No ho veig igual que el CEO (Anàlisi crític de la projecció de vot de la 3a onada del BOP del CEO)

Divendres vam tenir una nova entrega de la millor enquesta que es fa a Catalunya, el Baròmetre d’Opinió Política del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat.

No m’ho cansaré de repetir. És la millor enquesta que es fa al país, amb 2.000 enquestats, i amb el valor extraordinari de la seva periodicitat, que ens permet seguir les evolucions de la percepció i el posicionament social i polític de la nostra societat.

Malgrat això, malgrat dir això, i ara ja entrem en la fase avaluativa, el cert és que un cop més, en aquest BOP del CEO, la meva manera d’enfocar l’anàlisi dels resultats demoscòpics projecta un resultat diferent del que oficialment ha fet públic el CEO. I estic parlant, sí, de la projecció de vot. Sí, potser la meva manera d’enfocar i analitzar les enquestes, els resultats demoscòpics, no és la més ortodoxa acadèmicament parlant... però ningú no pot qüestionar-me que “una mica” funciona. La projecció de resultats electorals que he fet des del 2012, bàsicament en eleccions al Parlament de Catalunya, però també en resultats a Catalunya d’eleccions generals i de les municipals a Barcelona... l’he “encertada” sempre, excepte en les últimes al Parlament, en la que sí projectava el triomf del PSC; però situava en segon lloc a Junts i en tercer lloc a ERC. En aquest article vaig explicar el fet que va generar, la darrera setmana de la campanya d’aquelles eleccions, un canvi que és el que va provocar que les meves anàlisis i projeccions no fossin del tot encertades.

No dic tot això per cap altra cosa que per situar en valor, crec que tinc dret a fer-ho, la meva manera d’enfocar l’anàlisi demoscòpica, que, com deia, no és la més ortodoxa acadèmicament parlant, però que, i als resultats d’aquestes anàlisis em remeto, sí és molt efectiva llegint la projecció política en termes de força electoral de les enquestes, així com de detectar els biaixos de les anàlisis i projeccions oficials que són determinants, al meu entendre, perquè s’acabi publicitant una projecció electoral errònia.

Aquesta projecció pública d’uns resultats condicionats pels biaixos mostrals no té perquè ser el fruit d’una manipulació política, tot i que en ocasions sí ho sigui, sobretot en el cas de certs mitjans de comunicació.

Atenent a que dissortadament la projecció electoral és sempre el que concentra la més alta atenció mediàtica de totes les enquestes, estic obligat a començar la meva anàlisi per aquest punt d’aquest BOP del CEO, tot i que a l’enquesta hi ha moltes altres coses tant o més interessants i importants que aquesta projecció electoral. Són tants aquests elements d’interès que el més segur és que avui publiqui aquest article dedicat al tema electoral i en un segon article publiqui l’anàlisi de tots aquests altres elements demoscòpics que jo considero d’extraordinari interès, valor.

El BOP del CEO fet públic divendres passat, basat en una enquesta feta a 2.000 persones entre la primera setmana d’octubre i la primera de novembre, ha projectat a tots els mitjans de comunicació un escenari electoral dominat pel PSC, que creix en intenció de vot i escons, seguit d’una ERC que bàsicament repetiria resultats en relació al 2021, però que marcaria diferències en relació a Junts, trencant l’empat del 2021, per la pèrdua de suports electorals i de diputats de Junts. En quarta posició se situaria un PP que havia estat residual el 2021, però que ara arrossegaria el vot de Cs i una mica del de VOX; fins situar-se en aquesta quarta posició. La resta de formacions (Comuns, CUP i VOX més o menys com ara, tot i que amb possible ascens de Comuns i descens de VOX).

Aquests resultats que ha projectat el CEO d’aquest 3r. BOP del 2023, i que han recollit acríticament tots els mitjans de comunicació, i malgrat la “cuina” de projecció electoral que han aplicat... no són els resultats electorals que jo llegeixo analitzant demoscòpicament l’enquesta, sobretot, com sempre faig, les dades que neutralitzen els possibles biaixos mostrals.

Aquest BOP del CEO té un claríssim biaix de sobrerepresentació mostral entre els votants d’ERC i d’infrarepresentació entre els votants de Junts, i aquest important biaix no ha estat “neutralitzat”, i per això projecta en els resultats oficials uns resultats electorals que jo no sé veure, que em semblen erronis.

Sí, ja sé que les mostres demoscòpiques no es configuren a partir del record de vot dels enquestats, però si no s’atén als biaixos que hi pugui haver en aquest àmbit, es poden estar oferint uns resultats incorrectes, molt esbiaixats.

Fixem-nos-hi:

A les eleccions del 2021, sobre vots vàlids, ERC va tenir el 21,30% dels vots i Junts el 20,07% dels vots.

Al record de vot de l’enquesta (sobre vot total, no sobre el vot vàlid emès), un 17,3% dels enquestats diuen van votar ERC i només un 9% que van votar Junts. Passem d’una diferència a favor d’ERC a les eleccions 2021 d’1,23 punts a una diferència de 8,3 punts entre els enquestats. I això no es té en compte en la projecció electoral que fa l’enquesta.

Fixem-nos en una altra cosa: el BOP del CEO projecta un vot directe a ERC entre els enquestats del 18,3%. Tenint en compte que el record mostral entre els votants d’ERC és del 17,3% vol dir que ERC no perdria vot en unes noves eleccions, i fins i tot podria guanyar-ne una mica, un puntet, dit així, que com veurem després tampoc és així, però sí que ens permet veure que Junts amb un 9% de record de vot projecta un 11,1% de vot directe, és a dir, que podria guanyar fins a dos puntets més. Doncs el CEO en la “cuina” projecta a ERC un marge de millora de fins a 4 punts, mentre que a Junts només de 3. Estrany.

Sí, hem parlat del vot directe. Però en la projecció de vot hi ha molts altres elements a tenir en compte, i que són els que a mi em serveixen per veure què ens està projectant aquesta eina demoscòpica en relació a l’escenari electoral.

El primer que cal dir és que l’enquesta reflecteix molt clarament una contundent estabilitat de l’escenari electoral, fonamentada en l’altíssima fidelitat de vot entre els seus votants de pràcticament tots els partits i els febles transvasaments de vots entre tots ells. Això només ho trenca la desaparició de C’s, que aboca un 25% dels seus antics votants cap al PP, com a principal beneficiari, seguit del PSC, amb un 16,7%.

No trobo cap explicació a l’escenari oficial de projecció de vot que fa el BOP del CEO en relació al diferencial entre ERC i Junts. Com hem vist abans projecta que ERC se situaria entre el 18% i el 22% dels vots, i entre 29 i 34 escons (ara n’hi té 33). En canvi a Junts li projecta entre un 12% i un 15% dels vots (6-7 punts menys que ERC) i entre 19-24 escons (ara n’hi tenen 32).

Ja hem vist que la sobrerepresentació d’ERC en relació a Junts és de 7 punts. Però amb raó es podria dir que malgrat això, altres elements de l’enquesta explicarien aquest descens de Junts davant d’ERC. Hi podrien ser, però no els he trobat, no hi són enlloc.

Fixem-nos en dues dades molt clares: Junts té una fidelitat de vot altíssima, del 78,3%, i ERC també la té molt alta, però inferior a la de Junts, del 73,7%, és a dir 5 punts menys de fidelitat de vot. Per tant en aquest camp demoscòpic no hi trobem cap explicació, al contrari, són dades que jugarien a favor de Junts, no en contra.

Però també hem de mirar altres dades molt importants, com són els fluxos de vot entre les diferents formacions, tant els fluxos a favor (el vot que es rep procedent d’antics votants d’altres partits) com els fluxos negatius (el vot que es perd d’antics votants cap a d’altres formacions).

El meu consell és no fixar-se en els percentatges per sota marge d’error, no fixar-nos, per regla general, en els transvasaments de vot per sota del 2,5%.

I mirat així, què ens trobem a l’enquesta? Hi ha alguna dada que pugui explicar perquè el CEO projecta aquest diferencial negatiu cap a Junts en relació a ERC? Doncs jo no només no n’he trobat cap, sinó que les dades de l’enquesta de fet, si expliquen alguna cosa, ho fan en sentit invers.

ERC sí que és cert que té més transferència de vot de votants procedents d’altres partits que Junts, i això és positiu. El problema és que quan posem al costat els fluxos a favor i en contra que té ERC en relació als altres partits... surt perdent!

Així veiem que el principal transvasament de vot que rep ERC és el 12,5% procedent d’antics votants de la CUP, però que també tenim un 4,9% d’antics votants d’ERC que ara votarien CUP, de manera que quan ho projectem sobre l’impacte que això té en els vots de cada formació, veiem que la CUP transferiria 23.740 a ERC i ERC 29.673 a la CUP, és a dir, que ERC tindria un balanç negatiu.

Entre els votants de Junts del 2021 ara un 3,9% diuen votarien ERC, el segon major transvasament que té ERC. Però un 6,1% dels antics votants d’ERC diuen ara votarien Junts, de manera que ERC guanyaria 22.251 vots provinents de Junts, però en perdria 36.940 cap a Junts.

Amb el PSC passaria el mateix. Un 3% d’antics votants PSC anirien a ERC (uns 19.642), mentre que un 4,3% d’antics votants d’ERC ara anirien al PSC (uns 26.039), per tant, també balanç negatiu.

Junts pràcticament no té fluxos de vot en direcció altres partits que siguin rellevants, només aquest 6,1% procedent d’antics votants d’ERC.

Recapitulem: ERC té una fidelitat de vot més baixa que Junts, i tots els transvasaments de vots amb la resta de formacions (PSC, Junts, CUP...) són negatius...No entenc d’on surten aquests vots que diu el CEO té ERC i que no té Junts, que fan que ERC es mantingui o pugi i Junts baixi. No ho entenc. I evidentment no ho comparteixo.

El PSC és evident que enforteix la seva posició, però ara com ara potser tampoc no tant com projecta el CEO. El PSC té una gran fidelitat de vot, del 76,5%, i, el que és més important, està consolidant una posició central al mapa electoral de Catalunya, que els permet rascar vots de pràcticament tot arreu: un 2,9% del PP, un 4,3% d’ERC, un 16,7% de C’s, un 5,9% dels Comuns i fins i tot un 22,5% dels abstencionistes (el percentatge més alt). És a dir, que ara com ara, en unes noves eleccions al Parlament, sembla clar el PSC tornaria a ser la força més votada, i milloraria els seus resultats.

Malgrat la projecció que fa el CEO jo crec que ara mateix ERC i Junts tornarien a situar-se en un cert empat tècnic, atès que en relació a Junts descarto totalment la baixada que li projecta el CEO, més aviat al contrari, podria tenir un petit avantatge sobre una ERC que, malgrat tot (la pèrdua de vots a les últimes municipals i generals) a nivell de Catalunya es manté molt estable, amb una fidelitat de vot que tot i no ser de les més altes del panorama polític, sí és molt alta, sí evidencia una solidesa electoral com les anteriors eleccions no projectaven.

Pel que fa a la CUP és, amb diferència, la formació del bloc independentista que més desgast té, és a dir, que segueix perdent suports, tal i com ja es va evidenciar a les darreres municipals (on va tornar a quedar fora a l’Ajuntament de Barcelona) i a les generals del Juliol, on va perdre la representació que tenia, i va quedar fora. La CUP té ara mateix la més baixa fidelitat de vot de tot el panorama polític, de només un 64,1%, i amb fugues significatives cap a ERC i els Comuns, que tot i que en el cas d’ERC es puguin “compensar” perquè guanya uns pocs milers de vots procedents d’ERC, el cert és que evidencia la tensió interna del projecte, amb aquesta pèrdua de vots en direccions tan diferents com són ERC, els Comuns i fins i tot Junts.

Per cert, que sembla, malgrat l’explosió d’odi del plusquamperfectisme, liderada per Dolors Feliu i l’equip que va ensorrar Solidaritat des de l’ANC i per Clara Ponsatí i Jordi Graupera, líder expert en elevar el fracàs a categoria, com va demostrar amb les Primàries, una explosió d’odi que converteix tothom qui no són ells/elles en traïdors que només es mouen per la pagueta, incloent-hi aquí des del President Puigdemont fins l’últim votant d’ERC o de Junts... i no han parat de fer crides per no votar-los mai més, i que el que cal és una nova quarta o cinquena llista a la que votaran tots els independentistes de debò, denunciant els falsos independentistes........ doncs sembla que el seu missatge no acaba d’arribar als votants d’ERC ni de Junts ni de la CUP:

Només un 1,1% dels votants de Junts ara diuen volen votar una altra formació, que encara no hi és, però que s’entén hi serà, i un 1,6% dels de la CUP i un 0,6% dels d’ERC.

La lectura immediata dels nostres plusquamperfectistes serà que si això és així és que tots som uns traïdors, uns falsos independentistes, perquè no els volem votar a ells, que són els únics independentistes de debò, perquè el primer dia que entressin al Parlament aixecarien la DUI i tema sanjat, ja seríem independents.

Conclusions personals:

Els propers dies miraré de publicar nous articles analitzant altres elements i continguts molt i molt interessants d’aquest Baròmetre del CEO. Elements que no hauríem de perdre de vista. Estem en un moment molt complicat. Sis anys després de l’1-O no podem fer com si no hagués passat res, com si hagués estat ahir i només cal apretar el botó i ja ho tindríem. L’electorat independentista es mostra molt estable, en els seus suports a ERC, Junts, i una mica menys a la CUP. L’estabilitat té molt de mèrit, perquè sovint tot el que passa i totes les lectures que se’n fan és que poc més que tot ha saltat pels aires i estem en reculada. No és així. No és així, però tampoc podem ignorar les dades que ens alerten que l'independentisme pot estar perdent connexió amb un gruix important de la nostra societat. Espero poder-ho explicar millor en els nous articles sobre aquest BOP del CEO que voldria compartir amb tots vosaltres.

L’actual escenari polític, d’altíssima complexitat, amb tots els pactes que han permès la investidura de Pedro Sánchez, planteja, alhora, enormes riscos i impensables oportunitats. L’enquesta del BOP del CEO ens insisteix, però, que només si ERC i Junts són capaços d’arribar a consensuar un mínim diagnòstic de la situació, que permeti compartir una estratègia política i nacional, podrem aprofitar aquestes oportunitats que ara tenim al davant, impensables fa uns mesos. I ser forts per fer fronts als riscos i les amenaces. 

Ens necessitem tots, perquè només si hi som tots la independència és possible.