A les portes de les eleccions del 28M, valoració de les últimes enquestes de Barcelona i visió sobre com hi arribem i com aniran les coses

Començo a escriure aquest article que és dimecres nit. Queden dos dies de campanya electoral (dijous i divendres), dissabte dia de "reflexió" i, finalment, diumenge unes eleccions municipals que en el cas de Barcelona seran les més transcendents de la nostra història recent. Està en joc el futur de la ciutat i de la majoria de vides de veïns i treballadors.

La campanya s’ha fet llarga, i a la vista de les enquestes que hem anat tenint, fins les últimes, ha pogut moure alguna cosa en les intencions de vot, però poc, i en tot cas insuficient com per determinar com serà l’escenari polític que en sortirà.

Al llarg d’aquesta campanya hem tingut enquestes que han donat a Trias com a guanyador, enquestes que han donat guanyador Collboni i enquestes que han donat guanyadora Colau. Les dues últimes enquestes conegudes són un reflexe de la incertesa del que pot passar el 28M a Barcelona. L’enquesta de l’ARA dona per guanyadora Colau, seguida en un doble empat per Trias i Collboni, mentre que l’enquesta del Nacional projecta que Trias estaria liderant un triple empat, amb Collboni i Colau.

El retrat que ens projecten aquestes dues enquestes evidencia clarament en quina situació estem: la victòria electoral a BCN el 28M és cosa de tres (Trias, Colau o Collboni). No està clar qui guanyarà finalment, tot i que, a la vista de certes dades de les parts menys afectades pels biaixos mostrals de les enquestes, jo diria que Trias se situa amb un mínim avantatge sobre Colau i Collboni, que el pot fer guanyador, molt ajustadament però guanyador, d’aquestes eleccions.

Abans de seguir amb l’anàlisi, permeteu recordi la importància que té en tot el que passi diumenge, el singular règim electoral municipal. En el sistema electoral municipal guanyar les eleccions, ni que sigui per un sol vot, és clau, i situa qui guanyi, insisteixo, ni que només sigui per un sol vot davant el segon, com a “protegit” davant majories alternatives. El règim municipal estableix que qui guanyi, ni que sigui per un sol vot, serà alcalde... excepte que la resta de grups municipals proposin un candidat alternatiu que tingui el suport de la majoria absoluta de regidors.

Què vol dir això? Imaginem un triple empat a 10 regidors. Qui en aquest triple empat hagi quedat davant els altres dos ni que sigui per un sol vot, serà l’alcalde, excepte que la resta de grups en proposin un que sumi majoria absoluta. En el cas de Barcelona, imaginem, Trias guanya per un sol vot, en un triple empat, a Colau i Collboni, tots amb 10 regidors. Per evitar que Trias fos l’alcalde no n’hi hauria prou amb que Colau i Collboni sumessin els seus regidors (20 de 41) davant els 10 de Trias. Colau només seria alcaldessa contra Trias si troba un nou “Valls”, que li doni els vots per evitar que el Règim del 78 perdi l’alcaldia de Barcelona. Així, Colau i Collboni haurien de sumar o bé a ERC, que s’hauria de plegar a un nou pacte amb el Règim del 78, o amb el PP, que són els altres únics grups que ara mateix tenen garantit entrar a l’Ajuntament.

Guanyar, ni que només sigui d’un vot, és absolutament transcendent. Ja sabem que Colau estaria disposada a ser alcaldessa fins i tot amb els vots de VOX, però en qualsevol cas estaríem davant un escenari d’uns costos polítics excepcionals entre tots els que perpetressin una farsa així. Valls ja el va pagar, i ha desaparegut. Qualsevol que es presti a substituir-lo, a fer de Valls per fer alcaldessa Colau en contra del que ha votat la ciutadania de Barcelona, haurà de pagar el mateix alt cost, sigui ERC, sigui el PP o sigui VOX.

I les enquestes, tot i que evidencien clarament que la victòria el 28M a Barcelona només és cosa de tres (Trias, Colau o Collboni), també assenyalen que Trias està situat en millors condicions per guanyar, ni que sigui per un vot, que la resta.

En quarta posició, a distància dels tres primers, se situarà ERC.

Com deia abans, el PP és ara mateix l’única formació política que té garantit obtenir representació a l’Ajuntament de Barcelona. Amb una forquilla variable, però sempre per sota d’ERC.

Un dels grans interrogants d’aquest 28M a Barcelona, al costat de qui serà finalment el guanyador, és el vot que poden obtenir fins a 4 altres formacions polítiques, per veure si tenen alguna opció d’entrar a l’Ajuntament. Dependrà molt de la participació. Però a hores d’ara la veritat és que CUP, VOX, Valents i C’s tenen molt complicat obtenir representació. Si la participació se situa al voltant del 60% CUP i VOX encara podrien tenir alguna opció d’entrar-hi, mentre que Valents i C’s per a mi no en tenen cap. Si la participació és projecta pel damunt del 65%, com tot sembla indicar passarà, ho tindran molt difícil, per no dir impossible, per obtenir representació.

Tanmateix aquest fet, que CUP i VOX obtinguin o no obtinguin representació, pot tenir el seu impacte en l’escenari polític i en el joc de majories: per una banda perquè els pocs regidors que entre tots dos podrien sumar, alterarà el nombre de regidors de les tres primeres formacions polítiques (Trias, Colau i Collboni), pot desfer empats i que el guanyador sumi 1 regidor més que els altres dos. I, d’altra banda, també perquè amb la CUP i VOX Colau pot tenir nous “Valls”, que li permetin imposar-se al candidat guanyador. Abans vèiem un escenari de triple empat a 10 amb Trias guanyador. Colau i Collboni no sumarien per impedir a Trias ser alcalde. Haurien de sumar a ERC, que no sé fins a quin punt estarà disposada a pagar el preu que això tindria (esdevenir irrellevants a la capital de Catalunya). Però en un escenari amb CUP 2 i VOX 2, fins i tot amb Trias amb 10 i Colau i Collboni amb 10 i 9, només els 2 vots de la CUP o els 2 de VOX farien alcaldessa Colau, i ja sabem que tant CUP com VOX estan disposats a jugar aquest paper si surten escollits. Per motius molt diferents, però disposats. La CUP per un parell d’acords contra el turisme i el teixit empresarial de la ciutat, votarien sense cap problema. I VOX només per mantenir la ciutat dins l’obediència del R78, també, com ja va fer Valls.

Tornant a l’anàlisi de les enquestes, la de l’ARA, en aquella part no subjecta a possibles biaixos, ens dona una pista molt sòlida de perquè Trias, tot i que no el donin per guanyador, per a mi és el millor situat per guanyar. Aquesta campanya l’ARA ha publicat dues enquestes: la de diumenge 30 d’abril i aquesta més recent de diumenge 21 de maig.

Tots els que esteu seguint-me en les anàlisis que faig d’aquestes eleccions recordareu que sempre he dit que un dels fonaments de la força de Trias és el transvasament de vot provinent d’ERC, que fou la força més votada les municipals del 2019. ERC BCN aquests 4 anys ha donat suport incondicional a Colau, fins i tot a les majors bestieses, però una part molt significativa del seu electorat això no ho compartia, perquè era absolutament crític amb el que estava passant a la ciutat. Doncs bé, el 30 d’abril segons l’ARA ERC tenia una fidelitat de vot del 44,80% i un transvasament de vot cap a Junts del 13,5%. En el seu moment ja vaig dir la dada de transvasament de l’ARA era anormalment baixa, atès el que estàvem veient a la resta d’enquestes. Doncs bé, 21 dies després, i després d’una campanya, la d’ERC BCN, centrada únicament en atacar per terra mar i aire, i amb tota mena de vergonyoses manipulacions, a Trias, a l’enquesta de l’ARA del 21 de maig, la fidelitat de vot d’ERC ha baixat, fins al 42,9% i el transvasament de vot cap a Junts s’ha incrementat, fins el 21,2%.

La sense precedents vergonyosa campanya d’ERC-BCN contra Trias l’únic que ha fet és afartar bona part dels seus votants del 2019, incrementant la transferència de vot cap a Trias.

Aquest és un factor clau en la fortalesa de Trias.

Pel que fa als Comuns, la campanya ha servit bàsicament per fidelitzar una mica més el vot a Colau, que millora 5 punts en aquests 21 dies de diferència de les enquestes de l’ARA, i per obtenir un parell de punts més de vot procedent d’ERC. Però això passa simultàniament a que es redueix el transvasament cap a Colau de vot del PSC i de la CUP.

És precisament a la CUP a qui millor ha sentat la campanya electoral. Van començar sense cap opció d’obtenir representació, amb una fidelitat de vot del 59% a l’enquesta del 30 abril, i ara, aquest 21 de maig, gràcies a la campanya, han incrementat la fidelització del seu votant fins al 73,2%. Això no li garanteix res, però com a mínim no els elimina del tot de la travessa per entrar a l’Ajuntament.

La candidata de la CUP, que ni viu a Barcelona (és regidora en un poble del moianès, si no recordo malament), va començar amb molta força la seva campanya, centrada en l’abolició de l’esclavisme i les polítiques transnobinàriesdesracialitzadesfluidesdesexualitzacióantiheteropatriarcal, però això no va connectar gaire amb bona part del públic cupero. Durant aquesta campanya la candidata ha estat hàbilment situada en un segon pla pels responsables de la campanya electoral de la CUP, mentre es tornava a l’argumentari clàssic contra el turisme i les empreses i de legitimació okupa. I els hi ha donat resultat. S’han recuperat prou com per poder aspirar, en cas d’una baixa participació, a entrar a l’Ajuntament. Tanmateix segons l’enquesta del Nacional, la CUP no té cap opció perquè fins i tot transfereix més vot a Colau del que fidelitza a la seva candidata. Aquesta visió demoscòpica lliga amb el que abans explicava que la CUP investiria gratis Colau si obtingués representació i depengués dels seus regidors. Però podria ser, d’acord a l’enquesta del Nacional, que una part molt significativa dels antics votants de la CUP ja s’estiguin avançant, per si un cas, per si no obtenen representació, i opten per votar directament a Colau.

Una cosa molt divertida d’aquestes eleccions són les hòsties que s’han donat entre els protagonistes d’aquest escenari inèdit de 4 forces disputant-se el vot entre la dreta i l’extremadreta espanyolista: PP, VOX, Valents i C’s. La dispersió de vot que això provocarà crec que a tres d’ells els deixarà fora de l’Ajuntament (VOX, Valents i C’s). I només per això ja val la pena votar, per veure fora de l’Ajuntament de BCN aquest fatxerio.

Finalment, a menys d’una setmana de les eleccions, les dues enquestes segueixen reflectint claramen, el que és la clau d’aquestes eleccions a BCN: després de 8 anys de mandat Colau, l’empitjorament de la ciutat no té precedents, i l’afartament ciutadà amb la sectària, irracional i catastròfica gestió Colau és tan i tan gran, que ha acabat transformant aquestes eleccions municipals a Barcelona en un autèntic plebiscit, sobre la continuïtat o no del malson colauer.

Segons l’ARA el 60% dels veïns veuen la ciutat en decadència. Segons El Nacional el 65,7% dels veïns de Barcelona diuen que la ciutat està pitjor que abans. I el que és més contundent de tot: un 75% dels veïns no volen que Colau segueix d’alcaldessa.

Per a un 75% dels veïns aquestes eleccions han de servir per posar fi al mandat Colau, per acabar amb el malson del colauisme.

La clau de les eleccions municipals del 28M a Barcelona, d’aquest autèntic plebiscit, és fins a quin punt aquest 75% de veïns farts del colauisme votaran en una clau estratègica que garanteixi fer-ho possible.

I aquí és on Trias té una altra de les seves fortaleses: el vot a Trias és l’únic que garanteix posar fi al malson colauer. Dissortadament hauria de tenir una força electoral que no tindrà per impedir que maniobres dels altres alterin el resultat electoral i amb pactes miserables, una coalició de 3-4 partits facin un Valls i tornin a fer alcaldessa Colau. Però el que sí sabem, el que sí està totalment garantit és que fins l’últim vot a Trias és un vot per acabar amb el malson colauer. El primer pas és guanyar, ni que sigui per un vot, això ja ens acostaria molt a que Colau no sigui reelegida alcaldessa. El segon pas és que Trias tingui el màxim de vots possibles, perquè cada vot i cada regidor més que tingui Trias farà més difícil, per no dir impossible, noves maniobres “Valls” per tornar a situar Colau com a alcaldessa.

I, en qualsevol cas, no hi ha cap altre vot que pugui garantir, com garanteix el vot a Trias, que només s’usarà per fer fora Colau. Això, per més que hagin intentat dissimular durant la campanya, no ho poden garantir ni Collboni ni Maragall, que per diferents circumstàncies dels escenaris polítics estatal i català, estan obligats a mantenir una submissió plena davant Colau. I tampoc ho pot garantir el vot a la resta de partits, perquè no és gens segur que obtinguin representació ni que, cas d’obtenir-la, no acabaran fent un Valls.

Si diumenge al matí un percentatge significatiu d’aquest 75% de veïns que volen acabar amb el malson Colau voten pel damunt de tota ideologia, sigla, partidisme... voten en clau plebiscitària, voten per fer fora Colau, votaran Trias. I això pot ser definitiu pel resultat final i l’escenari polític que es projectarà.

Un últim element per a la reflexió són aquestes marcianades que presumptament des de l’espai independentista alguns -quatre gats- promouen amb grans soflames a les xarxes. Que si crides a votar nul, que si crides a votar en blanc, que si crides a l’abstenció, que si crides a votar només aquell que es comprometi, l’endemà de les eleccions, a proclamar la independència. En fi. Molt flipant. És evident que estem en un moment polític general molt desconcertant, fins i tot depriment, amb tot el que està passant post 1-O, però flipar-se amb el que votarem diumenge, voler fer del testimonialisme més estèril un acte de compromís militant és de les coses més ridícules que recordo. El 28M, i molt especialment a Barcelona, ens juguem el futur de la nostra ciutat, de les nostres vides i de les nostres feines. Pocs vots afectaran tant a la nostra vida diària com el vot que el 28M emetem. Si a BCN el 28M no som capaços de posar fi al malson colauer, a la pitjor gestió municipal de la història de la ciutat, al més gran empitjorament de la ciutat any rere any... el malson colauer continuarà la seva tasca de destrucció de la ciutat, fins enfonsar-la en el forat negre d’una decadència a la que el colauisme ens està abocant. No hi haurà més oportunitats. 4 anys de malson colauer acabaran amb la ciutat, empitjoraran fins a límits insospitats les nostres vides i farà impossibles la majoria de les nostres feines, del nostre treball.

En un context tan excepcional com el de Barcelona, aquest 28M les crides a l’abstenció només poden venir de gent que o no viu a Barcelona o se li enfot el futur de Barcelona, i li és del tot igual la qualitat de les nostres vides i la seguretat de les nostres feines. I només amb això, aquests il·luminats als que els hi és igual tot i als que els és indiferent les nostres vides i les nostres feines, ja es retraten, en la seva supèrbia, que posa pel damunt de tot la seva satisfacció personal, el seu ego, i no el bé comú.

Per sort l’impacte que tindran aquestes crides del wakisme sectari que també hi ha a l’independentisme s’estabellaran, com ja ho van fer el 2019, amb la candidatura daviniana de les Primàries, contra la realitat d’una ciutadania que malgrat tot, seguim compromesos amb el nostre país, la nostra ciutat, els nostres carrers, les nostres vides, les nostres feines i les dels nostres veïns. El 2019 els davidians de les Primàries, malgrat el seu fracàs i no obtenir representació, van tenir prou vots com per ser també decisius a fer possible al Règim del 78 que la maniobra Valls els permetés conservar l’alcaldia. Ara, malgrat tot el soroll de xarxes dels nous davidians, el seu impacte és mínim. Mai hem de menystenir la capacitat destructiva, suïcida, d’aquest wakisme independentista, però ara mateix només un 2,1% dels antics votants d’ERC i un 3,3% dels de Junts segueixen les davidianes consignes abstencionistes.

A Barcelona el 28M tenim una cita històrica amb la nostra ciutat i les nostres vides. El 28M a Barcelona votem per acabar amb el malson colauer que està arrossegant la nostra ciutat a l’abisme. Si no acabem amb el malson colauer, ells acabaran amb la nostra ciutat i les nostres vides i feines. Fem fora Colau! 

Recuperem la nostra ciutat, els nostres carrers, les nostres vides. Fem-ho! Votem per acabar amb el malson colauer.