JA HE VOTAT NO A LA "LLISTA CÍVICA" DE L’ANC (la llista de la mentida i del wakisme independentista)

Avui divendres dia 1 de març ha començat aquesta consulta de la direcció davidiana de l’ANC, aquest nou Waco que anomenen "llista cívica".

Ja he votat i òbviament he votat NO

Aquí us ho explico:

Porto militant en l’independentisme des del 1984. Les he vistes de tots colors. Però mai com ara havia vist una cosa tan vergonyosa i amb tanta capacitat destructiva de l’independentisme com ho és aquesta moguda wakista de la “llista cívica”.

Sóc soci de l’ANC des de la seva fundació. I a l’ANC hi he fet gairebé tots els papers de l’auca, que en podríem dir. A l’Assemblea fundacional, al Palau Sant Jordi, vam portar tota la seguretat de l’acte. També vaig dirigir i amb els meus camarades portar, la seguretat de la capçalera de la mani de l’ANC de l’Onze 2012 o de la Via Catalana a Barcelona, on vam avortar un atac de la ultradreta espanyolista a la zona de Sagrada Família, on estaven els VIPS i la premsa internacional. Tinc la sort de compartir militància amb un grup de camarades disposats a tot, que és el que m’ha permès coordinar aquests i altres dispositius de seguretat, a l’ANC i sempre que ha calgut.

 Però no només en això he militat a l’ANC, també, he estat amb els meus companys d'un petit grup de recerca demoscòpica i anàlisi política. Durant força temps vam canalitzar el nostre compromís militant fent estudis per a l’ANC, analitzant dades, fent informes i diagnòstics sobre la nostra societat i l’independentisme... que permetessin a l’ANC desplegar polítiques i estratègies intel·ligents per fer créixer l’independentisme al nostre país.

He militat sempre, com a soci de base de l’ANC, a Cornellà de Llobregat, la localitat on em vaig criar, on vaig créixer, on el meu pare, mestre murcià, va tenir un compromís social i militant actiu per la nostra ciutat, país i llengua (fins al punt de ser detingut al tardofranquisme acusat de promoure l’ensenyament del català a les escoles de Cornellà), des del món sindical (participà de la fundació del sindicat USTEC) i polític, en l’òrbita del PSUC. A Cornellà vaig participar activament en les consultues populars, el 9N i l'1-O. Els companys de l’ANC de Cornellà em van avalar per a presentar-me al Secretariat Nacional de l’ANC, i vaig ser escollit (tot i que crec he estat el SN més fugaç, perquè esperit lliure com sóc i sempre anant de cara, vaig criticar durament allò de que “els pactes muten” de la CUP, principi segons el qual es consideraven legitimats per no haver de complir allò que havien pactat. La polèmica que va generar el que vaig dir em va portar a dimitir, no perquè pensés m’havia equivocat amb el que havia dit, sinó perquè veia que allò que havia dit, en tant en quant llavors era SN de l’ANC, perjudicava l’ANC, i per tant era millor dimitir. I així ho vaig fer. Però vaig continuar al peu del canó, com a militant de base, que és el que pràcticament sempre he estat.

La proposta de Llista Cívica de la direccio davidiana de l’ANC: mentides i wakisme

El primer de tot que cal deixar del tot clar és que tot aquest muntatge de la Llista Cívica de la direcció davidiana de l’ANC va radicalment en contra de les finalitats de l’ANC i dels seus estatuts.

L’article 2 dels estatuts de l’ANC estableix tres coses:

•           Quines són les finalitats de l’ANC? (art.2.1.): promoure pacíficament la independència, aglutinar totes les persones que hi creguin, respectant la seva diversitat i pluralitat, i potenciar iniciatives per fer-la possible

•           Què ha de fer l’ANC per aconseguir les seves finalitats? L'article. 2.2. llista tot un seguit de línies d’actuació

•           Què NO pot fer, en cap cas, l’ANC, que és el que queda explícitament i expressament prohibit que faci l’ANC en relació a les seves finalitats? L'art.2.4. literalment, diu: “l’ANC es mantindrà TOTALMENT independent de qualsevol partit polític, coalició electoral o grup d’electors i no es presentarà a cap tipus d’elecció”

La prohibició absoluta que estableix l’article 2.4 dels estatuts de l’ANC és una doble prohibició/obligació:

•           Mantenir-se totalment independent de qualsevol partit polític, coalició electoral o grup d’electors

i

•           No presentar-se a cap tipus d’eleccions.

Tot aquest muntatge és radicalment il·legal, va contra les finalitats de l'ANC i els seus estatuts, i és vergonyant aquest discurset de la direcció davidiana que promoure la llista cívica no va contra els estatuts ni les finalitats de l’anc, perquè la finalitat de treballar per la independència ho permet tot.

Mentida! 

Els estatuts de l’ANC prohibeixen expressament que l’ANC s’impiqui el més mínim en processos electorals, obligant l’associació a mantenir-se totalment al marge de qualsevol moguda electoral i, evidentment, a presentar-se a unes eleccions.

La direcció davidiana de l’ANC no només no s’ha mantingut al marge, sinó que l’està impulsant. És absolutament vergonyós, repugnant.

Però hi ha més elements que encara fan més repugnant tot això que està fent la direcció davidiana de l’ANC.

Sí, és evident que l’independentisme està en una crisi important, després que l’1-O arribéssim més lluny que mai, però el procés per fer la independència no culminés. Sí, és evident que tot el que ha passat des de llavors ens ha sumit en un estat de desorientació, desconcert, frustració i fins i tot ràbia, pel xoc que hi ha entre fer possible l’1-O i després sumir-nos en el desconcert que el va seguir.

L’1-O fou possible perquè hi vam ser tots, des dels centenars de milers de persones que ens vam mobilitzar, fins a totes les entitats, tots els partits i el Govern. Sense ser-hi tots no hauria estat possible, l’1-O no hauria existit. Tots. Cadascú al seu lloc. Tots. I hi vam ser.

I també hi vam ser el 3-O. I durant tot l’octubre. Però alguna cosa va fallar, alguna cosa no vam fer bé, alguna feblesa teníem... que no vam poder culminar el procés i la repressió va caure damunt nostre.

Em sembla insultant aquest simplisme davidià de la direcció ANC de “aixequem la DUI” i ja ho tenim. Si una cosa hem après és que estem davant un procés d’una complexitat i duresa extremes, per al que cal estar molt preparats. Fer aquests discursets de simplisme ximplista és d’una irresponsabilitat inadmissible.

El 28 de febrer del 1993, els davidians es tancaven al ranxo de Waco, on 51 dies després acabarien suïcidant-se, empesos pel convenciment que entre ells estava el nou Messies, que seria l’únic que els podria salvar de l’apocal·lipsi que s’acostava. L’única diferència amb els davidians de la direcció de l’ANC és que el 2024 és any de traspàs, i el tancament a aquest nou Waco de la llista cívica ha estat un 29 de febrer.

Per als davidians de la direcció de l’ANC tots els que no són ells són uns pecadors, que traduït al discurs per la llista cívica vol dir que no som independentistes, que som uns falsos independentistes. Només a ells els ha estat revelada la veritat, la llista cívica.

Fins el 2012 l’independentisme, a Catalunya, després de la mort física de Franco, no havia passat de ser un moviment testimonial. Als 80s érem 4 gats, i dividits entre nosaltres. 

Als 90s es va començar a endreçar la cosa, amb una ERC que, a partir de la Crida Nacional a ERC, havia anat esdevenint pal de paller. Però la independència no estava a cap guió. 

La primera dècada del s.XXI l’independentisme havia crescut, però no era ni de lluny un projecte majoritari social i políticament. I arribà el tripartit. Allò ho sacsejà tot. Molts ens hi vam girar en contra. Més sacsejades. 

I així vam entrar a la segona dècada del s.XXI sense tripartit i amb un nacionalisme majoritari, el convergent, que havia transitat cap al dret a decidir. En aquell context el 2012 es fundà l’ANC. I aquell Onze del 2012 mobilitzà centenars de milers de persones, més d’un milió. L’independentisme havia esdevingut el moviment cívic majoritari, amb una excepcional capacitat de mobilització. 

La transformació política del país arribà finalment amb el 9N, les eleccions del 2015 (les primeres en les que l'independentisme explícit assolí la majoria absoluta, a partir de la transició cap a l'independentisme explícit de la majoria de l'antic món convergent, del món d'ERC i de la CUP) i l’1-Octubre. 

Havíem aconseguit ser els majoritaris en tot. L’Onze del 2013 l’ANC havia aconseguit unir tot el país, de nord a sud, 400km, amb la Via Catalana. Milions de persones ens vam donar la mà amb qui teníem al costat, units per un objectiu, sense importar-nos a qui votava o com pensava o d’on veníem. La Via Catalana, la mobilització més extraordinària que mai hem fet, la va convocar, liderar i organitzar l’ANC.

10 anys després de la Via Catalana, d’aquella mobilització de l’ANC, que esdevingué, en paraules de la direcció de l’ANC d’aleshores “el símbol de la unitat del poble català per assolir la sobirania nacional”, l’actual direcció davidiana de l’ANC ens convoca a una Llista Cívica que només és el símbol de la divisió del poble català.

La divisió independentista que va seguir a l’1-O fou un dels factors clau que va impedir arribar més lluny. Des de llavors la divisió s’ha agreujat. 

Si ara féssim una enquesta a la militància independentista, la divisió de l’independentisme seria assenyalada com el principal problema que té l’independentisme. En qualsevol altra circumstància, amb qualsevol altra direcció, l’ANC estaria treballant per tornar a ser el símbol de la unitat del poble català per assolir la sobirania nacional... però aquesta direcció davidiana que ara hi ha a l’ANC només pensa en incrementar la divisió, en fer més forta la fractura independentista.

El Waco de la Llista Cívica converteix tots els independentistes que no ens sumem a a la secta davidiana, en falsos independentistes, en autonomistes, i per tant, som els primers als que cal combatre.

La divisió ha fet molt mal, cert, però la independència només és possible si hi som tots i generem les condicions per compartir un mínim diagnòstic i estratègica per avançar cap a la independència, no imposant-nos els uns als altres, sense acceptar, assumir, que ara mateix  hi ha estratègies diferents, i que no es tracta de convertir l’altre en enemic a batre, sinó en tornar, i si cal aprendre, a teixir complicitats i poc a poc anar compartint diagnòstics i estratègies.

L’ANC tenia prou força moral i cívica com per treballar per restablir uns consensos mínims. En comptes de fer això la direcció davidiana de l’ANC s’ha erigit en el principal actor d’una trencadissa wakista, fomentant al màxim la divisió independentista.

Malgrat la crisi en la que estem sumits, l’independentisme només pot mantenir viva la flama que ens permeti treballar per estar en condicions de fer un nou embat per la independència, que no sabem quan podrà ser, però que sí hauríem de saber com hauria de ser per poder arribar més lluny que l’1-O i fer possible la independència... si seguim sent el moviment majoritari des d’un punt de vista democràtic i polític.

La divisió ja hem vist posa permanentment en risc seguir sent aquesta majoria política i democràtica, per això l’ANC hauria de treballar per minimitzar-la en comptes d'agreujar-la com fa amb això de la Llista Cívica.

La direcció davidiana de l’ANC, en el que és una nova mostra del seu sectarisme simplista i ximplista fa el discurset que la llista cívica servirà perquè no es perdi vot indepe, perquè oferirà espai a l’abstenció indepe que l’actual situació ha generat.

I és evident que sí que l’actual situació ha portat vot indepe d’anteriors eleccions a l’abstenció, però si no contextualitzem el que estem fent és manipular, que és el que fa la direcció davidiana de l’ANC.

• A les eleccions del 14F del 2021 l’independentisme va tenir, en relació al 21D del 2017, 626.086 vots menys. Molt. Però és que l’unionisme va tenir 896.084 vots menys. El factor pandèmia va afectar tothom. L’independentisme va perdre vot. Però més en va perdre l’unionisme. Per contextualitzar...

• A les municipals del 2023 l’independentisme va tenir uns 321.332 vots menys dels que havia tingut a les municipals del 2019, però aquest discurset de ficar-ho tot al mateix sac és manipular la realitat, perquè de les tres forces indepes, dues van perdre vot i una en va guanyar.

• A les generals del 2023 l’independentisme s’hi va deixar uns 560.086 vots en relació a les generals del 2019, que van ser les eleccions generals amb més vot independentista de la  història. En relació al 2015, en plena ebullició indepe, l’independentisme només s’hi hauria deixat 207.942. I és que hi ha un factor que també és molt important de tenir en compte, i és el diferent comportament electoral en funció de les eleccions. I l’independentisme a les eleccions generals vota de molt diferents maneres... o no vota. Era un clàssic que en els mateixos anys, Pujol tingués majoria absoluta de vot i diputats al Parlament de Catalunya i el PSC-PSOE arrassés a Catalunya a les generals i fos un dels pilars de la majoria absoluta del PSOE de González.

La direccio davidiana de l’ANC diu que la llista cívica “salvarà” vot indepe. Això és una manipulació molt irresponsable, perquè sí que, evidentment, mobilitzarà un cert vot indepe, però l'escenari d'atroç divisió caïnista que implicarà en farà perdre més.

L’independentisme ha assolit el seu màxim de vot en escenaris en els que hi hagut una mínima unitat i amb projectes compartits, que generaven credibilitat en el procés independentista. Que l’ANC promogui una quarta/cinquena o sisena llista l’únic que farà és incrementar la divisió i afeblir l’independentisme.

Però el més greu no és això: el més greu és la irresponsabilitat dels davidians, perquè el problema més greu que genera la divisió no el tenim en les fluctuacions negatives del vot indepe ni amb la possible abstenció, sinó en el suport social a la independència.

Fixem-nos una cosa: demoscòpicament el màxim suport a la independència l’hem tingut el darrer trimestre del 2017. La unitat indepe i un projecte independentista creïble i engrescador van pujar el suport a la independència fins al 49%, mentre que els contraris es quedaven en un 43%.

6 anys després, el darrer trimestre del 2023, el suport a la independència se situa en el seu punt més baix, amb un 41%, 8 punts menys que al 2017, mentre que el no a la independència s’ha enfilat fins el 52%, 9 punts més que fa 6 anys.

El problema més greu que genera la divisió no és la pèrdua puntual de vot a partits indepes, sinó que l’opció de la independència perdi suport social.

I aquest és l’escenari wakista al que la il·legal llista cívica de la direcció davidiana de l’ANC ens porta, a un escenari d’una divisió i fractura independentista mai vistos, a la total pèrdua de confiança i credibilitat del nostre projecte d’alliberament nacional a la nostra societat.

Quina confiança podem generar, quin país millor podem oferir si no som capaços ni de posar-nos d’acord entre nosaltres i ens passem el dia apunyalant-nos i posant en marxa xaladures wakistes com la llista cívica?

Més dades: entre octubre 2017 i març 2019 era un 40% dels catalans que, en la resposta múltiple, volien per a Catalunya l’escenari que fos un Estat independent. El passat octubre 2023 els partidaris de l’estat independent només érem un 31%, el percentatge més baix de la història demoscòpica de Catalunya.

La divisió s’està carregant tot el que havíem assolit, i l’ANC, en comptes de treballar estratègies per tornar a escenaris d’unitat, mantenint l’independentisme com a ideal majoritari del nostre país i  generant les condicions per assolir la sobirania nacional...el que fa és impulsar projectes wakistes, fomentant la màxima fractura i divisió independentista, fet que ens portarà a un escenari polític i social de minorització de l’independentisme en tots els àmbits.

HE VOTAT, I EVIDENTMENT HE VOTAT NO, I US DEMANO QUE VOTEU NO

• Evidentment he votat NO al projecte wakista de la llista cívica d’aquesta direccio davidiana de l’ANC, i espero siguem molts els socis de l’ANC que així ho fem, que el NO sigui majoritari i eviti així la desaparició de l’ANC. Una ANC implicada, àdhuc promovent, fomentant, la divisió partidista, seria la fi de l’ANC. Aquell 11 de setembre del 2013 ens agafàvem de la mà tots, sense preguntar-nos res, compartint un ideal i esdevenint així el símbol de la unitat del nostre poble per la independència. Cal tornar a aquella ANC, i no a la dels davidians que fomenten la divisió i fractura. El país necessita l’ANC i l’ANC necessita tornar a ser el que fou, perquè allò que fou i feu és el que ens va permetre arribar més lluny que mai. Si ara triomfés el wakisme de la llista cívica implicaria la desaparició de l’ANC. Fins ara a tots els pobles, barris i ciutats a l’ANC ens hi trobàvem gent de tot arreu, de tots els partits i de cap partit. Si el projecte wakista tirés endavant a l’ANC només hi quedarien els davidians, els de la llista cívica, és a dir, desapareixeria l’ANC i pràcticament totes les seves territorials.

• He votat NO, amb el convenciment que només si hi som tots la independència és possible.

• He votat NO perquè la llista cívica de l'ANC en cap cas, com menteix la direcció davidiana, servirà per fer la independència, sinó tot el contrari, ens n'allunyarà.

• He votat NO a la llista cívica de l'ANC perquè és l'única manera de mantenir oberts els camins a l’esperança, a la independència.  

• He votat NO a la llista cívica de l'ANC perquè és l'ANC qui la promou, i això no ho ha de fer mai. Si hi ha gent que vol posar en marxa un nou projecte polític que ho faci, però no l'ANC, perquè això és carregar-se l'ANC. L'ANC, des de la seva fundació, té el seu espai en el moviment independentista, que no és l'electoral, sinó el cívic. Si hi ha gent que vol posar en marxa nous partits, propostes polítiques electorals, que ho facin, cap problema. Però no, mai, l'ANC.
  

 AMICS, CAMARADES, COMPANYS DE LLUITA, LECTORS: VOTEU NO!

.