L'estranya entesa entre Colau, Comuns, extremadreta racista de Valls i ERC per destruir Barcelona... i alguna cosa més?

Arriba un punt que cal deixar de pensar en casualitats i assumir les causalitats. I el que està passant a Barcelona no és cap casualitat, sinó una causalitat.

Aquesta setmana hem sabut que Colau, ERC i l'extrema dreta racista de Valls han pactat els pressupostos de Barcelona, que tots consideren "fills seus".

Jo no em pensava mai haver assistit a aquest delirant espectacle polític, però ja fa mesos vèiem que les coses anaven per aquí.

O sigui, ERC va guanyar les eleccions municipals, i la correlació de forces a l'Ajuntament de Barcelona, així com la normativa electoral i de govern municipal, assegurava a ERC assumir l'alcaldia, com a força més votada... excepte que hi hagués un pacte absolutament (a priori) anti natura.

Però aquest pacte es feu realitat, i Colau, Comuns, PSC i l'extremadreta racista de Valls van pactar, Colau va tenir els vots de Valls, i així li va robar la cartera miserablement a ERC, i així Colau va tornar a ser alcaldessa havent perdut les eleccions.

Aquell dia molts estàvem a la plaça Sant Jaume, protestant per aquesta vergonya, d'usurpar a ERC l'alcaldia amb aquest pacte Colau i Comuns amb l'extremadreta racista de Valls.

I ara em sento molt imbècil d'haver anat aquell dia a la plaça Sant Jaume a protestar pel que li estaven fent a ERC. Em sento molt imbècil perquè ERC, en comptes de plantar cara al vergonyós pacte amb que li havien usurpat l'alcaldia que havia guanyat amb els vots de la gent... ERC es va humiliar, vinclar, vexar, davant Colau i Comuns, d'una manera absolutament indigna.

Ho hem vist de la manera com Colau i ERC han pactat aquest frau democràtic sense precedents, per passar-se pel cul el que vam votar els veïns de Barcelona, per impedir-nos tenir veu i per imposar-nos el tramvia, que el 90% dels veïns de Barcelona havíem rebutjat en una consulta directa organitzada per l'Ajuntament, per la Diagonal.

I ho hem vist ja definitivament aquests dies, amb aquest pacte pressupostari entre Colau, Comuns, ERC i l'extremadreta racista de Valls.

I et dius "no entenc res". Però sí, les evidències t'aclaparen.

L'únic projecte polític de l'ERC de les homilies i de la secta del Sol és el seu pacte blindat amb els Comuns que els permeti apartar Junts i tot l'espai alineat amb Puigdemont, de qualsevol àmbit de poder.

"Sí, ja sé que vam dir allò de doneu-nos 68 diputats i farem la independència, però ara hi ha coses més importants a fer, com és desplegar un llarg període d'hegemonia d'aquesta majoria republicana d'ERC i Comuns, que permeti acabar amb l'independentisme màgic i els terraplanistes"

El meu company de molts anys de militància, ara jefecillo a una ERC que em resulta incomprensible segueix explicant-me: 

"Mira, Abad, no et podem consentir que ens parlis en aquests termes. De cap mane... ai, perdona Abad un moment:

- eixampladors de base, no sentiu com uns crits?

-Ui, sí, hòstia, és l'Ada.

-Va, aneu a veure què diu, ràpid!

-Diu que si pot anar algú de nosaltres a fer-li les ungles dels peus, que les deu portar massa llargues, perquè li han fet un forat als mitjons! Però diu que no hi vagi l'Ernest, que no és bo el fem acotxar tant.

-Va, coi, doncs a què espereu a enviar algú a fer-li les ungles dels peus a l'Ada??? Vinga, ràpid, aneu-hi!

Perdona, Abad, el que et deia, ets molt sectari, les teves anàlisis no tenen cap valor perquè estàs totalment capturat pel terraplanisme, per aquest independentisme màgic que creu que sense ser molts i molts més podem ser independents. Els convergents com tu, Abad, no entendreu mai que Barcelona i el nostre país necessiten governs republicans amplis, com la majoria que formem amb l'Ada, els Comuns, en Valls, el PSC i nosaltres, la gent d'ERC.

Per què no podem revalidar aquesta majoria republicana a la Generalitat? O em diràs ara, Abad, que en Valls, que ha estat primer ministre de la República Francesa, no és republicà?

 Allò que ens cal és bastir àmplies majories republicanes, que, a diferència dels terraplanistes, es preocupi per la gent, per la sanitat, per l'escola, que pugui negociar pressupostos i que sigui vista i acceptada a Madrid com gent de fiar, assenyada, que no farem mai res sense haver-ho negociat i acordat.

Perdona altre cop, Abad, un moment:

-què són aquests crits?

-Res, res, és l'Ada, que diu que la Janet ha tingut una idea super chupi: aplanar i pintar de colorets tota Collserola, que si hi posem unes quantes excavadores a treballar dia i nit en no res Barcelona pot ser una ciutat plana com Àmsterdam, i que això seria molt guai, i que o li donem suport o es queixa al Pedro.

-Però ja li heu dit que fins dalt de tot, a Vallvidriera,està urbanitzat?

-Sí, ja li hem dit, però diu que segur són tots uns burgesos i que si els hi tallem la carretera i el ferrocarril, abans de morir-se de gana se n'aniran, i llavors podrem pacificar la muntanya, fer-la desaparèixer, i recuperar així espai per als veïns, aplanant-la amb les excavadores a nivell Eixample!

-D'acord, d'acord, donem suport a l'Ada, no hi ha problema.

Abad, el que et deia, tot això de Junts i del Consell de la República, tot això que esteu fent amb ANC, Òmnium, CUP, Demòcrates, Poble Lliure... tot això només és terraplanisme. Ui, sí, "confrontació inteligent i democràtica!" Quina manera d'enganyar la gent! No em puc creure penseu que guanyar eleccions, ser més del 50% i estar preparats per fer la independència, sigui una estratègia guanyadora per fer la independència. De debò, Abad, flipo.

L'Oriol Soler ja ho va dir molt bé l'altre dia: si no som molts més no volem la independència. I com que no els som, aquests molts més, no la volem. I collons, que això és el que de debò és una estratègia guanyadora, centrar-se en anar fent amb els Comuns, amb el PSC, amb la CUP si s'hi suma, amb gent com el Valls que l'Ada pugui arrossegar. I així, anirem empenyent, i arribarà un dia, no sabem quan, ni com, que direm "uep! ja som independents!", i ho haurem aconseguit. Això és una estratègia guanyadora, i no aquesta estratègia terraplanista de l'independentisme màgic.

M'he quedat en silenci. I quan ja pensava el meu interlocutor d'ERC marxava, s'ha tornat a girar, m'ha mirat fixament, i aixecant el dit índex amb molta seguretat m'ha dit: "Amb majoria republicana a Madrid, a l'Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat podrem aconseguir finalment, en una o dos dècades, fer desaparèixer Junts i tot aquest món postconvergent que lidera el qui va fotre el camp a Brussel·les. Fora de qualsevol àmbit de govern, anirem residualitzant el terraplanisme independentista, com hem fet a Barcelona amb Colau, PSC i Valls. I només per això ja haurà valgut la pena tot. 

No he volgut trencar el seu moment d'èxtasi espiritual i polític. Quan ha obert els ulls, l'he mirat i li he dit "sou conscients que això ja ho vàreu intentar amb els dos primers tripartits, i no us en vau sortir? i que ara, malgrat tot això que m'expliques amb Colau i Valls, hi ha molta gent en aquest país per a la que la independència és l'únic projecte i l'única proposta política?"

Llavors ell ha somrigut, com si hagués estat tota l'estona esperant aquesta pregunta:

"Va passar així per culpa nostra, per la nostra feblesa. Després del segon tripartit vam renunciar a liquidar-los, a fer desaparèixer l'espai convergent, i, afeblits, vam caure a la seva trampa per fer la independència. Que si 9N. Que si 1-O. Amb l'Ada hem demostrat la nostra maduresa i compromís. Vam guanyar les eleccions. I l'Ada pacta amb Valls i ens la roba. En un altre moment ens hauríem enfadat i distanciat de l'Ada. Però hem madurat. La nostra reacció no fou la que hauríem tingut en aquells tripartits. La nostra reacció fou dir-li "Ada, què et convé?".

I encara més, tant ella, l'Ada, com els Comuns, ens han seguit posant a prova, però hem madurat i hem sabut estar a l'alçada del que l'Ada ens exigia. 

"Us heu de pixar en el que van votar els veïns per la Diagonal", ens va dir, i ens hi vam pixar.

"Pactarem pressupostos amb en Manuel i m'heu de donar suport", i li hem donat suport.

"No votarem a favor de l'amnistia", i els hi hem dit que cap problema.

Hem madurat. L'altre dia, després de totes aquestes proves a les que ens havia sotmès, l'Ada se'm va acostar, em va agafar la mà, va somriure i em va dir "ho esteu fent molt bé". Em vaig emocionar, i mentre encara em tenia agafat de la mà i em mirava somrient, li vaig dir "acabarem amb ells, Ada, no quedarà res dels convergents!" Em va apretar fort la mà abans de deixar-la anar i acaronar-me la cara i marxar fent-me un gest amb el puny de força i complicitat. La nostra determinació i aliances blindades per acabar amb l'independentisme terraplanista convergent. La nostra maduresa. 

Anava a marxar educadament amb un "cuida't", mirant de no relliscar en aquell terra de la terrassa del bar on ens havíem trobat, que ara semblava com si hagués plogut, de tot el babejar amb la Colau, malgrat la mascareta, però encara, contenint-me el riure, li he fet una última pregunta: "escolta, i coneixent-nos com ens coneixem des de fa tant de temps, per què em vas dient convergent, quan saps perfectament que jo de carnet de partit només he tingut el d'ERC?

S'ha quedat tot parat, sorprès de la pregunta, però ha estat ràpid "hòstia Abad, a aquestes alçades hauries de tenir clar que tots els que no esteu amb nosaltres, amb aquesta nova majoria republicana que estem formant, sou convergents, t'agradi o no, hagis tingut carnet o no, sou convergents!"

I li he respost: "Entenc, llavors, que ara tots els companys de la Universitat i del barri amb els que als 80s i 90s militàvem a l'independentisme combatiu de base, sense estar a cap partit,i de tots els quals tu ets l'únic que no només està a ERC, sinó que vota a ERC, perquè no queda ningú dels que vam militar junts aquells anys que voti ERC, ja ho saps, t'ho han dit tots... tot això no et genera cap pregunta, mai et preguntes com és que t'has quedat totalment sol?"

S'ha incomodat una mica, bastant, i ha tancat la conversa dient-me que el problema érem jo i tota la resta, però que gràcies a aquesta nova majoria republicana, com la que han fet a Barcelona, podran acabar amb nosaltres, ens faran desaparèixer del mapa. S'ha fet un incòmode silenci, suposo que ell ho ha vist, i ha volgut suavitzar la cosa acomiadant-se dient-me "me n'haig d'anar, Abad, tenim un taller molt xuli de pintures pels carrers amb la Janet"