La importantíssima sentència judicial contra les polítiques lliberticides i barnicides de Colau i el seu Ajuntament

Aquesta setmana hi ha hagut una importantíssima sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ha declarat nul·la de ple dret una de les normatives més barnicides, lliberticides, contra els veïns de Barcelona, contra els nostres drets i llibertats de les moltes que fins ara ha impulsat l’ajuntament d’Ada Colau.

Així, la SENTENCIA nº4196 /2021 del TSJC declara NUL·LA DE PLE DRET  la modificació del PGM en la regulació dels aparcaments de Barcelona.

En què consistia aquesta modificació de l’Ajuntament Colau que ha anul·lat la sentència 4196/2021?

Doncs era una de les més grans barbaritats que mai cap Ajuntament havia fet a Barcelona. Per això, sortosament, és tan i tan important la sentència del TSJC que ha parat els peus lliberticides i barnicides a Colau i la seva secta.

La modificació Colau de les normes urbanístiques d’aparcament és de les més demencials que mai haurem vist, però que exemplifica com cap altra el que són les polítiques Colau: unes polítiques sense cap sentit, només fetes per fer la vida impossible als veïns, per empitjorar la vida dels veïns.

Fins la modificació normativa de Colau, els promotors dels diferents tipus d’edificis a Barcelona, tan residencials com de serveis o comercials, tenien un marge de llibertat del tot raonable per dotar les noves edificacions d’un volum de places d’aparcament subterrànies, d’acord als habitatges, els seus metres quadrats o els metres quadrats de la superfície comercial o de serveis.

Això semblava, fins l’arribada de Colau i la seva secta, que era del tot raonable i que no perjudicava a ningú.

Però no. La gran lliberticida Janet Sanz resumia amb una frase la voluntat de la modificació normativa que promovia l’Ajuntament Colau: “Hay que romper la idea de que cada familia tenga un coche”

Ella, la cuqui Janet Sanz i la cuqui Ada Colau havien decidit que calia acabar amb la “idea” de que, a Barcelona, cada família pogués tenir un cotxe. I la millor manera que van trobar per acabar amb aquesta llibertat dels veïns de Barcelona de decidir ells tenir o no tenir un cotxe, va ser modificar la normativa urbanística per fer impossible que els veïns tinguéssim un aparcament als edificis de nova construcció.

Un diari tan poc sospitós com és El País, resumia així el projecte Colau: “La actualización de las normas urbanísticas del Plan General que regula el aparcamiento prevé reducir a una cuarta parte las plazas en edificios de vivienda protegida (de una plaza por piso, a una por cada cuatro); elimina las plazas en vivienda dotacional y equipamientos de proximidad y reduce drásticamente las previstas en comercios y centros comerciales. Respecto a los edificios de pisos de promoción privada, oficinas u hoteles, sitúa como máximas las plazas que en la anterior normativa consideraba mínimas.”

Sí, era, aquesta modificació normativa urbanística Colau que ara el TSJC ha anul·lat una cosa tan delirant com que l’únic en la que es basava era treure drets als veïns i promotors, evitar, per decret, que els veïns poguessin tenir plaça de pàrking als edificis de nova construcció, evitar que en els centres comercials hi hagués aparcaments subterranis.

El "solidíssim" raonament Colau establia que “si no els deixem aparcar enlloc, no tindran cotxes”. I així Colau i la seva secta van impulsar aquesta modificació normativa en relació a les places d’aparcament subterrànies, per a pràcticament eliminar-les.

Les places d’aparcament subterrànies tenen, en l’ordenació urbanística i de mobilitat una importància cabdal arreu del món. Facilitar l’aparcament dels veïns i les transaccions comercials i de serveis evita les congestions i la contaminació forçada per l’absència d’aparcament. Això ho sap tothom, i per això l’aparcament subterrani té aquesta dimensió estratègica.

Però per a Colau i la seva secta el fet que l’aparcament subterrani facilités l’aparcament de veïns i al comerç i als serveis era intolerable. Calia impedir-ho. Si no poden aparcar, no tindran cotxes, era el raonament Colauer. I la Janet Sanz i l’Ada Colau disfrutaven pensant en tots aquests veïns tornant a casa de la feina o del cap de setmana i donant voltes i voltes al barri perquè amb aquesta modificació normativa havien impedit que tinguessin aparcament al seu edifici. Cuqui Janet saltava d’alegria pensant en veure tancats tots els centres comercials de la ciutat, perquè sense places d’aparcament per als clients no hi aniria ningú. Cuqui Janet Sanz agafava de la mà a la seva estimada lideressa i li deia “Ada, amor, ho veig, ho farem possible, que tanquin la NISSAN, que tanquin la SEAT, que tanquin tots aquests centres comercials amb pàrkings i que marxin tots aquests veïns que volen viure a Barcelona i a sobre tenir un cotxe i una plaça d’aparcament al seu edifici! Fins aquí podíem arribar! S’ha acabat”

I així és com Colau i Janet van aprovar aquesta normativa, que es carregava totes les llibertats urbanístiques imaginables, que només pretenia fer impossible la vida a veïns i comerços a Barcelona.

Vet aquí la importància històrica per a Barcelona, per als veïns de Barcelona, per al comerç, per als serveis, per a l’urbanisme, per als nostres drets i llibertats que té la sentència del TSJC que hem conegut aquesta setmana:

Vistos los preceptos citados y demás de general y pertinente aplicación al caso que nos ocupa,

FALLO

LA SALA HA DECIDIDO:

ESTIMAR totalmente el presente recurso ordinario interpuesto por la representación procesal de la entidad Josel SLU contra la resolución-Acuerdo de la Subcomisión de Urbanismo del Ayuntamiento de Barcelona de 18-9-18 recaída en expediente 2018/67099/B, por la que se aprueba definitivamente la Modificación de las Normas Urbanísticas del Plan General Metropolitano que regulan los aparcamientos de Barcelona (publicada en DOGC de 16.10.2018), a la que se contrae la presente litis, disposición de carácter general que declaramos nula de pleno derecho, por omisión del trámite previsto en el art 133.1 Ley 39/2015 y art 8.1 TRDecreto Legislativo 1/2010, con condena en costas a las partes recurridas, aunque limitando la condena a un máximo de 3.000,00 euros por todos los conceptos, IVA incluido, a repartir al 50% entre las dos demandadas de autos.

Els veïns recuperem la nostra llibertat a tenir cotxe si volem, els promotors urbanístics recuperen la llibertat per equipar els nous habitatges amb places de pàrking subterrànies i els establiments comercials i de serveis també recuperen els seus drets i llibertats, per poder equipar els seus establiments de nova construcció amb places de pàrking subterrànies.

La ciutat guanya llibertat i drets. Barcelona guanya futur, menys contaminació, millor mobilitat.

La importància d’aquesta sentència és extraordinària. Ara mateix els drets i llibertats de Barcelona com a ciutat i dels barcelonins com a veïns, està gairebé exclusivament en mans judicials. Políticament l’Ajuntament Colau està blindat amb la majoria que els proporciona els Comuns, el PSC, ERC i la gent de Valls. Des que va accedir al poder, Colau ha esdevingut l’alcaldessa més despòtica que mai ha tingut Barcelona. Colau i els Comuns han fet de la seva gestió una permanent vulneració de drets i llibertats, tant a nivell de ciutat com de ciutadans. I això és el que està arrossegant la nostra ciutat a aquesta brutal decadència que patim.

Aquesta sentència obre el camí, d’ara i fins les eleccions municipals del 2023, per lluitar i intentar impedir la devastació de la ciutat, la permanent vulneració de drets i llibertats que patim a Barcelona per les polítiques de Colau.

Cal portar totes les polítiques lliberticides i barnicides de Colau i la seva secta davant els tribunals, cal provocar noves sentències, com aquesta que avui comento, que ens permetin recuperar drets i llibertats als barcelonins i a la nostra ciutat.