Anàlisi enquesta CEO desembre 2020: projeccions electorals i fortaleses i febleses de les diferents propostes polítiques (de totes!)

Aquest divendres hem tingut accés a una nova enquesta del CEO. Es tracta d’una enquesta telefònica, feta a 1.500 persones, sobre el context polític. És, per tant, una enquesta important que ens explica moltes coses.

En aquest article d’avui em centraré en les molts interessants dades de fortaleses i febleses de les  diferents propostes polítiques i de la projecció electoral que en podem fer a dia d’avui.
 

Sí, ja sé que sempre dic que el tema de la projecció electoral és el menys interessant de les enquestes, però ara mateix, avui en dia, tal i com estan les coses i tot el que ens hi juguem, és la informació més sensible i alhora que més coses explica de l’enquesta.
 

Valoració global:
Malgrat els importantíssims canvis polítics a tots els nivells als que hem assistit aquests últims anys, les tendències polítiques presenten una sorprenent estabilitat si les mirem amb el zoom aixecat. L’estabilitat és molt gran per blocs, altíssima, i només presenta alguns petits canvis intrablocs, sobretot dins del bloc unionista.

L’independentisme segueix sent el projecte majoritari socialment i electoralment, dins del bloc independentista la veritat és que hi ha una gran estabilitat: Junts, ERC i CUP són i seguiran sent els partits del vot independentista. Pot haver vot indepe a altres propostes, però sense rellevància demoscòpica. La notícia seria que efectivament a mesura que ens acostem a les eleccions, es fa més evident l’empat tècnic entre Junts i ERC, ens allunyem d’aquell escenari de clara hegemonia d’ERC de fa un any. Una altra novetat és que sembla confirmar-se una lleugera recuperació d’intenció de vot de la CUP.

Pel que fa al bloc unionista, es confirma el canvi de lideratge, l’ensorrada (que anirà a més si es presenten en solitari) de C’s, que obre la porta a que el PSC recuperi el lideratge d’aquest bloc, en el que Comuns i PP seguirien més o menys com fins ara i en el que amb tota seguretat VOX serà la nova veu franquista al Parlament.

Igualment, la projecció electoral de l’actual escenari polític manté obertes totes les opcions de govern i futur:

- És clarament possible, de fet és l’opció amb més suports, un govern independentista, fins i tot un govern en el que ERC i Junts sumin majoria absoluta. En tot cas, amb CUP, la majoria absoluta indepe és claríssima

- Però també és possible l’escenari d’un govern “republicà”, format per ERC i Comuns, al que, segons hem vist aquesta setmana en declaracions de la flamant candidata de la CUP, la CUP també s’hi podria sumar. I que evidentment comptaria amb el suport extern dels socialistes, ja sigui amb la seva abstenció, ja sigui amb el seu vot

Finalment, en aquesta visió global, podríem dir que la dada que més poderosament crida l’atenció és l’elevat percentatge d’indecisos. Fa un mes, al BOP del CEO de novembre, en el conjunt de l’escenari electoral hi trobàvem un 22,7% de NS/NC, que normalment designem com a indecisos. Un mes després, en aquesta enquesta de context polític del CEO el % d’indecisos, de NS/NC s’ha disparat fins al 36,2%:

- El bloc unionista és el que percentualment té un major nombre d’indecisos, però l’independentista el segueix de prop. Així, en el bloc unionista ens trobem una de les dades més espectaculars, aquest 46,3% de votants de C’s el 21D que ara diuen que votaran però que o no saben què o no ens ho volen dir (NS/NC). Però també ens hi trobem, amb la segona major concentració d’indecisos, el 40% de NS/NC dels Comuns. I finalment també el 36,6% de NS/NC al PSC

- Pel que fa al bloc independentista, el major percentatge d’indecisos el trobem entre els votants de Junts del 21D, amb un 37,9%, però seguit de prop per ERC, amb un 33,1% d’indecisos.

Al final de l’anàlisi de projecció electoral per blocs i partits, faré una anàlisi específica sobre la
indecisió i el seu comportament electoral, amb les claus per fer-ne una adequada lectura.

EVOLUCIÓ DE LA PROJECCIÓ ELECTORAL DE LES DIFERENTS PROPOSTES POLÍTIQUES:

Bloc independentista:
 

ERC:
Tot i que sembla mantenir una certa estabilitat pel que fa al seu suport electoral, en diferents
perspectives analítiques a partir de les dades de l’enquesta podem veure suficients indicis de
desgast i afebliment.

La primera dada que evidencia desgast en les posicions de fons en intenció de vot a ERC la
trobem amb la important pèrdua de fidelitat de vot que aquesta enquesta posa de manifest.
Així, fa un mes, a la tercera onada del BOP, d’aquest novembre 2020 ERC tenia una fidelitat de
vot del 71,4%, la més alta de tota l’escena política. Un mes després, en aquesta nova enquesta
del CEO, la fidelitat de vot d’ERC ha baixat fins al 54,7%. ERC ha perdut 17 punts de fidelitat de
vot en només un mes. És una dada que caldrà seguir de prop, per veure com evoluciona, però
que en qualsevol cas és demoscòpicament sòlida, molt per sobre de qualsevol explicació
vinculada a coses del marge d’error de les enquestes.

La segona dada que evidencia aquest desgast la trobem quan observem el record de vot mostral i la intenció de vot directe de l’enquesta. Així, veiem com ERC, que el 21D va tenir un 16,85% dels vots, al BOP del CEO de fa un mes tenia un 21,7% de mostra amb record de vot ERC i una intenció de vot directe del 20,9%. Ara, en aquesta enquesta de context polític a la mostra hi ha un 21,9% d’enquestats amb record de vot ERC el 21D, però que la intenció de vot directe ha baixat al 16,3%.

És a dir, tot i ser pràcticament igual el pes a la mostra en les dues enquestes separades només
per un mes (21,9 i 21,7), en aquest mes la intenció de vot directe d’ERC ha passat del 20,9% al
16,3%, 4 punts menys.

Pel que fa a la distribució del vot que va tenir ERC el 21D que ara ha decidit votar altres opcions, un 3,6% votaran Junts, un 1,8% als Comun’s i un 3% a la CUP. I un 2,1% a l’abstenció.

Tanmateix, la principal “amenaça” que té ERC és aquest 33,1% d’antics votants ara indecisos.
Després, al final de l’article, com he dit abans, ho analitzarem.

Junts per Catalunya:
Tot i que clarament Junts es projecta electoralment ara mateix cap a un empat tècnic amb ERC, en el que evidentment és la seva fortalesa electoral, el cert és que les seves febleses no han desaparegut. I entre aquestes febleses podem situar amb claredat la feble fidelitat de vot, d’un 44,1%, i aquest 37,9% d’antics votants NS/NC del 21D.

Però a diferència d’ERC, no afloren nous elements que puguin entorpir la recuperació electoral. Així, si fem la mateixa anàlisi que hem fet amb ERC de creuar record de vot mostral amb intenció de vot directe, veiem que Junts, que el 21D va tenir un 17,07% de vot, tenia un record mostral al BOP del CEO de fa un mes del 10,3%, i una intenció directa de vot del 6,1%. Ara, en aquesta enquesta, té un record de vot mostral del 9,7% (0,6 punts menys de representació en relació a fa un mes), però una intenció de vot directe del 6%. És a dir, mentre que ERC té un +0,2 de representació mostral i menys -4,6 punts d’intenció de vot directe, Junts té -0,6% de representació mostral, però només -0,1 punts d’intenció de vot directe, és a dir, que esta consolidant el seu vot.

La tercera feblesa electoral que podem trobar en les actuals projeccions d’intenció de vot de Junts és aquest 8,3% de vots del 21D que ara votarien ERC.

I sens dubte el que és la millor notícia per a Junts és el zero impacte de la trencadissa amb Pdecat. Les dades són espectaculars. A banda d’aquest 8,3% de vots que podria perdre Junts cap a ERC d’entre votants 21D, les altres dues fugues de vot decidit que té són un 3,4% cap a la CUP i un 3,4% cap a Pdecat.

Perd el mateix % de vot Junts en relació al vot que va tenir el 21D cap a la CUP que cap a Pdecat. És una dada inqüestionable, una evidència aclaparadora de que el vot del 21D era de Junts, i no de Pdecat, i que Pdecat és un producte de despatxos, sense cap connexió amb l’electorat.

CUP:
Tot i que les projeccions CUP són més complicades, perquè el vot que va tenir el 21D va ser molt poc, en les darreres enquestes presenta una certa estabilitat que, sense encara recollir impacte de la Dolors Sabaté com a cap de llista, permet avançar una certa recuperació de vot.

La CUP presenta una, a la vista de com estan les coses, estabilitat en la seva fidelitat de vot, en el segment alt de l’escenari polític, amb un 59,3%, amb una fuga de vot cap a ERC del 9,3% (bastant estable, fa un mes era del 9,6%) i cap a Junts de l’1,9%. De tot l’espai independentista és qui sembla tenir més vot que ara pot abstenir-se (fins a un 3,7%), però és qui menys vot NS/NC té, només un 24,1%, el més baix de tota l’escena política

Altres:
D’entre totes les opcions electorals en l’àmbit de l’independentisme que aquests mesos semblen proliferar cap d’elles té la més mínima opció d’obtenir representació parlamentària, estan, totes, a anys llum en termes d’intenció de vot, de poder obtenir representació. La pregunta d’intenció de vot de l’enquestat és oberta, no se li passa cap llista de partits predeterminada perquè l’enquestat triï, sinó que se li demanar, en pregunta de resposta oberta, a qui votarà, i es recullen absolutament totes les opcions, assegurant amb l’enquestat que s’ha identificat correctament la seva resposta, l’opció que ha assenyalat, per evitar errors, confusions, etc.

De totes les opcions possibles, totes recollides a les dades obertes que podeu consultar al CEO, només Pdecat aconsegueix un nivell mínim de resposta com perquè el CEO l’hagi incorporat a les taules de partits, i altre cop el CEO comet l’incomprensible error de projectar que Pdecat pot obtenir 0-1 diputats. Això no té cap fonament.

Pdecat no obtindrà cap escó. Per aspirar a lluitar per algun escó li faltarien desenes i desenes de milers de vot, que no té.

Fixem-nos en les dades de Pdecat: només el 3,4% d’intenció de vot que té sobre el total de votants que va tenir Junts el 21D és un % per sobre del marge d’error. Però, i aquesta dada és demolidora, fa només un mes, al BOP del CEO, hi havia un 6,8% d’antics votants de Junts que deien ara votarien a Pdecat.

En menys d’un mes, amb Junts ja completat el seu procés de primàries i de consolidació i de visualització com a proposta política, Pdecat ha perdut la meitat de la intenció de vot que tenia.

I això és definitiu en la projecció electoral que fem amb les dades disponibles, perquè a banda d’aquest 3,4% de Junts, només un 0,3% d votants ERC 21D i un 0,6% de votants PSC 21D diuen que ara votarien Pdecat. Evidentment són percentatges irrellevants demoscòpicament. Pdecat no rasca vot d’enlloc més. Així les coses, més enllà d’haver perdut en un mes la meitat del percentatge d’intenció de vot que tenia Pdecat, si projectem aquest 3,4% de vot de Junts el 21D que arrossega el Pdecat, que s’emporta el Pdecat, estem parlant d’un màxim de 32.239 vots que tindrà Pdecat, a tot Catalunya, i com a molt, perquè no rasca d’enlloc més.

Així les coses, quan mirem el vot que cal per obtenir representació, per circumscripcions, veiem que:
- A Barcelona, tot i que teòricament el cost en vot dels escons és de 49.000 vots, veiem com les darreres eleccions del 21D l’últim en obtenir representació fou el PP, que necessità 142.934 vots. I veiem també com el PACMA, amb gairebé 32.000 vots, queda fora
- A Tarragona el cost per diputat se situa en els 31.461 vots, i que els últims en obtenir-ne foren també el PP, amb 20.188 vots per un escó. La CUP, amb 17.687 vots quedà fora.
- A Girona són 30.462 vots per diputat. La CUP, amb 21.708 vot s’emportà 1 diputat, i els Comun’s, amb 16.482 no n’obtingueren cap
- A Lleida són 20.926 vots per diputat. El PSC necessità 21.795 vots per obtenir 1 diputat. I la CUP, amb 12.140 vots no obtingué representació

Per tant de les poques coses que podem afirmar amb total rotunditat és que Pdecat no té cap opció d’obtenir representació. Cap. Perdent en un mes la meitat de les ja exigües intencions de vot i amb una projecció màxima de 32.239 vots a tot CAT, les opcions són menys que zero.

Bloc unionista:
Descalabro de C’s, que anirà a més a mesura que a les enquestes es visualitzi la seva irrellevància. Això són processos de decisió política entre els electors molt coneguts. L’elector tendeix a maximitzar el vot. Quan vegin que C’s no pinta res, aquest 31,6% de fidelitat de vot que conserven també estarà en perill. PSC i VOX són els grans beneficiaris de la pèrdua de vot de C’s, amb un 7,4% i un 6,3% respectivament. Tanmateix el que més crida l’atenció és aquest 46,3% d’antic votant C’s ara al NS/NC. Després hi entraré

El PSC recupera el lideratge de l’unionisme, rascant de C’s, i dels Comuns. Tot i així, també té un 40% de NS/NC.

Comun’s i PP es disputaran la tercera plaça en el bloc unionista, i VOX hi entrarà gràcies bàsicament al vot procedent de C’s i del PP.

Indecisió? No sap? No contesta?
Com ja he dit al començament de l’article i després cada cop que he consignat les dades, potser l’element que més poderosament crida l’atenció d’aquesta enquesta és l’elevat nombre d’indecisos, l’elevat nombre d’enquestats que a la pregunta sobre què votaran han respost NS/NC (No Sap/No Contesta).

Tot i que com hem vist, el NS/NC té més impacte entre l’unionisme (46,3% Ciutadans, 40% Comuns, 36,6% PSC), també impacta a l’independentisme (37,9% Junts i 33,1% ERC).

Per analitzar aquest NS/NC haurem de tirar de diferents instruments i d’algunes dades de les que tenim a l’enquesta.

La primera cosa que cal tenir clara és que el NS/NC gairebé mai altera els resultats que projecta el vot decidit, atès que no “es resol” (el NS/NC) tot en un sentit (fet que sí tindria impacte en les projeccions electorals), sinó que segueix una distribució similar a la del vot decidit.

I per entendre això que estic explicant, ens podem recolzar en les dades de la mateixa enquesta CEO, perquè a la pregunta 24 planteja als enquestes que en intenció de vot han respost NS/NC:
“Vostè m’ha dit que no sap a quin partit o coalició votarà a les properes eleccions al Parlament
de Catalunya. Em podria dir entre quins o quines està dubtant?”

D’aquí en podem treure algunes conclusions molt clares. Tot i que Junts tingui un molt important % d’indecisos, veiem com la seva indecisió bàsicament només té una frontera: amb ERC, que és l’opció majoritària d’indecisos de tot l’escenari polític, amb un 9,9%.

A diferència de Junts, la situació d’ERC segons com ho mirem és més delicada, perquè té moltes fronteres, però segons com ho mirem també pot ser una oportunitat. Així, a banda d’aquest 9,9% de vot indecís amb Junts, ERc té un 5% amb Comuns, un 4,2% amb PSC, un 2,8% amb CUP i un 2,2% amb altres.

És a dir, com explicava abans, la indecisió es resol en moltes direccions diferents, àdhuc incompatibles entre elles, de manera que quan aquest NS/NC es transforma en vot decidit ho ha fet en moltes diferents opcions.

Tanmateix, i ni que pugui semblar contradictori amb el que he explicat, sí tenim una dada que pot decantar clarament les eleccions: com aquest 9,9% de vot indecís entre Junts i ERC acabi decantant el seu vot. És una de les dades clau en les que es decidiran les eleccions.

Hi ha gent que busca en aquests % d’indecisió un vot amagat que els permeti obtenir representació. Doncs no, tampoc va així. Si ens hi fixem el CEO recull fins indecisió entre opcions que representen el 2,2% del total d’indecisió. Tot el que no s’esmenta, són indecisions que ni tan sols arriben a aquest 2,2%. Així, per sota del 2,2% que diu dubtar entre ERC/PSC i Comuns, no hi ha cap dada de dubte entre opcions que sigui mínimament significativa.

He sentit dir a algú de Pdecat que en aquest vot ocult hi ha el vot de Pdecat. S’ha d’estar molt, però que molt flipat per dir una cosa així. Si en el NS/NC hi ha vot Pdecat hi és en un % inferior a aquest 2,2% del 39,2%, o sigui, irrisori, irrellevant.

Dues últimes consideracions en relació al NS/NC:
- El NS/NC no opera igual amb totes les opcions polítiques. Si ens hi fixem, C’s té el màxim percentatge de vot indecís, un 46,3%, però en la relació d’indecisions entre opcions, només surt un cop, en aquest 3,1% que dubta entre C’s i PSC. Això em porta a pensar que en el silenci a aquesta pregunta, en la indecisió d’antics votants de C’s el que s’hi pot amagar sigui un vot que l’enquestat prefereix ocultar, el vot a VOX. No és una bona notícia. Que l’unionisme sigui qui té més vot indecís i qui menys explicita entre qui és la indecisió ens ha de fer sospitar que pot acabar alimentant vot a VOX, que com ja hem vist entre C’s, és una de les opcions més importants.

- Això no passa amb el vot indepe, perquè és un vot que no s’amaga. Per això la frontera entre Junts i ERC està en l’opció amb major nombre d’indecisos i ERC està en 4 fronteres diferents. Què vol dir això? Que el NS/NC no amaga opcions no confessables o desconegudes d’intenció de vot. El CEO les recull totes. I de totes, només Pdecat assoleix un mínim rotllo PACMA, un mínim que, alhora, és el seu màxim. Agradi o no, la resta d’opcions, de les moltes que sembla volen concórrer a les eleccions del 14F en l'espai indepe no se situen en intenció de vot ni tan sols en un mínim dubte de decisió.