Aquests dies hem conegut una notícia que ens ha deixat sense alè, en el que és una nova i dramàtica contribució a la pèrdua de tota confiança o respecte en les institucions que ens governen i en les que les avaluen. I singularment m’estic referint a la que és la pitjor experiència de gestió pública, la més autoritària, despòtica i irresponsable que mai hem conegut i que probablement mai trobem en el nostre entorn.
Deia la notícia que “La plataforma Decidim.Barcelona, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona com a plataforma de participació ciutadana, ha estat escollida finalista dels Premis d’Innovació Política europeus (Innovation in Politics Awards) en la categoria d’innovació democràtica. Són uns premis lliurats per The Innovation in Politics Institute que reconeixen les millors pràctiques en polítiques públiques, aquelles més creatives que aconsegueixen “enfortir les societats democràtiques“.
La selecció dels deu finalistes per cada categoria l’han realitzada un miler de ciutadans i ciutadanes europeus d’entre més de 400 projectes presentats per institucions i administracions de 25 països.”
És flipant. Però com pot estar entre els 10 finalistes d’innovació democràtica de 25 països aquesta farsa descomunal de l’Ajuntament Colau de “decidim Barcelona”?.
Però és que ningú no valora les coses amb la més mínima perspectiva o enfocament global, més enllà de la pura farsa de propaganda de l’Ajuntament Colau?
Jo flipo.
Jo flipo i m’esgarrifo del poder propagandístic que té l’Ajuntament Colau, capaç de “colar” com a bona pràctica el que és un dels projectes més aberrantment sectaris i antidemocràtics en qualsevol gestió pública, singularment la municipal.
Segons dades del mateix Ajuntament Colau “Durante la fase de votación han participado 39.433 personas que han emitido un total de votos 216.628 votos (cada participante ha votado una media de 5,6 proyectos).”
Aquestes 39.433 persones, que han votat una mitjana de 5,6 vegades, han decidit la inversió de més de 30 milions d’euros del pressupost municipal en 76 projectes als diferents districtes de la ciutat.
Sobre un cens possible de 1.664.182 persones a tot Barcelona, la participaciói d’aquestes 39.433 persones implica una participació del 2,3%.
És a dir, el 2,3% dels veïns de la ciutat són els que han decidit tots aquests 76 projectes. El projecte que més suports ha tingut n’ha tingut 3.351. I la majoria s’han situat entre els mil i dos mil suports.
Només aquestes patètiques dades de participació fan incomprensible qualsevol reconeixement a aquesta absoluta estafa colauer que són els pressupostos participatius. Però la cosa és terriblement sagnant quan comparem les dades d’aquesta farsa colauer amb altres processos democràtics que hem viscut a la ciutat i el seu resultat.
Així, és absolutament repugnant que aquesta farsa participativa colauer tingui cap mena de reconeixement mentre l’Ajuntament Colau ignora el resultat, la decisió dels veïns, de l’única consulta ciutadana oficial que s’ha convocat des de l’Ajuntament, la que es va fer sobre el futur de la Diagonal
En aquella consulta van participar 172.161 veïns de Barcelona, gairebé 5 vegades més participació que la farsa decidim de Colau. Aquells 172.161 veïns implicaven una participació del 12,17% sobre el total de cens ciutadà que hi podia participar, és a dir, 10 punts més de participació que a la farsa Colauer.
I el 79,8% dels veïns van votar en contra del projecte de fer passar el tramvia per la Diagonal. Fou l’opció clarament guanyadora.
Doncs bé, l’Ajuntament de Colau-Collboni-ERC s’ha pixat damunt tots els veïns i el que vam votar, ens ha ignorat i ha tirat, despòticament, sense cap consulta, amb un menyspreu repugnant per les eines de participació directa, pel dret, i farà passar el tramvia per la Diagonal. El 79,8% dels veïns no ho volien, i així van votar-hi, en contra. Però a Colau i la seva colla el que opinin els veïns, si no opinen igual que ella, com ella vol, els importa una merda.
Per això és tan dolorós que amb un menyspreu tan sagnant de la participació directa ciutadana, aquesta estafa del decidim coaluer pugui tenir cap reconeixement.
Però l’escàndol i frau antidemocràtic de l’Ajuntament Colau encara va més enllà.
L’any 2017 els veïns del Poblenou, cansats de ser ignorats, silenciats, humiliats sistemàticament per l’Ajuntament Colau, que els va imposar la Superilla del Poblenou, van organitzar una consulta veïnal, supervisada per la major part de partits i regidors del Districte pel que fa a la seva netedat democràtica. En aquesta consulta, a diferència de les altres que hem vist, només podien votar els veïns d’un àmbit perimetral que comprenia la superilla i tot el seu espai perimetral. Sobre una estimació censal de 6.500 veïns, hi van participar 1.114, o sigui, una participació del 17,1%.
I el 85% dels veïns van votar en contra de la Superilla.
Aquest procés participatiu va tenir 15 punts més de participació veïnal que els processos promoguts per l’Ajuntament Colau en aquesta farsa del “decidim”. I malgrat la unanimitat veïnal, aquest 85%, l’Ajuntament Colau altre cop ho ignorà tot, i de manera insultant va negar als veïns qualsevol participació, qualsevol opinió, qualsevol possibilitat de dir res.
Per això és doblement insultant que ara aquest The Innovation in Politics Institute, que necessàriament ha de ser un institut de merda sotmès a la propaganda institucional i sense capacitat d’analitzar res més, de comprovar res més, de contrastar res més, parli del “decidim” de l’Ajuntament Colau com una pràctica pública que enforteix la democràcia a les nostres societats.
Però quina presa de pèl!!!!!!! O sigui, l’Ajuntament més despòtic, l’Ajuntament que s’ha atrevit a fer el que ningú altre s’hauria atrevit, com és pixar-se damunt els resultats de l’única consulta ciutadana que s’ha fet a la ciutat, l’Ajuntament que sistemàticament nega opinió i veu als veïns si la seva opinió i veu no és la mateixa que la de l’Ajuntament.... passa, per a aquest personal, com una institució que enforteix la democràcia.
Inaudit. Insuportable. Inadmissible
Finalment, cal fer esment del deliri de moltes de les actuacions recollides en aquesta farsa del procés de “decidim” de l’Ajuntament Colau.
Són projectes absolutament sectaris, mancats de cap justificació, sense cap explicació, excepte la política sectària contra el transport privat de veïns i treballadors.
I per a mostra, un exemple. Un dels 76 projectes aprovats és la “pacificació” de l’entorn escolar de l’escola Duran i Bas, al barri de Les Corts.
Descripción breve: Proponemos pacificar la calle de Vallespir para que el entorno de la Escuela Duran i Bas sea más confortable, presente menos contaminación acústica y atmosférica, y sea más seguro.
Esta actuación eliminará el tráfico de este tramo de calle.
La pacificación de la calle de Vallespir facilitará la jugabilidad y la seguridad de los niños y niñas sin discriminaciones de ningún tipo.
Clar, quan veiem això de pacificació pensem que la pobra canalla estarà passant un calvari. Quan es parla de que sigui segur, es pensa que deu ser un perill constant el que està passant a la sortida d’aquesta escola. I quan es diu que ha de facilitar la jugabilitat dels nens i nenes, evidentment també pensem que els pobres quan surten de l’escola no tenen cap espai on jugar.
Doncs bé, aquest projecte de “pacificació” implica tallar al trànsit una via bàsica de comunicació nord-su al barri de Les Corts, com és el c/Vallespir entre Travessera de Les Corts i Marquès de Sentmenat.
Tallant al trànsit aquest tram de carrer es vol fer un entorn més segur pels nens i on puguin jugar.
Fins aquí poques objeccions, oi?
Excepte que quan mirem aquesta escola Duran i Bas veiem que la sortida dels seus alumnes no és al carrer, a aquest carrer al que cal tallar el trànsit perquè puguin jugar segurs, sinó a un parc, a uns jardins, els Jardins de les Infantes, de 6.800 m2, amb pistes de bàsquet, espai de jocs per a nens, arbres, verd, etc.
O sigui 1.009 fanàtics sectaris enganyen miserablement la ciutat, comprometen pressupost, provoquen el tall circulatori d’un carrer estratègic del barri, escudant-se en que els nens necessiten espai per jugar segurs... quan la realitat és que la sortida de l’escola dona directament a un parc ajardinat de 6.800m2
Aquesta és la farsa i el despropòstic d’aquests processos que aquest institut de flipats diu són un dels millors projectes per democratitzar les nostres societats.
Demencial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada