Anàlisi pre-electoral CAT del CIS: segons les dades que jo he treballat els resultats que projecta el CIS no tenen cap fonament. Dades CIS en mà que he treballat, les coses són molt diferents

 Ahir es va fer pública l'enquesta pre-electoral Catalunya del CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas), del Gobierno de España. És una enquesta molt important, amb una de les mostres més grans que recordo, més de 4.000 enquestats.

Tanmateix els resultats que ha fet públics han estat àmpliament qüestionats. En aquest article d'avui intentaré explicar els dubtes sobre l'enquesta, però, sobretot, el que faré és centrar-me en analitzar les dades de l'enquesta que són impossibles de manipular, per extreure'n els meus propis resultats, la meva visió de com estan les coses a menys d'un mes de les eleccions, segons estan dient que seran els que ens manen, el #CartelDeLaToga.

L'enquesta del CIS ha generat molts dubtes per una cosa molt raonable: quan una enquesta difereix dels resultats del que projecten la resta d'enquestes conegudes, sempre ens hem de posar en guàrdia. Si una enquesta està ben feta, és una ciència demoscòpica que ens projecta un retrat social en un moment determinat. Per tant, amb enquestes ben fetes, en un mateix espai de temps i context, més o menys sempre han d'oferir un retrat similar. Si una enquesta retrata blanc i una altra negre, una de les dos no està ben feta. I quan totes les enquestes retraten blanc i de sobre una retrata negre, tenim motius per dubtar.

Això no vol dir que no pugui passar, i que hagi estat la primera enquesta en detectar un canvi de tendència. Però em sembla que no és el cas del CIS, per dos motius:

- els biaixos en la mostra, que sempre perjudiquen als mateixos

- una "cuina" per corregir aquests biaixos que planteja massa interrogants, una "cuina" que no s'entén per la seva manca de fonament amb les dades que podem trobar a la mateixa enquesta.

Sobre els biaixos en la mostra, veiem com Junts, que el 21D va tenir el 21,66% dels vots, només té un 11,2% de record de vot entre els enquestats, 10 punts per sota de la seva força social real. ERC va tenir un 21,38 i té un 18,36%, en aquest cas 3 punts per sota, que quasi estan dins el marge d'error. I PSC va tenir un 13,86% de vot el 21D i té un 14,6% de record de vot a la mostra de l'enquesta, poc, però són els únics sobrerepresentats.

Després tenim que un 39,1% dels enquestats encara no han decidit el seu vot, una xifra molt alta a aquestes alçades. I el CIS, en contra del que era habitual en la seva metodologia d'enquestes, no pregunta (o no ha fet públic) entre qui està el dubte, entre quins vots dubta l'enquestat. I finalment, un inquietant 11,4% de vot ocultat, de no contestar a qui es vol votar.

Amb tots aquests dubtes, normalment mai no hauria entrat a analitzar l'enquesta més enllà. Però les enquestes del CIS, com les del CEO, tenen una singularitat en relació a la resta: ens proporcionen moltes dades, dades que van molt més enllà de les típiques en les que se centra tota la informació dels mitjans de comunicació sobre l'enquesta.

I és en aquestes altres dades que podem trobar navegant per l'enquesta, que podem trobar dades que no poden ser objecte de manipulació, i que si les sabem llegir i interpretar, ens permeten fer una reconstrucció del panorama polític-electoral al marge del que ha fet el CIS i que han publicat tots els mitjans de comunicació. Això és el que faré ara, en aquesta segona part de l'article.

AMB DADES NO MANIPULABLES, QUIN ESCENARI POLÍTIC I ELECTORAL PROJECTA L'ENQUESTA DEL CIS?

UNIONISME

Mai començo analitzant les opcions de l'unionisme, sempre començo per l'independentisme, però avui faré una excepció perquè crec és important situar com estan realment les coses, atès que el CIS projecta a l'unionisme com a guanyador de les eleccions, amb el PSC com a força més votada.

Si una cosa està clara a totes les enquestes que fins ara hem conegut, i també a la del CIS, és l'enorme sacsejada político-electoral en la que està sumit l'espai unionista. Aquesta sacsejada, que més aviat és un terratrèmol, un moviment de plaques tectòniques que encara no sabem com acabarà en els seus límits es caracteritza per les següents evidències:

- la desfeta de Cs

- la recuperació del PSC com a espai central de l'unionisme

- l'emergència de VOX, probablement pel damunt del que ara projecten les enquestes

- el col·lapse que apunta la muntanya russa en la que està instal·lat el partit fins ara més mimat del règim del 78, els Comuns

- la irrellevància del PP

Més enllà de la sobrerepresentació del PSC a l'enquesta del CIS,i per tant que sigui artificialment projectat en les seves opcions de vot, el cert és que el PSC sí que s'evidencia clarament que recuperarà el seu paper de principal partit de l'espai unionista.

Són 3 els elements que expliquen aquesta recuperació del PSC:

- ara mateix és el partit amb una major fidelitat de vot en relació al vot que va tenir el 21D d'entre tots els partits polítics. Tot i que un 51% de fidelitat de vot és un percentatge baix comparadament amb altres cicles electorals, ara mateix és el més alt d'entre les diferents opcions polítiques.

- té transferències molt significatives provinents d'espais polítics molt diferents. La més alta és la provinent de Cs, un 8% dels antics votants de Cs el 21D ara diuen votaran PSC, el que representa gairebé 90 mil vots. La segona transferència més significativa és la provinent d'antics votants d'ERC el 21D, un 4%. I finalment trobem aquest 15,2% de vot dels Comuns del 21D que ara se'n va al PSC.

- el tercer element sobre el que el PSC fonamenta la seva recuperació és que pràcticament no té cap fuga de vot cap a altres opcions que sigui mínimament significativa: 0,5% cap a Junts, 0,8% cap a ERC, 0,4% cap a Comuns... res, irrellevant, insignificant, demoscòpicament és res.

L'única amenaça que té el PSC és que també comparteix, amb la resta de partits, una alta indecisió entre els seus votants del 21D: un 36,5% diuen no estan decidits. Però la indecisió la tractaré al final, i ja veurem no modifica els grans trets de les posicions polítiques dels partits.

La desfeta de C's és èpica: només un 23,9% dels seus votants del 21D diuen que ara tornaran a votar a C's. És brutal, mai vista una ensorrada tan espectacular, és tan gran que tinc pocs dubtes passarà a estudiar-se en la ciència política arreu del món.

C's té 3 fugues de vot decidit molt importants. La més important, amb un 9,1% és cap a VOX. Després el 8% que ara votaran PSC i finalment el 6,2% que votaran PP.

La desfeta apocalíptica de C's a qui més vot transfereix és a VOX, no al PSC, com alguns han volgut vendre.

A banda de les fugues d'antic vot de C's cap a altres partits ja decidides, C's té una altra gran feblesa en la seva posició: és el partit amb major percentatge d'indecisos entre els seus antics votants, un 41,7%.

VOX emergirà amb més força de la que projecten les enquestes. Només d'antics votants de C's, ja tindrà, ja és vot decidit, 93 mil vots. Només amb això ja entrarà amb una força molt inquietant al Parlament, però a més té un 13,4% de vot del PP, i % d'altres vots del 21D extraparlamentaris, en blanc o abstenció. I, com deia abans, estic segur que del 41% de vot indecís de C's, la major part anirà a VOX.

El quart partit del bloc unionista, els Comuns, fins ara els més mimats pel Règim del 78, estan sumits en una espiral centrifugadora impensable fa uns quants mesos. Després d'uns C's en desfeta, els Comuns són l'opció política amb una segona més baixa fidelitat de vot en relació al 21D, del 34,9%. I presenten fugues de vot molt significatives, com és aquest 15,2% cap al PSC. Ja en percentatges dins marge error mostral, però que demoscòpicament cal consignar, tenim un 2,5% cap a ERC i un 2,7% cap a la CUP.

El naufragi de la gestió colauer a Barcelona crec que està arrossegant a la ruïna al partit que el Règim del 78 va posar en marxa contra l'independentisme. Un cop feina la feta per falcar el Règim del 78, el vot torna a PSC. I en paral·lel el residual (percentatges dins marge d'error) vot de "bona fe" rotllo esqueres i autodeterminacionista, ja ha vist el percal i fuig cap a CUP i ERC.

PP irrellevant.

INDEPENDENTISME

La situació de l'independentisme no és per tirar coets, però en cap cas és la descrita per les dades públiques del CIS que han recollit els mitjans de comunicació.

El CIS projecta a ERC com a segona força política, amb 8 punts de percentatge de vot pel damunt de Junts i entre 6 i 11 escons més que Junts.

Doncs no, això no és així, aquesta és una de les més clamoroses i detectables manipulacions del CIS.

Mirem com són les coses sobre la projecció electoral de debò que podem veure amb altres dades del CIS, no les que publiquen els mitjans de comunicació:

- La infrarepresentació de Junts a la mostra és de 10 punts, mentre que la d'ERC és només de 3 punts. És a dir, el CIS projecta uns resultats a ERC sobredimensionats en relació a Junts

- Amb un record de vot a la mostra de l'enquesta del 18,6% ERC té una intenció directa de vot del 9,8%, és a dir 9 punts per sota intenció directa de vot de representació mostral. Junts, amb un record de vot a l'enquesta de l'11,2%, té una intenció directa de vot del 6,5%, és a dir 4,7 punts per sota. O sigui, de fet la pèrdua de suports electorals d'ERC podria ser gairebé el doble de la que, eventualment, podria tenir Junts

- La fidelitat de vot d'ERC és poc, però més baixa que la de Junts. Mentre la fidelitat de vot d'ERC en relació als seus votants del 21D és del 41,6%, la de Junts és del 43,8%. Per tant tampoc des d'aquest punt de vista res explica la projecció que fa el CIS a favor d'ERC.

- la transferència de vot entre Junts i ERC és la més important que tenen totes dues opcions... però es neutralitzen entre elles. Així, Junts té una fuga de vot cap a ERC del 5,8%, però és que ERC té una fuga de vot cap a Junts del 5,4%. O sigui, es neutralitzen, zero impacte. Ja no és l'escenari, per a res, l'escenari que demoscòpicament havia situat hegemònicament a ERC: al BOP del CEO de gener 2019, ara fa just 2 anys, un 31,2% de votants de Junts del 21D deien que votarien ERC, i només un demoscòpicament irrellevant 1,8% de votants ERC votarien Junts. El procés polític que ha portat a la creació d'aquest nou JUNTS ha neutralitzat totalment la transferència de vot entre els dos espais polítics. Del 31,2% al 5,8 i de l'1,2 al 5,4. Per tant, aquí tampoc cap dada explica la projecció a favor d'ERC que fa el CIS

Finalment, en aquesta anàlisi de les opcions d'ERC i de Junts i de per què la projecció CIS sobre ERC no té cap fonament, dues dades contundents vinculades a les seves estratègies i realitats polítiques com a espais diferenciats:

- ERC, des del post 21D, està amb l'estratègia del que en diuen "eixamplar la base", amb tot de discursos sobre la necessitat de guanyar més votants i fer-ho en les seves fronteres ideològiques, de les esquerres, situant Comuns i PSC com a objectius per "rascar vot". Si això hagués funcionat potser aquí podríem trobar explicació de la fins ara incomprensible dimensió de vot que el CIS projecta sobre ERC. Però quina és la realitat?

Frontera ERC-Comuns: un 1,8% d'antic votant ERC 21D ara votarà Comuns i un 2.5% d'antic votant Comuns 21D ara votarà ERC. En termes de vots, vol dir que ERC transfereix uns 16.845 vots als Comuns i els Comuns transfereixen 8.152 vots a ERC. El resultat del peloteo amb els Comuns, de l'eixamplament de base i tal d'ERC amb els Comuns ara mateix té un saldo negatiu per a ERC de perdre 8.693 vots, que li marxen als Comuns

Frontera ERC-PSC: Un 4% antics votants ERC el 21D ara votaran PSC, i un 0,9% votants PSC el 21D ara votaran ERC. En nombre de votants, ERC transfereix 37.437 votants al PSC, i el PSC 5.459 a ERC. El saldo de l'eixamplament de base amb el PSC per a ERC té un saldo negatiu de perdre 31.975 vots, que marxen d'ERC a PSC.

Així les coses, el saldo d'eixamplament de base d'ERC ara mateix és un saldo negatiu, de perdre 40.668 vots que havia tingut ERC el 21D. És evident per tant que tampoc aquí trobem res que expliqui la sobreprojecció que ha fet CIS a ERC.

- Junts per Catalunya i PdeCAT. Una possible hipòtesi que permetés explicar la brutal i fins ara inexpicable diferència de projecció electoral a favor d'ERC en relació a Junts, que com hem vist en l'àmbit d'ERC cap dada explica, podria ser que estigués en les opcions de Junts, en una punxada de Junts. És a dir, que el diferencial que CIS projecta a favor d'ERC no fos conseqüència de cap guany d'ERC sinó conseqüència de la fractura amb PdeCAT que hi ha en l'origen de Junts. Si aquesta fractura provoca que el vot de Junts del 21D es divideixi entre el nou Junts i PdeCAT, això explicaria el diferencial que el CIS projecta a favor ERC.

Però aquesta hipòtesi no té cap fonament. El nou Junts, liderat pel President Puigdemont i amb Laura Borràs de candidata, reté tot el vot en relació a PdeCAT. Així, només un demoscòpicament irrellevant 2,2% de vot de Junts el 21D ara diu votarà PDeCAT.

Les evidències del fracàs descomunal de PDeCAT són irrefutables. Les seves opcions d'obtenir representació són menys que zero. Aquest 2,2% de vot Junts 21D cap a PDeCAT en aquestes eleccions és l'únic vot que tindrà PDeCAT, perquè no rasca vot d'enlloc més.

I aquest 2,2% de vot Junts 21D cap a PDeCAT són, en nombre de vots, 20.861 vots. O sigui, res. Irrellevància absoluta. Zero opcions.

Per tant, tampoc en aquesta perspectiva res pot ajudar a explicar la sobredimensió d'ERC en relació a Junts que projecta CIS.

Pel que fa a la CUP, sembla que està recuperant expectatives electorals, després del naufragi del 21D. Veurem. La suma de la CUP és imprescindible per ser majoria independentista.

I ja està. Cap altra proposta política en l'espai indepe/nacionalista té la més mínima possibilitat de res. Zero.

La meva visió:

Les enquestes de les darreres setmanes ja totes projectaven un empat tècnic entre Junts i ERC. Qui desfés l'empat, guanyaria les eleccions.

En contra d'aquest escenari que dibuixaven aquestes últimes setmanes la majoria d'enquestes, el CIS ha projectat al PSC com a guanyador, seguit d'ERC, que trauria 8 punts d'avantatge a Junts en vot i entre 6 i 11 diputats més. És a dir, el CIS projectava una ERC clarament hegemònica sobre Junts, una ERC més en la situació que tenia fa 1 o 2 anys que una ERC dels últims temps d'empat tècnic amb Junts.

Però per a mi l'escenari que projecta el CIS és totalment infundat, no té cap mena de fonament, tot el contrari.

Un cop posades damunt la taula les dades no manipulables de l'enquesta del CIS veiem que tots els indicadors són més favorables a Junts que a ERC, de manera que, neutralitzats els biaixos, el que veiem amb total claredat és que ara mateix les opcions electorals de Junts són més fortes que les d'ERC.

Ara mateix, dades en mà, Junts està pel damunt d'ERC. Junts té més fidelitat de vot que ERC. Les transferències entre Junts i ERC es neutralitzen entre elles. Junts s'ha fet amb la confiança i suport del seu electorat del 21D que ara PDeCAT li volia disputar, fins al punt que el vot de Junts del 21D que ara votaria PDeCAT és absolutament irrellevant demoscòpicament, ni pessigolles no farà a Junts. Per contra les dades CIS evidencien el descomunal fracàs de l'estratègia "eixamplament" d'ERC, que ara mateix presenta un saldo negatiu de pèrdua de més de 40 mil vots d'ERC del 21D cap a PSC i Comuns

INDECISOS:

Sí, a menys d'un mes de les eleccions, judicatura mediante, una dada que crida l'atenció és aquest 39,1% de vot indecís. És un percentatge molt alt.

Tanmateix, i això ho sabem perfectament tots els que fa temps toquem el tema enquestes, la indecisió mai és decisiva, perquè sempre s'acaba movent en els mateixos sentits dominants que la resta del vot d'aquelles opcions.

Fa unes setmanes, analitzant el CEO, teníem dades sobre on se situava la indecisió dels indecisos, perquè els ho preguntaven explícitament:

“Vostè m’ha dit que no sap a quin partit o coalició votarà a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Em podria dir entre quins o quines està dubtant?”

D’aquí en podem treure algunes conclusions molt clares. Tot i que Junts tingui un molt important % d’indecisos, veiem com la seva indecisió bàsicament només té una frontera: amb ERC, que és l’opció majoritària d’indecisos de tot l’escenari polític, amb un 9,9%.

A diferència de Junts, la situació d’ERC segons com ho mirem és més delicada, perquè té moltes fronteres, però segons com ho mirem també pot ser una oportunitat. Així, a banda d’aquest 9,9% de vot indecís amb Junts, ERc té un 5% amb Comuns, un 4,2% amb PSC, un 2,8% amb CUP i un 2,2% amb altres.

O sigui, la indecisió, per més gran que sigui, no canvia el que les enquestes ara projecten (les bones enquestes ben analitzades amb dades no manipulables), perquè els dubtes se situen entre el que són les opcions majoritàries de decisió ja presa d'aquell segment de votants.

I ja està. Al meu entendre l'enquesta del CIS és un nou exemple o d'enquesta mal feta o d'enquesta feta per manipular. Al meu entendre la projecció que fa el CIS al PSC no té cap fonament. És evident que el PSC recupera el lideratge de l'unionisme, però en cap cas el lideratge polític al país, perquè ni de lluny està en condicions de quedar pel davant dels partits independentistes.

I al meu entendre tampoc té cap fonament la projecció que fa el CIS d'una ERC molt pel damunt de Junts, quan totes les dades apunten el contrari, que Junts ara mateix té més i millors opcions d'intenció de vot que ERC. Dades del CIS no manipulables a la mà, Junts es projecta com guanyadora de les eleccions. Però amb dues realitats que no podem deixar de tenir molt presents:

- la projecció de resultat electoral a ERC i Comuns encara els permetria, fins i tot sense guanyar les eleccions, formar govern, amb suport extern variable de PSC i CUP, com és el seu pla.

- tot el panorama polític es presenta molt afeblit, amb creixent distància de la ciutadania, dels votants. I això també ho trobem entre els votants indepes. Junts, ERC i CUP seguiran sent, d'això no hi ha cap dubte, les úniques forces independentistes amb representació parlamentària, perquè ningú més no està en les més mínimes condicions d'obtenir representació. Ningú, zero. Però és urgent i del tot transcendent posar fi a la dinàmica que entre aquestes tres forces hi ha hagut els darrers anys, perquè el desgast és evident. El desgast és evident, però també la responsabilitat i determinació de la gent. Això permetrà a l'independentisme revalidar un triomf transcendent, i que la lluita per la independència segueixi viva.

Som-hi! Fem-ho possible!