Municipals Barcelona: enquestes amb les primeres dades de l’efecte Trias i les claus electorals que projecten

Seguim amb l’anàlisi de l’impacte del que ha estat una de les notícies més destacades de la setmana, la confirmació de Xavier Trias com a candidat a l’alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals de maig 2023.

A 5 mesos de les eleccions municipals, i no havent-se confirmat la candidatura de Trias fins a aquesta setmana... tenim alguna enquesta que ens permeti tenir unes dades mínimes per analitzar-les i veure si hi ha o hi pot haver un “efecte Trias”?

Doncs buscant buscant he trobat, per a sorpresa meva, perquè en el seu moment no em vaig enterar, d’una enquesta de Foment del Treball de setembre 2022, en la que situava, perquè ja tothom en parlava, Trias com a candidat. Aquesta enquesta ens proporciona unes dades molt interessants quan les posem, com he fet, en relació amb les dades de les dues últimes enquestes municipals del Baròmetre de Barcelona (la del primer semestre del 2022 i la del segon semestre del 2021).

En aquest article analitzo i explico les evidències que ja tenim de l'efecte Trias, però també quines són, o seran, les altres claus polítiques de les eleccions municipals del maig 2023 a Barcelona.

Som-hi?

La primera enquesta que ens permet parlar d’efecte Trias:

A l’enquesta de setembre 2022 de Foment, l’única que situa Trias de candidat per Junts, tot i que la seva candidatura no estigués confirmada, Junts assoleix un 8,1% d’intenció de vot directe, més que doblant la intenció de vot directe que recull  per a Junts el Baròmetre de BCN del primer semestre 2022 (3,4%) i del segon semestre 2021 (3,6%).

I en termes de projecció de regidors l’enquesta de Foment amb Trias projecta 8-9 regidors per a Junts, mentre que altres enquestes prèvies de mitjans de comunicació aquest 2022 (una del Periódico i una altra del Nacional), sense Trias d’alcaldable, coincidien en projectar 4-5 regidors per a Junts.

És més que evident que en l’única enquesta amb Trias com a candidat, Junts més que duplica la seva intenció de vot i representativitat, el que evidncia amb molta claredat aquest “EFECTE TRIAS”.

Veníem d'un escenari en el que les coses semblaven molt estables, i en el que tot el pastís se'l repartien únicament entre ERC, PSC i Comuns, que se situaven en un triple empat al capdavant de les opcions de vot, amb poca distància entre elles, i a molta de la resta.

Però l’enquesta de Foment ha confirmat el que fins ara només eren unes possibles tendències, la més important de les quals era la pèrdua de suports dels Comuns, de Colau, que s'apuntava a les enquestes municipals. Desembre 2021 Colau tenia un 14,8% d’intenció de vot directe, maig del 2022 un 11,9% i a l’enquesta de Foment, amb Trias d’alcaldable, Colau es queda amb un 9,5% d’intenció de vot, una pèrdua de més de 5 punts en menys d’un any.

El principal beneficiat d’aquesta pèrdua d’intenció de vot a Colau són els socialistes, que en el mateix període passarien d’un 7,4% a un 10,8%.

En canvi ERC es manté, en aquest escenari, molt estable, amb una variació irrellevant, del 10,2% al 10,1%.

La primera gran conseqüència, doncs, d’aquest efecte Trias és que les eleccions a l’Ajuntament de Barcelona passen de ser cosa de 3 (ERC, PSC i Comuns), a cosa de 4 (Junts, PSC, ERC i Comuns). 

I això és només el començament, perquè els tres que fins ara es disputaven guanyar a les eleccions del maig han compartit total responsabilitat i “comunió” en la gestió de Barcelona, Colau d’alcaldessa, PSC al seu govern i ERC donant suport incondicional absolutament a tot.

Això xocava molt amb la dada de que en aquest mandat el % de barcelonins que creuen la ciutat cada any està pitjor que l’anterior, ha batut tots els rècords, arribant a percentatges mai vistos, superiors al 60%.

Que amb un 60% de descontents amb la gestió municipal i el que està passant a BCN, la lluita electoral es limités als tres partits que comparteixen responsabilitat en aquesta pèssima gestió i les pèssimes polítiques impulsades reflectia també l’absència de cap alternativa en la que els veïns poguessin confiar. Fins l’entrada en escena de Trias.

Aconseguirà l’efecte Trias i el fet de ser l’únic que no té cap responsabilitat en haver portat Barcelona a l’actual decadència, mobilitzar aquesta enorme massa de veïns posicionats absolutament en contra de la gestió que han fet Colau-PSC i ERC?

Aquest és el segon gran repte que haurà de gestionar Trias i el seu equip. El primer ha estat que només posant a l’escenari el seu nom, ja s’ha generat un efecte Trias que ha permès Junts entrar a disputar la victòria electoral.

Aquest primer repte, segons les dades que podem tenir, Trias l’ha assolit tan ràpidament perquè ha mobilitzat el votant de Junts. Les dades de les enquestes de maig 2022 i desembre 2021 reflectien un clar problema de Junts en relació al seu electorat, ja que només projectava una fidelitat de vot del 39,9% i del 39,1% respectivament, amb un brutal percentatge d’indecisos, de votants del 2019 que ara no tenien gens clar què votarien aquest maig 2023. Al meu entendre és evident que aquest efecte Trias que ha portat, amb les dades de l’única enquesta que tenim, a duplicar la intenció de vot i de regidors de Junts, és conseqüència de la mobilització dels votants de Junts. Aquest ha estat el primer efecte Trias.

Ara el segon gran repte que té pel davant Trias és mobilitzar com mai un vot molt divers que només comparteix voler posar fi a l’agonia a la que la gestió Colau (amb PSC i ERC) ha arrossegat a Barcelona i als seus veïns. Si Trias és capaç de mobilitzar aquesta enorme massa veïnal farta de les polítiques Colau i que per damunt de qualsevol altra cosa el que pot buscar amb el seu vot és treure a la ciutat d’aquest pou, hi haurà un segon efecte Trias, perquè  això només ho garanteix Trias. Si aquesta tendència es consolida, l’efecte Trias es pot anar multiplicant en aquests cinc mesos que falten fins les eleccions i guanyar clarament les eleccions.

Tal i com veig les dades de totes aquestes enquestes, l’alcaldia se l’acabaran disputant entre Trias i Collboni. ERC també hi serà, però sense cap expectativa de millorar el seu resultat del 2019, ni tan sols de mantenir-lo, tot i que estarà allà, com a tercera força.

En aquest nou escenari qui més patirà serà Colau i els Comuns, perquè el seu formidable aparell de propaganda no podrà tapar en cap cas una valoració tan negativa de com està la ciutat que fins arriba als seus votants, als votants de Colau. Hi ha una dada demolidora, en relació a això que explico: Colau és la líder pitjor valorada, que més suspenen, els seus votants d’entre tots els votants dels diferents partits en relació als seus líders.

Un 25,2% dels votants de Barcelona en Comú a les municipals de Barcelona del 2019 suspenen Ada Colau. Contrasta aquest espectacular dada que 1 de cada 4 votants suspengui la seva gran lideressa amb les dades p.ex. de Maragall o Collboni, que només els suspenen un 14,9% i un 14,3% dels seus votants el 2019.

Ada Colau i els Comuns està clar que han tingut un vot “prestat” que li va arribar des de diferents posicions polítiques, entre les que hi ha antic voltant socialista. Doncs bé, que Colau ho passarà força malament d’aquí a les eleccions del 2023 es pot veure en com el PSC, en aquest nou escenari amb Trias disputant l’alcaldia, i amb la pèssima gestió Colau, està recuperant aquest vot.   

Sí, el PSC també és responsable de tot el desastre de gestió d’aquest Ajuntament de Barcelona, però ja està posant distància en relació a Colau, i tot sembla indicar que això el permetrà recuperar molt del vot que van tenir: un 22,4% dels votants de Colau el 2019 a les eleccions del 14F del 2021 van votar PSC...

Insisteixo, el desastre en el que la gestió Colau, amb el suport del PSC i d’ERC ha sumit Barcelona, i la manera com ha empitjorat la vida de la immensa majoria dels veïns i treballadors de la ciutat, ja no ho pot ni amagar, ni tapar... aquest formidable, per no tenir precedents a Barcelona, i caríssim aparell de propaganda municipal al servei de la lideressa Colau.

Ja no cola allò que sempre diuen que tot va bé i que qui es queixa és només per “percepcions” i per campanyes de les elits i dels qui la critiquen perquè és dona i bisexual... Ja no cola ni entre els seus propis votants: entre els qui el 2019 van votar a Colau un 46,5% diuen que la ciutat ha empitjorat l’últim any, davant només un 32,4% de votants Colau que diuen ha millorat. Són dades demolidores. Indissimulables, que passaran factura a la lideressa Colau.

Entre els votants dels altres partits que han donat suport a tot aquest desastre de polítiques que s’han fet a BCN tenim aquest 67,7% de votants PSC a les municipals de BCN del 2019 que diuen que la ciutat ha empitjorat l’últim any, i el 68,1% dels votants d’ERC.

Com veiem, les xifres, les dades, del descontentament de la ciutadania amb la gestió municipal són espectaculars, mai vistes, fins i tot majoritàries entre els seus propis votants. Indissimulables. Són unes dades indissimulables que si fins ara no havien passat factura al govern municipal era per la falta d’alternatives, perquè no hi havia cap alternativa política que oferís un lideratge creïble per acabar amb aquesta situació. Però això ara, amb la candidatura de Trias, s’ha acabat.

Fins on arribarà l’efecte Trias ho anirem veient a mesura que anem tenint noves dades. Però les dades que tenim sí que ens permeten veure com Trias ja ha fidelitzat massivament el vot de Junts, i com ara s’ofereix a aquesta enorme massa veïnal que vol acabar amb aquest horror de la gestió colauer.

Simultàniament veiem com el desgast de Colau ja és evident en tots els indicadors. És evident també que anirà perdent un significatiu suport electoral del que fins ara ha tingut,  que la deixarà sense cap opció a disputar l’alcaldia, mentre que Collboni i el PSC recolliran bona part del vot que havien perdut cap a Colau i cap a Cs, essent els únics en condicions de disputar-se la victòria a les municipals amb Trias.

PS: pel que fa a la resta, és evident que C’s/Valls al rescat de Colau desapareixeran del mapa, que el PP pot recuperar alguns suports, que la CUP tampoc aconseguirà entrar a l’ajuntament aquest 2023. VOX és més incògnita, perquè té més vot amagat sempre que la resta de formacions polítiques. I ja està, cap altra formació estarà en condicions d’entrar a l’Ajuntament de BCN. Només un 2,5% dels votants diuen que votaran altres partits polítics, un “altres” que es reparteixen des del PACMA fins la Falange, passant pel PDECAT.