La darrera setmana abans les “vacances” de Pasqua vam tenir les dades de la millor enquesta que es fa a Catalunya, el BOP del CEO corresponent a la primera onada del 2024.
El que és rellevant d’aquesta enquesta és que el seu treball de camp està fet abans de la convocatòria electoral, just va acabar la setmana abans que el President Aragonès convoqués les eleccions del 12 de maig. Així les coses no la podem considerar en cap cas una enquesta “pre-electoral”, però sí que té un valor interessant en l’anàlisi que fem d’ara fins el 12M: les dades que ens aporta aquest BOP del CEO es constitueixen en les dades d’un moment “zero”, de com estaven les coses abans de la convocatòria electoral. I així podrem veure quin nivell d’impacte tindrà la campanya, el procés electoral, comparant les diferents enquestes que vagin sortint i els resultats que es donin el 12M amb la situació d’aquest moment “zero” del BOP del CEO.
En aquest article analitzaré aquest moment zero en dues parts:
- Primera part: l’anàlisi demoscòpic de projecció de vot que visualitzem en aquesta primera onada 2024 del BOP del CEO
-
Segona part: l’anàlisi política dels principals reptes i escenaris
polítics i nacionals que es poden projectar abans i després de les eleccions del 12M
Primera part: Com estan les coses a nivell electoral en aquest moment “zero”?
-
Ara com ara totes les enquestes projecten, també
el BOP del CEO, el PSC com a guanyador de les eleccions al Parlament del 12M,
és a dir, el PSC seguiria sent la força més votada, tal i com ja va ser les
darreres eleccions. El que no s’aprecia és que en aquest moment zero s’hi situï
amb la fortalesa i projecció de creixement que la majoria d’enquestes li donen.
Les darreres eleccions el PSC fou un dels principals beneficiaris de l’enfonsament
de C’s. Ara el PSC, tot i que esgarrapa vot de gairebé tothom, ho fa en
percentatges massa baixos com perquè li projectin un enfortiment electoral. A
més a més, sorprenentment, el PSC veu afeblida la seva fidelitat de vot, que
tot i estar en la franja alta, només és del 71,3%. Fa només uns pocs mesos era
del 76,1%. La bona notícia per al PSC és que només perd vot de manera significativa cap a ERC
(un 6,1%), tot i que té moltes petites fugues en direccions molt diverses (2,9%
Junts, 3,2% Comuns, 2,2% VOX...). Finalment en la captació de vot d’altres
formacions, només el 16,7% dels pocs que les últimes van votar C’s i el 5,2%
dels que van votar Comuns presenten ara percentatges significatius de vot cap al
PSC.
- ERC presenta una gran estabilitat d’intenció de
vot, fruit d’una forta fidelitat de vot (el 74,8% del vot que va tenir les
darreres eleccions, que recordem fou segona força més votada) i que tot sembla
indicar que les fugues de vot que presenta es compensen amb les captacions de
vot d’altres formacions. Així, ERC sembla perd vot cap a Junts (7,5%), CUP
(3,5%), PSC (2,5%), Comuns (2,2%), però és que també rep vot provinent de PSC
(6,1%), CUP (6,2%) o Junts (3,6%). Per tant ara mateix la paraula que millor
expicaria la situació ERC amb les dades BOP del CEO és “estabilitat”.
- Pel que fa a Junts, en el moment zero de l’enquesta
del CEO, les dades també projectaven una important estabilitat, tot i que amb
uns fonaments diferents dels d’ERC i alguns petits dubtes que no veiem entre l’electorat
d’ERC. Així Junts també se situava, en aquest moment zero, com el PSC, amb una fidelitat de vot que podem considerar alta, amb aquest 71,4%, que com en el cas del PSC se situa en la part baixa del que considerem una fidelitat alta. És alta, però no altíssima. A diferència d’ERC, Junts
només capta vot significativament d’ERC, un 7,5%, però en perd, en percentatges
menors, en diferents direccions: 3,6% cap a ERC i 4,2% cap a la CUP. En el cas
de Junts el principal factor diferencial en l’anàlisi del comportament dels
seus antics votants és aquest 6,8% que diuen votarien “altres”. En el moment de
l’enquesta, recordem, amb treball de camp fet abans convocatòria eleccions, abans de saber-se que Puigdemont seria el candidat,
però també abans de saber-se que les bases de l’ANC rebutjarien el projecte de
llista cívica que volia impulsar la direcció de l’ANC. L’escenari en
el que responien els enquestats estava caracteritza amb el que semblava una
molt probable 4a opció en l’espai independentista, la de la llista cívica de l’ANC,
però també amb la 5a que ja havien fet públic Ponsatí i Graupera que
impulsarien, i fins i tot una 6a, la llista xenòfoba impulsada per l’Orriols.
No sabem aquest 6,8%, de l’antic vot de Junts com es repartia entre aquestes
opcions en aquest moment zero, només sabem que, òbviament no alimenta cap de les opcions possibles en aquest "altres".
- La CUP presenta, en aquest BOP del CEO una
sorprenent fidelitat de vot, del 78,5%, quan fa només uns mesos la fidelitat de
vot cupaire era de només el 64,1%. Això pot ser conseqüència que evidentment en
una mostra d’una enquesta així els votants dels partit més minoritaris sempre
estan menys representants, i que per tant les respostes d’un parell d’enquestats
poden moure molt els percentatges. Feta aquesta consideració, com deia, ara
mateix CUP sembla tenir una alta fidelitat de vot i que només perd vot
significativament cap a ERC (6,2%) i Comuns (3,1%), mentre que rebria uns
petits, però significatius, perquè són percentatges de formacions amb molt més
vot del que va tenir la CUP, el 3,5% d’antic vot d’ERC i el 4,2% d’antic vot de
Junts.
-
Pel que fa al fatxerio, es confirma plenament la
desaparició del moviment que va promoure des del minut u de la seva creació la
fractura identitària a Catalunya, C’s. Només reté un 27,6% del vot que va tenir
les anteriors eleccions. El seu antic vot se’n va principalment cap al PP, en
un 33,3%, seguit del vot cap al PSC (16,7%) i finalment cap a VOX (5,6%). Aquest
33,3% de vot cap al PP és el que, sumat al 13,8% d’antic vot de VOX, bàsicament
alimenta les opcions de creixement del PP, unes opcions que a la llum de les
dades d’aquest BOP del CEO són més aviat modestes. Pel que fa al moviment
xenòfob espanyolista de VOX, arriba a la convocatòria del 12M afeblit, amb
només un 65,5% de fidelitat de vot, la segona fidelitat de vot més baixa de tot
el panorama, només superada per la dels extintint-se ciutadans. Només rasca una
mica de vot de C’s. Tenint en compte que el PP fou la força menys votada del
Parlament les darreres eleccions, la fuga de vot PP del 6,1% cap a VOX no deixa
de ser quasi una anècdota. Però hi és.
- Finalment, els Comuns es mostren sorprenentment sòlids, amb una
fidelitat de vot del 81,3% i només fugues significatives cap al PSC (5,2%) i un
4,2% cap a “altres”, que en aquest cas, pel moment de l’enquesta, podem pensar
era cap a Podemos. Ara ja sabem Podemos no es presenta. Però això no sembla
faci guanyar gaire als sumar en comú. Veurem com gestionen ser responsables avançament electoral
En resum, l’última enquesta important abans de la convocatòria electoral, aquest BOP del CEO primera onada 2024, que podem agafar com les dades del moment “zero”, el que projecten (o projectaven) és un escenari caracteritzat per l’estabilitat en relació als resultats de les darreres eleccions al Parlament, només trencat per la segura desaparició de C’s. La resta de formacions no tenen una projecció de vot que projecti uns mínims canvis en relació a la situació actual.
Però, insisteixo, això és en el moment zero. Ni estaven convocades les eleccions, ni els Comuns havien fet saltar pels aires els pressupostos ni el President Puigdemont havia anunciat la seva candidatura i voluntat de tornar a Catalunya si es donen les condicions per ser investit. Suposo que en un parell de setmanes començarem a tenir treballs demoscòpics pre-electorals ja amb l’escenari electoral plenament definit, a nivell de partits i a nivell de llistes.
Segona part: Anàlisi dels principals reptes i escenaris de país, nacionals i independentistes que es projectaran en aquestes eleccions del 12M
- El principal repte que com a país, Nació i
moviment independentista tindrem aquest 12M és saber si l’independentisme es
manté com l’opció majoritària del poble de Catalunya o no. Com vaig dir en l’anterior
article, el moviment independentista necessita, per poder ser viable, mantenir la força que li dona la democràcia, els vots, és a dir, ser l’expressió
del que vol la majoria del nostre poble. Aquest 12M aquesta legitimitat,
aquesta clau de volta de qualsevol escenari, com és la de ser o no ser majoria
democràtica, determinarà el futur de l’independentisme. Ser majoria no implica
necessàriament accedir directament a la independència, ja ho hem vist aquesta
legislatura, però és la condició necessària per poder-hi accedir. Si deixem de
ser la majoria social i democràtica que en aquesta passada dècada vam
aconseguir ser deixarem d’estar en condicions de fer la independència, s’haurà
tancat una etapa, que només es podrà reobrir, amb el pas dels
anys, amb molt treball i que unes noves generacions aconsegueixin que les urnes tornin a expressar una majoria democràtica per la
independència. El suport a la independència ha baixat del 49% al 41%-42% dels
últims CEOs, mentre que el No a la independència ha passat del 43% als actuals
52%-51%. Si aquests canvis socials en el suport a la independència es
tradueixen en el vot polític al Parlament, la independència quedarà aparcada,
en haver perdut la legitimitat democràtica en la que es fonamentava, en la que
necessàriament i únicament es pot fonamentar.
- El segon gran repte, escenari, que plantegen
aquestes eleccions podria semblar directament lligat a l’anterior, però no és
així. Quins seran els escenaris de govern que sortiran de les eleccions del
12M? Hi podria haver una majoria independentista, però no un acord de mínims
per un Govern independentista, tal i com ha passat aquesta legislatura. I,
evidentment, si no hi ha majoria independentista no hi haurà govern
independentista. Així les coses els únics que ara mateix tenen segur seguir al
Govern (ja veurem en quina situació) és ERC. És evident que ERC és, en qualsevol
escenari, el soci necessari. No hi pot haver govern independentista sense ERC.
És igual si guanya Puigdemont, és igual quins resultats tingui ERC o tingui la
CUP. L’única possibilitat d’un govern amb les tres opcions indepes és amb ERC. Però
tant si hi ha una majoria indepe com, sobretot, si no hi és, ERC també és el
soci únic per al PSC, per a un escenari de Govern semi tripartit o totalment
tripartit, de mínima estabilitat. Sense ERC el PSC no pot fer res estable. Per
tant ERC, en qualsevol escenari, es projecta com a necessària. No hi ha alternativa. I no importa
gaire com acabin sent els resultats electorals. Només en escenaris rotllo BCN,
que considero altament improbables, ERC podria ser “prescindible”, és a dir, en
un escenari en el que no hi hagi majoria absoluta indepe i Comuns, PP i VOX
votin, a la investidura, a Salvador Illa, al PSC, per evitar pacti amb indepes.
-
El No dels socis de l’ANC a la llista cívica que
volia impulsar l’actual direccio de l’ANC, que hauria implicat la desaparició
de l’ANC evitarà que es dispari la divisió de l’independentisme, evitarà que la
fractura s’incrementi i els efectes devastadors d’aquesta fractura segueixin
creixent. I, a la seva vegada, aquest No dels socis a la llista cívica permetrà
recuperar l’ANC i mantenir-la com l’agent cívic de mobilització que mai hauria
hagut de deixar de ser. En aquest sentit el pas endavant que ha fet Lluís Llach
de presentar-se a les eleccions al Secretariat Nacional és un cant a l’esperança.
-
Malgrat tot, com ja he dit, aquest 12M l’independentisme
persistirà i seguirà aprofundint la seva divisió. Ponsatí i Graupera ja han dit
que es presentaran, perquè ja han recollit les signatures. Fa temps ho tenien
decidit i hi estaven treballant. I estaven i estan en el seu ple dret de
fer-ho. El que xoca irreconciliablement amb la meva escala de valors és que Ponsatí
i Graupera portin pràcticament des que fou escollida eurodiputada a la llista
del President Puigdemont treballant contra ell des de la comoditat dels
recursos econòmics obtinguts a l’empara d’anar a la llista del President. Ponsatí i
Graupera està clar com a molt poden aspirar a reeditar el gran “èxit” de
Graupera a les primàries a Barcelona, quan no va aconseguir cap regidor però va
impedir una majoria independentista a l’Ajuntament de la capital de Catalunya
en un moment clau. En l’actual escenari les opcions que tenen d’entrar al
Parlament són zero, però sí podrien aconseguir, gràcies a la Llei d’Hondt,
desgastar suficientment altres candidatures independentistes que sí sabem
obtindran representació al Parlament com per fer impossible una majoria
independentista.
-
En termes d’opcions electorals, també està per
veure si, per primera vegada a la nostra història, en l’espai independentista
hi haurà un partit racista i xenòfob, plenament arrenglerat amb el discurs de l’actual
ultradreta europea, com és l’Aliança Catalana de la Sílvia Orriols. L’independentisme
català, la lluita històrica de l’independentisme català, sempre ha estat una
lluita antifeixista, democràtica, i abraçada als drets i valors humans i
socials de la llibertat, la democràcia, l’antiracisme, el progrés... Per
primera vegada, aquest 12M, en l’espai independentista, hi pot haver una
candidatura racista i xenòfoba, una candidatura que fa seus els posicionaments
i discursos polítics contra els que l’independentisme català sempre ha lluitat.
No sé quin suport electoral pot tenir una opció així. Ara com ara, en aquest
moment zero, no existeix, però veure’m fins on pot arribar electoralment aquest
discurs d’odi plenament alineat amb la ultradreta europea. Sigui quin sigui en
el fons m’és igual, perquè sé que mai formaran part del “nosaltres”
independentista en el que milito des del 1984 ni dels valors que fins ara tots
havíem compartit, uns valors que generació rere generació hem heretat dels qui
ens han precedit en la lluita. Amb el racisme i la xenofòbia d’aquesta ultradreta no hi ha
absolutament res a compartir, ni ara ni mai.
- Les eleccions del 12M també ens donaran resposta a diversos interrogants que planen sobre el nostre país i els diversos escenaris de futur que té pel davant i inevitablement haurà de resoldre si hi ha un “nosaltres” possible que reculli aquest sentiment majoritari del nostre poble o no . L’independentisme català mai serà un moviment únic, com ho pot ser l’SNP a Escòcia. Hem d’acceptar la realitat, assumir-la i sentar les bases per poder treballar des d’aquesta diversitat, compartint diagnòstics i estratègies bàsiques, en un marc plural, només limitat pels valors democràtics i els drets humans. Un “nosaltres” que torni a ser capaç de llegir i parlar al nou país que som, en permanent evolució, i amb impactes monumentals, com van des de tot el que va passar l’1-O i la repressió i desencís posterior, fins a tot el que vam viure amb el confinament de la pandèmia, que mai vam pensar viuríem, però que vam viure, que ens hi vam quedar atrapats, i que ha canviat moltíssimes més coses de les que crec reconeixem o sabem veure.
- Finalment, enmig tot aquest escenari polític i nacional d’alta complexitat, el 12M i tots els dies que falten fins arribar-hi estaran marcats, de fet ja ho estan ara, per la irrupció del President Puigdemont com a candidat a recuperar la presidència del país que va perdre amb l’aplicació del 155. És més que evident que el President Puigdemont és ara mateix una figura clau en tots els escenaris polítics i electorals que ens porten al 12M, tant pels suports que encara mobilitza el seu lideratge com, també, per ser l’enemic públic número 1 del deep State espanyol, dels guardians del Règim del 78, començant per l’exèrcit togat que només pensa com engarjolar-lo. Podrà impedir el cartel de la toga que Puigdemont es presenti a les eleccions? Fins on pensa arribar per intentar impedir-ho? Si no ho aconsegueix, i Puigdemont pot liderar la seva llista amb Junts i altres formacions i personalitats independents, quin efecte tindrà? Quina és, ara mateix, la capacitat de mobilització electoral que té el President Puigdemont? I podrà tornar si després del 12M hi ha una majoria per investir-lo? El detindran? Puigdemont ja ha fet un cop d’efecte molt espectacular, incorporant l’Anna Navarro com a número 2 de la seva candidatura.
Com deia al principi, l’enquesta del BOP del CEO primera onada del 2024 ens ha permès situar el moment “zero” de la situació política a Catalunya i de l’actual projecció electoral. Les enquestes que vinguin a partir d’ara ens permetran analitzar com estan evolucionant les coses. Ho seguirem amb interès. Suposo en un parell o tres de setmanes, abans inici campanya electoral, tindrem dues molt bones enquestes: la pre-electoral del CEO i la del CIS.
Acabaré citant l'històric militant independentista Antoní Massaguer: "Per vèncer cal anar-hi, anar-hi i anar-hi..."
Som hereus dels qui ens han precedit en la lluita per una Catalunya lliure i dels valors amb els que van lluitar, la democràcia, la justícia, la llibertat, els drets humans...
Per la independència i contra el feixisme, el racisme i la xenofòbia! Sempre! Fins aconseguir-ho!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada