Ahir el conseller de Salut, Dr. Argimon va anunciar que s’està preparant una normativa per deixar espais lliures de fum com: parades autobús, escoles o a l’exterior de les terrasses.
El conseller justificava la mesura pels evidents efectes negatius per
a la salut que té el tabac. És una normativa pensant sempre en la nostra salut.
Tanmateix, des del punt de vista dels objectius de
protecció de la salut que persegueix la normativa que està impulsant el
Departament de Salut, tot i que em sembla que també el Gobierno de EspaÑa n'està impulsant una, crec que clarament fan
curt, que es queden molt lluny d’on caldria arribar, d'on hem d'arribar.
El tabac i el fum del tabac són clarament perjudicials per a la salut. Cal, per tant, prohibir el seu ús, no n’hi ha prou amb limitar-lo. És un deure del Govern portar als ciutadans pel bon camí, vetllar per la seva salut, i quan hi ha una evidència que un ciutadà no fa el que hauria de fer, en aquest cas no fumar, cal que l’administració intervingui sense contemplacions, impedint-li fer-ho, assumint una responsabilitat que el ciutadà no té.
I hem parlat del tabac, però clarament la normativa es queda curta perquè, pensant en el benefici dels ciutadans, per assegurar que fan les coses bones per a la seva salut, també cal que la normativa abasti molts altres àmbits que perjudiquen la salut dels ciutadans, com per exemple les begudes alcohòliques. S’ha normalitzat l’ús de l’alcohol com a beguda, quan és un element clarament tòxic i perjudicial per a la nostra salut. Diàriament es beuen milers de litres de vi, sembla no es pugui sortir de festa sense fer un gintònic, etc. Cal posar fi a aquesta cultura de l’alcohol, tan perjudicial per a la nostra salut. Cal prohibir l’alcohol.
També en molts altres àmbits de la nostra vida, els ciutadans no segueixen les indicacions de les autoritats, vetllant per la seva salut. És obligació dels poders públics actuar amb la responsabilitat que no tenen els ciutadans, i impedir-los una alimentació que perjudiqui la seva salut. Així ara mateix tenim una ciutadania amb una alimentació que els hi genera molts problemes. No podem deixar la seva alimentació en les seves mans. Perquè ja hem vist que abusen de les carns, de la sal, dels dolços, de les salses, dels embutits... i tot això els porta a desenvolupar problemes de salut com el colesterol, la hipertensió, l’obesitat... La normativa que impulsa salut ha de vetllar, com en el cas del tabac, per impedir aquest comportament irresponsable de la ciutadania.
Cal un pla de gran abast, absolutament ambiciós, perquè sigui l’administració la que diàriament proporcioni a cada ciutadà els aliments que ha de consumir, i fer-ho en un format que ja estigui cuinat. L’objectiu és que tots els ciutadans passin pels espais que s’habilitaran a tots els pobles, viles, barris i ciutats, a recollir la seva safata amb els aliments a consumir aquell dia. D’aquesta manera es podran eliminar, en un temps rècord, tots els aliments de la dieta dels ciutadans que els poden generar problemes de salut, començant per les carns, els greixos, els embotits...que seran subtituits per una dieta vegana, a base de verdures, hortalisses, cereals i fruita. D’aquesta manera des dels poders públics es millorarà la salut dels ciutadans irresponsables que fins ara menjaven coses que no els hi convenia.
És per tot això que cal animar al Departament de Salut i al Govern a impulsar l’elaboració i aprovació d’una llei molt ambiciosa, no aquesta simple normativa de prohibir fumar en certs espais, que imposi la salut com a bé públic a tots els ciutadans, i elimini de la nostra societat totes les pràctiques alimentàries que perjudiquen la seva salut, com l’alcohol i molts aliments que ara estan consumint.
Cal treballar, ja des d’ara, per una Llei Seca, Sense Fums, Vegana, que asseguri eliminar de les nostres vides tot el que perjudica la nostra salut, gràcies a la prohibició total de la venda i consum d’alcohol, del tabac i de tots els aliments que quedin fora de la dieta vegana que proporcionarà diàriament el Govern a tots els ciutadans.
Una llei així, en aquests moments, és del tot necessària, però a més a més és també una oportunitat per fer una societat inclusiva, una societat que enterri els comportaments masclistes de l’heteropatriarcat que fins ara l’ha dominada, a la nostra societat. Només cal pensar en dues exemples, per entendre l’abast de la dimensió inclusiva d’aquesta llei:
- Amb l’alcohol prohibit s’haurà acabat aquesta pràctica masclista de la majoria d’homes d’anar “de copes” amb altres mascles... i els seus crits i l’envalentonament que acompanya aquestes trobades de la majoria de mascles heteropatriarcals.
- La dieta vegana s’estendrà a tota la societat, sense alternativa. La carn de tots aquests animals que fins ara hem dominat, esclavitzat i matat, des de les gallines i els conills fins els xais i els bous i les vaques desapareixerà de la nostra societat. I això també la farà, a la nostra societat, més inclusiva, perquè es posarà fi a la dominació heteropatriarcal sobre els animals, però també a aquests comportaments competitius entre mascles en els dinars o sopars grupals, en els que es llençaven a veure qui es menjava el txuletón més gran, per exemple, com a manera d’evidenciar el seu domini de la manada.
Sí, una Llei Seca, Sens Fums i Vegana ens portarà també a una societat més inclusiva i, sobretot, saludable, perquè tot això es farà únicament per la salut dels ciutadans. Els ciutadans saben que fumar els perjudica, però fumen, que beure els perjudica, però beuen, que mengen molts aliments que els perjudiquen, però els mengen. És per això que cal una llei així, perquè és obligació dels poders públics actuar per la salut dels ciutadans davant la seva irresponsabilitat. Si no fan el que han de fer, els ho prohibirem i només podran fer allò que se’ls deixarà fer, que és el que sempre haurien d’haver fet, però no feien.
PS: si heu arribat aquí suposo heu pillat "el to" de l’escrit. Sí, ja sé que amb la salut no s'hi juga, però m'he permès aquesta petita espècie d'ucronia "crítica".
Entenc perfectament moltes de les prohibicions i restriccions que se’ns apliquen per motius de salut, però també entenc hi ha un espai de llibertat individual, que cal preservar.
Això de prohibir fumar a totes les terrasses no ho entenc.. Si no està prohibit fumar en general des de la vorera es pot estar fumant més a prop que d’altres taules d’una terrassa, és a dir, que difícilment generarà cap efecte, millora, dels pretesos.
Però sobretot sóc crític per aquest prohibicionisme generalitzat, aquestes regulacions uniformistes i uniformitzadores. Entenc que hi pot haver altres solucions, més flexibles i eficaces, com per exemple que a partir de “X” metres de terrassa es pugui fer un espai per a fumadors i un per a no fumadors. O també, molt millor encara, que siguin els establiments els que decideixin si a la seva terrassa s’hi podrà fumar, o beure o ser-hi amb gossos... o no. L’administració té mecanismes per fomentar que hi hagi terrasses que s’acullin a ser espais sense fum, per exemple a través de rebaixes de taxes, de les taxes de la terrassa. La terrassa és un espai l’aire lliure, no és un espai tancat. Cal garantir els drets de tots, sobretot que si algú no vol tenir a prop algú que fuma, no el tingui. Però hi ha moltes maneres d’aconseguir-ho que no són aquesta prohibició general i sense excepcions amb la que treballen tant el govern de Catalunya com l’espaÑol.
I només una última cosa, ja que hi som: crec que cal un replantejament en positiu del dret d’admissió. Els bars i restaurants, establiments d’oci, tenen dret a voler oferir un ambient diferenciat. Que hi hagi terrasses en les que es pugui fumar i terrasses en les que no, i que tothom vagi a la que vulgui. Que hi hagi terrasses amb música i sense música. Que hi hagi terrasses “animalistes”, on s’hi pugui anar amb els animals de companyia, i terrasses on no. I així en moltíssimes coses, per aconseguir ambients diferenciats, per satisfer gustos i personal diferent. En la diversitat hi ha la riquesa i tothom tindria els seus llocs favorits, on millor estar.
Caldria afegir la prohibio in eternum del joc, d les apostes i lotereis (incloses les dels Cecs, Creu Roja, i les apostes i la publicitat televisiva a les televisions privades i autonòmiques, reservant nomes el dret a la publicitat remunera de les cases i digitals de les apostes, a la TV1 i a un canal de Telecinco.
ResponEliminaManca deixar clar que quan l'Estat i les administracions ens duguin o poguem recollir l'esmorçar, dinar, berenar i sopar, d'acord amb les instruccions publiques del Psoe, això serà com el transport public, de COST ZERO PER A TOTS ELS HABITANTS ESPANYOL. ELS CATALANA HAURAN DE PAGAR 20 EUROS PER DIA DE MENJAR QUE L'ESTAT ESPANYOL SUBMINISTRI. DURANT 10 ANYS,MINIM, SI LA INFLACIO ANUAL SEGUEIX MOLT PEL DAMUNT DEL 5% ANUAL.
Jordi LLeyda 4 octubre