi:
Els qui tenen intenció de votar JxCAT a les futures eleccions al Parlament valoren amb un 8,88 al President Carles Puigdemont, el líder. Però també valoren amb un notable al líder d'ERC, a Oriol Junqueras, amb un 7,11, i a Quim torra, amb un 7,32, i amb un 6,76 a Marta Rovira, també d'ERC
Però quan mirem el comportament dels qui diuen volen votar ERC és quan se'm gela la sang, quan la pena m'envaeix, en veure aquest terrible impacte del sectarisme.
Sí, evidentment per als qui volen votar ERC Oriol Junqueras és el líder indiscutible, i és valorat amb un 8,32
I a partir d'aquí ja podem seguir el rastre del sectarisme escampat des de fa tant de temps a la llum del sol. Un sectarisme que comença, no us penseu, pels propis seus que en algun moment no han fet el que aquest sector tan sectari deia s'havia de fer. O com interpreteu que a la Marta Rovira la valorin millor els votants de JxCAT (6,76) que els d'ERC (6,51)? És, evidentment, l'impacte que aquests sectaris han escampat contra l'exili. I la Marta es va exiliar.
Abans hem vist com els votants de JxCAT, estan al marge d'aquest encegament sectari, i valoren amb un 7,11 a Oriol Junqueras. Doncs bé, l'encegament sectari fa que entre els qui tenen intenció de votar ERC a Puigdemont només se'l valori amb un 5,8, aprovat pels pèls, i a Quim Torra amb un 5,30.
La magnitud d'aquest impacte sectari entre un bon segment de votants d'ERC només la podem copsar comparant aquestes valoracions amb la que els votants d'ERC fan d'altres líders d'altres formacions.
I clar, quan veus que aquests votants d'ERC valoren millor a Meritxell Batet, del PSOE, que va ser instrument necessari de la repressió, aixecant el suplicatori de manera fraudulenta als nostres diputats electes en l'anterior legislatura, perquè fossin jutjats i condemnats pel TS, doncs se't cau l'ànima als peus.
L'impacte del discurs sectari a l'entorn d'ERC és això, que es valori igual o millor a qui ha estat agent indispensable de la repressió que a qui l'ha patit, o s'hi ha enfrontat, com són els presidents Carles Puigdemont i Quim Torra.
Llavors és quan tornes a visualitzar aquella dada de que només el 60% dels qui volen votar ERC diuen que voldrien per a CAT que sigui un estat independent. I és aquella foto de la senyora Jèssica Albiach, el dia de la votació del Parlament, Octubre 2017, aixecant i exhibint a tot el món, que es veiés ben clar, el seu NO. Un No que evidentment en termes democràtics era legítim, però que la seva exhibició impúdica, que es veies bé aquell No, únicament tenia per objectiu aplanar el camí a la repressió dels seus companys diputats d'altres partits que votessin Sí.
Doncs aquesta senyora els qui volen votar ERC també l'aproven, justet, però l'aproven, amb un 5,16. I a Jaume Asens també, més ben valorat que els represaliats. I aquí és on es fa evident no el sectarisme, sinó l'èxit de l'estratègia d'ERC per canviar d'aliats, per no prioritzar un govern independentista, i per fer govern amb els Comuns. Aquestes valoracions són l'èxit de la propaganda de la direcció d'ERC per anar-ho empassant poc a poc als seus votants.
I ho han aconseguit.
Veurem si el que està passant aquests dies ho modifica o no.
2.5. Pinzellada d'intenció de vot
Per acabar, el que sempre considero menys interessant de les enquestes, la projecció de vot. Però el CEO treballa bé i, malgrat el treball de camp l'hagi fet una empresa que a mi no em mereix cap confiança, com és GESOP, perquè sempre té biaixos de sobrerepresentació a favor dels mateixos i biaixos d'infrarepresentació contra els mateixos, comentaré un parell de coses que em semblen sòlides i rellevants.
D'entrada, sobre això dels biaixos, tenim +5 punts de sobrerepresentació entre votants d'ERC, +1 entre els del PSC i +2 entre els Comuns, i tenim una infrarepresentació de -5 punts entre votants de Junts per CAT.
Però com deia, CEO projecta bastant bé, i el que projecta és que allò que semblava fa uns mesos un clar triomf, hegemonia, d'ERC, s'està desdibuixant. ERC encara conserva mica d'avantatge, però va disminuint de manera clara en relació a enquestes prèvies. I Junts per CAT està en aquesta frontera de més o menys quedar-se com està ara, tot i que ara encara estigui miqueta per sota. Un miqueta molt meritori tenint en compte la seva encara total inconcreció en termes organitzatius, de lideratges i de propostes de Govern.
Com sempre, les eleccions es decidiran en el vot frontera entre ERC i JxCAT. Ara mateix JxCAT té una fuga de vot de l'11% cap a ERC i ERC del 6% cap a JxCAT. Si JxCAT reté uns tres punts d'aquesta fuga cap a ERC, empat segur.
ERC fonamenta la seva sòlida posició en l'alta fidelitat de vot que té, del 75%, però, alhora, les seves expectatives de vot no creixen perquè es dona una cosa molt curiosa, i és que totes les transferències de vot a favor que té, procedents de qualsevol direcció, van acompanyades també d'una transferència d'antic vot d'ERC cap a aquestes mateixes direccions.
Així, ERC recull un 2,1 de vot del PSC, però també perd un 1,1 cap al PSC, i com ERC va tenir més vots que PSC, es neutralitzen. Igual amb Comuns, que tenen fuga del 5,9% cap a ERC, però que també tenen 2,5% de vot d'ERC, per tant, també neutralitzen.
Potser l'única pèrdua neta és cap a la CUP. ERC arrossega un 5,8% d'antic vot CUP, però té fuga de 5% cap a CUP, per tant, atès el vot que van tenir el 21D, fuga de pèrdua neta cap a CUP.
DE LA CATALUNYA D'AHIR A LA DE DEMÀ
En la Catalunya d'ahir un escenari com el que projecta el BOP del CEO ens abocava amb total seguretat a un Govern ERC+Comuns + (potser, segons com es decantin internament les forces, CUP), que no arribaria a majoria absoluta, però que podria ser investit amb majoria simple gràcies a la segura abstenció del PSC.
En la Catalunya d'ahir, amb aquests resultats, tripartit segur. O dit d'una altra manera, segur que no hi hauria govern independentista.
Però amb el que ha passat des que van tancar l'enquesta la Catalunya d'ahir pot quedar molt llunyana. Per això m'ha semblat interessant descriure en aquest article el que hi ha al darrere del que fins ara estava passant al retrat polític d'aquesta Catalunya d'ahir.
Però aquest retrat, demà, pot ser, crec que serà, diferent.
- el gran treball fet per tot el Govern, treballant plegats com potser mai JxCAT i ERC, permetrà recosir les relacions i facilitarà una estratègia compartida?
- la complicitat dels Comuns en l'estratègia repressiva contra Catalunya, centralitzadora, militarista i criminal del Gobierno de España, haurà trencat el que a la Catalunya d'ahir era l'aliança més blindada de tot el panorama polític, Comuns-ERC?
- la demencial i criminal gestió que ha fet el Gobierno de España, aplaudida a rabiar pel PSC i Comuns, els desgastarà electoralment? O la gent ho compra tot, els hi és igual tot?
Estarem molt atents a les pistes sobre aquesta Catalunya de demà que està neixent aquests dies, i la compararem amb la Catalunya d'ahir que tan clarament veiem retratada al BOP del CEO d'avui.
Cuideu-vos molt
Cuideu els vostres
Pensem sobre el nostre ahir, des d'avui, per ser millors demà
DONEC PERFICIAM
En la Catalunya d'ahir, amb aquests resultats, tripartit segur. O dit d'una altra manera, segur que no hi hauria govern independentista.
Però amb el que ha passat des que van tancar l'enquesta la Catalunya d'ahir pot quedar molt llunyana. Per això m'ha semblat interessant descriure en aquest article el que hi ha al darrere del que fins ara estava passant al retrat polític d'aquesta Catalunya d'ahir.
Però aquest retrat, demà, pot ser, crec que serà, diferent.
- el gran treball fet per tot el Govern, treballant plegats com potser mai JxCAT i ERC, permetrà recosir les relacions i facilitarà una estratègia compartida?
- la complicitat dels Comuns en l'estratègia repressiva contra Catalunya, centralitzadora, militarista i criminal del Gobierno de España, haurà trencat el que a la Catalunya d'ahir era l'aliança més blindada de tot el panorama polític, Comuns-ERC?
- la demencial i criminal gestió que ha fet el Gobierno de España, aplaudida a rabiar pel PSC i Comuns, els desgastarà electoralment? O la gent ho compra tot, els hi és igual tot?
Estarem molt atents a les pistes sobre aquesta Catalunya de demà que està neixent aquests dies, i la compararem amb la Catalunya d'ahir que tan clarament veiem retratada al BOP del CEO d'avui.
Cuideu-vos molt
Cuideu els vostres
Pensem sobre el nostre ahir, des d'avui, per ser millors demà
DONEC PERFICIAM
Una derivada: l'estratègia ambígua d'ERC en la coordenada nacional la porta una solució política difícil. Ha de fer prevaldre l'eix esquerra/dreta en contra de l'ambient tant a espanya com a Catalunya. Pot haver funcionat a les espanyoles, però a les catalanes li costarà molt. I el problema és que perdre a partir d'una posició ambigua aboca a l'abisme.
ResponEliminaLa crisi del coronavirus radicalitza encara més l'espanyolisme contra el govern Torra, que resisteix dignament l'assetjament, liquida la impostura de la taula de diàleg i esberla l'estratègia tripartita d'ERC amb Comuns i PSC. Una oportunitat per reconstruir l'independentisme al voltant de l'eix puigdemont-Torra- Junts per Cat i la complicitat amb la CUP (almenys els de Poble Lliure).
ResponElimina
ResponEliminaMolt bon article, Senyor Abad.
La meva resposta a les seves antepenúltima i penúltima preguntes és NO, mentre ERC no torni a tenir la independència de Catalunya com l'objectiu principal i prioritari a assolir al més aviat possible i en funció del qual desenvolupi la seva praxi política.
La gent no ho compra tot. La incidència electoral, el desgast electoral de PSC-Comuns-ERC depèn, bàsicament, del lideratge del President Puigdemont. Si continua donant-se corda als autonomistes del PDECAT, el tripartit no tindrà desgast.