Arribo del Fossar. Hem fet l'ofrena de la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi i de La Coronela Mòtards als màrtirs del 1714.
No hem pogut quedar tots com hauríem volgut, per no contravenir les normes de límit de grups de 10, no hem pogut fer tot el que habitualment fem per la vespra de l'Onze al Fossar.
Però demà encara és més gros. Per primera vegada, des del 1984, no em manifestaré. Els Onzes hem viscut de tot.
Aquell Onze horrorós de les hòsties al Fossar entre els dos MDT's.
L'Onze que, després de la Crida Nacional a ERC, per primera vegada vam muntar un acte d'ERC al Fossar, concretament davant la portalada principal de Santa Maria del Mar. Muntem escenari, muntem equip de so... i no teníem on connectar la llum. Una veïna de l'edifici del davant ens va deixar connectar l'equip a ca seu. Era la primera vegada que ERC tornava al Fossar.
L'Onze que, jo ja no estava a ERC, però els companys d'ERC ens van demanar ajuda. L'autoanomenada "esquerra independentista" d'aleshores volia impedir la mani d'ERC que sortia, com totes en aquella època, de Plaça Urquinaona. Havien convocat una "falla contra ERC", per impedir-los-hi manifestar-se per haver co-liderat amb Pere Bascompte, el procés de dissolució de Terra Lliure, un dels més grans encerts de l'independentisme contemporani. Allà vam ser-hi. I allà vam impedir que aquests autoanomenats esquerra indepe impedissin la mani d'ERC. Anys després, alguns companys que havien participat de "la falla" em demanaven perdó i deien que era una de les coses de les que més s'avergonyien en la seva vida militant haver fet.
L'Onze històric del 2012, quan milions de persones vam col·lapsar tota Barcelona. Nosaltres estàvem fent de servei de seguretat, encapsulant la capçalera de la manifestació per una banda, i portant-la al Parlament pel barri de la Rivera quan no va poder avançar perquè tot el recorregut estava ple. Però també, per una altra banda, preparats per respondre el que sabíem, perquè ens havia arribat de moltes fonts diferents, tenia preparat una part de l'esquerra independentista que no va voler participar a la mani, i que tenia previst impedir l'arribada de la mani a l'escenari final, davant Estació de França, creuant contenidors a Marquès de l'Argentera, al finalitzar al Born la seva mani. Per sort tot el recorregut estava ple de gent abans de l'inici de la mani de l'Assemblea i els provocadors de l'esquerra indepe no van poder sabotejar la històrica mani de l'ANC que podem considerar inici del procés indepe.
O d'altres Onzes, com la mobilització més extraordinària que mai hem fet, la Via Catalana. Estàvem, altre cop, fent de servei de seguretat en diferents emplaçaments clau de la ciutat de Barcelona. I a Sagrada Família, on hi havia tots els VIPS i la premsa internacional, vam aturar un atac dels ultres de Tramuntana. I ho vam fer tan bé que no es va enterar ningú, de com havíem fet fora aquells 30-50 ultres del perímetre de la Via.
Cada Onze, mobilitzats. Cada Onze, ferms. Cada Onze, jornada de lluita. Fins un dia com demà, en plena pandèmia, que no podrem ni fer el clàssic dinar de camaraderia amb tots els companys, ni estar tots junts a la mobilització, ni fer birres al final de la jornada per celebrar el meu aniversari.
Sí, aquest Onze serà molt diferent. Però el nostre compromís segueix igual. Fins aconseguir-ho. Fins guanyar.
Més enllà de l'Onze aquesta setmana hem viscut coses que són absolutament significatives i que no podem passar per alt sense comentar-les.
Ahir dimecres el Parlament va votar una cosa per a la regulació del preu dels lloguers.
Qualsevol Parlament mínimament normal mai hauria votat una cosa així. Però el nostre Parlament no és mínimament normal, ni ho és el nostre escenari polític.
Aquesta regulació tothom sap que no serveix de res, i que els únics efectes que si mai s'apliqués -que no s'aplicarà- podria provocar serien els d'empitjorar la situació de l'accés a l'habitatge.
Però resulta que en aquesta no-normalitat del nostre Parlament i escenari polític, la trama dels Comuns, com denunciava fa poc en un article, hi té un gran paper, responsabilitat. Que esdevé letal per la submissió servil d'ERC i CUP a aquesta trama dels Comuns.
Situem les coses.
Fa poc més de 5 anys, quan la senyora Colau es va presentar per primera vegada a les eleccions a l'Ajuntament de Barcelona, va ser capaç de convertir el tema de l'habitatge en el monotema de la campanya. I va acusar a Trias de tots els mals. El lema Colau era que resoldre els problemes d'accés a l'habitatge era una simple qüestió de "voluntat política". Trias no la tenia i per això calia algú com ella per solucionar-ho tot.
I Colau esdevingué alcaldessa. Quan Trias va deixar l'alcaldia l'accés a l'habitatge era, per als barcelonins, el problema número 17 dels problemes que tenien ells i tenia la ciutat. Cinc anys després, 5 anys després de Colau alcaldessa, la que deia que resoldre els problemes d'accés a l'habitatge era simplement una qüestió de "voluntat política", l'accés a l'habitatge ha esdevingut el segon dels problemes dels ciutadans de Barcelona, de la ciutat.
Colau ha aconseguit que l'accés a l'habitatge passi de ser problema 17 a ser problema 2.
Per què? Doncs molt fàcil, perquè Colau no ha fet absolutament res per resoldre aquest problema i les poques coses que ha fet ho han empitjorat tot.
Colau va prometre 8.000 pisos per al parc públic d'habitatge social. Cinc anys després, poc més de 800 pisos, i ha liquidat tots els plans que tenia l'equip de Trias, inclòs el de la Marina.
En un moment donat Colau comença a ser conscient que potser algú li retreu no haver fet res en 4 anys, i llavors l'alcaldessa va ordir un pla demencial perquè els altres li ho resolguessin tot, i va aconseguir obligar a tota obra nova a cedir un 30% per a habitatge social. Resultat: menys construcció que mai, ningú construeix. Un nou "èxit" de la demagògia de la trama colauer.
Així les coses la maquinària colauer es va tornar a posar en marxa. La trama colauer està absolutament especialitzada en posar en marxa xiringuitos diversos, molt ben finançats, des dels quals generar una opinió mediàtica i social.
En el seu primer accés a l'alcaldia, fou la PAH. Un cop alcaldessa, i un cop com a alcaldessa els desnonaments es van disparar en relació als desnonaments que hi havia amb Trias, la PAH ja no servia per als colauers. Calia una cosa nova.
Si quan Colau volia accedir a l'Ajuntament els problemes d'accés a l'habitatge eren únicament de "voluntat política", que Trias no tenia, un cop ella d'alcaldessa i incrementats els problemes, calia fugir d'allò de que resoldre tema habitatge era qüestió de "voluntat política". Calia nous culpables, calia desviar l'atenció a una altra banda: els propietaris que posen en lloguer pisos. Aquests són els culpables de tot.
I els gestors mediàtics del nou argumentari de la trama han estat aquests autoanomenats "Sindicat de llogaters", àlies xiringuito colauer.
I la trama es va posar a treballar. I aconsegueix que ERC i CUP, sempre submises a la demagògia colauer, els hi comprin el discurs.
Propietaris=culpables
Regulem el preu dels lloguers i tema resolt.
Tothom, absolutament tothom, sap que la regulació del preu dels lloguers no només no arreglarà res, sinó que encara empitjorarà més la situació actual. Això ho sap TOTHOM.
Quina, era, doncs, la maquinació de la trama colauer?
No hem pogut quedar tots com hauríem volgut, per no contravenir les normes de límit de grups de 10, no hem pogut fer tot el que habitualment fem per la vespra de l'Onze al Fossar.
Però demà encara és més gros. Per primera vegada, des del 1984, no em manifestaré. Els Onzes hem viscut de tot.
Aquell Onze horrorós de les hòsties al Fossar entre els dos MDT's.
L'Onze que, després de la Crida Nacional a ERC, per primera vegada vam muntar un acte d'ERC al Fossar, concretament davant la portalada principal de Santa Maria del Mar. Muntem escenari, muntem equip de so... i no teníem on connectar la llum. Una veïna de l'edifici del davant ens va deixar connectar l'equip a ca seu. Era la primera vegada que ERC tornava al Fossar.
L'Onze que, jo ja no estava a ERC, però els companys d'ERC ens van demanar ajuda. L'autoanomenada "esquerra independentista" d'aleshores volia impedir la mani d'ERC que sortia, com totes en aquella època, de Plaça Urquinaona. Havien convocat una "falla contra ERC", per impedir-los-hi manifestar-se per haver co-liderat amb Pere Bascompte, el procés de dissolució de Terra Lliure, un dels més grans encerts de l'independentisme contemporani. Allà vam ser-hi. I allà vam impedir que aquests autoanomenats esquerra indepe impedissin la mani d'ERC. Anys després, alguns companys que havien participat de "la falla" em demanaven perdó i deien que era una de les coses de les que més s'avergonyien en la seva vida militant haver fet.
L'Onze històric del 2012, quan milions de persones vam col·lapsar tota Barcelona. Nosaltres estàvem fent de servei de seguretat, encapsulant la capçalera de la manifestació per una banda, i portant-la al Parlament pel barri de la Rivera quan no va poder avançar perquè tot el recorregut estava ple. Però també, per una altra banda, preparats per respondre el que sabíem, perquè ens havia arribat de moltes fonts diferents, tenia preparat una part de l'esquerra independentista que no va voler participar a la mani, i que tenia previst impedir l'arribada de la mani a l'escenari final, davant Estació de França, creuant contenidors a Marquès de l'Argentera, al finalitzar al Born la seva mani. Per sort tot el recorregut estava ple de gent abans de l'inici de la mani de l'Assemblea i els provocadors de l'esquerra indepe no van poder sabotejar la històrica mani de l'ANC que podem considerar inici del procés indepe.
O d'altres Onzes, com la mobilització més extraordinària que mai hem fet, la Via Catalana. Estàvem, altre cop, fent de servei de seguretat en diferents emplaçaments clau de la ciutat de Barcelona. I a Sagrada Família, on hi havia tots els VIPS i la premsa internacional, vam aturar un atac dels ultres de Tramuntana. I ho vam fer tan bé que no es va enterar ningú, de com havíem fet fora aquells 30-50 ultres del perímetre de la Via.
Cada Onze, mobilitzats. Cada Onze, ferms. Cada Onze, jornada de lluita. Fins un dia com demà, en plena pandèmia, que no podrem ni fer el clàssic dinar de camaraderia amb tots els companys, ni estar tots junts a la mobilització, ni fer birres al final de la jornada per celebrar el meu aniversari.
Sí, aquest Onze serà molt diferent. Però el nostre compromís segueix igual. Fins aconseguir-ho. Fins guanyar.
Més enllà de l'Onze aquesta setmana hem viscut coses que són absolutament significatives i que no podem passar per alt sense comentar-les.
Ahir dimecres el Parlament va votar una cosa per a la regulació del preu dels lloguers.
Qualsevol Parlament mínimament normal mai hauria votat una cosa així. Però el nostre Parlament no és mínimament normal, ni ho és el nostre escenari polític.
Aquesta regulació tothom sap que no serveix de res, i que els únics efectes que si mai s'apliqués -que no s'aplicarà- podria provocar serien els d'empitjorar la situació de l'accés a l'habitatge.
Però resulta que en aquesta no-normalitat del nostre Parlament i escenari polític, la trama dels Comuns, com denunciava fa poc en un article, hi té un gran paper, responsabilitat. Que esdevé letal per la submissió servil d'ERC i CUP a aquesta trama dels Comuns.
Situem les coses.
Fa poc més de 5 anys, quan la senyora Colau es va presentar per primera vegada a les eleccions a l'Ajuntament de Barcelona, va ser capaç de convertir el tema de l'habitatge en el monotema de la campanya. I va acusar a Trias de tots els mals. El lema Colau era que resoldre els problemes d'accés a l'habitatge era una simple qüestió de "voluntat política". Trias no la tenia i per això calia algú com ella per solucionar-ho tot.
I Colau esdevingué alcaldessa. Quan Trias va deixar l'alcaldia l'accés a l'habitatge era, per als barcelonins, el problema número 17 dels problemes que tenien ells i tenia la ciutat. Cinc anys després, 5 anys després de Colau alcaldessa, la que deia que resoldre els problemes d'accés a l'habitatge era simplement una qüestió de "voluntat política", l'accés a l'habitatge ha esdevingut el segon dels problemes dels ciutadans de Barcelona, de la ciutat.
Colau ha aconseguit que l'accés a l'habitatge passi de ser problema 17 a ser problema 2.
Per què? Doncs molt fàcil, perquè Colau no ha fet absolutament res per resoldre aquest problema i les poques coses que ha fet ho han empitjorat tot.
Colau va prometre 8.000 pisos per al parc públic d'habitatge social. Cinc anys després, poc més de 800 pisos, i ha liquidat tots els plans que tenia l'equip de Trias, inclòs el de la Marina.
En un moment donat Colau comença a ser conscient que potser algú li retreu no haver fet res en 4 anys, i llavors l'alcaldessa va ordir un pla demencial perquè els altres li ho resolguessin tot, i va aconseguir obligar a tota obra nova a cedir un 30% per a habitatge social. Resultat: menys construcció que mai, ningú construeix. Un nou "èxit" de la demagògia de la trama colauer.
Així les coses la maquinària colauer es va tornar a posar en marxa. La trama colauer està absolutament especialitzada en posar en marxa xiringuitos diversos, molt ben finançats, des dels quals generar una opinió mediàtica i social.
En el seu primer accés a l'alcaldia, fou la PAH. Un cop alcaldessa, i un cop com a alcaldessa els desnonaments es van disparar en relació als desnonaments que hi havia amb Trias, la PAH ja no servia per als colauers. Calia una cosa nova.
Si quan Colau volia accedir a l'Ajuntament els problemes d'accés a l'habitatge eren únicament de "voluntat política", que Trias no tenia, un cop ella d'alcaldessa i incrementats els problemes, calia fugir d'allò de que resoldre tema habitatge era qüestió de "voluntat política". Calia nous culpables, calia desviar l'atenció a una altra banda: els propietaris que posen en lloguer pisos. Aquests són els culpables de tot.
I els gestors mediàtics del nou argumentari de la trama han estat aquests autoanomenats "Sindicat de llogaters", àlies xiringuito colauer.
I la trama es va posar a treballar. I aconsegueix que ERC i CUP, sempre submises a la demagògia colauer, els hi comprin el discurs.
Propietaris=culpables
Regulem el preu dels lloguers i tema resolt.
Tothom, absolutament tothom, sap que la regulació del preu dels lloguers no només no arreglarà res, sinó que encara empitjorarà més la situació actual. Això ho sap TOTHOM.
Quina, era, doncs, la maquinació de la trama colauer?
La trama colauer, un cop van tenir el suport servil i submís d'ERC i de CUP, i sabent com sabien que PSC, C's i PP votarien en contra, podien fer recaure en Junts per CAT tots els mals del món mundial en l'accés a l'habitatge.
La trama colauer estava convençuda que JxCAT no votaria mai a favor d'un cosa tan estúpida, inútil i criminalitzadora dels petits propietaris com era la seva proposta de regulació del preu dels lloguers.
Aquesta era la gran, maquiavèlica, trampa que la trama dels Comuns havia perpetrat: situar mediàticament i socialment una cosa com la regulació de lloguers com la solució a tots els problemes d'accés a l'habitatge no perquè fos aprovada, sinó perquè Junts x Catalunya hi votés en contra i així poder-los culpar ad infinitum de tots els problemes d'accés a l'habitatge, i així blanquejar la plena responsabilitat que té Colau en la situació actual.
Si JxCAT hagués votat en contra, d'acord a la trampa que els hi van parar els Comuns, s'haurien convertit en els responsables, únics, de tots els problemes que hi ha en l'accés a l'habitatge.
Per això trobo magistral com ho ha gestionat l'equip de JxCAT al Parlament. Ha negociat, ha deixat la trama colauer es posés en evidència, ha aconseguit un parell de millores protegint els propietaris més vulnerables i hi ha votat a favor.
I al votar a favor ha desmuntat absolutament la trampa de la trama colauer. Només calia veure les seves cares. Compungides. Tot se n'havia anat a la merda.
És evident que la trama colauer no volia s'aprovés, no només perquè sap que el TC s'ho carregarà sense contemplacions, sinó, sobretot, perquè aquesta trama colauer sap perfectament que aquesta regulació no solucionarà res, tot el contrari.
És evident que la trama colauer només ha urdit tot això com una trampa per a Junts x CAT per poder responsabilitzar-los de tot i blanquejar la seva lideressa Colau, principal responsable de l'actual situació.
És evident que qualsevol persona racional, mínimament capaç d'analitzar les coses mai hauria donat suport a aquest regulació.
És tan evident com que calia votar-hi a favor per desmuntar la maquiavèl·lica trampa que havia preparat la trama dels Comuns a JxCAT.
Com ja vaig dir en aquest article de fa uns dies, la trama dels Comuns és la més greu amenaça de destrucció per a Barcelona i per a Catalunya que mai hem tingut davant.
Avui, més que mai, DONEC PERFICIAM
PS: sobre tema habitatge, algunes dades i reflexions molt bàsiques:
Els Comuns, com a marca blanca d'ICV, han governat a BCN sempre, excepte els 4 anys de l'alcalde Trias. Alguna responsabilitat tindran en la situació de l'habitatge a Barcelona
A Catalunya, del 2.000 al 2.020 han arribat més d'un milió de persones migrades internacionalment. Això ens converteix en el país que ha assumit en menys anys un major volum de població migrada al s.XXI
Aquesta extraordinària xifra d'1.330.452 nous catalans arribats a Catalunya des de la resta del món entre l'any 2.000 i l'any 2.020 en algun lloc estan vivint...
És una població que com a país ens hem de sentir orgullosos d'haver integrat, amb els limitadíssims mitjans de què disposem, a nivell laboral, a nivell sanitari, a nivell escolar.
I aquest 1.330.452 nous catalans és evident estan vivint a pisos, han entrat al mercat immobiliària. I és evident que l'oferta immobiliària no ha crescut igual que ho ha fet l'arribada de població migrant.
1.330.452 persones al mercat immobiliari, sense una resposta d'obra nova a l'alçada de la magnitud d'aquesta xifra de població migrada és evident ha encarit tot l'accés a l'habitatge.
És evident que el problema de l'habitatge no són els 50 mil pisos turístics que hi pugui haver. Ni ho són els lloguers que la majoria de propietaris (petits propietaris) poden demanar als seus llogaters, d'acord al mercat.
És evident que si a un país, amb especial concentració a la seva capital, Barcelona, i a la seva àrea metropolitana, hi poses, de cop, una demanda d'1.330.452 persones més, l'accés a l'habitatge es complicarà per a tothom.
I és evident que si ajuntaments com el de FrauColau, en 5 anys, només són capaços de posar poc més de 800 habitatges nous al parc d'habitatge social públic, és que hi ha un problema molt i molt greu, que no són els petits propietaris als que es vol fer la vida impossible, sinó l'absoluta incompetència i la demencial demagògia de la trama colauer.
Per facilitar l'accés a l'habitatge només hi ha una solució: que l'oferta d'habitatge creixi al mateix ritme que la població. La resta, pamplines, mentides, trampes mesquines per blanquejar la responsabalitat que tenen Colau i els Comuns.
La trama colauer estava convençuda que JxCAT no votaria mai a favor d'un cosa tan estúpida, inútil i criminalitzadora dels petits propietaris com era la seva proposta de regulació del preu dels lloguers.
Aquesta era la gran, maquiavèlica, trampa que la trama dels Comuns havia perpetrat: situar mediàticament i socialment una cosa com la regulació de lloguers com la solució a tots els problemes d'accés a l'habitatge no perquè fos aprovada, sinó perquè Junts x Catalunya hi votés en contra i així poder-los culpar ad infinitum de tots els problemes d'accés a l'habitatge, i així blanquejar la plena responsabilitat que té Colau en la situació actual.
Si JxCAT hagués votat en contra, d'acord a la trampa que els hi van parar els Comuns, s'haurien convertit en els responsables, únics, de tots els problemes que hi ha en l'accés a l'habitatge.
Per això trobo magistral com ho ha gestionat l'equip de JxCAT al Parlament. Ha negociat, ha deixat la trama colauer es posés en evidència, ha aconseguit un parell de millores protegint els propietaris més vulnerables i hi ha votat a favor.
I al votar a favor ha desmuntat absolutament la trampa de la trama colauer. Només calia veure les seves cares. Compungides. Tot se n'havia anat a la merda.
És evident que la trama colauer no volia s'aprovés, no només perquè sap que el TC s'ho carregarà sense contemplacions, sinó, sobretot, perquè aquesta trama colauer sap perfectament que aquesta regulació no solucionarà res, tot el contrari.
És evident que la trama colauer només ha urdit tot això com una trampa per a Junts x CAT per poder responsabilitzar-los de tot i blanquejar la seva lideressa Colau, principal responsable de l'actual situació.
És evident que qualsevol persona racional, mínimament capaç d'analitzar les coses mai hauria donat suport a aquest regulació.
És tan evident com que calia votar-hi a favor per desmuntar la maquiavèl·lica trampa que havia preparat la trama dels Comuns a JxCAT.
Com ja vaig dir en aquest article de fa uns dies, la trama dels Comuns és la més greu amenaça de destrucció per a Barcelona i per a Catalunya que mai hem tingut davant.
Avui, més que mai, DONEC PERFICIAM
PS: sobre tema habitatge, algunes dades i reflexions molt bàsiques:
Els Comuns, com a marca blanca d'ICV, han governat a BCN sempre, excepte els 4 anys de l'alcalde Trias. Alguna responsabilitat tindran en la situació de l'habitatge a Barcelona
A Catalunya, del 2.000 al 2.020 han arribat més d'un milió de persones migrades internacionalment. Això ens converteix en el país que ha assumit en menys anys un major volum de població migrada al s.XXI
Aquesta extraordinària xifra d'1.330.452 nous catalans arribats a Catalunya des de la resta del món entre l'any 2.000 i l'any 2.020 en algun lloc estan vivint...
És una població que com a país ens hem de sentir orgullosos d'haver integrat, amb els limitadíssims mitjans de què disposem, a nivell laboral, a nivell sanitari, a nivell escolar.
I aquest 1.330.452 nous catalans és evident estan vivint a pisos, han entrat al mercat immobiliària. I és evident que l'oferta immobiliària no ha crescut igual que ho ha fet l'arribada de població migrant.
1.330.452 persones al mercat immobiliari, sense una resposta d'obra nova a l'alçada de la magnitud d'aquesta xifra de població migrada és evident ha encarit tot l'accés a l'habitatge.
És evident que el problema de l'habitatge no són els 50 mil pisos turístics que hi pugui haver. Ni ho són els lloguers que la majoria de propietaris (petits propietaris) poden demanar als seus llogaters, d'acord al mercat.
És evident que si a un país, amb especial concentració a la seva capital, Barcelona, i a la seva àrea metropolitana, hi poses, de cop, una demanda d'1.330.452 persones més, l'accés a l'habitatge es complicarà per a tothom.
I és evident que si ajuntaments com el de FrauColau, en 5 anys, només són capaços de posar poc més de 800 habitatges nous al parc d'habitatge social públic, és que hi ha un problema molt i molt greu, que no són els petits propietaris als que es vol fer la vida impossible, sinó l'absoluta incompetència i la demencial demagògia de la trama colauer.
Per facilitar l'accés a l'habitatge només hi ha una solució: que l'oferta d'habitatge creixi al mateix ritme que la població. La resta, pamplines, mentides, trampes mesquines per blanquejar la responsabalitat que tenen Colau i els Comuns.
Això de "una vespra" és inintelligible.
ResponElimina