Dimecres el Centre d'Estudis d'Opinió
(CEO) va fer pública una enquesta que tenia bàsicament dos
objectius: valorar el debat de política general i, atesa la
transcendència que va tenir, analitzar el suport a l'acord per fer una consulta
d'autodeterminació.
Des del meu punt de vista trobo un
error que el CEO fes públiques dades de vot directe. Entenc que es
poguessin preguntar, però no trobo cap explicació a que es fessin
públiques d'aquesta manera.
Molt probablement això estigués
determinat per la transparència amb què actua el CEO i perquè
potser aquestes enquestes formin part de l'enquesta macro que es farà
abans de les eleccions, finals d'octubre, suposo. No ho sé.
Per tant, em limitaré a intentar analitzar el munt de coses
que sí ens planteja l'enquesta i que ho fa amb fiabilitat
demoscòpica. I que a mi m'ha deixat amb molts interrogants oberts.
La primera qüestió i més evident i
positiva, és l'enorme suport que té una consulta
autodeterminacionista entre els catalans, un 74%!, amb només un
vintipoc en contra. Està molt bé. És una majoria, a més, que és
l'opció majoritària entre pràcticament tots els votants dels
diferents partits polítics (CiU, PSC-PSOE, ERC, ICV-EUA, SI). Només
entre els votants del PP i de Ciutadans no és així, i fins i tot
entre aquests ens trobem que pràcticament un 25% de votants del PP
volen aquesta consulta.
Una segona qüestió rellevant és
l'impacte favorable de la intervenció del president Mas. Obté una valoració
força alta de mitjana i, el que és més significatiu, la seva
valoració és força positiva, reconeguda, per la majoria dels
votants dels diferents partits. Evidentment per als de CiU, que el
valoren amb un 7,65, però també per als d'ERC, que el valoren fins
i tot més que els convergents, amb un 7,73 (per sobre fins i tot del
portantveu d'ERC), els de SI (amb un 8,62!, també per sobre del mateix de SI),
pels del PSC (amb un 5,34, mentre suspenen al propi) i fins i tot
pels d'ICV-EUA (que li donen un 5,54).
La valoració mitjana d'en Mas no passa
del 6,45 perquè es produeix un fet molt interessant, i és que, amb
diferència, és el pitjor valorat pels votants del PP! Aquí es
podria dir allò de “el sentiment és mutu”, atès que els
votants de CiU a qui pitjor valoren és a l'Alicia Sánchez Camacho.
Però no deixa de ser xocant que votants del PP valorin pitjor en Mas
que n'Alfons López Tena o en Puigcercós o n'Herrera!
Al meu entendre aquesta és una dada
molt significativa, del col·lapse que el posicionament del president
Mas ha provocat en el PP, de la profunda i irreversible irritació
i fractura que la seva claredat ha generat.
El tercer element que voldria destacar
no és cap novetat: fa temps que les enquestes, totes, ens ho
mostren, i és el fet que identitat i projecte polític no estan
associats. Tornem a trobar-nos davant la realitat dels terços.
Una tercera part del país se sent tant espanyola com catalana
(encara la majoritària, amb un 31,9%), una tercera part se sent
únicament catalana (per primer cop el segon terç, amb un 31%) i una
altra tercera part més catalana que espanyol/a (un 28,3%).
És a dir, un 60% de la ciutadania
incorpora un major o menor element d'espanyolitat (que no
espanyolisme) a la seva identitat. Si ho suméssim el 3,3% que se
sent més espanyol que català i el 3,8% que només se sent espanyol,
ens trobaríem que pràcticament el 70% de la població de Catalunya
manté un referent d'identitat espanyola en la seva autodefinició identitària.
És evident, per tant, que qualsevol
proposta que es formuli en termes identitaris o que introdueixi
elements de menyspreu a aquest sentiment plural que d'una manera o una altra
té la immensa majoria de la nostra societat, no només està abocat
al fracàs, sinó que ens podria abocar directament al fracàs el procés cap a l'estat propi. Molt
de compte, per tant, amb aquest tema. I a fer molt més cas a la prudència amb què s'està tractant, des dels lideratges més responsables del país, temes identitàriament
sensibles com el castellà. Fóra bo que tothom entengués l'enorme
dimensió estratègica que té i la importància de les propostes i
formulacions que han fet el president Mas i n'Oriol Junqueras. Que
ningú frivolitzi amb aquest tema ni es vulgui fer l'homenet.
El quart element que m'ha cridat
l'atenció, com a tots els qui han comentat l'enquesta, és l'enorme
bossa d'indecisos que hi ha en les opcions de vot. És brutal i això ens ha de fer
reflexionar molt sobre quina és la situació del país i com pot
evolucionar el mapa polític.
Fixem-nos en una cosa: en el moment
històric en que amb més claredat s'han hagut de posicionar totes
les forces polítiques, i davant reptes molt i molt concrets, com una
consulta d'autodeterminació i la creació d'un estat propi... en
aquest moment històric resulta que també per primera vegada en la
nostra història hi ha un 47% de catalans que es mostren indecisos en
relació a què votaran.
És a dir, pràcticament la meitat dels
catalans, després de tot el que ha passat i de com s'han posicionat
tots els partits polítics, no saben o no contesten què votaran.
Admetem que el NS/NC és indecisió. Podria ser també que hi hagués una part de NC, és a
dir, que no volen dir el que votaran, però com que això no és transparent demoscòpicament, no ho tindré
en compte. Simplement sabem que hi ha una situació explosiva, i és
que a un mes i mig de les eleccions, el 50% del país no sap què
votarà.
Això introdueix un enorme factor
d'incerteses i volatilitat en qualsevol anàlisi que tracti la
intenció de vot i la seva possible projecció.
És interessant, molt interessant, analitzar els elements objectius dels que ens informa el treball
del CEO. Aporten molta informació.
- Una primera dada a tenir en compte és que d'alguna manera la indecisió està repartida per tots els partits polítics, no n'hi ha cap que se'n salvi. Ens trobem, per tant, que la nova situació del país afecta al posicionament dels votants de tots els partits. I això vol dir que els factors que determinen aquesta indecisió són diversos.
- Un segon element a tenir en compte és que davant la pregunta sobre la intenció de vot i el record de vot, ens trobem amb tres circumstàncies: els qui van votar un partit i el continuaran votant (fidelitat de vot) els qui van votar un partit i ara estan indecisos (el NS/NC) i els qui van votar un partit i ara tenen decidit votar-ne un altre. La combinació d'aquestes tres opcions determina molt el dibuix final del mapa polític que ens explica vàlidament l'enquesta CEO.
D'acord a aquestes coordenades, el segon factor a destacar, després de
l'enorme percentatge d'indecisos, és la baixíssima fidelitat de vot
que manifesten els votants de tots els partits.
La situació de CiU
Crec que els estrategues de CiU tenen
motius més que suficients per a estar molt preocupats sobre les
seves expectatives electorals. Molt.
Ara tothom parla de que si majoria
absoluta sí o no. Però el cert és que, analitzant les dades del
CEO, la qüestió més rellevant no és aquesta.
En relació a CiU el que ràpidament
més va cridar la meva atenció és la xifra de només un 54,7% de
fidelització de vot. Això és, en el món convergent, insòlit. CiU
sempre ha conservat, fins i tot en els pitjors escenaris del
tripartit, una altíssima fidelitat de vot, que ara cau de manera
dramàtica, més de vint punts en relació a les últimes enquestes
CEO!!!
En la primera onada CEO 2012 (primer
trimestre de l'any), ja plenament immersos tots en els ajustos
pressupostaris o retallades (ho dic per a evitar que ningú no fugi
per aquesta tangent equivocadament), CiU tenia una fidelitat de vot
del 77,5%, i en la segona (finals de juny del 2012 -fa tres mesos!!!-), del 74,7%.
Una caiguda de 20 punts en la fidelitat
de vot de CiU és tremendo.
Per què ha passat això? És molt
difícil de saber. Però jo tinc la meva particular teoria, que linka
perfectament amb opinions que he anat expressant al llarg d'aquests
anys. No és cap novetat.
Sempre que he analitzat
enquestes he assenyalat el % de votants de CiU que no votarien Sí a
la independència en un referèndum com un dels elements clau,
decisius, per al nostre futur, per a la construcció de la majoria
social.
Els votants de CiU, històricament, i
de manera molt sostinguda en el temps, només es manifestaven a favor
del sí en un referèndum autodeterminacionista en un 55%. La resta o
bé en contra (al voltant d'un 20%) o bé no ho sabien o
s'abstindrien. I sempre havia dit que en aquest 35% ens estàvem
jugant bona part de les nostres opcions. I explicava -per a qui ho volgués entendre- la cura que això
obligava a tenir a la direcció de CiU en els seus moviments perquè
aquest 35% no es quedés despenjat. En el CEO del primer trimestre
del 2012 els votants de CiU del Sí estaven clavats en el 55,3%, com
en totes les enquestes anteriors.
Tanmateix, la segona onada del CEO del
2012, finals de juny, va tenir un gran impacte, atès que a nivell de
tot el país, els partidaris del Sí en una consulta per primera
vegada passaven del 50%. Per primera vegada se situaven en el 51%,
una dada espectacular que ens situava a les portes de la majoria
social que necessitem.
En aquell moment vaig fer una anàlisi
que alguns van criticar, però que era i és encertada. A aquest
percentatge s'hi va arribar pel desplaçament tectònic que hi havia
hagut entre el votant convergent, que, per primera vegada en la
història, havia passat d'estar ancorat en aquell 55% a situar-se en
un 64,5% de partidaris del Sí. Aquest increment de pràcticament 10
punts de partidaris del Sí entre els votants convergents era el que
havia permès saltar a aquest 50%.
A més a més, n'extreia una conclusió
política, i era que l'estratègia convergent estava funcionant, atès
que havia començat a desplaçar el seu electorat cap a posicions
favorables a l'estat propi. El nostre repte i la nostra majoria no
està en els que ja som favorables a l'estat propi, sinó en
convèncer els que no ho estan. I en això l'estratègia de CiU havia
començat a donar els seus fruits. Tanmateix, encara ens trobàvem
(juny 2012) que un 15% de votants convergents votarien No i que un
altre 15,5% no aniria a votar, per tant, un 30% que tenien clar no
votar a favor, als que caldria afegir un altre 5% d'indecisos.
Doncs bé, quan mirem les dades
d'intenció de vot a CiU d'aquesta enquesta del CEO d'octubre 2012, ens trobem que després del posicionament
inequívoc del president Mas a favor de l'estat propi i de
l'autodeterminació, CiU, per primera vegada en la història, té una
enorme bossa d'indecisos, del 36,7% dels seus votants.
Per a mi no hi ha cap sorpresa, només
preocupació. Aquest 36,7% coincideix pràcticament al milímetre amb
el 35% de votants convergents que a finals de juny no votaven Sí en
un referèndum.
El procés cap a l'estat propi l'hem de viure com un cercle virtuós. Si una anella de la cadena es trenca, tot el procés perilla. Si CiU no aconsegueix mobilitzar aquest 36,7% d'indecisos les seves expectatives electorals quedaran per sota dels seus actuals resultats. I sobre això només se'n farà una lectura, aquí i a tot el món: Catalunya no recolza el procés sobiranista. Alerta per tant amb aquesta dada, perquè és molt rellevant.
En aquest context complicat, CiU només
té una bona notícia: cap dels seus votants se'n va cap a altres
opcions. Estan indecisos, no saben, o no contesten, però en cap cas
manifesten que el seu vot es desplaci a altres forces. I això permet
a la força hegemònica del sobiranisme treballar amb una base
favorable per a tornar a atreure com a mínim una part significativa
dels seus antics votants, no perdre'ls.
El lideratge del president Mas és, davant aquest repte, absolutament clau. Però potser no és
l'única carta a jugar. Si aquest enorme percentatge d'indecisos
coincideix, com ja hem vist, amb el percentatge de votants
convergents que no votarien Sí en un referèndum, crec que
l'estratègia convergent ha d'orientar-se a intentar oferir garanties
i seguretat a aquesta enorme massa de votants seus. I sí, no m'he
tornat boig amb això que ara us diré: crec que la figura d'en Duran
Lleida pot ser molt important. Per als convençuts en Duran ens
provoca urticària, sempre el veiem com un obstacle, un
obstruccionista. Però pensant en aquest 35% de votants de CiU que
encara no aposten per un estat propi, potser una figura com en Duran
els podria ajudar a aproximar-s'hi, a veure-ho amb més seguretat. Aquí tenim un dels grans temes d'aquestes eleccions. Què voldrà fer en Duran? Assumeix treballar per l'estat propi? Ajudarà?
Més resumidament, sobre la resta de
forces polítiques:
PSC-PSOE: aquests sí que tenen un
problema, i greu. Tenen la més baixa fidelitat de vot: un 25%!!!! El
seu percentatge d'indecisos és el més alt de tots, del 51,2%. Però
és que a més, i això és el que acaba de convertir en un escenari
terrorífic les seves expectatives electorals, tenen una molt important fuga de vot cap a altres opcions, del 25% dels
seus antics votants.
Pràcticament un 10% dels votants
socialistes tenen decidit anar-se'n cap a CiU (altre cop, com a les passades
eleccions, la fuga més alta de vots de tot el sistema polític
català). I després, tot i que ja en menor mesura, encara ens trobem
que un 3,6% se'n van cap a ERC, un 2,4% cap a ICV-EUA, un altre 2,4%
cap a Ciutadans i un 1,2% cap al PP. És a dir, fuga de vots en totes
les direccions. Això no hi ha manera de “taponar-ho”, si tiben
cap a una banda el descosit el fan per l'altra, i viceversa.
Realment els socialistes, en aquestes
eleccions, estan davant la Tempesta Perfecta. I les seves
expectatives, clarament, molt i molt a la baixa.
ERC és el partit amb més baix
percentatge d'indecisos, “només” un 28,7%. Tanmateix, això no
vol dir que la seva fidelització de vot sigui alta, tot el contrari,
només és d'un 40,2%. El gran repte d'ERC, d'acord a les dades que
proporciona l'enquesta CEO és la molt significativa fuga d'antics
votants cap a CiU, de fins a un 23%. És una dada tremenda, el major
desplaçament percentual de votants entre partits. Aquí és on ERC
té un enorme problema, i repte.
Sobre el PP: De tot aquest escenari descrit fins ara
qui més sembla, apriorísticament, que en podria sortir beneficiat
d'alguna manera és el PP, però res més lluny de la realitat. Com a
mínim de la demoscòpica.
El PP té un 40% d'indecisos (39,5%).
Estem davant un altre partit que s'ha posicionat amb claredat total
en relació a la consulta i l'estat propi, amb una enorme
hostilitat... i això veiem que a bona part dels seus votants els hi
genera dubtes. Només conserven (fet estrany en ells) un 39,5% de
fidelitat de vot. A l'igual que en el cas de CiU els seus antics
votants no expressen en cap cas preferència per cap altre partit, és
a dir, no tenen fuga de vots cap a altres formacions. En aquest
sentit la dada que més destaca, al costat del 40% d'indecisos, és que un no gens menyspreable 13,2%
dels seus antics votants tenen decidit no votar en aquestes
eleccions.
ICV-EUA tampoc s'escapa de la indecisió
entre els seus votants. Un 39,2% no saben què faran. Només
un 41,2% es manifesta amb fidelitat de vot. I en canvi, té petites
mostres de desplaçament de votants cap a altres formacions. La més
curiosa, tenint en compte la campanya de demagògia antiretallades
que porten fent és que un 6% dels seus votants se'n van cap a CiU...
Finalment, tot i que el CEO ja ens
avisa que els resultats no són estadísticament representatius, ens
trobem que Solidaritat també té greus problemes en relació al seu
electorat. Ja ho vaig advertir davant les últimes enquestes que
havien sortit. Al meu entendre els solidaris no tenen cap opció de
tornar a repetir representació parlamentària. I encara menys si es
presenta la CUP, com tot sembla indicar que passarà.
Fixem-nos que SI només té una
fidelització de vot del 26,7%, té un 40% d'indecisos i -alerta!- un
26,7% d'antics votants que se'n van cap a CiU. És a dir, malgrat la
mostra, que sempre afecta les opcions amb menor impacte social i
electoral, com és el cas de SI o de Ciutadans, el cert és que és
molt i molt apreciable, per una banda que no han sigut capaços de
fidelitzar el seu votant i, per una altra banda, que una part molt
significativa dels seus antics votants se'n va cap a CiU. Podrien fer un grup de treball
amb ICV-EUA per a analitzar aquest fenomen...
I això és tot. Com veieu, no he
entrat en cap moment a comentar el vot directe. No val gens la pena. M'he limitat a tracatar els elements de comportament
electoral que sí posa de manifest l'enquesta de manera vàlida i
fiable demoscòpicament.
Quedem, clarament, a l'espera de la
gran enquesta del baròmetre CEO, aquesta ja amb 2.500 enquestes, que
tindrem, suposo a finals d'octubre. Podrem veure llavors si algunes
de les incògnites, dubtes i incerteses en les que ens ha deixat
instal·lats aquesta enquesta comencen a aclarir-se...
Tot està molt obert i amb molts -i en
alguns casos molt amenaçadors- interrogants.
Benvolgut Dies,
ResponEliminaJo de tu no patiria: més de la meitat dels electors que s'han decidit ho ha fet per CiU: més de la meitat!!! La majoria absoluta estarà al nivell de les dels millors temps d'en Pujol... I després ja jutjarem!
Crec que CiU te un gran avantatge. Si lliguem la incertesa de vot a la valoracio d'Artur Mas, crec que la fuga de vots cap a CiU, desde tots els partits, sera brutal.
ResponEliminaIgualment, a no ser que es consolidi el fenomen 'vot ocult' tambe entre els votants del PSC, cosa que no m'estranyaria, l'ostia de Navarro&Co sera epica.
ERC patira molt de la fuga de vot uti cap a CiU.
SI te una significativa presencia territorial a la Catalunya Central, que la beneficia. No descarto que rasquin per Barcelona.
Akor
Molt bon post. Sempre millor veure les possibilitats per molt que no agradin per a poder-hi posat remei, si en te.
ResponEliminaEls petits poden tenir un imporant efecte en els resultats de la resta de partits. SI, CUP, C's i PxC, no ho oblidem, poden arrossegar fins a n 15% de votants sumats. En el cas de TGN, LLE i GI és especialment significatiu com la seva entrada o no al parlament pot afectar les altres candidatures.
ResponEliminaHem de pensar que molta gent vol la independència per aconseguir un canvi en el sistema actual. Una majoria absoluta de CIU no es el mes desitjable, però si una amplia majoria de partits independentistes. Tot i amb això, s'ha de remarcar que aquesta última enquesta esta realitzada sobre 800 enquestats, menys que en anteriors ocasions.
ResponEliminaquan dius que un 70%de la població de Catalunya manté un referent d'identitat espanyola en la seva autodefinició identitària. ho bé ho dius de una forma esbiaxada o bé només dius el que t'interesa, peruqe fent e mateix càlcul que tu fas també podome dir que un 31'9 se sent tant espanyola com catalana i un 28'3%més catalana que espanyol tenim que el 60% (exactament elmateix que tu dius) que incorpora un major o menor element de catalanitat i si hi sumem el 31% que només se sent catalana aleshores tenim un 90% de la població de Catalunya manté un referent d'identitat catalana en la seva autodefinició i identitària.
ResponEliminaI això sense sumar el 3¡3% que se sent mes espanyola que catalana que fent servir el teu criteri hauriem de sumar, en tot cas tenim un 20% o més de referent d'identitat catalana.
sobre els indecisos no cal amoinarse gaire, només cal parlar amb familiars, amics i coneguts per adonar-se que això és deu a que molts (jo inclós) estem esperant a saber quin grau d'implicació i decisció tindran els partits vers la independència, doncs ara ja no valdran discursos ni programes ambigus aqui rau le indecisió, això només pot amoinar a CiU i a ERC si ara que ja som al moment de caixa o faixa els hi tremolen les cames i aleshores si seran castigats, per tant que vagin en comte amb la oficialitart del castellà doncs no gunayaran pràcticament res i poden perdre molt, i més si tenim en comte que quan el CEO diu que hi ha un 51% de SI en un referéndum aquest percentatge s'arribat sense que ningu hagi reclamat res de cstellà i que a la gram manifestació cap castellanoparlant demanaben favors pel castellà, per tant una cosa és garfantir el dret de cada un a emprar el seu idioma ales administracions públiuqes i un altre és fer oficial un idioma que només reivindicaran els del NO i que un cop fet serà una llavor de desestabilització perpetua
Diu que l'estratègia de ciU està funcionant, continuo dien l'indpendèntisme creix malgrat CiU altra cosa és que ara en Mas sapiga aprofitat el moment hi si puji al carro ( ep , benvingut i endavant a mi m'es igual qui em dugui a la independència)però a la independència, no pas a estats asociats,virtuals o imaginaris (aqui tens els indecisos)
en fí que crec que el vot indpendèntista serà majoritari altra cosa serà el repartiment d'escons i insisteixo això vindrà molt determinat pels discursos i propostas que facin cada partit vers una futura Catalunya
Eliseu
És normal que, en aquesta enquesta, hi hagi molta indefinició de vot: estem davant d'un moment crucial i la gent ha de parar a reflexionar sobre què votar. D'aquí la indecisió. Suposo que a mesura que passin els dies la gent s'anirà definint, especialment durant la campanya electoral. És més: jo crec que no cal patir (gaire) per CiU, ja que pot perdre algun votant, però en captarà d'altres formacions (ERC i, sobretot, PSC i SI). En tot cas, fixa't que qui té més indecisió és el votant del PSC; pot ser que s'abstingui, que voti en Maragall, que voti ERC, que voti ICV, que voti PP, etc.
ResponEliminaConec votants de CiU que no són independentistes, quan arribi el moment, votaran en Mas sens cap mena de dubte; justament perquè és qui millor els pot salvar els negocis i el seu benestar. Em penso que hi ha molt indecís a l'espera que es publiquin els programes... volen saber quina mena d'independència ens espera. Per això és important que CiU i ERC tingui bones idees i presentin també projectes independentistes inclusius. Si això es fa bé, el PSC serà escombrat del mapa i el resultat electoral serà totalment trencador. Canvi d'època!
ResponEliminaSobre el paper de Duran i Lleida que apuntes a l'article hem escrit un article sobre el tema a "L'endemà". http://endema.wordpress.com/2012/10/14/el-menisc-de-duran-i-lleida/
ResponEliminaLa indefinició és total. La major part de la gent que conec, no militants ni seguidors a ultrança de cap partit però independentistes no saben que votaran. Ho faran per un partit independentista però molts pensaven en votar la unió que no s'ha fet. Així que molts decidirem (jo estic a aquest grup) en funció del que veurem durant la campanya: El que digui en Mas sobre com serà l'Estat propi, posicionament de ICV, actitud d'ERC, etc.
ResponEliminaConec molta gent que parla castellà normalment que no tindria cap inconvenient que el català fos l'idioma oficial, sempre que hi hagués un respecte, un estatus, no sé si temporal o permanent per el castellà. Però això ni ho diuen, és una qüestió de respecte en situacions personals i algunes de socials. La meva experiència em porta a no entendre d'on traieu aquest paralelisme tan rígid entre independentista=partidari català únic idioma oficial/no independentista=partidari cooficialitat simètrica. només hi puc veure o desconeixement, o la típica por històrica i heredada de gran part de la nostra classe mitja o bé interesos que no conec.
ResponEliminaLa meva experiència em diu que si les coses s'expliquen bé la major part de la gent que parla castellà ho enten.
Donar pa als espanyolistes recalcitrans no facilitarà res, perquè són egoístes com nens mimats, i els tindrem aquí amb independència o sense.
Per altra part la cooficialitat simètrica a la llarga farà inútil la independència de Catalunya. Es perderan referents i continguts, per la nostra inferioritat de condicions. Europa no hi entén de mitges tintes. Tota nació que vulgui ser estat ha d'obeir uns motius de base i inicials molt clars, sigui llengua, religió,etc