Estem en un dies intensos, que podríem considerar de la "pretemporada" política del que serà la competició política més decisiva de la nostra generació, les eleccions al Parlament de Catalunya encara de data incerta, però que tot sembla apuntar cap a gener/febrer del 2021.
I com en el futbol, també les "pretemporades" polítiques assenyalen les principals claus en les que es mourà "la competició". I a aquestes claus volia dedicar avui algunes reflexions.
I moltes d'aquestes claus les podem trobar en l'àmbit demoscòpic, tot i que no únicament.
Dues coses que han passat aquests dies i que crec mereixen atenció, pel que impliquen en termes d'estratègies subjacents:
- per una banda, tenim un tuit amb el comentari de Jordi Margarit a RAC 1, en el que deia "La independència no figura ara mateix entre les prioritats de la població catalana. Un salari i habitat dignes, sanitat i educació potents, desterrar la corrupció... són part de les inquietuds actuals". És el discurs clàssic de l'unionisme, també dit "els problemes que preocupen a la gent". Des d'aquest punt de vista, cap novetat al front, la independència, per a l'unionisme, sempre s'ha atacat intentant fer veure és una mena de cortina de fum davant els problemes reals de la gent.
La novetat en relació a aquest comentari ha estat que fou retuitejat des de l'àmbit d'ERC. Singularment representatiu és el retuit que en va fer Gabriel Rufian, líder d'ERC al Congrés i una de les principals veus de la nova estratègia d'ERC.
És evident que l'actual estratègia que no sé com s'ha imposat a ERC és la d'aparcar la independència. Les declaracions de Tardà, Rufián, Sol, etc fa ja anys van en aquest camí, acompanyades del ressò de voceros mediàtics afins.
Fa poc, analitzant el BOP del CEO de juliol, ho explicava clarament:
Vol dir que la majoria de votants d'ERC no vulguin la independència? I és clar que no! La majoria de la gent d'ERC té clar vol la independència. Però si el discurs del teu partit ja no parla de fer la independència, sinó d'altres coses, això s'acaba traslladant als teus votants. També per als teus votants la independència deixa de ser la prioritat.
En aquest punt, a més, em permeto posar de manifest quelcom per a mi molt important: la quantitat d'informació que hi podem trobar, i que ens explica moltíssimes coses, i molt més importants, que l'ús que habitualment se'n fa, de simple projeccció electoral. Per a mi, haver vist al CEO de finals de juliol, el que ara estem veient, és un exemple de la importància de la informació que podem trobar a les bones enquestes.
- per una altra banda tenim l'article d'ahir signat per alcaldes d'ERC, Comuns i CUP per la regulació del preu dels lloguers. No entro, avui no és el dia, en el fons del tema, simplement crec que evidencia amb claredat una corrent de fons molt significativa que estem veient de fa un mesos, i que en aquesta "pretemporada" s'ha fet especialment intensa, la que treballa per una nova majoria parlamentària en la línia de reeditar un nou tripartit o quatripartit, amb ERC i Comuns com a eix central de l'acord i amb CUP i PSC amb suports variables, en funció de les diferents necessitats.
De fet aquesta qüestió està indissociablement lligada amb l'anterior: per fer-la possible, per fer possible l'aliança amb Comuns i el suport extern del PSC, calia aparcar el tema de la independència.
I, com a mínim, fins ara, aquesta és l'estratègia que ha imposat qui ara mana i decideix el que es fa i el que es diu a ca n'ERC. És, com ja he explicat altres vegades, una estratègia que té un únic motor, objectiu: destruir al President Puigdemont i tot el món de Junts per Catalunya. I que no implica ERC renunciï a la independència com a objectiu final, però sí per a la nostra generació, sí en les properes dècades.
Unes petites consideracions prèvies i metodològiques generals sobre les enquestes polítiques:
Per a mi aquesta enquesta se situa també clarament en el que són els elements clau d'aquesta "pretemporada" mediàtica: ajudar l'actual direcció d'ERC perquè pugui executar el seu pla.
Els que em seguiu ja sabeu que en relació a les enquestes polítiques sempre faig una sèrie de consideracions que crec clau:
- per entrar a valorar una enquesta, cal que hi hagi un mínim de transparència en les dades. Si no hi és, miau!
Si us hi fixeu, jo ja pràcticament només comento les enquestes del CEO, del CIS i del Baròmetre municipal de BCN, perquè amb independència del seu encert o no, de la seva possible tendenciositat o biaixos, com que són molt transparents, com que ens proporcionen tota la informació de l'enquesta, això ens permet disposar de tots els elements demoscòpics per poder-ne fer una valoració completa i treballar les dades com als analistes ens sembli millor.
Per això ja pràcticament no comento mai ja les enquestes dels mitjans de comunicació: s'han convertit en una propaganda opaca, que amaga al lector informació clau, i li demana "creure-hi" cegament, perquè s'han convertit, la majoria d'enquestes dels mitjans de comunicació, en eines de manipulació i de creació d'opinió, no de recollir opinió.
- una altra qüestió que sempre us dic és que el valor de les enquestes creix quan ens proporcionen una informació evolutiva, quan podem seguir una evolució en el temps de les opinions socials i polítiques.
- també sempre em sembla rellevant, d'una enquesta, mirar si els resultats que proporcionen són coherents amb la resta d'enquestes conegudes. Situar uns resultats de manera coherent amb els altres coneguts "confirma", però situar-los diferents el que fa és reclamar una atenció que requereix una explicació, i si l'enquesta no és transparent, si no proporciona dades elementals, això no es pot veure. I tenim tot el dret del món a sospitar.
- finalment, el ja dit, la projecció electoral d'una enquesta és de fet el menys important d'una enquesta. Hi ha infinitat de dades més interessants. Però aquestes no ens les donen, només ens llencen a la cara com si fos una hòstia de comunió, una projeccio electoral, perquè hi combreguem.
Fetes aquestes consideracions, anem a veure aquesta enquesta de LV que amb grans titulars proclama que ERC consolida el seu avantatge sobre JxCAT
I com en el futbol, també les "pretemporades" polítiques assenyalen les principals claus en les que es mourà "la competició". I a aquestes claus volia dedicar avui algunes reflexions.
I moltes d'aquestes claus les podem trobar en l'àmbit demoscòpic, tot i que no únicament.
Dues coses que han passat aquests dies i que crec mereixen atenció, pel que impliquen en termes d'estratègies subjacents:
- per una banda, tenim un tuit amb el comentari de Jordi Margarit a RAC 1, en el que deia "La independència no figura ara mateix entre les prioritats de la població catalana. Un salari i habitat dignes, sanitat i educació potents, desterrar la corrupció... són part de les inquietuds actuals". És el discurs clàssic de l'unionisme, també dit "els problemes que preocupen a la gent". Des d'aquest punt de vista, cap novetat al front, la independència, per a l'unionisme, sempre s'ha atacat intentant fer veure és una mena de cortina de fum davant els problemes reals de la gent.
La novetat en relació a aquest comentari ha estat que fou retuitejat des de l'àmbit d'ERC. Singularment representatiu és el retuit que en va fer Gabriel Rufian, líder d'ERC al Congrés i una de les principals veus de la nova estratègia d'ERC.
És evident que l'actual estratègia que no sé com s'ha imposat a ERC és la d'aparcar la independència. Les declaracions de Tardà, Rufián, Sol, etc fa ja anys van en aquest camí, acompanyades del ressò de voceros mediàtics afins.
Fa poc, analitzant el BOP del CEO de juliol, ho explicava clarament:
"El BOP del CEO ens fa evident com mai fins a quin punt l'estratègia política d'ERC ja gairebé no té res a veure amb fer la independència i els seus discursos estan trinxant el moviment independentista.
Pregunta el BOP del CEO quin dels problemes que els enquestats han dit són els més importants que té el nostre país, són els 3 primers.
Per als votants de JxCAT les Relacions CAT-ESP són el primer problema seguit de la Sanitat com a 2n problema i en 3r lloc la insatisfacció amb la política
Per als votants de la CUP el primer problema és la Sanitat, el segon Millorar les polítiques socials i el 3r les Relacions CAT-ESP
Per als votants d'ERC el primer problema és la Sanitat, el 2n l'Atur i la precarietat laboral i el 3r la insatisfacció amb la política.
Els dirigents d'ERC han deixat de fer independentisme, i lògicament aquest tema ha caigut de l'agenda dels votants. No fas independentisme, no només no creix l'independentisme, sinó que es dilueix.
Que amb tot el que està passant les relacions CAT-ESP no siguin un dels 3 primers problemes dels votants d'ERC és del tot significatiu de l'èxit de l'estratègia de la direcció d'ERC d'aparcar la independència. Un èxit que s'evidencia també amb les dades que ja hem vist de només un 63,9% de votants d'ERC que volen CAT sigui un estat propi."
Pregunta el BOP del CEO quin dels problemes que els enquestats han dit són els més importants que té el nostre país, són els 3 primers.
Per als votants de JxCAT les Relacions CAT-ESP són el primer problema seguit de la Sanitat com a 2n problema i en 3r lloc la insatisfacció amb la política
Per als votants de la CUP el primer problema és la Sanitat, el segon Millorar les polítiques socials i el 3r les Relacions CAT-ESP
Per als votants d'ERC el primer problema és la Sanitat, el 2n l'Atur i la precarietat laboral i el 3r la insatisfacció amb la política.
Els dirigents d'ERC han deixat de fer independentisme, i lògicament aquest tema ha caigut de l'agenda dels votants. No fas independentisme, no només no creix l'independentisme, sinó que es dilueix.
Que amb tot el que està passant les relacions CAT-ESP no siguin un dels 3 primers problemes dels votants d'ERC és del tot significatiu de l'èxit de l'estratègia de la direcció d'ERC d'aparcar la independència. Un èxit que s'evidencia també amb les dades que ja hem vist de només un 63,9% de votants d'ERC que volen CAT sigui un estat propi."
Vol dir que la majoria de votants d'ERC no vulguin la independència? I és clar que no! La majoria de la gent d'ERC té clar vol la independència. Però si el discurs del teu partit ja no parla de fer la independència, sinó d'altres coses, això s'acaba traslladant als teus votants. També per als teus votants la independència deixa de ser la prioritat.
En aquest punt, a més, em permeto posar de manifest quelcom per a mi molt important: la quantitat d'informació que hi podem trobar, i que ens explica moltíssimes coses, i molt més importants, que l'ús que habitualment se'n fa, de simple projeccció electoral. Per a mi, haver vist al CEO de finals de juliol, el que ara estem veient, és un exemple de la importància de la informació que podem trobar a les bones enquestes.
- per una altra banda tenim l'article d'ahir signat per alcaldes d'ERC, Comuns i CUP per la regulació del preu dels lloguers. No entro, avui no és el dia, en el fons del tema, simplement crec que evidencia amb claredat una corrent de fons molt significativa que estem veient de fa un mesos, i que en aquesta "pretemporada" s'ha fet especialment intensa, la que treballa per una nova majoria parlamentària en la línia de reeditar un nou tripartit o quatripartit, amb ERC i Comuns com a eix central de l'acord i amb CUP i PSC amb suports variables, en funció de les diferents necessitats.
De fet aquesta qüestió està indissociablement lligada amb l'anterior: per fer-la possible, per fer possible l'aliança amb Comuns i el suport extern del PSC, calia aparcar el tema de la independència.
I, com a mínim, fins ara, aquesta és l'estratègia que ha imposat qui ara mana i decideix el que es fa i el que es diu a ca n'ERC. És, com ja he explicat altres vegades, una estratègia que té un únic motor, objectiu: destruir al President Puigdemont i tot el món de Junts per Catalunya. I que no implica ERC renunciï a la independència com a objectiu final, però sí per a la nostra generació, sí en les properes dècades.
Unes petites consideracions prèvies i metodològiques generals sobre les enquestes polítiques:
Per a mi aquesta enquesta se situa també clarament en el que són els elements clau d'aquesta "pretemporada" mediàtica: ajudar l'actual direcció d'ERC perquè pugui executar el seu pla.
Els que em seguiu ja sabeu que en relació a les enquestes polítiques sempre faig una sèrie de consideracions que crec clau:
- per entrar a valorar una enquesta, cal que hi hagi un mínim de transparència en les dades. Si no hi és, miau!
Si us hi fixeu, jo ja pràcticament només comento les enquestes del CEO, del CIS i del Baròmetre municipal de BCN, perquè amb independència del seu encert o no, de la seva possible tendenciositat o biaixos, com que són molt transparents, com que ens proporcionen tota la informació de l'enquesta, això ens permet disposar de tots els elements demoscòpics per poder-ne fer una valoració completa i treballar les dades com als analistes ens sembli millor.
Per això ja pràcticament no comento mai ja les enquestes dels mitjans de comunicació: s'han convertit en una propaganda opaca, que amaga al lector informació clau, i li demana "creure-hi" cegament, perquè s'han convertit, la majoria d'enquestes dels mitjans de comunicació, en eines de manipulació i de creació d'opinió, no de recollir opinió.
- una altra qüestió que sempre us dic és que el valor de les enquestes creix quan ens proporcionen una informació evolutiva, quan podem seguir una evolució en el temps de les opinions socials i polítiques.
- també sempre em sembla rellevant, d'una enquesta, mirar si els resultats que proporcionen són coherents amb la resta d'enquestes conegudes. Situar uns resultats de manera coherent amb els altres coneguts "confirma", però situar-los diferents el que fa és reclamar una atenció que requereix una explicació, i si l'enquesta no és transparent, si no proporciona dades elementals, això no es pot veure. I tenim tot el dret del món a sospitar.
- finalment, el ja dit, la projecció electoral d'una enquesta és de fet el menys important d'una enquesta. Hi ha infinitat de dades més interessants. Però aquestes no ens les donen, només ens llencen a la cara com si fos una hòstia de comunió, una projeccio electoral, perquè hi combreguem.
Fetes aquestes consideracions, anem a veure aquesta enquesta de LV que amb grans titulars proclama que ERC consolida el seu avantatge sobre JxCAT
|
|
Vot 21D |
Record d vot enquestats LV |
Diferencial |
IVD |
Diferencial |
|
JxCAT |
21,7% |
12,3% |
-9,4 |
11,8% |
-0,5 |
|
ERC |
21,4% |
24,8% |
+3,4 |
23,1% |
-1,7 |
Ja sé que no determinem la representativitat de la mostra d'una enquesta pel record de vot dels enquestats, però sense tenir altra informació a l'abast, sí és una dada que ens permet veure, amb una aproximació clara, els possibles biaixos de l'enquesta.
I en aquest cas veiem una claríssima infrarepresentació de JxCAT, de -9,4 punts, i una sobrerepresentació d'ERC, de +3,4 punts. En termes d'anàlisi de potencial electoral entre JxCAT i ERC, veiem com ERC, en relació a JxCAT té una sobrerepresentació mostral de 12,8 punts.
La Vanguardia ens dona la intenció de vot directe (IVD) que té cada formació política (de les que obtenen representació) i efectua una projecció de vot, el conegut com a cuina. Com no tenim més informació, no podem saber amb quins criteris ha cuinat la projecció. Però sí podem veure algunes coses "curioses".
A ERC, que té una IVD del 23,1% li projecta una intenció de vot final (IVF) del 27,2%, és a dir, un +4,1
A Jx CAT, que té una IVD de l'11,8% li projecta una intenció IVF del 19,9%, és a dir, un +8,1
Des d'aquest punt de vista LV corregeix una miqueta el biaix de la mostra. Què és el que passa? Que el biaix és tan fort, que arrossega tota l'enquesta.
I per què això ens ha de posar en alerta i qüestionar la credibilitat de les dades? Doncs perquè totes les bones enquestes que hem conegut els últims mesos, JxCAT i ERC estan en empat tècnic. És molt evident en la millor enquesta que es fa a Catalunya, el BOP del CEO (última setmana de juliol) i és igualment significatiu a Electomania, que confirma l'empat tècnic, però, per primera vegada en una enquesta, preguntant també per Pdecat i per PNC com a opcions electorals, que, en paraules dels analistes de Electomanía, tenien uns resultats "irrelevantes".
Així, les coses, amb totes les alertes enceses davant l'enquesta LV, pel fet de diferir com ho fa de les altres que coneixem, i per la falta d'informació que acompanya el titular mediàtic, hem de rascar en les poques dades que tenim.
Si mirem la IVD i la posem en relació al record de vot de la mostra, en una comparabilitat que no es veu afectada pels biaixos, i per això ens és especialment útil (insisteixo, en absència d'altres dades), veiem que JxCAT pràcticament se situa al mateix nivell, només un -0,5. Però quan mirem ERC veiem perd més, un -1,7.
La IVD evidentment inclou el vot fidelitzat de l'opció política (votants del 21D que repetirien vot ara), però també vot possible d'altres formacions, i resulta, està clar, afectat també per la possible pèrdua de vots que la formació tingui cap a altres formacions.
La intenció de vot final normalment intenta corregir els biaixos de la mostra, però també "assigna" vot no decidit (descartant abstenció, òbviament).
Així les coses, al meu entendre, i amb aquestes poques dades de què disposem, em sembla que quan ens situem amb dades no afectades pels biaixos mostrals, el que podem veure es que es repeteix l'empat tècnic que les últimes enquestes estan donant. El que jo veig, ara com ara, és que si aillem els biaixos mostrals, el comportament electoral que hi podem veure, confirma plenament la recuperació electoral de JxCAT i l'estancament lleugerament a la baixa d'ERC, el que torna a configurar aquest escenari d'empat tècnic en el que estem situats.
Per tant, si ERC, com titula LV, s'allunya de JxCAT és només pels biaixos de la mostra, que condicionen totalment l'enquesta i projecten una imatge que no es correspon amb la realitat demoscòpica.
Més coses que podem trobar a l'enquesta de LV:
- L'absoluta irrellevància de Pdecat: Atesa l'opacitat de les dades de l'enquesta, no sabem quin era el qüestionari que es traslladava als enquestats, o si era resposta espontània que es processa després. Però sí sabem treball de camp està fet entre 1 i 4 de setembre, per tant quan ja feia temps s'havia cronificat la ruptura entre JxCAT i Pdecat i se sap que Pdecat anirà en solitari a les eleccions. Bé, la intenció de vot a altres formacions de les que no obtenen representació parlamentària a l'enquesta, és de l'1,6%. En aquest 1,6% hi ha Pdecat, hi ha la Pascal, hi ha el Partit Animalista, etc.
O sigui que en aquest punt sí es confirma el que ja assenyalaven els d'Electomonía: la irrellevància electoral de Pdecat i PNC.
- Una dada que sí és molt significativa de l'enquesta de LV és el que projecta 13 punts més d'abstenció en relació al 21D. A partir d'aquí es genera un escenari polític molt interessant.
Però primer, veiem d'on surt aquest increment de l'abstenció. Atesa l'opacitat de LV amb les dades, no ho podem saber, només intuir, quan ens diuen que això implicaria que el vot indepe es pogués situar en el 51%
Per saber d'on surt l'abstenció hem d'anar a altres enquestes, p.ex. el BOP del CEO, que ens proporciona tota la informació. Així veiem que l'abstenció decidida afecta bàsicament a l'unionisme, especialment a Cs, un 7,8% dels votants que va tenir el 21D (recordem va guanyar les eleccions en nombre de vots) ara ja diuen explícitament que "no votaran", seguits per un 5,3 del PP i un 4,6 dels Comuns. Només un 2,4% de votants JxCAT i un 2,5% d'ERC diuen que "no votaran", percentatges irrellevants, perquè estan dins del marge d'error de l'enquesta.
Si es consolida aquesta abstenció unionista sí que, tal i com titula LV, l'independentisme pot arribar al 51% dels vots.
Sens dubte és una notícia important, però voldria reclamar prudència, perquè l'abstenció és el que menys bé es reflecteix a una enquesta, i perquè si l'assolim, que benvingut sigui, no seria per estar-ho fent bé nosaltres, sinó pel desplome de l'unionisme, singularment de CS. Preparem-nos, doncs, perquè crec assistirem a una campanya de la por de l'unionisme per mobilitzar tot el seu votant.
- Finalment, al costat d'aquesta magnífica notícia que seria que l'independentisme se situés en el 51% dels vots, n'hi ha una altra que voldria posar en valor. El "nosaltres" per la independència ens necessita a tots, i no hi pot haver independència sense ser-hi tots: ERC, JxCAT i CUP. Ara bé, per gestionar i liderar fer la independència cal una majoria parlamentària blindada que blindi a la seva vegada el nostre Govern. I la CUP que vota pràcticament sempre amb Cs, PP i PSC contra el Govern, només per desgastar-lo, o la CUP que no investeix Turull "per autonomista", i l'endemà Turull entrava a la presó, a la qual encara hi és, no és un soci fiable.
Des d'aquest punt de vista, que l'enquesta de LV projecti que ERC i JxCAT podrien tenir, sumats, majoria absoluta, és una excel·lent notícia. De fet seria de les millors notícies possibles que podríem tenir, si ERC aparca el tripartidisme i blinden govern i estratègia amb JxCAT. I la dada que fa possible aquesta majoria absoluta és fiable, perquè tampoc depèn dels biaixos de l'enquesta, atès que la pràctica totalitat de transvasaments de vots sempre es donen entre el món d'ERC i el de JxCAT.
Apa, doncs això és tot, he volgut acabar amb una mica d'optimisme fonamentat, que el necessitem tots una mica, crec!
DONEC PERFICIAM
I en aquest cas veiem una claríssima infrarepresentació de JxCAT, de -9,4 punts, i una sobrerepresentació d'ERC, de +3,4 punts. En termes d'anàlisi de potencial electoral entre JxCAT i ERC, veiem com ERC, en relació a JxCAT té una sobrerepresentació mostral de 12,8 punts.
La Vanguardia ens dona la intenció de vot directe (IVD) que té cada formació política (de les que obtenen representació) i efectua una projecció de vot, el conegut com a cuina. Com no tenim més informació, no podem saber amb quins criteris ha cuinat la projecció. Però sí podem veure algunes coses "curioses".
A ERC, que té una IVD del 23,1% li projecta una intenció de vot final (IVF) del 27,2%, és a dir, un +4,1
A Jx CAT, que té una IVD de l'11,8% li projecta una intenció IVF del 19,9%, és a dir, un +8,1
Des d'aquest punt de vista LV corregeix una miqueta el biaix de la mostra. Què és el que passa? Que el biaix és tan fort, que arrossega tota l'enquesta.
I per què això ens ha de posar en alerta i qüestionar la credibilitat de les dades? Doncs perquè totes les bones enquestes que hem conegut els últims mesos, JxCAT i ERC estan en empat tècnic. És molt evident en la millor enquesta que es fa a Catalunya, el BOP del CEO (última setmana de juliol) i és igualment significatiu a Electomania, que confirma l'empat tècnic, però, per primera vegada en una enquesta, preguntant també per Pdecat i per PNC com a opcions electorals, que, en paraules dels analistes de Electomanía, tenien uns resultats "irrelevantes".
Així, les coses, amb totes les alertes enceses davant l'enquesta LV, pel fet de diferir com ho fa de les altres que coneixem, i per la falta d'informació que acompanya el titular mediàtic, hem de rascar en les poques dades que tenim.
Si mirem la IVD i la posem en relació al record de vot de la mostra, en una comparabilitat que no es veu afectada pels biaixos, i per això ens és especialment útil (insisteixo, en absència d'altres dades), veiem que JxCAT pràcticament se situa al mateix nivell, només un -0,5. Però quan mirem ERC veiem perd més, un -1,7.
La IVD evidentment inclou el vot fidelitzat de l'opció política (votants del 21D que repetirien vot ara), però també vot possible d'altres formacions, i resulta, està clar, afectat també per la possible pèrdua de vots que la formació tingui cap a altres formacions.
La intenció de vot final normalment intenta corregir els biaixos de la mostra, però també "assigna" vot no decidit (descartant abstenció, òbviament).
Així les coses, al meu entendre, i amb aquestes poques dades de què disposem, em sembla que quan ens situem amb dades no afectades pels biaixos mostrals, el que podem veure es que es repeteix l'empat tècnic que les últimes enquestes estan donant. El que jo veig, ara com ara, és que si aillem els biaixos mostrals, el comportament electoral que hi podem veure, confirma plenament la recuperació electoral de JxCAT i l'estancament lleugerament a la baixa d'ERC, el que torna a configurar aquest escenari d'empat tècnic en el que estem situats.
Per tant, si ERC, com titula LV, s'allunya de JxCAT és només pels biaixos de la mostra, que condicionen totalment l'enquesta i projecten una imatge que no es correspon amb la realitat demoscòpica.
Més coses que podem trobar a l'enquesta de LV:
- L'absoluta irrellevància de Pdecat: Atesa l'opacitat de les dades de l'enquesta, no sabem quin era el qüestionari que es traslladava als enquestats, o si era resposta espontània que es processa després. Però sí sabem treball de camp està fet entre 1 i 4 de setembre, per tant quan ja feia temps s'havia cronificat la ruptura entre JxCAT i Pdecat i se sap que Pdecat anirà en solitari a les eleccions. Bé, la intenció de vot a altres formacions de les que no obtenen representació parlamentària a l'enquesta, és de l'1,6%. En aquest 1,6% hi ha Pdecat, hi ha la Pascal, hi ha el Partit Animalista, etc.
O sigui que en aquest punt sí es confirma el que ja assenyalaven els d'Electomonía: la irrellevància electoral de Pdecat i PNC.
- Una dada que sí és molt significativa de l'enquesta de LV és el que projecta 13 punts més d'abstenció en relació al 21D. A partir d'aquí es genera un escenari polític molt interessant.
Però primer, veiem d'on surt aquest increment de l'abstenció. Atesa l'opacitat de LV amb les dades, no ho podem saber, només intuir, quan ens diuen que això implicaria que el vot indepe es pogués situar en el 51%
Per saber d'on surt l'abstenció hem d'anar a altres enquestes, p.ex. el BOP del CEO, que ens proporciona tota la informació. Així veiem que l'abstenció decidida afecta bàsicament a l'unionisme, especialment a Cs, un 7,8% dels votants que va tenir el 21D (recordem va guanyar les eleccions en nombre de vots) ara ja diuen explícitament que "no votaran", seguits per un 5,3 del PP i un 4,6 dels Comuns. Només un 2,4% de votants JxCAT i un 2,5% d'ERC diuen que "no votaran", percentatges irrellevants, perquè estan dins del marge d'error de l'enquesta.
Si es consolida aquesta abstenció unionista sí que, tal i com titula LV, l'independentisme pot arribar al 51% dels vots.
Sens dubte és una notícia important, però voldria reclamar prudència, perquè l'abstenció és el que menys bé es reflecteix a una enquesta, i perquè si l'assolim, que benvingut sigui, no seria per estar-ho fent bé nosaltres, sinó pel desplome de l'unionisme, singularment de CS. Preparem-nos, doncs, perquè crec assistirem a una campanya de la por de l'unionisme per mobilitzar tot el seu votant.
- Finalment, al costat d'aquesta magnífica notícia que seria que l'independentisme se situés en el 51% dels vots, n'hi ha una altra que voldria posar en valor. El "nosaltres" per la independència ens necessita a tots, i no hi pot haver independència sense ser-hi tots: ERC, JxCAT i CUP. Ara bé, per gestionar i liderar fer la independència cal una majoria parlamentària blindada que blindi a la seva vegada el nostre Govern. I la CUP que vota pràcticament sempre amb Cs, PP i PSC contra el Govern, només per desgastar-lo, o la CUP que no investeix Turull "per autonomista", i l'endemà Turull entrava a la presó, a la qual encara hi és, no és un soci fiable.
Des d'aquest punt de vista, que l'enquesta de LV projecti que ERC i JxCAT podrien tenir, sumats, majoria absoluta, és una excel·lent notícia. De fet seria de les millors notícies possibles que podríem tenir, si ERC aparca el tripartidisme i blinden govern i estratègia amb JxCAT. I la dada que fa possible aquesta majoria absoluta és fiable, perquè tampoc depèn dels biaixos de l'enquesta, atès que la pràctica totalitat de transvasaments de vots sempre es donen entre el món d'ERC i el de JxCAT.
Apa, doncs això és tot, he volgut acabar amb una mica d'optimisme fonamentat, que el necessitem tots una mica, crec!
DONEC PERFICIAM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada