PRIMÍCIA! Avenç de les propostes d'un grup de treball secret i transversal sobre el turisme a Barcelona

El tema del turisme està essent un dels elements centrals de la campanya de les municipals a Barcelona. Per a un sector social molt actiu, el turisme és el responsable de tots els mals que pateix la nostra ciutat: el turisme ens fa fora dels nostres barris, el turisme ens desarrela, el turisme no ens permet accedir a habitatge, el turisme gentrifica, el turisme fa soroll, el turisme despersonalitza bars i restaurants, el turisme satura el transport públic, el turisme fa que els llocs de treball siguin de baixa qualitat, en definitiva, el turisme destrueix la ciutat. Per a aquest sector social i polític molt actiu, la prioritat seria combatre el turisme. I tot arreglat. Les pintades de “Turistes Go Home” serien el resum de tots aquests posicionaments (pintades que anaven acompanyades de “migrants welcome” o també de “Erasmus Go Home”).

No entraré en el fons de l’assumpte. És d’una alta complexitat. Aquí i a tot arreu. Vull dir que el turisme i els seus impactes, positius i negatius, es produeixen a tot el món, perquè a tot el món hi ha turisme, i en els països desenvolupats, gairebé tothom fa turisme.

Barcelona i Catalunya són receptores de molt importants fluxes turístics.

Però Barcelona i Catalunya també són emissores d’importants fluxes turístics.

Lluny de les “receptes” dogmàtiques i criminalitzadores sense més, m’han arribat les propostes d’un grup de treball amb una interessant combinació de persones amb pes polític de gairebé tot l’arc polític, però també d’un ample espectre cívic, de la societat civil, a Barcelona. Feia molt de temps que no em trobava amb un treball social i polític no liderat pels “pancarteros”.

Aquest grup de treball vol elevar al nou govern municipal de BCN que surti de les eleccions del 28M una proposta absolutament avançada, innovadora, eficaç i compromesa... per abordar aquest tema del turisme a Barcelona.

El diagnòstic de la situació d’aquest treball parteix de dues dades clau:

•           Barcelona rep, dades del 2022, 1.709.117 turistes al llarg de l’any
• Els veïns de Barcelona, dades del 2022, fan 885.200 viatges turístics a l’estranger

S’han deixat a banda en la recepció i l’emissió, el turisme procedent de la resta de l’estat i l’emissió turística des de Barcelona a la resta de l’Estat. I s'han exclòs els viatges de treball o negocis, i els viatges familiars.

Barcelona té un padró d’habitants, l’any 2022, de 1.636.193 veïns, que generem anualment 885.200 viatges d’oci, de fer el turista, a l’estranger. I la ciutat rep fins a 1.709.117 turistes al llarg de tot l’any en uns viatges en el que el 33% s’hi estan d’1 a 3 nits i el 50% 4-7 nits.

Aquest grup de treball està elaborant una proposta, un pla, perquè pugui ser assumit pel govern de la ciutat i tots els actors polítics i agents econòmics, socials i ciutadans. És un pla que a mi m’ha impressionat molt, pel seu caràcter absolutament innovador, per la manera com assumeix des d’una democràcia plena i efectiva, la lluita per una societat més sostenible i responsable.

Inicialment el grup de treball va partir de posicionaments clàssics de la gestió política, a cavall entre la gestió de paquets de mesures que afectessin al turisme, amb l’objectiu de reduir-lo, i entre buscar un consens social al voltant del tema, traslladant la decisió final a la ciutadania, a través d’una consulta ciutadana, en la que es pogués votar per models i per mesures, per polítiques.

Traslladar la decisió última a una ciutadania responsabilitzada ha estat un objectiu clau d’aquest grup de treball des de l’inici dels seus treballs. Com gestionar aquesta “turismofòbia” de molts col·lectius socials, cívics i polítics... amb la dada, tan sòlida, de que un 66,9% dels veïns de Barcelona, segons dades municipals, creuen que el turisme és beneficiós per a Barcelona.

Aquesta confrontació entre legítims posicionaments polítics i socials tan radicalment discrepants no es pot resoldre, per a aquest grup de treball, amb un simple acord municipal. Cal que s’hi impliqui tota la ciutat, tota la ciutadania, en la gestió d’aquest tema, del turisme a la ciutat.

I la proposta que estan tancant a mi em sembla brillant. Li diuen “consulta ciutadana oberta en la que tots els vots tindran, amb independència del resultat final, efectes immediats”.

En una consulta ciutadana convencional se sotmeten a votació diferents propostes, i s’aplica la que en surt guanyadora, les altres no.

La proposta de consulta ciutadana oberta en la que tots els vots tinguin efectes des del primer moment canvia tot el model participatiu que fins ara hem conegut. Per al grup de treball una de les principals incoherències que calia evitar és visualitzar una ciutat que restringeix, limita, vol evitar, l’accés de turistes, l’arribada de turistes... i alhora que els veïns d’aquesta ciutat siguin uns dels que més turisme per l’estranger fan de tot el món.

Com ens podem mirar a nosaltres mateixos si 1.636.193 generem anualment 885.200 viatges a l’estranger, i ara diem que volem evitar que els estrangers vinguin a fer el turista a la nostra ciutat?

Inevitablement, calia abordar el repte de lluitar per la sostenibilitat, però, alhora, no fer-ho des del cinisme, des del caradurisme de dir als altres que no poden venir a Barcelona a fer turisme, però que els de Barcelona podem anar on vulguem a fer el turista.

La consulta ciutadana oberta, en la que el posicionament de tota la ciutadania tingui efectes immediats, amb independència del resultat final, és una idea espectacular, que vincula democràcia, gestió pública, polítiques públiques i responsabilitat individual.

El grup de treball proposa crear un “Cens ciutadà per la sostenibilitat i la responsabilitat”, a través del qual es vehicularia el procediment participatiu. La consulta ciutadana sobre les polítiques al voltant del turisme es vehicularia amb l’obertura d’aquest Cens, que recolliria el suport ciutadà a les mesures restrictives del turisme a la nostra ciutat. La gran innovació és que els efectes democràtics es produiran amb cada inscripció registral individual.

La inscripció al cens ciutadà per la sostenibilitat i la responsabilitat implicarà, per a cada inscripció, per a cada barceloní que s’hi inscrigui, una reducció proporcional del volum de turistes que arribaran a Barcelona.

El fonament ètic i responsable d’aquest cens el trobem en que totes les persones que s’hi inscriguin renuncien de manera legalment vinculant, a fer viatges de turisme, a sortir de Barcelona a fer el turista. I aquest compromís té efectes immediats, no cal que sigui majoritari, generarà una reducció proporcional del turisme a Barcelona.

En un tema així, com és molt difícil la unanimitat, però cal respectar tots els posicionaments, tots les inscripcions al cens de barcelonins que explícitament renuncien a fer turisme, implicaria una reducció proporcional dels turistes que poden venir a Barcelona. Així es dona valor a tothom i tots decidim i generem efectes amb el que fem. Si quan es posi en marxa el cens, que romandrà sempre obert, un 10% de barcelonins s’hi inscriuen, renunciant a fer turisme, a sortir de la ciutat, això implicaria automàticament una reducció del 10% en la receptivitat de la ciutat de turisme estranger, si s’hi inscriu el 50% la reducció seria del 50% i si s’hi inscriu el 100% de la ciutadania, doncs la reducció seria del 100%.

El grup de treball considera que Barcelona sentarà un precedent internacional de gran vàlua en la democratització dels models de les nostres ciutats, fent-ho, alhora, promovent una  responsabilització individual efectiva en aquesta lluita per la sostenibilitat, fent que les decisions que prenguem individualment tinguin, des del primer moment, efectes.

Omplir la ciutat de pintades “Tourists go home” i ser els primers en anar-nos-en per tot el món a fer el turista no és admissible. Exigir als altres el que nosaltres no estem disposats a fer no és ni èticament sostenible ni políticament gestionable.

Un altre efecte molt positiu d’aquest cens ciutadà per la sostenibilitat és que, al generar efectes immediats del que cadascú de nosaltres vol, impedeix que una majoria s’imposi a una minoria. Si a BCN tenim un 66,9% de la ciutadania que valora positivament el turisme, això no vol dir que pugui imposar a la resta la seva visió i les seves polítiques, una “barra lliure”, com critiquen els detractors del turisme. El cens permet a tots els ciutadans que el seu posicionament, ni que sigui minoritari, tingui efectes immediats. No és un joc de majories contra minories, sinó de posicionaments responsables que des de la individualitat generen efectes. El 66,9% de barcelonins a favor del turisme no pot imposar-se sense més a tota la ciutadania, però molt menys el 20% que hi està en contra, pot imposar el seu model a la majoria. El cens ciutadà obert permetrà generar efectes a tots els posicionaments individuals, que col·lectivament tindran l’efecte de la seva suma. Si un 20% de barcelonins s’inscriuen al cens, el turisme a Barcelona s’haurà de reduir un 20%. I com que el cens estarà obert, la seva evolució també estarà viva. Si un dia s’arriba al 40% de barcelonins censats, caldrà reduir el turisme en un 40%. I si només s’hi inscriu un 5%, la reducció seria del 5%. La ciutadania tindrà la paraula i com es posicioni tindrà sempre efectes immediats.

Pel que fa a la gestió d’aquest cens ciutadà per la sostenibilitat i la responsabilitat, serà assumida conjuntament per l’Ajuntament de Barcelona i el Govern de la Generalitat. La renúncia a fer el turista que implica la inscripció en aquest cens (i que comporta immediatament la reducció proporcional del turisme a Barcelona) serà comunicada a totes les autoritats aeroportuàries i ferroviàries, per evitar fraus. De la mateixa manera als inscrits al cens se’ls facilitarà una enganxina per al seu automòbil, per evitar surtin fraudulentament de Barcelona. La GU de Barcelona i Mossos de trànsit en la resta del territori vetllaran pel compliment del compromís normatiu dels inscrits al cens. Els viatges per motiu de feina o per motius familiars dels inscrits al cens s’hauran de tramitar a través del Registre Laboral, al que es comunicarà certificadament (per les dues empreses, l’emissora i la receptora) la necessitat del desplaçament laboral, i a través del Registre de Desplaçaments Civils per als desplaçaments familiars, la comunicació al qual caldrà acompanyar d’una acta notarial de la relació familiar de totes les parts per a la seva inscripció.

Cada 10 anys els inscrits al Cens de sostenibilitat i responsabilitat, podran sol·licitar permís per realitzar un viatge de turisme a l’estranger.

Pel que fa als menors d’edat a càrrec dels inscrits al cens de sostenibilitat i responsabilitat, tampoc podran realitzar viatges de turisme a l’estranger. La inscripció al cens implica renunciar a viatges de fi de curs dels menors. Pel que fa als Erasmus, en ser majors d’edat, la seva participació estarà directament vinculada a estar o no estar inscrits al cens. Els estudiants inscrits al cens de sostenibilitat i responsabilitat no podran realitzar estades Erasmus en universitats estrangeres. A l’igual que en el cens general, la responsabilitat dels inscrits al cens que cursin estudis universitaris, implicarà una reducció proporcional de les places d’Erasmus que ofereixen les universitats catalanes, per reduir el nombre d’estudiants estrangers que venen a Barcelona a través d’aquest programa. 

***********************************************

PS: benvolguts lectors, gràcies si heu arribat fins aquí. Aquest no ha estat un article com els habituals que escric, d’anàlisi política o d’anàlisi de dades. Bé, o sí que ho és, però molt diferent. He volgut fer una crítica de certs comportaments i actituds davant el tema del turisme amb un format molt diferent, amb un format de relat literari ucrònic.

Winthrop-Young describe la ucronía como un compendio literario inestable de entretenimiento y conjeturas- uno de los géneros más improbables...Tal vez más que cualquier otro género, la ucronía requiere un proceso sinérgico de prueba y error que involucra a los lectores, escritores e intermediarios para negociar, establecer y subsecuentemente renegociar los límites de la aceptabilidad.

En aquest relat que he fet, que he volgut sigui ucrònic, les dades estadístiques que aporto són certes, però la història que explico, aquet grup de treball, aquest cens... són el relat ucrònic.

Espero us ho hàgiu passat bé llegint-lo i us hagi involucrat en la denúncia d’aquesta tan hipòcrita actitud que mantenim amb el tema del turisme, especialment alguns.  

I sabeu qui són aquests alguns? 

Sabeu què ha estat el que m’ha portat a fer aquest article tan diferent, a escriure aquesta ucronia?  

Doncs una dada que he treballat aquesta tarda: suposo que tots esteu veient a la senyora Colau i tots els seus Comuns fent discursets contra el turisme, oi? 

Sabeu quins són els votants de tot l’escenari polític municipal a Barcelona que fan anualment més viatges de turisme a l’estranger?  

Doncs sí, els votants dels Comuns, en una dada contundent que obtenim del Baròmetre Semestral de BCN, de creuar la pregunta d'intenció de fer vacances/viatges amb el record de vot. És tan sumament hipòcrita, cínic, fer campanya electoral contra el turisme mentre ells són els que més turisme a l’estranger fan de tots! Això són els Comuns, uns cínics, uns miserables que prediquen una cosa cap als altres mentre ells fan el contrari. El 28M acabem amb aquest malson, si us plau! Fem fora Colau!