Anàlisi enquesta electoral del CEO pel 14F: l'evidència dels moviments de fons entre l'electorat independentista

Avui divendres dia 29 de gener hem tingut notícia de dues coses. Primer, de l’enquesta electoral al Parlament de Catalunya del Centre d’Estudis d’Opinió, sense cap mena de dubte la millor enquesta electoral que es fa a Catalunya. I segon, després, que el TSJC imposava les eleccions pel dia 14 de febrer, en una nova evidència del menyspreu autoritari més absolut en relació al Govern de Catalunya, a la democràcia i a drets fonamentals com la salut, que és el que es volia protegir amb l’ajornament a finals de maig.

Ara això ja és definitiu, de manera que tenim eleccions el 14F i també tenim la millor, la més potent i rigorosa enquesta que tindrem en aquesta campanya electoral. De manera que som-hi, comencem a analitzar les moltes coses interessantíssimes que hi trobem.

VISIÓ GENERAL

El primer que hem de mirar en una enquesta és la coherència amb altres treballs demoscòpics que hem tingut. En l’anterior article, analitzant el CIS, el primer que veiem era la incoherència de les dades que projectava en relació a la resta de treballs demoscòpics, fet que sempre ens ha de posar en alerta. I efectivament, a l’entrar a analitzar el que projectava el CIS van emergir ràpidament dades que qüestionaven radicalment la seva projecció. No teníem, en les dades  no subjectes a manipulació, cap fonament de la projecció que el CIS efectuava.

En el cas de l’enquesta electoral del CEO la projecció que efectua és coherent amb altres estudis demoscòpics. Ser coherent no vol dir ser igual. Ser coherent vol dir que els resultats que es projecten són sòlids perquè comparteixen un evolutiu traçat a partir de certs comportaments electorals que són en els que es fonamenta. I és així.

Al costat d’aquesta coherència, tanmateix, hi trobem noves dades sobre el comportament electoral que accentuen certes tendències o imprimeixen canvis en d’altres. És a dir, que en aquest CEO també tenim novetats que valdrà la pena tractar a fons.

El CEO projecta el que ja fa temps estàvem anunciant a la vista de diferents treballs demoscòpics: que les eleccions del 14F estan caracteritzades per un empat tècnic entre ERC i Junts, que són els únics que poden guanyar aquestes eleccions. La novetat és que en aquesta enquesta, a les portes de les eleccions, s’evidencia un cert afebliment de la posició d’ERC, mentre que la posició de Junts es veu reforçada.

La CUP completarà la representació del vot independentista, millorant els seus resultats del 21D.

I això és tot pel que fa al vot independentista i/o nacionalista. Cap altra proposta política té les més mínimes opcions d’obtenir representació parlamentària. Cap. Zero.

En el camp unionista l’enquesta del CEO confirma la important sacsejada que ja es venia observant a les enquestes: el PSC recupera la seva posició de força dins l’unionisme, però sense cap opció de discutir la victòria als independentistes. També es confirma, i la novetat és la major intensitat, el total descalabro de C’s, l’emergència de VOX i la molt complicada situació de la nineta dels ulls del Règim del 78, els Comuns.

EL VOT INDEPENDENTISTA

El CEO projecta un 20,7% de vot per a Junts, amb 32-34 escons i un 22% de vot per a ERC, amb 34-35 escons. I un 6,5% de vot per a la CUP, amb 8 escons. Aquesta serà la representació independentista, la majoria independentista al Parlament.

Tanmateix, val la pena que observem algunes coses que a criteri meu matisen la projecció que fa el CEO, en el sentit que, tot i valorar com a científicament irreprotxable aquesta projecció del CEO, hi ha alguns elements que ens proporcionen una visió una mica diferent.

(Obro petit parèntesi per explicar una cosa. Sovint, en enquestes amb informació oculta o projeccions incomprensibles, cal acudir al record de vot per valorar biaixos. No és el cas del CEO. El record de vot no és l’element amb el que configurem les mostres demoscòpiques, jo hi acudeixo només quan veig el treball demoscòpic que estic analitzant no corregeix biaixos. Però el CEO fa un treball extraordinàriament rigorós en la correcció de biaixos, per tant, aquest element del record de vot no té, en aquesta anàlisi que faig d’aquesta enquesta, el pes que té en altres anàlisis)

Començant per les conclusions, jo crec que la posició de Junts en aquests moments projecta més fortalesa i la possibilitat fonamentada d’uns millors resultats dels que recull la projecció del CEO. En què em baso?

-          Després de molt de temps, per primera vegada Junts per Catalunya presenta una fidelitat de vot significativament superior a la que té ERC. Així, veiem com Junts té una fidelitat de vot en relació al 21D del 57,7%, mentre que la d’ERC ha caigut fins al 49,6%. El primer trimestre del 2019 Junts tenia una fidelitat de vot del 51,1% i ERC del 82,3%. És a dir, ara Junts té una fidelitat de vot 8 punts superior a la d’ERC, però el mateix trimestre de fa 2 anys ERC tenia una fidelitat e vot 31 punts superior a la de Junts. ERC ha perdut 32,7 punts de fidelitat de vot, i Junts ha guanyat 6,6 punts. S’han invertit les coses. És una dada molt contundent de que ERC està ara mateix en una situació electoral afeblida en relació a d’on venia.

 -       Una altra dada que ens permet veure com Junts està millorant la seva posició i expectatives electorals és l’evolució del transvasament de vots entre Junts i ERC. Ara mateix, a 16 dies de les eleccions un 2,7% dels votants de Junts tenen decidit votar ERC, mentre que un 6,7% dels antics votants ERC ara votaran Junts. Tenint en compte que Junts i ERC el 21D van treure gairebé el mateix nombre de vots, i que les transferències entre Junts i ERC sempre han estat les més importants de tot l’escenari polític independentista, aquesta dada és clau. Per primera vegada la transferència d’ERC cap a Junts és el doble que la de Junts cap a ERC. I aquesta és també una dada del tot rellevant. Si tornem a aquell primer trimestre del 2019, la transferència de Junts cap a ERC era del 31,2% del vot que va tenir el 21D i la d’ERC cap a Junts d’un demoscòpicament irrellevant 1,8%.

 Si ho projectem sobre vots absoluts, hem passat d’un escenari en el que el transvasament net de vot de Junts cap a ERC era de 279.158, a un transvasament d’ERC cap a Junts de 37.100. Del primer trimestre del 2019 al primer trimestre del 2012 la situació ha experimentat un gir radical. Junts no només ha taponat aquesta monumental fuga de vot cap a ERC que tenia, que era de 296.000 antics votants i que ara és de només 25.602, sinó que ha invertit la tendència, i la fuga de vot d’ERC ha passat d’uns irrellevants 16.842 antics votants als actuals 62.702. Junts ha passat d’un saldo negatiu de -279.158 a un saldo positiu de +37.100. Per a mi també és del tot indicador del canvi de tendència política i del que es projecta sobre el 14F.

 -       Una altra dada que a criteri meu evidencia aquest canvi de tendència en la projecció electoral de Junts i d’ERC el podem veure quan posem dues dades una al costat de l’altra: la dada del record de vot a la mostra i la dada de la intenció directa de vot a l’enquesta. Així, veiem com Junts, que va tenir un 17,07 de vot el 21D, té un record de vot a l’enquesta del 10,1% (sí, està infrarepresentat, però com he dit abans, el CEO tracta bé els biaixos i per tant no és problema), i té una intenció directa de vot del 8,5%. És a dir, en relació al total de record de vot Junts està -1,6 punts per sota en intenció directa de vot. En canvi, si mirem ERC, veiem que va tenir un 16,85% de vot el 21D, que a la mostra té un record de vot del 23,1%, i que té una intenció directa de vot del 15%, és a dir, -8,1 punts. Aquí també podem veure, comparant aquest -1,6 de Junts amb aquest -8,1 d’ERC que la posició d’ERC és més feble.

 -       Finalment, en aquesta anàlisi de dades que m’han portat a considerar que Junts està en una situació de projecció de creixement, sòlida, i ERC de possible afebliment, trobem el vot indecís. Com ja hem vist en anteriors anàlisis, aquest 14F hi ha un % de vot indecís una mica més alt del que és habitual, i tot que afecta més a l’unionisme (Cs I Comuns bàsicament), també ho fa a l’independentisme. Tanmateix, com sempre explico quan tracto el vot indecís, si una cosa tenim clara és que es distribueix en moviments similars al vot decidit. Però al mirar les dades del vot indecís en preguntes molt interessants que fa el CEO, trobem la verificació d’aquest escenari polític canviant que estic explicant. Fa només uns mesos, en l’última enquesta que va fer el CEO, Junts tenia un 37,9% d’antic votant ara indecís, i ERC un 33,1%,. Un parell de mesos després, en aquesta enquesta del CEO que avui hem conegut Junts té un vot indecís del 29,7% (10 punts menys d’indecís que fa un parell de mesos) i ERC del 33,5%, igual que a l’última enquesta. Junts ha rebaixat 10 punts el votant indecís i l’ha fidelitzat, per això creix en vot.

I una segona qüestió que val la pena veure en aquest punt és que de tot l’escenari polític (unionista i indepe, tot), el principal % de vot indecís és, com no podia ser d’altra manera, el que hi ha entre gent que dubta votar Junts o votar ERC, són el 7,3% del total d’indecisió de l’escenari polític. Com es dirimeixi aquesta bossa d’indecisió entre votar a ERC o votar a Junts és una de les claus que obrirà la porta de la victòria a Junts o a ERC el 14F.

Tanmateix hi ha una diferència molt important. Mentre que per a Junts aquest 7,3% amb ERC és la seva única bossa d’indecisió mínimament rellevant, ERC té fronteres d’indecisió en totes direccions. Així, després d’aquest 7,3% d’indecisió ERC-Junts, ERC té un 4,3% d’indecisió amb PSC, i un altre 4,3% d’indecisió amb la CUP, i un 4% amb Comuns.

Per a ERC és, alhora, una amenaça i una oportunitat, aquesta àmplia frontera de vot indecís. Si el mou tot al seu favor, les seves opcions d’un molt bon resultat electoral creixeran radicalment. En canvi, si es mouen en contra seu, les opcions d’empitjorar el resultat electoral que ara projecten les enquestes serien molt importants. Quin és el gran problema que té ERC per gestionar aquesta indecisió? Doncs que és molt i molt complicat gestionar positivament la indecisió projectada en fronteres tan diferents. ERC té frontera d’indecisió amb altres propostes independentistes, com són Junts i CUP, però també té frontera d’indecisió amb propostes polítiques del bloc unionista, com el PSC i els Comuns. Difícilment pot satisfer tots els indecisos. Si es mou per retenir indecís indepe perdrà indecís amb bloc unionista. Si es mou per retenir indecís frontera amb unionisme, perdrà indecís indepe.

La CUP sempre és difícil de mesurar demoscòpicament perquè el 21D va tenir un resultat molt fluixet. Tanmateix ara la projecció que fa el CEO es fonamenta en que són l’opció amb major fidelitat de vot de tot l’escenari polític, un 66%, amb una de les més baixes indecisions, del 25,5%, i amb només una única demoscòpicament transferència de vot significativa, el 4,3% de vot CUP el 21D que ara votarà Junts. Per tant efectivament, tal i com projecta el CEO la CUP pot créixer una mica.

Finalment insistir en la contundència de les dades demoscòpiques (absolutament totes les que hem conegut, ja sigui CEO, ja sigui CIS...) pel que fa a que cap altra força política en aquest espai de l’independentisme i/o nacionalisme té cap possibilitat d’obtenir representació. Cap. Ningú. Les opcions són menys que zero.

El PDeCAT, tot i la protecció mediàtica i judicial que els ha permès usurpar els drets electorals i mediàtics que el 21D es va guanyar el President Puigdemont, té el ridícul assegurat. Ara mateix només un patètic 6,3% del vot que va tenir Junts el 21D diu que votaria PDeCAT. I aquí s’acaba tot el vot possible d’aquest personal. Opcions zero. Fa gràcia veure com han passat de vacil·lar per les xarxes que tenien 6 diputats “consolidats” (sic) a fer cunyadisme contra les enquestes. En fi. Slokai.

Així les coses, i tot i que tot aquest vot que ara mateix pot estar en aquest ventall de noves opcions en aquest espai, com poden ser PDeCAT, PNC, FNC, Primàries, etc, que cap d’elles té la més mínima opció d’obtenir representació, els 60 mil vots que entre totes podrien arribar a sumar potser sí que implica que l’independentisme pugui perdre fins a 2 escons en la seva majoria parlamentària.

EL VOT UNIONISTA

Com ja estem veient de fa mesos, el PSC recuperarà el seu paper de força principal en el bloc unionista, però que en cap cas estarà en condicions de disputar la victòria a l’independentisme.

L’espectacle en aquest bloc unionista el donarà, com és habitual, Cs, amb un descalabro èpic. Ara mateix Cs només té una fidelitat de vot del 23,8%. Fa només un parell de mesos la fidelitat de vot era del 31,6%. En només un parell de mesos gairebé 10 punts menys de fidelitat de vot. Si recordeu el que de fa mesos dic, l’hòstia de Cs apuntava ser més gran del que encara reflectien les enquestes. Ara ja és absolutament zona catastròfica. Un 23,8% de fidelitat de vot vol dir que el 14F no els votarà ningú.

VOX entrarà, i jo crec que amb més força del que pronostiquen enquestes. Té una principal transferència d’antic vot de Cs, i novament el CEO evidencia també aquest % de transferència que tenen de vot dels Comuns. Colau pacta amb Valls. PSOE i Podemos pacten amb VOX pel repartiment fons europeus. I una part del vot dels Comuns, evidentment, un cop ja feta la feina contra l’independentisme que és el que va impulsar el Règim del 78 a crear els Comuns, doncs voten allò mateix que els Comuns defensen, però de cara, sense enganyifes, voten VOX.

CONCLUSIONS SOBRE LA PROJECCIÓ ELECTORAL

•  Anem bé, però no hi ha res segur. Ara mateix la projecció de Junts permet mantenir l’optimisme que pugui liderar la reconstrucció del “nosaltres” independentista, de recuperar ERC per a la causa de la independència, i per a aquesta generació.

•  Tanmateix l’amenaça que ERC pugui executar el seu pla, amb govern blindat amb els Comuns i suports externs variables de PSC i CUP, persisteix.

•  ERC ja no pot camuflar de cap manera quines són les seves intencions. L’odi que destil·len contra Junts i en general contra l’independentisme personatges com Tardà o Rufián és tan indissimulat que ha fet saltar totes les alarmes entre l’electorat independentista, també entre l’electorat d’ERC. Ara mateix tothom sap que l’única possibilitat de mantenir viva l’opció de fer la independència passa per una victòria de Junts, perquè és l’única manera de bloquejar el projecte tripartit d’aquesta direcció d’ERC, i perquè és també l’única manera de recuperar ERC per al “nosaltres” independentista. I això l’electorat d’ERC ja ho ha vist. Que ERC passi en tant poc temps, de ser receptora de 296.000 vots d’antics votants de Junts a només 25.602, i de transferir a Junts només 16.842 a transferir-ne més de 60 mil és l’evidència que l’independentisme ha vist que el “nosaltres” independentista, que ens sumi a tots i que ens permeti mantenir viu el projecte de fer la independència passa per la victòria de Junts.

•  Hi ha més dades que expliquen aquest bloqueig entre l’electorat d’ERC que es percep en aquesta enquesta electoral del CEO: l’impacte d’haver abandonat la independència com a objectiu, d’haver deixat de fer independentisme. I tenim dades del tot preocupants de les conseqüències d’aquesta letal estratègia per a l’independentisme que està seguint la direcció d’ERC. Ara mateix només la meitat dels votants d’ERC creuen que Catalunya hauria de ser un estat independent (en resposta múltiple). Sí, només un 51,5% dels votants d’ERC així ho volen. Fa només dos mesos eren el 62,3%. La deconstrucció de l’independentisme i de la independència com a objectiu que està fent la direcció d’ERC ja la podem veure, amb una claredat que esgarrifa, en aquestes dades. Insòlit. Mai vist. Terrible. Que només la meitat dels que ara diuen votaran ERC el 14F vulguin que Catalunya sigui un estat independent m’ha deixat sense alè. No, ERC no està ni eixamplant la base ni res que s’hi assembli. ERC està desmuntant l’independentisme. I em sap greu dir-ho així, tan contundentment, però és que les dades no admeten cap altra interpretació

•  Ens necessitem a tots. A tots! Però només hi serem tots, i ara ja no pot estar més clar, si Junts guanya, perquè només així ERC tornarà a l’espai independentista. L’enquesta d’avui del CEO evidencia que volem seguir lluitant per la independència, que no ens rendim, i que només ho podrem fer si hi som tots. I això ara ja ho ha entès la majoria de l’electorat independentista, començant pel d’ERC.

• Des d’aquest punt de vista el lideratge de Laura Borràs pot ser del tot determinant en la reconstrucció d’aquest “nosaltres” independentista i en el bastiment d’un nou govern independentista que treballi per la reconstrucció del país post-còvid i, alhora, per la independència. Laura Borràs és la líder més ben valorada de tot l’escenari, amb un 5,21, amb una extraordinària valoració entre els votants de Junts (8,12), però també bona entre ERC (5,82) i CUP (5,13). És un bon punt de partida per fer el que hem de fer, per reconstruir el nosaltres i blindar una estratègia independentista compartida. Sobre la Laura Borràs, ja en el terreny de l’anècdota si voleu, els pocs votants de PDeCAT la valoren millor que a la seva candidata: 7,27 Laura Borràs 5,78 Àngels Chacon. Això és també una altra pista per veure que ni tan sols aquest irrellevant 6,3% de votants de Junts el 21D que ara diuen votaran PDeCAT, ho facin el 14F, quan vegin les opcions que tenen són zero i que en canvi l’única manera d’aturar un nou tripartit és votant Junts.