Un dels grans interrogants que ara mateix plana sobre l’actual escenari polític a Barcelona, Catalunya i Espanya és si Ada Colau optarà a una tercera reelecció com a alcaldessa de Barcelona, presentant-se a les eleccions municipals de maig del 2023.
Potser parlar de “gran interrogant” en relació a aquest personatge, Ada Colau, que és la viva imatge de la més absoluta buidor, podem considerar-ho excessiu.
I que a sobre aquest interrogant s’estengui a aquests tres escenaris: Barcelona, Catalunya i Espanya, podeu pensar és encara més hiperbòlic i difícil de creure.
Però el cert és que la sra. Colau, des de la vergonyosa revalidació com a alcaldessa després de perdre les eleccions municipals del 2019, pactant hàbilment amb els delegats del Règim del 78, ha sabut gestionar magistralment la seva promoció mediàtica, a tots els nivells.
I aquest darrer mes d’octubre ha estat extraordinàriament productiu per a la sra. Colau. Per una banda situant-se des de l’inici a totes les fotos al costat de la nova lideressa dels podemites, Yolanda Díaz, el que l’ha permès catapultar-se com a possible actor polític a l’escenari estatal. I per una altra banda, aprofitant-se de l’eterna deslleialtat política de la CUP en relació a la majoria independentista, posicionar-se per aprovar els pressupostos del govern a Catalunya a canvi de perpetuar la submissió d’ERC a Barcelona.
Així les coses, altre cop Colau s’ha demostrat insuperable en moure’s per una complicada situació deixant el màxim de portes obertes per assegurar-se un final de mandat sense turbulències, ofegant en la intranscendència l’actual partit polític més votat a les últimes municipals, ERC, i neutralitzant-lo electoralment si volgués optar a la reelecció, i, alhora, tenir estesa una catifa d’honor per saltar, com a gran estrella, al panorama polític estatal o fins i tot internacional.
A hores d’ara no es pot saber què farà Colau. Només hi ha dues coses claríssimes:
- Que la decisió la prendrà ella, únicament i exclusivament ella, ningú per ella
- Que en la decisió que prendrà únicament ella, l’únic factor que tindrà en compte, allò que la farà decidir, serà pensant en ella, només en ella i en el seu ego.
No sabem què farà, però sí sabem ja quins elements seran claus en la seva decisió:
- La seva primera opció és repetir com a alcaldessa, tornar-se a presentar. Però això té un condicionament claríssim: que en els propers mesos (d’ara fins maig 2022) tingui prou garanties que si es presenta a les eleccions les pot guanyar. Les enquestes dels propers mesos, tant les públiques com les pròpies, seran decisives. Si les enquestes la permeten presentar-se amb seguretat, tant pels seus resultats com perquè no es visibilitzi l’amenaça de cap altra opció política Ada Colau tindrà presa la meitat de la seva decisió.
- Però amb una projecció demoscòpica favorable no en tindrà prou, necessitarà de tres elements més:
o La capacitat que tingui de reconduir l’escenari social i mediàtic per assegurar-se la intocabilitat i vassallatge que havia tingut des que va arribar a l’Ajuntament, però que s’ha trencat, sense que ho hagi pogut evitar, aquestes darreres setmanes, amb dos informes extraordinàriament crítics amb les seves polítiques: per un banda l’informe del Barcelona Supercomputing Center, un centre de referència mundial, que ha confirmat que les superilles i l’urbanisme tàctic de la senyora Colau l’únic que fins ara han fet és incrementar la contaminació de la ciutat, i per una altra banda l’informe del RACC advertint que la ciutat s’encamina, inevitablement, a un col·lapse monstruós. La coincidència dels dos informes ha estat un cop dur, perquè tot i que podia neutralitzar, amb el seu aparell de propaganda habitual, l’informe del RACC, no podia fer-ho amb l’informe del BSC, no tenia arguments. Se li va colar. I li ha fet mal. Això no pot tornar a passar. Si d’ara fins maig 2022 el seu aparell de control mediàtic i social recupera l’agenda i neutralitza qualsevol possible informe o notícia que afecti negativament a la lideressa, estarà més a prop de presentar-se a la reelecció. Si pel contrari aquests dos informes han estat només l’avançada, perquè s’ha trencat la xarxa de seguretat i obediències que havia comprat l’aparell de propaganda colauer, les possibilitats que es torni a presentar s’allunyarien.
o Que la xarxa de control social teixida pels Comuns li asseguri també la neutralització de qualsevol possible moviment crític veïnal. Colau vol acabar amb les protestes que en els últims temps han proliferat, com els xiulets d’estiu als pregons de les festes majors o el que està passant a Sant Andreu amb l’escàndol de la recollida selectiva de la brossa i amb l’oposició veïnal a una nova superilla que s’imposa per decret, per ordeno y mando. Colau necessita silenciar o com a mínim minimitzar qualsevol possible protesta veïnal. Si el moviment veïnal de protesta adquirís una dimensió que fins ara no té, això podria afectar la decisió de Colau
o Finalment el tercer element d’aquest altre 50% de la decisió que no són les enquestes serà la capacitat que tingui d’assegurar-se els suports que calguin per a la seva reelecció, si decideix presentar-se. Colau, si es presenta, vol tenir lligats, tan discretament com calgui, però també tan segurs com calgui, uns suports similars als que ja tenia lligats el 2019, de la mà del règim del 78, amb els socialistes i amb Valls. De cara al 2023 aquesta part és la que a priori Colau considera té més coberta: ha aconseguit neutralitzar ERC durant tota la legislatura i garantir-se ser un grup municipal titella del que es decideixi en clau de política catalana. I això és molt important. Colau també té clar que passi el que passi, si la CUP torna a entrar a l’Ajuntament, tindrà el seu suport. I l’únic dubte que ara mateix té són els socialistes: la desaparició de C’s pot permetre al PSC recuperar vot, com ja va passar a les autonòmiques del 14F, i que guanyin a Barcelona. Amb els socialistes no podria jugar la carta del suport incondicional del Règim com va fer contra ERC el 2019, de manera que per neutralitzar aquesta amenaça Colau compta en desgastar tant com pugui el PSC en el que queda de mandat, visibilitzant-los com a còmplices necessaris de totes les majors barbaritats que Colau ha executat aquesta legislatura, però també compta amb que l’escenari polític espanyol permeti introduir en qualsevol pacte entre PSOE i Podemos, respectar Colau a Barcelona, sigui quin sigui el seu resultat electoral.
Colau necessita tenir indicadors positius en tots aquests condicionants. Si no els té o si no els veu clars, no es presentarà.
Com deia abans, el que ara mateix és més decisiu per a la decisió de Colau és el que diguin les enquestes. I el seu equip ho sap. I en vam tenir una prova contundent amb la presentació dels resultats de l’Enquesta de Serveis Municipals. Anava, com el seu propi nom indica, sobre la valoració ciutadana dels serveis municipals, però tota la presentació, que l’aparell de control mediàtic dels Comuns va aconseguir imposar com a única notícia arreu, que no es parlés de res més, va ser la dada, traslladant una eufòria total, de que el 77% dels ciutadans de Barcelona aproven la gestió municipal d’Ada Colau. El que no van explicar és que és la tercera valoració més baixa de qualsevol gestió municipal des del 1989, i que tenia el percentatge més alt de suspensos a una gestió municipal des del 1989.
L’eufòria impostada amb que l’aparell mediàtic i de control social dels Comuns va aconseguir titular la notícia a tots els mitjans és la més clara evidència que és en aquest àmbit demoscòpic on Colau ara mateix centra la seva decisió. Una visió positiva no assegura res, però si en aquest àmbit les notícies no són bones i l’aparell mediàtic i de control social dels Comuns no pot silenciar-les, amagar-les, la decisió de no presentar-se estaria presa. Des d’aquest punt de vista l’aparell mediàtic i de control social dels Colauers treballa intensament per intentar revertir les catastròfiques dades dels últims baròmetres municipals, amb tres dades rècord negatiu a la història de Barcelona: més d’un 60% dels veïns dient que la ciutat cada any està pitjor que l’anterior, 1/3 dels veïns que diuen clarament que si poguessin marxar de Barcelona ho farien i, finalment, que, per primera vegada, la gestió municipal hagi esdevingut per als veïns de la ciutat el segon problema més greu que ara mateix té Barcelona.
Al marge dels elements que condicionaran la decisió de Colau, aquesta situació ha provocat, per als mesos que falten abans de les eleccions, que Colau i el seu equip hagin preparat un excepcional Pla d’Actuacions municipals que, com a tal, és un total despropòsit, una bogeria, però que des del punt de vista dels interessos d’Ada Colau té tot el sentit.
L’únic objectiu d’aquest Pla d’Actuacions és iniciar el màxim possible d’actuacions urbanes i assolir un nivell d’execució de les mateixes que les faci irreversibles.
Aquesta perspectiva és absolutament insòlita en la gestió municipal, en la que es prioritza una ordenació temporal i urbana de les actuacions, intentant minimitzar els impactes que generen durant la seva execució i amb l’objectiu de poder-les finalitzar el més ràpidament possible.
El Pla Colau d’actuacions municipals per a aquest període gener 2022-maig 2023 el que fa és fugir deliberadament d’aquesta racionalitat en l’execució de les actuacions urbanes: el seu únic objectiu és iniciar el màxim d’actuacions possibles i assolir una execució de les mateixes que les faci irreversibles sigui quin sigui l’Ajuntament que es configuri el 2023.
L’equip Colau creu que pot neutralitzar les informacions negatives dels efectes i impactes que generarà aquesta bogeria, en termes de col·lapse urbà, protestes ciutadanes, suburbització de la ciutat, fractura de la trama urbana, col·lapse del transport i del comerç, passar de la mobilitat urbana a la immobilitat urbana, etc.
Estem parlant d’actuacions que són el nucli dur de les actuacions més sectàries i amb més i més terribles afectacions de l’agenda dels Comuns, i ells ho saben. I perquè ho saben la seva estratègia és tan clara: iniciar el màxim d’aquestes actuacions per fer-les irreversibles passi el que passi el 2023.
Per això, en el mateix any, s’inciaran les actuacions a la Diagonal, per a la unió del tramvia (una unió que ja se sap no s’executarà mai, que un tram caldrà fer-lo amb busos llançadora), fet que permetrà tenir tallada la Diagonal més d’una dècada. També s’inciaran les actuacions per trencar la comunicació i la mobilitat mar/muntanya de la ciutat, amb el tancament de la Via Laietana. La tercera gran actuació al centre de la ciutat, que causarà un impacte demencial, és començar al màxim de carrers de l’Eixample el projecte de Superilla Barcelona.
Simultàniament s’iniciaran centenars d’obres arreu la ciutat sota el concepte “pacificació”, fet que permetrà tallar centenars de carrers a tots els barris de Barcelona.
Les conseqüències que tot això tingui, els impactes que generi, els hi són absolutament igual, per això s’han negat sistemàticament a fer cap estudi previ ni cap avaluació d’impacte. Colau i els Comuns volen fer irreversibles aquestes actuacions, al preu que sigui: el seu llegat serà la ciutat que en quedi. Perquè la ciutat que en quedi serà la imatge d’una ciutat que, sota el lideratge de Colau, exemplificarà la lluita contra la ciutat herència de l’home blanc capitalista que s’havia apropiat de les nostres ciutats.
I, només això, ja permetrà la lideressa situar-se en una posició de referència internacional també com a lideressa mundial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada