AiCIS estan les coses políticament i electoralment a Catalunya i a Espanya (anàlisi enquesta CIS)

 Avui hi ha hagut la primera votació del debat d’investidura al Congreso de España sobre el candidat del PP Feijoo. No ha estat escollit. Després de pràcticament dos mesos des de les eleccions generals, el resultat ha estat clavat a l’esperat, d’acord a la correlació de forces. El PP va guanyar les eleccions, però tot i la suma de VOX i d’UPN i CCanaria, li falten 4 diputats per a la majoria absoluta. No els tenia i no els ha tingut. I no els tindrà.

Després de la investidura fallida de Feijoo li arribarà el torn a Pedro Sánchez, que a hores d’ara tot i tenir menys suport declarat del que té Feijoo, té com a mínim obertes les portes de negociació amb ERC i Junts que li permetrien, sumats als suports que ja té, ser investit president si aquestes negociacions culminessin positivament, amb un acord, cosa que, malgrat els progressos i gestos clars, rotunds, com mai no havíem vist, no sembla gens clar siguin suficients per a un acord amb, com a mínim Junts.

Veurem. En aquest veurem la setmana passada, el dia 21 de setembre, vam tenir les dades d’una enquesta molt important del CIS, que val la pena comentar. Es tracta de l’enquesta post-electoral del CIS, un clàssic d’aquest organisme, que aquest cop, per la incerta situació de l’escenari polític de les darreres eleccions, que pot abocar a unes noves eleccions, és especialment rellevant. L’enquesta té una mostra enorme, de més de 10.000 enquestats a tot l’estat, i és també representativa a nivell de comunitats autònomes, factor especialment important en el cas de Catalunya, que és el que em permet entrar a analitzar les dades, atès que a Catalunya s’han entrevistat 1.498 persones. És rellevant.

No tenim les dades per CCAA, fet que a Catalunya limita l’anàlisi, però atès que ERC i Junts només es presenten a CAT, els seus resultats són significatius, i permeten analitzar com estan les coses. I també a nivell general, a tot l’estat.

La meva visió és que l’enquesta projecta un escenari força estable, en el que la majoria de l’electorat està situat en una gran fidelitat de vot. Des d’aquest punt de vista semblaria unes noves eleccions no mourien gaire les coses de com estan ara. Tanmateix, i atès que l’escenari sorgit de les eleccions de juliol és tan ajustat, sí podem veure com, petits moviments de l’electorat poden provocar canvis significatius.

No m’agrada entrar en el tema de les projeccions electorals de les enquestes des del punt de vista de projecció d’escons, crec que és la part més feble de les enquestes, tot i que sigui la més “mediàtica”.  Però aquest cop cal entrar-hi una mica, tot i que només sigui per tenir clar el que projecta i les febleses d’aquesta projecció –a criteri meu-.

El CIS projecta un escenari en el que PSOE milloraria els seus resultats i passaria pel davant del PP, que els empitjoraria. VOX perdria una mica i Sumar es mantindria. Pel que fa a CAT, Junts milloraria una mica i ERC empitjoraria una mica.

Aquest escenari que projecta el CIS tindria, però, de ser cert –jo crec que no és correcte-, un canvi molt més important en relació a l’actual escenari fruit de les eleccions del 23J. Ara PP no té manera d’arribar a la majoria absoluta, i PSOE sí, però només aconseguint el suport d’ERC i de Junts. I aquest suport, com a mínim pel que fa a Junts, s’ha posat a un preu molt alt. Tant alt que una part de l’independentisme festeja perquè sigui inassumible pel PSOE i així provocar unes noves eleccions, pensant que això seria un triomf de l’independentisme. Bé, si no hi ha acord i hi ha noves eleccions l’escenari projectat pel CIS fa irrellevants els vots de Junts i d’ERC per a l’elecció de Sanchez. Sánchez en tindria prou amb Sumar i els bascos per tenir majoria absoluta. L’independentisme català s’hauria quedat en blanc, no hauria aconseguit res i en el nou escenari seria irrellevant.

La feblesa de l’escenari projectat pel CIS és la infrarepresentació de PP (12 punts) i VOX. El CIS cuina unes correccions de vot que no comparteixo, perquè a criteri meu PSOE i PP millorarien una mica els seus resultats globals, VOX, a qui CIS fa baixar una mica a mi em sembla es manté i Sumar, a qui el CIS manté, a mi em sembla perd suports.

Amb això el que vull dir és que la projecció electoral del CIS em sembla una mica interessada, per dir-ho suau, però que sí pot estar dibuixant un escenari polític en el que tant PSOE com PP en surtin, amb diferent pes (més millora PSOE que PP), amb més suports i, el que és més important, amb més escons, per l’impacte de la Llei d’Hondt en el recompte electoral i l’assignació d’escons.

Si anem a la part de l’enquesta del CIS no manipulable ni influenciable pels càlculs de projeccions, per les cuines, ens trobem un escenari que explica millor això que dic. Fixem-nos-hI:

•           PP i PSOE tenen una altíssima fidelitat de vot, pràcticament clavada: del 87,8% el PP i del 87,7% el PSOE. Com a mínim fins aquestes darreres setmanes, quan es va tancar l’enquesta, cap dels dos no pateix desgast, i mantenen unes extraordinàries, per poc habituals, fidelitats de vot entre els seus votants.

•          VOX també té una fidelitat de vot alta, del 77,8%, però inferior a la de PP i PSOE. En tot cas és una fidelitat altíssima, que manté en un context d’importants problemes interns, de crisi interna. És una dada que no m’esperava. Però és la que és. Tanmateix, malgrat aquesta fidelitat alta, sí veiem que un 12% dels votants de VOX ara han decidit votar PP, en el que és el major transvasament de vot entre partits des de les eleccions del 23J. El PP està a 4 escons de la majoria absoluta. Segons com es reparteixi territorialment aquest transvasament de vot de VOX cap al PP podria tenir un impacte significatiu, via Llei d’Hondt, en l’increment de diputats del PP. Si aquest increment es a costa que VOX en perdi el saldo és zero, però si s’esdevé en zones on VOX no té representació, pot afavorir al PP.

•          Sumar també té una important fidelitat de vot, del 81,5%, però a l’igual que VOX, també té una molt significativa fuga de vot, en aquest cas cap al PSOE, de fins a un 8,6% dels seus votants. Això, evidentment, com en el cas anterior, també pot beneficiar al PSOE i obtenir, gràcies a aquest transvasament de vot, una major representativitat en escons.

Així les coses, només amb l’anàlisi de la tendència de vot dels 4 partits més grans a l’estat espanyol, podem veure com unes noves eleccions bàsicament reforçarien a PSOE i PP, els donarien més escons.

Recordem que estem en un escenari en el que 4 diputats ho poden decidir tot.

I aquí entra en joc la situació política a Catalunya i la projecció electoral que les dades no manipulables del CIS ens visualitzen.

El primer que veiem és que de l’actual pols negociador amb Pedro Sánchez, Junts sembla que és qui més rèdit en pot estar treient, perquè té una altíssima, fins ara inèdita en el món de Junts, fidelitat de vot, del 86,5%, mentre que ERC, tot i mantenir també una alta fidelitat de vot, la té menor, del 78,5%. Però aquí s’acaba tot, cap de les dues formacions arrossega nou vot.

Bé, no és cert, aquí no s’acaba tot, perquè hi ha dues dades molt significatives: ERC té una important fuga de vot cap al PSC, del 8%, i cap als Comuns, del 2,3%, i Junts també té fuga de vot cap al PSC del 2,4% i els Comuns, de l’1,6%.

Més d’un 10% del vot indepe (ERC i Junts) el 23J ara aniria cap al PSC, gairebé un 15% si hi afegim el vot cap als Comuns.

L’actual escenari polític des d’un punt de vista del vot independentista, sembla complaure, per ara, a la immensa majoria dels votants, però no a tots, perquè també ara mateix, amb les negociacions encara vives, obertes, un 10% del vot indepe sembla que clarament el que opta és per un vot últil, ni que sigui tapant-se el nas, que barri el pas al poder a la coalició de la dreta espanyola del PP amb el desacomplexat feixisme franquista de VOX.

Les darreres eleccions el PSC va treure, a Catalunya, 19 diputats, 5 diputats més que la suma dels obtinguts per ERC i Junts (7+7=14). Aquest 10% de vot indepe cap al PSC encara projectaria més la diferència, la majoria electoral del PSC.

És a dir, que aquesta excitació que ara mateix podem veure en una part de l’independentisme, de que no s’ha de pactar res, que independència o res, i que unes noves eleccions serien un gran èxit independentista sí sembla pot acabar sent comprada per la majoria dels antics votants, però no per tots, i clarament deixaria l’independentisme més aïllat i més intranscendent.

En termes de la lluita caïnita entre ERC i Junts, sembla que Junts podria tenir una pírrica victòria sobre ERC, i quedar davant d’ERC, per la seva major fidelitat de vot i per la possibilitat de pescar alguns votants entre el plusquamperfectisme indepe que el 23J va optar per l’abstenció o el vot nul. El CIS projecta que Junts guanyi un escó i ERC en perdi un.

Per acabar, i a tall de resum de tot el que he anat veient aquests dies i del que he vist a les dades del  CIS: a criteri meu un escenari de noves eleccions estarà caracteritzat per una gran estabilitat, sobretot entre els dos grans. Tanmateix aquesta estabilitat no és total, i les dades visualitzen moltes petites fugues de vot de la resta de partits cap als dos grans que, pel règim electoral, amb la Llei d’Hondt, poden incrementar els diputats que ara mateix tenen PP i PSOE, és a dir, incrementar el bipartidisme

Aquesta situació, molt dependent de les aritmètiques electorals provincials, sembla portar a un escenari en el que un dels dos grans, difícil de dir ara mateix si PP o PSOE, estigui en condicions d’arribar a la majoria absoluta necessitant menys grups polítics per arribar-hi. És a dir, segons com vagin les coses PP i VOX sols podrien tenir l’absoluta, segons com vagin les coses PSOE i Sumar, amb PNB, BNG i Bildu, també. El que sembla clar és que l’actual escenari, en el que PP no hi pot arribar i el PSOE necessita sumar amb 6 grups diferents per tenir l’absoluta, no es tornarà a donar.

Pel que fa a Catalunya unes noves eleccions beneficiarien clarament al PSC, que incrementaria vots i diputats, esdevenint claríssimament el partit central a Catalunya, pràcticament doblant en vot a l’independentisme. A més, l'independentisme passaria de poder plantejar unes negociacions sabent-se decisiu a ser irrellevant, a no entrar en cap negociació, per no ser necessari per a res. De no poder obtenir la independència en les negociacions, però sí conquestes històriques, a tots els nivells (des de l'amnistia al reconeixement de la llengua, el finançament, l'autogovern) a no poder negociar res, ni la independència... ni  una barra de pa. 

Caldrà seguir amb atenció l'evolució de tot plegat i les noves enquestes que hi hagi, estem davant un moment decisiu en la configuració del futur polític de Catalunya. De la capacitat de saber llegir el moment l'independentisme en pot sortir conservant l'hegemonia social i política, que s'expressa electoralment, o en pot sortir regalant l'hegemonia social i política al PSC i tornant a la irrellevància i el testimonialisme polític de fa 20 anys.