Ha passat força desapercebut, però per la Diada La Vanguardia va publicar un “informe” segons el qual “El procés ha reduït l’electorat nacionalista al nivell del 1980”
Vaig flipar molt amb la notícia.
Primer perquè parlar d’electorat nacionalista per descriure l’actual escenari polític i comparar-lo amb el del 1980 no té cap sentit.
El 1980 sí tenia sentit parlar d’electorat nacionalista, per referir-se al de CiU i d’ERC, atès que ERC no es propugnava com a independentista (no ho feu fins el 1987 amb la Crida Nacional a ERC).
Però al 2022 o 2021 segons últimes eleccions, el que no hi ha és electorat nacionalista, sinó independentista. CiU no existeix, ERC fa anys que ja és formalment independentista i Junts per Catalunya i CUP són les dues forces que acaben configurant aquest nou escenari polític de majoria independentista. Per tant no té sentit cap comparativa.
I segon, tot i que no tingui sentit la comparativa per la incomparabilitat d’escenaris i propostes polítiques, el que més em va fer flipar fou la desesperació de La Vanguardia per haver de caure tan baix en la manipulació de les dades que compara.
Efectivament, per dir que el procés ha fet baixar el vot “nacionalista-independentista” als nivells del 1980 el que fa La Vanguardia és projectar les dades i percentatges sobre el cens electoral, no sobre la participació, no sobre els vots emesos.
I agafa com a últimes dades les de les eleccions 14F-2021, en plena pandèmia, i les projecta com si res. I atribueix el descens de vot a les formacions indepes al “procés”, i ni compara amb el que ha passat amb el vot a les formacions espanyolistes.
Les eleccions del 21D del 2017 són les que van tenir més vot independentista de la història: entre Junts, ERC i CUP van assolir 2.079.340 vots, que sobre vot vàlid emès representava un 47,05%, i sobre cens electoral un 37%.
Però aquelles mateixes eleccions del 21D 2017 el bloc espanyolista (Ciutadans, PSC, Comuns i PP) van tenir 2.228.421 vots, un 50,91% sobre vot vàlid emès i un 39,86% sobre el cens.
Els resultats de les eleccions del 14F 2021, en plena pandèmia, serveixen a La Vanguardia per dir que “el procés” és el que ha fet baixar el vot independentista/nacionalista. Efectivament, a les eleccions del 14F el vot independentista al Parlament suma 1.366.044 vots, el que representa “només” un 24% del vot en relació al cens, que és la dada amb la que treballa La Vanguardia. Segons això, el procés hauria portat l’independentistme de ser el 37% del vot sobre el cens a ser el 24%, un descens de 13 punts! Si ens quedem aquí la cosa semblaria, com vol que sembli la Vanguardia, inqüestionable, aclaparadora.
Però, ai làs! I si mirem què ha fet el vot unionista les eleccions del 14F? Doncs si ho mirem veiem que el vot de PSC, Comuns, Ciutadans, Vox i PP suma 1.336.291 vots, el que representa un 23,4% del vot en relació al cens.
O sigui, que el vot unionista hauria passat de ser, sobre el cens, el 39,86% el 21D del 2017 a ser només el 23,4% el 14F del 2021, un descens de més de 16 punts, superior al descens del vot independentista.
Així les coses, segons la Vanguardia, el procés hauria portat al bloc unionista al percentatge més baix de vot de la història de la Catalunya autònoma.
I encara més, si fem un pas més enllà en les dades, i d’acord al plantejament de La Vanguardia, el procés ha portat al vot independentista al seu major percentatge, a la seva major força de la història en relació al vot emès, és a dir al vot a partir del qual es compten les coses
I, què curiós, oi? El que per a La Vanguardia, dades de les eleccions del 14F 2021 en mà, implica la major reducció del vot nacionalista, digueu-li també independentista per no perdre’ns en detalls, doncs resulta que si mirem el vot indepe en relació al vot emès veiem que assoleix el major percentatge de la història i supera per primera vegada el vot del bloc unionista. El vot independentista amb representació parlamentària sobre total del vot emès seria del 47,35% i el vot unionista sobre el total del vot emès seria del 46,32%.
Així, el vot indepe hauria passat, sobre vot emès a ser el 47,35% (abans el 47,05%, és a dir, +0,30 punts), i el vot unionista hauria passat, sobre vot emès, del 50,91% del 21D 2017 al 46,32% el 14F del 2021, és a dir, una reducció de 4,59 punts.
Quines coses, oi?
Per a La Vanguardia l’únic que compta és com ha evolucionat el vot “nacionalista” en relació al cens. I això que les últimes eleccions fossin en plena pandèmia, això no té cap rellevància. Per a La Vanguardia que el 14F del 2021 votessin 1.508.046 persones menys que el 21D 2017 no té cap importància.
Per a La Vanguardia és “el procés” que va fer perdre 713.296 vots al “nacionalisme” àlies independentisme. Y punto. Que els partits unionistes perdessin 892.130 vots, això no té cap rellevància ni mereix cap anàlisi, ni que pensem que potser la pandèmia hi va tenir a veure, o, qui sap, que si el procés ha fet perdre vot nacionalista català, sembla que encara n’ha fet perdre més nacionalista espanyol.
Bé, sarcasme a banda, assistim a diari a una manipulació permanent de les notícies, de la informació, de les dades, i això és molt i molt greu, perquè l’objectiu d’aquesta permanent manipulació sempre és el mateix: l’independentisme, la causa independentista.
La realitat és que el procés va portar, el 21D del 2017 al més alt vot independentista mai assolit. Sí, independentista, clarament independentista, no “nacionalista”.
I la realitat és també que les eleccions del 14F del 2021 van estar marcades per la pandèmia, que provocà una abstenció mai vista, que afectà tots els partits i blocs, però que si ens posem a mirar amb detall, afectà molt més al vot unionista (el vot de PSC, Comuns, VOX, Ciutadans i PP) que al vot independentista. Afectà a tots dos, perquè la pandèmia afectà a tothom, però una mica més al bloc unionista que a l’independentista, fet que provocà que per primera vegada a la història el vot del bloc independentista, en relació al vot emès a les eleccions, fos més gran en nombre i en percentatge que el vot unionista.
Si alguna cosa ha fet el procés és que del vot nacionalista s’hagi passat al vot clarament independentista i que aquest vot hagi assolit els seus màxims històrics, tant en nombre com en percentatge.
PS: sovint s’ha especulat des del mateix independentisme que el vot indepe del 2017 que no votà el 2021 ho va fer per motivacions polítiques, per cansament, per estar en contra dels partits, etc. És evident que hi pot haver una part d’aquest vot que va anar a l’abstenció amb aquetes motivacions, però la realitat és que la pèrdua de vot es va repartir uniformement a tots els partits i blocs, amb una major incidència al bloc unionista que a l’independentista. En contra d’aquestes teories de “l’abstenció” indepe com a abstenció política, com a expressió política, tenim en contra, a banda de que sigui major l’abstenció a l’unioinisme, el fet que les eleccions del 2021 són les que van tenir més candidatures i més diverses en l’espai independentista de la història. Així, al costat de les candidatures que varen obtenir representació parlamentària, com varen ser ERC, Junts i CUP, n’hi havia d’altres que cobrien tot el possible espai ideològic i polític de l’independentisme: des de candidatures identitàries filofeixistes dels miserables usurpadors de sigles del FNC fins el PDECAT erigit en hereu directe del món convergent, o els de les primàries que va impulsar l’ANC per a les anteriors eleccions municipals, o el PNC de la Pascal.... Que cap d’aquestes moltes opcions en l’espai independentista/nacionalista no obtingués cap suport significatiu reforça l’evidència que l’abstenció fou essencialment pandèmica. En el bloc unionista, malgrat l’abstenció, es produí un radical canvi de vot, que situà el PSC com a principal força política i envià C’s a la residualitat, quan les eleccions anteriors les havien guanyades. I això malgrat el vot unionista patí una abstenció més forta que l’independentista.
Aquest és un dels motius pels quals mai llegeixo prensa escrita, ni veig noticias TV i ni escolto la ràdio.
ResponEliminaHem busco la vida per altres medis, què són una mica més imparcials.
El millor que pots fer és llegir molt de tot i contrastar allò que grinyola. Llegir molt i de tot, no deixis de llegir ni veure res o desconeixeràs el discurs dominant.
Elimina