¿Per què en Partal ha atacat tan injustament a Trias després de saber-se (per a moltíssima gent una excel·lent notícia) que seria candidat a BCN?

Dilluns vam tenir el que per a moltíssims barcelonins fou una excel·lent notícia: Xavier Trias va confirmar que seria candidat a l’alcaldia de Barcelona. Per a mi també és una excel·lent notícia perquè, a hores d’ara, una figura com la de Trias és l’única que pot treure Colau de l’alcaldia i acabar amb totes aquestes polítiques salvatges, sectàries, irracionals, que amb el suport de PSC i ERC els Comuns estan fent a Barcelona, i que estan portant la nostra ciutat a una esgarrifosa decadència, empitjorament de les condicions de vida de tots els veïns i treballadors.

Trias no té res guanyat, però és l’únic que pot guanyar i revertir aquest dramàtic descens cap a l’abisme en el que està sumida Barcelona.

Trias no té res guanyat, però és l’únic que pot guanyar, perquè és l’únic que ara mateix té credibilitat en la defensa d’un model de ciutat a les antípodes del que durant aquests 8 anys han estat fent Colau i els seus “socis” del PSC i d’ERC.

Trias té una credibilitat, un prestigi institucional, un bagatge de bona gestió, de política ambiciosa i alhora racional, fonamentada i de personalitat capaç de superar les fronteres de les sigles partidistes que no té cap altre candidat i que probablement no podria tenir cap altre candidat, per més que busquéssim.

Sí, Trias pot guanyar. Sí, Trias pot revertir absolutament totes projeccions electorals que fins ara hem tingut. Sí, Trias pot liderar una ciutat que clamava per un lideratge que permetés posar fi a totes aquestes polítiques de barbàrie irracional de Colau, amb el suport de PSC i ERC, que han portat Barcelona a la pitjor situació de la seva història. I això de la pitjor situació no és una opinió subjectiva meva, sinó dades, com ara veurem.

Sí, Trias pot guanyar perquè sembla molt clar que hi haurà un “efecte Trias” que ho capgiri tot i que doni esperança a la majoria de veïns de Barcelona, esperança de, per sobre de les nostres diferències, coincidir en posar fi al desastre Colau, abans que Colau acabi amb Barcelona i segueixi empitjorant la qualitat de vida de veïns i treballadors.

És per això, perquè ell també ho sap, perquè ell també ho veu, que hi haurà un “efecte Trias” que en Vicent Partal ha fet aquesta editorial absolutament lamentable, injusta, incomprensiblement sectària, contra Trias. Sóc fidel seguidor de Vilaweb i d’en Partal, i la majoria de cops estic d’acord i valoro molt les seves reflexions, però últimament ha entrat en una espiral de posicionaments incomprensibles, per injustos. I em sap molt de greu haver-ho de dir, però és així, i ho dic des del màxim respecte, però també amb la contundència i claredat que crec s’ha de dir.

Resumint molt en Partal a l’editorial d’avui dimecres ha atacat duríssimament en Trias, amb clara voluntat desacreditadora, menystenidora, de desgastar-lo... acusant-lo bàsicament de liderar el retorn de la vella Convergència, de voler allunyar-se de la causa independentista, és a dir, de no respondre als interessos que pot tenir un votant independentista, i de ser un senyor del passat que ve amb receptes del passat a una ciutat i un país que ja ha canviat molt, i que com que ve del passat i és gran, doncs no és el que Barcelona necessita. Diu en Partal que Trias només representa un retorn al 2011, i que per això no serveix, i que Trias n’hauria de ser conscient.

De debò pensa Partal que Trias no és conscient que la Barcelona del 2023 no és la Barcelona del 2011? De debò es pensa que només vol aplicar les polítiques del 2011? De debò creu Partal que un Trias que va ser víctima d’uns dels més ferotges i miserables atacs de les clavegueres de l’estat, atac liderat en la seva expressió pública per Ada Colau, per treure’l de l’alcaldia de Barcelona, perquè en el que havien de ser uns anys decisius la ciutat de Barcelona no estigués en mans d’algú com Xavier Trias, fidel i lleial a la causa de la independència? Per al Règim del 78 fer fora Trias era, fou, una operació d’estat clau contra l’independentisme.

No, és clar que això no ho ignora, en Partal. 

Llavors, per què ha fet una editorial tan tristament lamentable i injusta contra Xavier Trias com la que ha fet? Doncs us ho explicaré molt clarament: perquè Vicent Partal és plenament conscient que hi haurà un “efecte Trias”, i que aquest efecte va en contra del posicionament públic que des de fa mesos té en Partal, d’acabar amb els partits polítics actuals i de generar noves opcions electorals, de la mà de l’ANC, les seves primàries, llistes cíviques, quartes i cinquenes llistes.

L’opció política que ha pres en Partal, i que porta mesos defensant públicament, és que cal un nou espai polític en l’independentisme. I tota l’estratègia per visibilitzar aquest nou espai polític, per generar-li espai polític i electoral, passa per convertir en “enemics”, en l’objectiu a abatre, la resta de partits polítics que fins ara han configurat el moviment independentista.

I en Partal sap molt bé, perfectament, que aquesta opció només té una possibilitat d’èxit: carregar-se Junts. En Partal sap que ERC, malgrat tot el que ha passat i està passant, té un electoral força sòlid, que ara com ara no presenta el més mínim símptoma, indicador o dada de ser susceptible de patir desgast electoral. Per tant, si l’espai d’ERC és sòlid i molt blindat a aventures com aquesta que ara promou ANC, i a la que Partal dona ple suport, de quartes llistes, llistes cíviques, l’únic jaciment de vot, l’únic espai de vot que aquest nou espai que defensen ANC i Partal pot tenir, és entre el vot que fins ara ha tingut Junts per Catalunya i, en molta menor mesura, la CUP.

ANC i Partal saben perfectament que perquè les seves propostes tinguin èxit, és a dir, els permetin obtenir una mínima representació parlamentària, han de centrar-se en desgastar a Junts, en situar Junts en el seu punt de mira per anar sistemàticament desgastant Junts com a opció política, desorientant i desmotivant el seu electoral... per després oferir-se com a alternativa, com a nou espai d’acollida.

Però les eleccions municipals de maig del 2023 són una pedra a la sabata en aquesta estratègia d’ANC i Partal de generar nou espai polític, de llista cívica, etc. I ho és per dos motius:

• El primer perquè la posada en marxa del projecte, tot i que des de la direcció de l’ANC controlada per Uriel Bertran s’està accelerant al màxim, difícilment pot estar en condicions de concórrer a les municipals del maig del 2023. No hi arriben. És una proposta amb l’objectiu fixat en les eleccions al Parlament de Catalunya

• El segon motiu és per evitar que aquesta nova aventura de partidisme polític de l’ANC sigui associada a l’anterior, a la primera, a la de les Primàries, que es va impulsar des de l’ANC per a les anteriors eleccions municipals, les del 2019, i que va acabar amb un monumental fracàs, amb un ridícul amb pocs precedents, però que va facilitar a l’unionisme fer-se forts a places clau com p.ex. Barcelona.

A més a més, des dels defensors d’aquesta nova aventura rotllo primàries, que ara li diuen llista cívica, hi havia, fins ara, un convenciment total que aquestes eleccions municipals jugaven a favor seu, dels seus interessos particulars, perquè es visualitzaria una important patacada electoral de Junts, fet que afavoriria clarament els interessos d’ANC-Partal, perquè necessiten del màxim afebliment de Junts per anar a buscar en el seu espai electoral, els seus votants. Ja saben no els tindran d’ERC, i molt poc de la CUP, per tant, per a l’ANC i Partal, cal anar a buscar el vot de Junts. I si Junts se la fot a les municipals, tindrien molta feina feta.

En aquest convenciment que fins ara tenien ANC i Partal que Junts se la fotria a les municipals i que això els permetria anar a pescar en el seu electorat hi ha un primer grup de factors com són l’encara feble configuració orgànica, com a partit, de Junts, però també que PdeCAT només conserva, després de les seves reiterades patacades, una significativa força local, a força ciutats del nostre país, fet que, en no haver-hi acord amb Junts, també va en contra de les opcions de Junts a les municipals.

El segon factor, amb més incidència en el que estem analitzant, és la dimensió nacional, la repercussió que tenen els resultats de Barcelona. I a cinc mesos de les eleccions Junts, a Barcelona, encara no tenia candidat. Sense candidat, sense proposta visibilitzable electoralment i socialment, Junts a Barcelona estava abocat a un molt mal resultat, i aquest mal resultat hauria estat, per la importància de Barcelona, el que més impacte hauria tingut. 

ANC i Partal, en aquesta situació, se les prometien felices, perquè tal i com estaven les coses a Junts a BCN, la patacada semblava assegurada, això hauria desgastat Junts a nivell nacional, fet clau en l’estratègia d’ANC i Partal, que sap només pot comptar amb vot que fins ara ha tingut Junts, però que perquè això passi cal el màxim desgast de Junts. Un mal resultat a Barcelona era clau per visualitzar aquest desgast de Junts i així abocar-se a pescar entre els seus votants.

Tot això anava així... però de sobte apareix en Trias, es confirma la candidatura de Trias a Barcelona i tothom sap que es generarà un efecte Trias. I aquí és on entren els nervis d’en Partal, i el que explica el seu article atacant tant injustament Trias.

En Partal sap que Trias no té res guanyat, però que pot guanyar. En Partal sap, en qualsevol cas, que amb Trias Junts tindrà els millors resultats possibles. Fins al punt de poder recuperar l’alcaldia de Barcelona. I en Partal sap que si Trias recupera l’alcaldia de Barcelona, encapçalant la llista de Junts, això reforçarà Junts. I si es reforça Junts, el seu espai i la fidelitat del seu electorat, la nova aventura de l’ANC de la llista cívica, a la que Partal dona ple suport, estaria abocada a repetir el fracàs de l’anterior aventura de l’ANC, la de les primàries.

Per això en Partal s’ha llençat a degolla contra Trias en aquesta editorial, en aquesta tan injusta i manipuladora editorial. Acusant Trias de liderar el retorn dels convergents m’ha recordat en Sergi Sol o en Rufian, que mai es refereixen a Junts com a Junts, sinó com a els “postconvergents”. Trist, molt trist.

I tot això de que Trias s’ha quedat a la Barcelona del 2011... i la Barcelona d’ara no és la del 2011, i que per això Trias no serveix. Altre cop un argumentari tristíssim, incomprensible en algú com Partal, em sap molt de greu veure en Partal, a qui malgrat discrepàncies puntuals, com ara, sempre respecto i respectaré, escrivint argumentaris així.

No, l’efecte Trias no es donarà perquè reivindiqui la Barcelona del 2011. L’efecte Trias i el que explica perquè pot sacsejar com sacsejarà el panorama polític a Barcelona és perquè té suficient credibilitat com per liderar posar fi a la debacle en la que està sumida Barcelona. La gestió Colau ha empitjorat brutalment la ciutat i la vida de veïns i treballadors. Trias té suficient credibilitat com a gestor per revertir la situació. No amb les receptes del 2011, sinó amb les receptes clau, les que no tenen data de caducitat: ser un bon gestor, ser una persona racional i raonable, oferir garanties de no prendre decisions frívolament, de prioritzar sempre l’interès de la ciutat i dels veïns i treballadors pel damunt del sectarisme partidista.

No, Trias no es presenta a l’acaldia de Barcelona amb les receptes del 2011, com tan injustament editorialitza en Partal. Trias es presenta a l’alcaldia de Barcelona amb el bagatge de que sota la seva gestió, fins que va perdre l’alcaldia a mans del Règim del 78 i la seva candidata Ada Colau un 30,9% dels barcelonins deien que BCN havia empitjorat en l’últim any, l’any 2014-15, mentre que ara, al 2022, és un 60,1% dels barcelonins que diuen la ciutat ha empitjorat l’últim any.

No, Trias no es presenta amb el programa del 2011 com diu en Partal, sinó amb el reconeixement ciutadà que quan va plegar només un 21,9% dels barcelonins deien que la gestió municipal de l’Ajuntament de BCN havia estat dolenta o molt dolenta, mentre que ara, aquest 2022, sobre la gestió Colau, és un 47,1% de barcelonins que la qualifiquen de dolenta o molt dolenta. Trias no ve amb idees del 2011, sinó amb el prestigi del bon gestor.

Però encara més, si Trias arribés amb les idees del 2011, que són les que van portar, al final del seu mandat, als nivells més baixos d’inseguretat a la ciutat, mentre que la gestió Colau ha portat els nivells d’inseguretat més alts de la història de la ciutat, doncs estic segur que la gent votaria convençuda pel model Trias que va fer una ciutat segura, sigui un model del 2011 o de quan sigui. L’important són els resultats. I Trias els va tenir. Per això inspira confiança. Per això hi ha efecte Trias. Per això aquests nervis d’en Partal en veure com se’ls hi complica la història de la nova aventura ANC després del fracàs de les Primàries, amb això de la llista cívica, perquè sense fracàs de Junts, la llista cívica fracassarà igual que van fracassar les primàries.

En un últim intent d’atacar a Trias, en Partal diu “Per això els envits nous per a la ciutat no són els que tenia el 2011 i se’ns acumulen sense resposta. Fins al punt que obliguen la gent a fugir-ne, a abandonar una ciutat que havia estat, temps enrere, anhelada per tothom.” Altre cop Trias només és retorn al 2011, i per tant Trias no és el que necessita la ciutat, perquè té nous problemes, nous envits, que no tenia el 2011, com p.ex. que la gent hagi de marxar de la ciutat.

Home, doncs igual el que la gent vol, el que la ciutat necessita, és una bona gestió com la que va fer en Trias del 2011 al 2015. Quan a les eleccions del maig del 2015 Colau, al capdavant del Règim del 78, guanya les eleccions i fa fora Trias d’alcalde, només un 14,8% dels barcelonins deien que, si poguessin, deixarien la ciutat per anar a viure a un altre lloc. Després d’aquests dos mandats Colau la xifra de veïns que marxarien a viure fora de Barcelona si poguessin és la més alta de la història de Barcelona, arribant fins al 29,6% de veïns que fotrien el camp si poguessin. Potser molts barcelonins voldrien, consumant el fracàs de l’intent de ridiculització de l’editorial d’en Partal cap a Trias, que algú com ell, que una gestió com la que ell va fer, ni que sigui una gestió del 2011, rebaixi a la meitat aquesta xifra, la xifra que la gestió Colau ha doblat en relació a la que hi havia amb Trias alcalde.

Però, insisteixo, la bona gestió no té dates. La bona gestió serveix sempre, és la clau de tot. Trias no té guanyat res, però ho pot guanyar tot, no perquè com vol ridiculitzar-lo Partal vingui amb idees del 2011, sinó perquè ve amb el prestigi reconegut d’un bon gestor, d’una bona persona, d’un polític honest i obert, lleial, però no sectari.

I una última dada que explica els nervis d’en Partal, però també de la resta d’espais polítics, començant pels Comuns: les opcions de Trias són les que són perquè el seu prestigi i la seva credibilitat, i ser una figura pel damunt de sigles, pot mobilitzar aquesta ciutat amb veïns desesperats, que en un 60% consideren que BCN està empitjorant any rere any, pot mobilitzar aquesta ciutat desesperada amb el percentatge més gran de veïns que aquest 2022 no sabien què votarien les properes eleccions de maig del 2023, amb una indecisió que afectava a tots els espais polítics: un 28,4% dels antics votants d’ERc, un 29,7% dels Comuns, un 30% del PSC i un 43,6% de Junts.

Amb tant de votant indecís, el més gran que mai he vist, totes les opcions estan obertes. Però, sobretot, el que és evident és que Trias és un gran revulsiu per a aquest 43,6% de votants de Junts del 2019 que ara no sabien a qui votar, que estaven indecisos. En això confiaven els de les noves primàries per no fracassar com la primera vegada: que Junts se la fotés, i així recollir el seu vot cap a aquesta nova llista primàries que impulsa l’ANC i a la que en Partal dona ple suport, la de la dita “candidatura cívica”. Està clar que Trias tindrà un molt bon resultat a BCN, que pot tornar a ser alcalde, perquè recollirà vot de tot arreu fart d’aquest horrorós camí a l’abisme i la decadència en el que Colau, amb PSC i ERC ha sumit Barcelona. I si Trias té un molt bon resultat voldrà dir que Junts no se l’haurà fotut a Barcelona, i això ha desmuntat del tot els plans i l’estratègia que tenien ANC i Partal, i per això Partal ha fet aquesta editorial incendiària i molt, molt injusta contra Trias, amb arguments insostenibles. Pel respecte que tinc i tindré sempre a Partal, em sap molt de greu que pel seu posicionament polític a favor de la nova aventura de l’ANC, estigui escrivint coses com aquestes, pamflets com aquest que avui publicava a la seva editorial.